dimecres, 14 de febrer de 2007

La vida està plena de petites coses que fan determinar a una persona o mostra un posicionament i/o un fet que, a voltes, pasa desapercebut per a molta gent però que tenen una influència més o menys gran en el transcurs d’una vida, o bé d’una decisió. Es a dir:

SON AQUELLAS PEQUEÑAS COSAS


Petits detalls que deixen entreveure un tarannà o un posicionament cap un fet molt concret. En política, diuen, que els gestos són molt importants i que defineixen de totes totes a aquell polític qu'els fa.

Tot això que dic és degut que en Ple de l’Ajuntament de Torredembarra del passat dia 8 de febrer, es va produir un petit detall per part de l’Alcalde que em va sorprendre moltíssim. I més encara per què el gest és podia interpretar de moltes formes, i segurament, la meva no sigui pas la més objectiva, per tant no passaré a valorar en la seva extensió el fet en sí.

Quatre Associacions de Veïns de Torredembarra, que venen a representar aproximadament unes dues mil (2.000) persones que viuen, treballen i paguen els seus impostos municipals religiosament, van presentar la sol·licitud per obrir un diàleg amb el Consistori referent a la retirada (o sigui eliminació, derrumbament) dels ponts de Clarà i Els Munts, contemplat en el Pla General d’Urbanisme, i negociar el seu manteniment.

L’escrit és va presentar mitjançant la Regidora No Adscrita Maria Dolors Toda. Això, d’entrada, ja no va fer gens de gracia al Sr. Alcalde, és més, jo diria que el va fins i tot irritar.

La Regidora, que també representa a 500 habitants de Torredembarra, tan respectables com els que puguin representar els altres partits del Consistori, va demanar amablement que el Secretari recollís l’escrit i l’entregués al Sr. Alcalde. El Sr. Secretari, que teòricament està al servei de l’Ajuntament, o sia, de tots els ciutadans, es va fer el “llonguis” i va ser el Sr. Ripoll qui s’alcés de la seva taula (molt nerviós durant tot el Plé, el Sr. Ripoll, que no la taula), i li fes a mans al Sr. Jiménez.

El Sr. Alcalde, amb mostres evidents de nerviosisme (llàstima de no dur una càmera filmadora) va agafar l’escrit i el va deixar d’amunt la taula de forma virulenta, sense ni tant sols dignar-se a llegir el seu contingut i va proclamar als 4 vents: “En el seu dia ja van poder fer les seves al·legacions al Pla”. I apa, debat tancat.

No sé si us he descrit bé l’escenografia del fet. Però el seu gest em va donar la sensació de menysprear els veïns i veïnes que, representats per les seves corresponents Associacions, van pensar de bona fe que l’Alcalde Socialista (?) tindria a bé, no ja escoltar-los, sinó llegir la seva suplica de DIÀLEG.

Segurament, molt possiblement, diran que estaven manipulats per l’Agrupació, per els convergents o per l’Esperit Sant.
Segurament no diran res d’això en el seu “Som-hi”, tampoc diran res d’això en els seus discursos, però molts convilatans de Torredembarra, segurament ja saben com entenen aquests governants la participació i la opinió dels seus veïns.

....”Esas pequeñas cosas”, com deia en Serrat

dilluns, 12 de febrer de 2007

Es un debat que ens podria portar moltes hores, dies fins i tot.

Soc polític?.

És més, centrem la pregunta que el meu amic (bé, espero considerar-te així) Jordi Salvat em planteja molt sovint, i, malgrat que d’alguna manera implícita o no l’he respost, ell segueix animant-me a contestar públicament: Em considero polític?.

L’origen de tot plegat, es el fet que alguns companys de l’Agrupació s’han definitit com a persones no polítiques sinó com a ciutadans de a peu. És a dir, rebutgen que se’ls defineixi com a polítics.

És pot definir a la mestressa de casa com política en el moment que és queixa dels preus del peix, la carn o qualsevol altra producte de consum?. És pot definir com a polític el senyor o senyora què és queixa què el seu carrer no estigui asfaltat?. És pot definir com a polític aquell que vol millorar la qualitat de vida d’ell mateix i dels seus veïns?. Objectivament diríem que no.

Altra cosa és aquell que fa de la política el seu medi de vida. És a dir: un Conseller de la Generalitat, un Regidor, un Alcalde SÍ són polítics, ja que viuen de la política i de dictar lleis, normatives, decrets etc, que fan que un país, una ciutat, un poble tingui unes estructures polítiques i de funcionament què permetin avançar cap un model de societat o un altre. No sé si m’explico.

En quan a mi, personalment, no em molesta que em defineixin com a polític. Es més, molts companys de l’Agrupació m’acusen – de bona fe indudablement- de ser el polititzat del grup. Segurament no diuen cap mentida, no en va el meu entorn familiar sempre ha estat lligat a la política. Que jo tingui consciència a casa sempre se’n parlava de política: El tiet de món pare havia estat alcalde de Mollet del Vallès durant la República, el meu oncle va estar un dels “pares” de la Constitució Espanyola i de l’antic Estatut de Sau, un cosí meu va formar part de la primera “mesa” d’edat del Parlament de Catalunya i, actualment, una cosina es l’actual Consellera de Justícia de la Generalitat. Jo mateix vaig ser Regidor durant un curt període de temps, a l’Ajuntament de La Llagosta.

Per tant no em molesta la paraula “polític” aplicada vers a la meva persona.
Ara bé, també cal respectar que molts dels meus companys de l’Agrupació no vulguin definir-se com a tals, ja que en realitat no ho són pas de polítics. Són veïns i veïnes que viuen una situació de desgovern i despropòsits dins de l’Ajuntament, que d’una manera o altra els afecta en la seva vida quotidiana i han pres la respectable decisió de donar el que estigui les seves mans, per a millorar el lloc a on viuen. D’això se’n diu tenir un compromís amb els seus convilatans i convilatanes. O sia han agafat el compromís personal vers a la seva població per donar el millor d’ells mateixos per a millorar una situació que creuen – i jo amb ells – què és del tot “kafkiana”.

No sé si he sabut explicar-me, amic Jordi i lectors diversos, però ja saps que aquest ha estat un exercici gens fàcil, de la mateixa manera que crec que us seria força difícil donar una definició, fins i tot, del vostre compromís amb la societat que ens envolta.

dissabte, 10 de febrer de 2007

MAL GOVERN… I SENSE OPOSICIÓ


Manquen aproximadament dos mesos per donar per començada la nova campanya electoral què ens portarà, el proper mes de maig, a escollir els nou Consistori i per tant, els nous governants de Torredembarra. El xiuxiueig entre els nostres convilatans i convilatanes és cada cop més gran i, les especulacions, van i venen de boca en boca, donant a conèixer les diferents opcions i opinions, que fan que cadascun de nosaltres anem prenent posicions i enfilant l’agulla tot esperant que la nova legislatura sigui quelcom millor que no pas la que ara queda enrrere.

Si una cosa és fa palesa en la majoria d’aquestes opinions és què l’actual govern no surt pas ben parat. El “quatripartit”, format per PSC, ERC, ABG i GiT, ha decebut a una gran majoria de la població que ha vist frustrada la seva esperança per avançar cap un model de població més pròpia d’una ciutat coherent i ben cohessionada política i administrativament, que no pas d’un poble regit per una política sense sentit i a voltes sense orientació.

A casos com les obres de remodelació del carrer Antoni Roig, o bé la política de fets consumats que s’han fet d’esquenes als afectats, o bé la privatització del servei de l’aigua i el clavegueram, així com els diferents conflictes amb sectors de la Tercera Edat, Associacions de Pares i Mares d’Alumnes, hi cal afegir ara la hipoteca que representa per Torredembarra la concessió de mil noves places de zona blava sense cap mena de consulta prèvia a la població, tot fet a corre-cuita i quasi d’amagat, sense tenir en comte el parer dels afectats, que som tots els ciutadans de La Torre, tot això exemples de la mala gestió que estem visquen i patin.

Ara bé, el que ens sobta és el paper que l’opoció està jugant en aquests temes que sens dubte estan marcant la present legislatura. I sorprèn encara més el paper que està jugant CiU en tot això. Malgrat els crits d’atenció del nou cap de llista, Daniel Masagué, i les crides a l’ordre que ha fet des d’algun medi de comunicació local, els Regidors d’aquesta coalició es desmarquen i jugant al joc que els hi marca el principal partit de Govern, el PSC.

Si bé el nou Cap de llista de CiU intenta donar una imatge d’un nou tarannà, tota la seva tasca s’en va a orris quan les propostes presentades per els Senyors Jiménez i Ripoll, arriben a la Sala de Plens i els regidors convergents i d’unió, plens de joia, donen el seu vot per tirar endavant allò que des del seu del partit es critica i és rebutja amb contundència. Això fa, dons, que hi hagi un conflicte difícil de resoldre: a qui fem cas? , a qui ens creiem? Per una banda, a Daniel Masagué que és el cap de llista del patit i per tant el seu supossat lider, i per altra, els Regidors de CiU, que a l’hora de la veritat donan recolzament a una política que va en contra dels interessos generals de la població.

Segurament tot es deu a un conflicte intern. No ho sabem. Però les bases d’aquest partit deuen estar del tot confuses. Quina és la veritable política Convergent? Estan realment en contra del que el Sr. Daniel Masagué denomina “política de despropòsits” o bé estan per una política de seguidisme i de no confrontació.

Sigui com sigui, els actuals Regidors de CiU estan, i perdoneu l’expressió, deixant amb el “cul en l’aire” al Sr. Masagué, ja que no es pot dir una cosa votant la contraria. Per l’altra banda, si el partit i els seus regidors no s’identifiquen amb les idees proclamades pel seu cap de llista, el partit hauria de deixar les coses clares.

Cal saber, segur que ho saben, que fer dos tipus de política a l’hora no condueix pas enlloc. Solament poden confondre i desorientar els electors que ja estan més que farts de polítiques d’interessos personals, què és el que sembla vist des de fora.

A l’Agrupació no entenem pas les fissures, ni els mals entesos, ni tant sols els dobles missatges, segurament per què no estem lligats a la dinàmica dels partits tradicionals. També per què tenim molt clar cap a on volem anar a parar I el que ens hi juguem. No, no es que siguem millors ni pitjors, però tenim clar a qui s’ha d’escoltar i atendre. No en va, l’Agrupació, la formem persones, veïns i veïnes, de diferents ideologies i tarannà i ens mou la necessitat de tenir una ciutat millor en tots els aspectes. Potser aquest deu ser el factor clau que els Regidors de CiU han perdut de vista...Per això ens ha enfadat, i molt, que l’opocició, es a dir, CiU, PP i VUT hagin votat a favor de les zones blaves que vol implantar l’alcalde.


Jordi Solé