dissabte, 31 de març de 2007

Com ens trobem, a Torredembarra, davant la fita de les properes eleccions

Segurament allò què és més preocupant en aquests moments, és què hi ha un clima de desconfiança total amb la institució democratica. Convindran amb mi que els comentaris que s’escolten pel carrer no son molt optimistes. Hi ha un sentiment d’engany profund entre els veïns de la ciutat. I aquesta és una responsabilitat directa dels que governen . Convindran amb mi també, que el desgavell no ha començat pas en aquest darrers dos anys de mandat del quatripartit. Tots els partits reconeixen que la situació actual en que ens trobem ve ja de molt lluny. I és cert, es clar. L’immovilisme que ha patit la ciutat no és produeix només en dos anys. Però també és cert que l’actual govern té un grau de responsabilitat molt gran i què sembla no hagin après dels errors anteriors.
Els veïns como nosaltres, el que voldríem és una institució propera que ens solventés el problemes diaris, el dia a dia, però què també comptes amb nosaltres a l’hora d’endegar iniciatives per a arreglar els problemes.

Els que governen diuen: Nosaltres ja hem informa’t i hem complert els requisits. Sí, es cert. Però no se’ns ha tingut en compte. No se’ns ha escoltat, és més han rebutjat l’ajut dels veïns. Convindran també amb mi, què si això no fos cert no estaríem a on estem i no hi hauria la sensació de què tothom està contra tothom.

Tot va començar amb la inauguració d’un mini pavelló encara per acabar, senyal inequívoca de presa i que ha fet pensar a més d’un que allò no era el correcta, perquè més a més, ells mai han reconegut aquest error. Per tant va generar desconfiança.

El "colmo" va ser tot el procés del carrer Antoni Roig. No sé encara el perquè, aquest govern, és va tancar en banda a l’hora de consultar i tenir en comte als veïns i comerciants. A la fi i a la cap ells son els que viuen i treballant en aquest carrer. Qui millor que ells per saber el que caldria fer per aconseguir un carrer adequat a les seves necessitats?. N’estic segur, perquè així m’ho han fet arribar, que cap veï ni comerciant va dir que no a remodelar al carrer. És a dir van fallar amb la forma de fer-ho. I per a més inri,les obres son una eternitat i mal feta. No sé si les rajoles que s’han col·locat son les que hi havia al pressupost (els periodistes aquí tenen una tasca molt engrescadora), però de nou orelles sordes i conseqüentment més desconfiança cap a la institució.

A això li hem d’afegir el tracta a les Associacions de Veïns. El tema dels ponts de Clarà i Els Munts és un nou exemple de què el govern ha volgut imposar més què consensuar. Qui millor que els veïns d’aquestes zones, que son els que hi viuen, per saber allò que realment volen?. Perquè no escoltar-los?. Perquè la tossuderia de fer allò que ells, els governants, ja saben que els veïns no hi estan d’acord?. De nou una manca de sensibilitat que s’escenifica amb el gest de l’alcalde al rebre, públicament i en un Ple, la carta de les Associacions demanant diàleg, girant el full i dient allò de: Nosaltres tenim el 90 per cent dels vots. De nou un deteriorament a la confiança amb la institució i als polítics en general.

Després la qüestió de les zones blaves i els nous aparcaments. En compte de dir: Senyors, estudiem de nou el tema, estudiem juntament amb els afectats i amb les entitats, el què volem fer. En comptes d’això és decideix tirar pel dret i realitzar una política de confrontació i de tensió. La pregunta és clara, perquè tenim tanta presa en tirar endavant un projecte que rebutgen dues mil persones?. Novament un misteri. Pregunta sense resposta. Més desconfiança, més dubtes, un nou allunyament amb els veïns i veïnes.

Torredembarra n’està un xic farta de tots aquests gestos i mal fer. Només cal sortir al carrer i parlar, dialogar, escoltar el que diu la gent.

A la propera legislatura un dels punts més important serà recuperar la confiança perduda amb l’Ajuntament. Haurem de fer un gran esforç per què la gent no es torni a sentir deixada de la mà pels seus representants, un esforç que ha d’anar dirigit a un canvi en les formes de participació. Un canvi que impliqui la voluntat de deixar de banda el “ordeno y mando” per un consens general en tots i cadascun del temes que afecten a la ciutat: Vivendes pels joves, dinamitzar el comerç i el turisme, promocionar les iniciatives dels joves , polítiques de gènere que permetin l’accés al treball i a la vida social de la ciutat, un gran pacte polític sobre el tema d’Els Muntanyans II que solventi, favorablement als interessos dels veïns, la situació d’estancament en què és troba en aquests moments, una dinamització cultual que vertebri el nostre passat, el nostre present i el nostre futur…etc.

Propostes aquestes que, crec, son fàcilment assumibles pels partits que és presenten a les properes eleccions. De fet, només cal voluntat política per fer-ho.

dimarts, 27 de març de 2007


Objectiu: Parar l’orella (escoltar)




Estem ja a les portes de les eleccions municipals del 27 de maig. Es hora de començar a explicar les línies d’actuació dels partits, quines són les propostes, per part dels que aspirant a governar. I també quins son els arguments dels qui fins ara ens han governat, per explicar i passar comtes amb els ciutadans. És el joc democràtic. És el que cal fer.

Hi ha moltes qüestions que a poc a poc anirem desgranant: com ara la seguretat ciutadana, el nou impuls a la vida comercial i turística, l’estudi i posta en marxa de nous projectes de ciutat per a la millora d’infraestructures, i fomentar una nova dinàmica què ens permeti millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Torredembarra. Però per damunt de tot hi ha un factor què, sense ell, cap projecte de ciutat és possible si el que no es vol és iniciar un procés que caminaria coix des del seu inici: la Participació Ciutadana.

Vist el que s’ha vist i enfront a la poca sensibilitat demostrada per part de l’actual equip de govern a l’hora de parar l’orella a les reivindicacions, i molt més enllà dels errors que s’han produït al llarg d’aquesta darrera legislatura, és una evidència per una majoria de la població què cal reconduir els grans temes de ciutat, i donar pas a una nova etapa a on el ciutadà tingui un protagonisme molt més accentuat què no pas el que ha regit fins ara al Consistori que, dissortadament, ha estat pràcticament nul.

Per una part ens cal recuperar la confiança amb l’ institució que més propera està als veïns i veïnes. Es evident que s’ha perdut, i molts fets i actituds recolzen aquesta evidència.
No és pas una tasca fàcil. Però sí molt engrescadora. És un repte que ens cal, a tots, afrontar amb l’ AGRUPACIÓ al capdavant.

Obrir les portes a la participació, i deixar-les obertes per una forta implicació en les grans decisions locals és, ara més que mai, fonamental per la salut del nostre Ajuntament i, com no, per recuperar la confiança i la il·lusió en el futur de la ciutat.
¿I com cal obrir aquesta porta?.

L’AGRUPACIÓ vol un compromís ferm, per part del o dels partits que conformin el nou Govern municipal, per establir com a prioritat el tenir en comte la opinió dels afectats. I més si cal en decisions que suposin tirar endavant un nou impuls per a la ciutat. Això passa per posar en marxa qüestions fins ara incomprensiblement paralitzades i endegar nous projectes i nous models (nous per a nosaltres, que no per altres pobles i ciutats de Catalunya) de participació col·lectiva i individual que permetin donar la veu a la ciutadania, a les Associacions, a les entitats, als grups de joves, als comerciants, a la gent gran, etc, etc..

És tracta de tenir un model fort i eficient on la institució municipal pugui tirar endavant grans projectes de ciutat de forma consensuada i amb la implicació de la majoria d’agents socials.
Allò què és parla, és consensua, és discuteix i s’entén, fan sòlides les iniciatives i son, sens dubte, molt més efectives.

És dons una aposta per la sensibilitat dels qui governen cap els governats. És, per tant, una proposta que implica un fort compromís amb la ciutadania. És, en definitiva, donar un tomb molt important a l’actual paràlisis “auditiva” dels que fins ara han encapçalat una política d’esquenes a la participació.

Amb la mentalitat oberta i participativa que proposa L’AGRUPACIÓ, serà possible afrontar, entre tots, els temes que a tots els veïns ens preocupen.

dissabte, 24 de març de 2007


El joc de la paraula és divertit, denota comunicació. La paraula cal fer-la servir per recolzar, debatre, negar, aplaudir, repudiar. La paraula és la força.
La paraula manipula, orienta, fa i refà. La paraula enriqueix,transforma, ajuda, desprestigia. La paraula pot ser dolenta, escabrosa, malintencionada.
La paraula ens provoca, ens calma, ens consola, ens enrabia. La paraula qualifica i desqualifica. Les paraules se les emporta el vent, tenen sentit i poden ferir.


LA PARAULA ÉS EXPRESSIÓ






Fa temps que vaig llegint els diferents blogs que han anat apareguent per el món de l’informàtica. Uns són genials, altres son provocatius, però tots ells tenen un denominador comú: Els preocupa Torredembarra. I estic segur que la gent que llenca els seus comentaris tenen el mateix esperit. No ho dubto pas.

Un sap que quan és fica amb això anomenat política, ha de tenir les esquenes molt amples, per què segurament se les sentirà de tots els colors. Això em passa a mi i, naturalment, a la resta dels què, des de diferents punts de vista i posicions, a voltés, molt allunyades, practiquem aquest art malcomprès. És normal, és el correcta.

Llegeixo amb atenció els despropòsits que molta gent emparada amb l’anonimat deixa anar com si res, com si allò que diu fos el normal, com si allò que expressa fos part del joc. Llencen les paraules amb l’únic fi de destruir, provocar, insultar i desprestigiar. Naturalment sempre en contra del que ells es deuen imaginar que són enemics polítics, i no rivals com jo crec que som. Uns s’omplen la boca de paraules què, escoltades des de la fredor , fan més por que goig. I repeteixo, tots els que fan o volen fer, estar o desenvolupar idees i pensaments, resten en el mateix sac.

El que més m’ha sobtat, ha estat el qualificatiu que donen molts ben pensants a la formació de la que jo forma part: ULTRADRETANS, ens diuen uns quants. No sé si sempre és el mateix, potser si, però sempre em faig la mateixa pregunta. SAP REALMENT EL QUÈ ÉS DIU?.
No sé si aquest o aquests anònims, saben ben bé que vol dir i què és l’ultradreta. Un contertulià ho va dir un dia: SON FEIXISTES.

Perdoneu el meu atreviment: Quan algú diu que l’ AGRUPACIÓ és d’extrema dreta s’ho creu realment?, o senzillament és un tòpic que es llenca al vent sense saber el que és diu?. Creieu de veritat que els meus companys de l’ AGRUPACIÓ van pels carrers amb porres, maltractant als immigrants, represeliant als demòcrates, arrapant-se el cap i portant esvàstiques?. Perquè, no ens enganyem, l’extrema dreta és això. L’extrema dreta odia l’opinió, la cultura, el debat, la critica. L’extrema dreta apallissa els que no estan d’acord amb ells.

La gent de l’AGRUPACIÓ fomentem el debat, ens obrim a les opinions, ens agrada la participació, oferim alternatives, parlem amb la gent, tenim il·lusions per millorar el nostre poble, ens agrada el diàleg i el fomentem. És això feixisme?

Potser no estareu d’acord amb els nostres plantejaments. Potser no us agrada com ho fem. Potser creieu que altres formacions ho faran millor. Esteu amb el vostra dret. Però no heu sentit dir mai a cap membre de l’ AGRUPACIÓ que si tal o qual persona, que si tal o qual formació política és feixista, es marxista, és trotskista, és franquista...Senzillament respectem les idees sí aquestes s’ajusten al dret democràtic, i , com podeu pensar, esperem rebre el mateix tracta per part de tothom.

Encara no he llegit cap comentari, per part d’aquests senyors anònims, de com obrir la participació als ciutadans, com solventar el llarg i dur problema dels Muntanyans II, com fomentar la cultura, com revitalitzar el turisme, com fomentar el comerç i quines solucions aporten ells als centenars de problemes que día a día patim la gent de peu. Només els sento dir paraules malintencionades, des qualificadores, provocatives. Però no sento paraules que ajudin, que enriqueixin el debat, que transformin les idees, que renovin allò què és vell.
Disculpeu, de nou, el meu atreviment. Ni jo, ni cap dels meus companys està ni estarà mai en posicions d’extrema dreta dins de l’AGRUPACIÓ. Us ho ben asseguro.
Pel demes endavant les " haches" i feu i dieu allò que us sembli millor per construir un futur millor, colça a colça amb els qui pensem que tots som necessaris per tirar endavant el progrès de Torredembarra.

dijous, 22 de març de 2007

DISCULPES, AGRAÏMENTS I DEBAT

Per motius personals no hi estat actiu en el bloc, disculpes, dons.Donar les gràcies per la vostra paciència i també per els vostres escrits. Crec que entre tots, crítics i no crítics, fem un debat que pot ser molt interessant i profitós.Demanar disculpes a aquelles persones que m'han escrit i no ha estat publicat el seu comentari. Els insults cap a la meva persona i cap altres tertulians no els publicaré. No em sembla correcta, i no és pas la forma de debatre. Naturalment son els menys, potser un o dos, però la mala educació no pot tenir cabuda en cap blog. Crec jo.Per els demes, encoratjar-los a seguir participant en el meu i amb els altres blogs. Tots ells força interessants i, alguns fins i to, molt divertits.Us demanaria també, sense cap intenció de dirigir el debat, aportació d'idees, reflectir, en els vostres comentaris, quins creieu que son els veritables problemes de la nostra ciutat, com creieu que els partits poden afrontar aquests problemes, etc.. Penso que seria, i serà, un exercici democràtic necessari i positiu.Però es clar, podeu dir allò que més us interessi. Faltaria més. És tan sols una petita idea