divendres, 31 d’octubre de 2008

TREBALL

(Publicat a la revista Som-hi d'octubre 2008)

Aviat farà cent dies que aquest Govern va agafar la responsabilitat de tirar endavant la gestió del nostre municipi. La veritat és què han estat dies de molta feina per motius que a ningú se li escapa ja que de tots es coneguda la situació en el què vam trobar el Consistori, i per que calia adaptar i organitzar els departaments de manera que el treball fos més efectiu d'acord amb aquells nous objectius marcats en el pacte.

El treball, com dic és positiu en quan hem estat capaços de reconduir una situació alarmant què, degut als problemes de tipus polític existents en el sí de l'anterior govern, havien, pràcticament, paralitzat la gestió.

Tant mateix aquests ies ens han servit per inciar treballs que creiem iportants i que havien estat reclamats per bona part de la ciutadanía com ara les nogeciacions amb la Generalitat per posar les bases que permetin una solució al conegut tema de Muntanyans II, així com l'inici d'acords amb difernts propietàris de solars per tal d'iniciar la neteja dels terrenys. Hem iniciat també les gestions per reconduïr i sonar solució a la recollida de la brossa, iniciant els estudis pertinents per veure quina és la més apropiada sempre tenint en copte les peculiaritats del nostre municipi.

El més important de tot és què des de les Regidories a on tenim responsabilitats, hem intentat sempre, d'acord amb l'esperit del pacte signat, mantenir un diàleg obert i fructuòs amb les entitats i la resta dels partits polítics del Consistori, per aconsseguir establir acords que afavoreixin l'interés general de la ciutadania.

Naturalment respectem el parer dels diferents grups que en aquests moments conformen l'oposició i som i serem receptius a les seves propostes, però també sabem que la ciutadania en general és conscient de la situació i sabem que sabran valorar els esforços que estem realitzant per donar la màxima coherència a totes les nostres accions i decissions.






L'AGRUPACIÓ

dimecres, 29 d’octubre de 2008

ASSOCIACIONS I PARTICIPACIÓ

(Publicat a EL MÒNIC d'octubre de 2008)


Fa pocs dies que en van convocar a una reunió per tal de formar part d'una nova Associació de Veïns a Torredembarra. Un grapat de gent que viu entre el Passeig Miramar i la via de tren, és volen engrescar a formar part d'aquest ample ventall d'associacions i entitats que tenim a La Torre, hi ho fan amb la voluntat expressa de configurar un nucli veïnal que moltes vegades,masses, s'ha trobat marginat de la vida quotidiana de Torredembarra i per què creuen que ja es hora d'alçar la veu per tal de tenir un lloc en millors condicions a on viure. Naturalment aquesta es una bona iniciativa què cal reforçar si tenim en compte l'oblit que pateixen molts “barris” de La Torre a l'hora de tenir-los presents per tirar endavant iniciatives i projectes que, des de les instàncies administratives, es porten a terme o bé què estan en projecta.

Ara bé, un dels problemes – entre els molts que ja tenen les associacions des del moment de la seva creació- en què és troba aquesta,i les altres associacions i entitats, es com fer arribar les seves reclamacions i reivindicacions a l'Administració local, ja què a l'actualitat no tenen un espai de debat per fer-se escoltar.

Fins ara sembla que allò que funciona és intentar veure al Regidor de torn i exposar-li el que creuen just per la comunitat que volen representar, i desprès dependrà de la sensibilitat del representant local, per tenir o no èxit en la seva reivindicació. Aquest, que ha estat el sistema utilitzat en molts casos, personalment no crec que satisfaci ni a uns ni als altres.

Si bé es veritat que des de l'entrada del nou govern les portes s'han mantingut obertes per a tots aquells que volen fer propostes o bé volen mostrar el seu malestar per carrers mal cuidats, voreres trencades, solars bruts (per cert amb aquest tema s'està avançant i molt amb la política d'acords que porta a terme la Regidoria de Serveis amb els propietaris per posar fi a la deixadesa que fins ara existia en molts solars de La Torre), etc., i què s'ha generat certa il•lusió per solucionar problemes molts concrets i que semblaven eterns, el cert és que ara caldrà trobar vies de participació amb cert grau d'imaginació a on tinguin cabuda totes les sensibilitats locals.

La solució, possiblement, passi per fer una reflexió profunda del paper que actualment esta jugant el Consell Municipal de Sostenibilitat, únic òrgan existent a l'actualitat a on es debat l'estat de la ciutat. Molts convindreu amb mi que cal fer una ampliació profunda del concepte de participació, i què sense la implicació directa d'entitats i, per damunt de tot, dels partits polítics, se'ns farà molt difícil, per no dir impossible, creure amb una veritable participació. No dic pas que el CMS no sigui representatiu, però el que sí es cert és que existeixen mancances i absències molt importants per poder dir, amb la boca plena, que aquest es el model participatiu què necessita Torredembarra.

Jordi Solé

divendres, 24 d’octubre de 2008

DISCULPI

El govern de la Torre es disculpa amb l'oposició




A.P.. Torredembarra.
L'alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, va disculpar-se ahir amb l'oposició pel poc temps que aquests han tingut per analitzar la revisió de les ordenances fiscals, que es van aprovar en ple extraordinari ahir al migdia. Les disculpes van permetre que PSC i ERC optessin per l'abstenció en comptes del vot negatiu. El canvi també va venir facilitat pel fet que el govern acceptés no pujar per sobre de l'IPC el preu de l'escola d'adults, tot i que sí que ho han mantingut en el cas de l'escola de música. L'ABG es va oposar a la revisió «per les formes» del tràmit.

(Diari de Tarragona)



Demanar disculpes un polític, és difícil o impossible. Demanar disculpes un grup polític és ja fins i tot inversemblant. Demanar disculpes tot un equip de govern és la “repera”. Però a Torredembarra s'ha fet. Sí de veritat. Tot un Equip de Govern, format no per un ni per dos , sinó per quatre (4) grups i una Regidora no Adscrita, ho ha fet. Ha demanat disculpes a tota l'oposició i al conjunt d la ciutadania. Em frego els ulls i la febre (aquest maleït constipat)ha pujat unes dècimes.

Disculpes per la manera de portar a terme l'aprovació de les ordenances fiscals. Disculpes per les formes que no s'ajusten a l'esperit d'un pacte què ha començat a caminar amb més dificultats que no pas les esperades.

Com han canviat les coses !!!. No recordo haver escoltat disculpes de cap equip de govern ni aquí, ni allà, ni més enllà, no ja per les formes, sinó pel fons de les qüestions (el fons, aquí, ningú ho va posar en dubte).

Les formes.Ai, les formes!!!. Completament d'acord s'han de vigilar, s'han de cuidar,s'han de mantenir, s'han de fer veure i s'han de tenir. Sigui com sigui. Fent els esforços que calguin.

Peró, renoi , s'han demanat disculpes!!!!!!.

divendres, 17 d’octubre de 2008

El Bueno el feo y el malo, Woody Allen , Paracuellos...i només en 80 dies

Poques coses a dir del Ple d’ahir. Més aviat avorridor. Només el “morbo” de veure com s’actuaria aquest cop per part dels grups de l’oposició. Però res de nou. Una mica, en algun grup, fent una paròdia de la pel•lícula “El bueno, el feo y el malo”. Però sense gràcia, sense el suspens i, el què és pitjor, sense banda sonora. Alguns detalls però que podríem remarcar:

La felicitació per part de la Regidora Suisana Navarro cap a la bona feina i dedicació d’en Juan Pérez, Regidor de Serveis. La també felicitació d’en Gerard Ciuró cap a la, en principi atacada, Regidora de Cultura Rosa M. Guasch per l’organització (esplèndida, per cert) de l’Exposició Homenatge al centenari de la Mort de Pere Romeu –que podeu veure a la Biblioteca Municipal, amb conferència inclosa càrrec de Josep Bargalló el proper dia 21).

Segon detall: el PSC se la té jurada a la Regidora d’Obra Pública Laura Pradeda. La bateria de preguntes semblaven punyals enverinats. Bé, com diu aquell de l’amor a l’odi només hi ha un pas, encara que a mi m’agrada més allò que va dir en Woody Allen (crec): Drama + tiempo = comédia

Un altre detall, l’esment a Paracuellos del Jarama per part d’un Regidor Socialista quan es debatia la moció presentada pel seu propi grup, ERC i ABG per l’anul•lació del judici a Lluís Companys. Curiós, molt curiós. Per cert tots els grups ho van aprovar, excepte, com era d’esperar, del PP. Un PP cada cop més fiança’t en les seves responsabilitats municipals però que segueix a peus puntetes les directrius del seu partit en quan és toquen temes relacionats a la política general. Està bé. Res a dir. Es el PP. Però el PSC no és el PP a nivell de política nacional (catalana, es clar), per això no em va deixar de sorprendre l’explicació de vot feta pels socialistes, malgrat que em consta que potser no era el sentit de tots els socialistes presents al Ple. Però tant si val. Barrejar “galgos con podencos”, com diuen ells, sembla regla d’or en els darrers escrits, comentaris i actuacions – dit sense acritud i respectant totes les opinions, com espero es respecti la meva -. Per cert la intervenció d’en Lluís Sunyer en aquest punt podria ajudar una mica a encarrilar posicions, si més no, de coherència política.

Un altre, detall dic. La seguretat en què és mou l’equip de Govern en el seu conjunt. Així vist des de lluny (no tant lluny com el sofà de casa, oi?), sembla com si haguessin estat treballant junts molt de temps. Qui ho havia de dir. Amb la por que tenien tots en el cos. Però mira per on. S’enforteixen les relacions i de rebot, s’enforteix la política i els camins marcats pel pacte per el consens ( tant mal interpretat ). S’han de polir coses?. Oh i tant !!. S’han d’explicar més?, es clar que sí. Però el Govern té menys de 80 dies de vida. I renoi com han canviat les coses. Bé, algunes potser no tant com alguns voldríem. Però ja arribarà, n’estic segur que arribarà....

divendres, 3 d’octubre de 2008

Llegint la premsa local

Llegint alguns articulistes d’aquesta població m’adono que , malgrat tot, encara seguim amb els mateixos “tics” de sempre. Cròniques que a voltes em semblen que no son d’aquesta població i què les llegeixo amb un posat entre admirat i sorprès. He de confessar , però, que més sorprès què no pas admirat. Seguim – o segueixen – donant voltes a qüestions que dissortadament es repeteixen constantment, com si amagar noms o posicions de les que no se senten afins, , com si recordar històries passades fos un model a seguir i, el què és pitjor, a enfortir.



Fa pocs dies parlàvem amb en Jordi Salvat, precisament d’aquest fet. Dèiem que a tots plegats ens costava molt no fe referència a temps passats per dibuixar el present i el futur, fins i tot. Estàvem d’acord en què és necessari portar un nou discurs en la política i en la societat torrenca per a superar temps no molt brillants per tal de generar un optimisme vers el futur. Teníem clar que segurament ens costarà, i molt, superar aquesta maleïda tendència a treballar en “contra de “ a fer-ho a “junt amb”. Es un mal endèmic que arrossegarem durant molt de temps, fins que generacions futures, més preparades i amb molta més imaginació, agafi el timó amb voluntat de treballar sense tenir en compte temps passats (oi, Montse?).



Per aixó penso que la premsa, local per suposat, ha de jugar un paper molt important en aquest afer. Ara, llegint el que s’escriu observo com les referències al passat segueixen fluint com si l’exemple d’allò que ja ha passat hagi de tornar a passar, com s’eviten noms i cognoms per no fer accent a una bona tasca senzillament perquè qui la fa no és de la corda del periodista (?), escriptor (?) o articulista (aixó sí). Dissortadament és ressalten les discordances, és mostren les “vergonyes” dels polítics, dels agents socials per damunt de les qualitats, de la feina; és valora molt més una mala notícia a una de bona, s’accentuen escrits en contra de qualsevol figura que sobresurti sense tenir en compte el treball que fa o ha fet, s’insulta subtilment fent referències a allò que podria ser i no és, o bé al contrari, allò que no és però podria ser. Es tot un exercici d’autodestrucció.



Hem de regenerar el discurs periodístic de forma que projectem un nou model de fer i de dir les coses sense tenir que decantar-se en “contra de”, sinó “junt amb” per anar agafant consciència que sense acords, sense consens i sense ganes de treballar es fa molt difícil avançar en qualsevol projecta.



Potser no estaria malament què de la mateixa manera que demanem constants autocrítiques a polítics per la seva tasca, els periodistes o be els responsables de la comunicació local, escrita o no, facin també una autocrítica i es posin a fer la seva feina de manera eficient i al servei de tots i de totes