dimarts, 25 de novembre de 2008

dilluns, 24 de novembre de 2008

ENDAVANT LA BORSA D'HABITATGES PER AL LLOGUER SOCIAL

(PUBLICAT A LA REVISTA SOM-HI- NOVEMBRE 2008)


Fa un parell de mesos en aquesta mateixa revista, us donàvem a conèixer els principals objectius que des de les regidories amb responsabilitat de l'Agrupació, volíem portar a terme en els propers mesos.

Cal dir que algunes d'elles ja estan en marxa i d'altres han començat ja a caminar de forma que ja podem dir que el pla establert per les regidories s'està portant conforme al nostre compromís amb la ciutadana amb total transparència i dedicació.

En aquest mateix número ja us informem de la iniciativa de la Regidoria d'Urbanisme per tirar endavant la creació d'una Borsa d'Habitatge per al Lloguer Social. Aquest era un dels gran temes encallats fins ara a l'hora que també era un dels grans reptes per el present Equip de Govern.

Aquesta Borsa d'Habitatge té com a objectiu principal impulsar l'atenció que molts sectors de la nostra població, principalment els joves i altres què no disposen d'ingressos elevats, ens han estat reclamat des de ja fa temps: facilitar i incrementar l'oferta de lloguer a uns preus més accessibles, tant en la vivenda de nova construcció com d'aquelles que ja estan en el mercat.

Tanmateix, aquesta proposta, suposa la mediació de l'Administració local en el procés de lloguer impulsant les garanties als propietaris per decidir-se a ofertar habitatges, avui vuits, pel seu lloguer.

En la proposta del conveni a signar amb ADIGSA, la Secretaria General del Departament d'Acció Social i Ciutadania amb l'Ajuntament, queden perfectament definits els compromisos municipals, entre els que s'inclouen, entre altres, l'assessorament jurídic i tècnic sobre habitatge i normativa aplicable als contractes de lloguer, la conciliació entre l'oferta de l'habitatge i la demanda i, la tramitació de les sol•licituds d'ajuts i subvencions de les quals puguin beneficiar-se les parts implicades.

Aquest és, dons, un gran pas endavant, en la confirmació del treball iniciat des d'aquesta Regidoria, i què, creiem, serà cabdal en uns moments de dificultats econòmiques per a moltes famílies del nostre municipi. No cal dir que des de la Regidoria d'Urbanisme estem a la vostre disposició per tal d'aclarir dubtes i informar sobre el procés.

divendres, 21 de novembre de 2008

BORSA PER AL LLOGUER SOCIAL

Mentre que ahir, en el Ple, es va fer una petita xerrada de cafè entre el grup majoritari de l’oposició i alguns membres del Govern debatin temes de tanta importància per a Torredembarra com conèixer amb qui es discutía una Regidora no se sap encara quin dia (més de 20 minuts d’intens i valorós debat que va fer que més d’un fotés el camp de la sala de Plens), un anava pensant amb el poc temps que és va dedicar a una de les propostes cabdals per el nostre municipi i que va rebre la felicitació de tots els grups de l’oposició (uns, tot s’ha de dir, amb la boca petiteta i a disgust). Em refereixo a la creació d'una Borsa d'Habitatge per al Lloguer Social.

La proposta consistí amb l’aprovació de l’inicií de converses per a signar el conveni amb ADIGSA, la Secretaria General del Departament d'Acció Social i Ciutadania amb l'Ajuntament, per prestar per gestió directa aquests servei a la nostra ciutat. Un servei que més a més, i com va especificar la Regidora d’Urbanisme, M. Dolors Toda, no tindrà cap cost pel Municipi.

Tothom sap el què això significa per a alguns sectors de la nostra ciutadania , més encara en uns moments de crisi com la què patim, i més concretament per els joves i famílies amb pocs recursos econòmics a l’hora d’accedir a habitatges de lloguer a un preu per sota del mercat.

No sé quin ressó mediàtic i social tindrà aquest fet, però al mateix que va fer l’oposició en el Ple d’ahir, crec que tots ens hem de felicitar per aquesta iniciativa de la que tothom en parlava i que ara ja s’aconseguí

PRÀCTIQUES A MUNTANYANS




Uns 300 alumnes del Departament d'Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona fan les seves pràctiques aquest curs a l'espai natural dels Muntanyans entre els mesos d'octubre i novembre. Principalment, aquestes pràctiques consisteixen a inventariar vegetació i el seus índexs de diversitat i mesurar la salinitat del sòl, utilitzant el laboratori del Cal Bofill. Enguany és el 15è any consecutiu que ens visiten estudiants de Biologia i actualment existeix un conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra, a través del centre d'activitats mediambientals Cal Bofill, per a desenvolupar aquesta activitat.

dijous, 13 de novembre de 2008

Una bona notícia

La Policia Local de Torredembarra ha posat en marxa aquest mes de novembre la nova Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) amb l'objectiu de donar la màxima atenció possible als veïns i visitants del municipi, amb qualitat de servei i atenció personalitzada i especialitzada, tal com ha explicat el regidor de Governació, José Oviedo, que també ha destacat que aquest servei es coordina amb els Mossos d'Esquadra. Cal tenir en compte que amb el desplegament dels Mossos, a Torredembarra s'ha tancat l'oficina de denúncies del quarter de la Guàrdia Civil i per aquest motiu ha calgut reforçar i millorar el servei d'atenció de la Policia Local.

Aquesta nova oficina està formada per un caporal i tres agents especialitzats i restarà operativa les 24 h, si bé l'atenció directa serà des de les 9 h fins a les 21 h, de dilluns a divendres, i de 9 h a 13 h i 17 h a 20 h, els dissabtes. Les principals funcions són:

Atenció, moderació per a la resolució de queixes veïnals.
Realització de diligències judicials, denúncies de qualsevol fet delictiu.
Creació de la Unitat d'Atenció a la Víctima (dones, menors, etc.).
Gestió dels llibres de registres (identificacions, atestats, objectes perduts, etc.).
Interlocució amb l'OAC dels Mossos d'Esquadra, Partit Judicial, Serveis Socials i altres.
Realització d'informes tècnics sobre els accidents de trànsit.
El regidor José Oviedo ha destacat la funcionalitat d'aquesta oficina en el tracte més acurat i personalitzat per als ciutadans que requereixen dels serveis de la Policia Local, molt especialment en el moment de presentar qualsevol denúncia. També es disposa d'un vehicle per desplaçar-se quan sigui necessària la recollida in situ de la denúncia o el requeriment veïnal, atenent al Pla de Proximitat que està instaurant la Policia Local per poder apropar-se a les necessitats dels ciutadans descentralitzant els serveis.

Dins de la nova OAC, el regidor de Governació ha destacat la creació de la Unitat d'Atenció a la Víctima que dedicarà una especial atenció a persones que hagin estat víctimes de la violència domèstica, d'un fet delictiu o que hagin sofert lesions causades per accidents o fets fortuïts.

Els quatre àmbits principals d'actuació seran:

Violència domèstica.
Persones ferides en accidents, sigui de trànsit o accidents laborals.
Persones víctimes de delictes greus, com violacions, robatoris amb violència o intimidació, etc.
Altres víctimes en sentit ampli (persones amb problemes d'inseguretat concreta, persones desplaçades, persones grans, etc.).
Les intervencions bàsiques amb les víctimes de violència domèstica seran:

Assessorament previ a la denúncia. Informació sobre els tràmits a seguir, sobre què suposa l'ordre de prohibició d'apropament, sobre si cal o no presentar denúncia, assessorament en els dubtes sobre qüestions pràctiques, etc.
Acompanyament i assessorament en la presentació de la denúncia.
Coordinació dels acompanyaments al jutjat en els judicis, si s'escau.
Assessorament posterior al judici.
Derivació a altres serveis: Servei d'atenció psicològica a dones maltractades, Serveis Socials, etc.
Seguiment informàtic cas per cas, comprovació de la vigència de l'ordre de prohibició d'apropament.
Assessorament en els tràmits a seguir, noves consultes en els problemes derivats de la nova situació, etc.
Altres intervencions d'aquest servei aniran encaminades en els supòsits de menors, seguiment de persones grans, intents de suïcidi, persones conflictives, sobredosi, persones en estat etílic, persones sense sostre, determinant-se en cada cas l'actuació a realitzar.

En aquest àmbit, es treballarà en coordinació amb Serveis Socials, agilitant l'arribada d'informació, fent seguiment dels casos detectats i efectuant reunions conjuntes amb la víctima i Serveis Socials en casos greus, a la recerca de solucions conjuntes als problemes plantejats.

Amb aquesta iniciativa, el regidor José Oviedo ha comentat que es pretén oferir als ciutadans un millor servei, d'una forma més propera i eficaç, però tenint en compte que ara es dóna el primer pas d'un procés que tindrà una implantació de llarg recorregut.


(de la pàgina web de l'Ajuntament)

dilluns, 10 de novembre de 2008

CAL SER TAFANERS

Aquest escrit que us publico no és pas meu. És de l'amic TAFANER- www.racodeltafaner.blogspot.com -i m’agrada’t molt i molt. Crec que sense ell saber-ho, o potser per què realment ho sap, ha donat en el clau de tot. Exigir als demes el que nosaltres no ens exigim és d’hipòcrites i vanitosos. Primer ens hem de conèixer nosaltres i ser fidels a nosaltres.

Com que no volia que passes desapercebut dins de la pàgina de comentaris, ho publico en el meu blogs, felicitant a l’amic desconegut, o no, TAFANER



"Reflexións:

No puc canviar les coses de fora, des de fora, sinó des de dins. Les coses moltes vegades no són com són sinó com les volem veure, els prejudicis en guanyen. I el passar la pilota als demés ens fa sentir més poderosos?. El món no és així, ni tan sols em val la frase l’hem creat així, sinó que el veiem així, i cadascú segons els seus principis i valors, la seva experiència el veu d’una forma o d’una altra .
Algú em dirà que tu i el teus companys veieu les coses iguals però si li preguntes amb algú d’una altra cultura o forma de pensar, potser la resposta és diferent.
Les coses les donen per fetes que són i moltes vegades semblen ser. Està ple de coses que no ens agraden, moltes que voldríem canviem però que fem?

Habitualment passem el mort als altres, sense adonar-nos que el primer canvi ha de ser interior, primer en la meva percepció, després ficant-se en la pell de l’altra.
Volem controlar les coses, però si no m’adono que sóc part del problema no seré mai part de la solució.

Un avió està a punt de caure, no puc dir ja li passo el problema a manteniment, no senyor jo vaig dins, és un problema meu i sóc jo ara que haig de resoldre’l.
Ens és molt fàcil dir que una persona És així i no que es comporta d’una manera, i d’aquesta manera no cal que analitzi perquè jo l’estic veient d’aquesta forma.
Les afirmacions absolutes i exteriors no ens ajuden a interioritzar i adonar-nos que potser que si vull canviar alguna cosa haig de començar en mi.

La meva forma de comportar-me, d’analitzar les situacions, de comprendre a la persona del cantó m’ajudarà molt més que no pas entendre que estic en una guerra plena d’ineptes.

Quantes vegades a la feina ens sentim que tot allò que diem va en contra del que pensen els companys o el cap.

Que sembla que et portin la contrària. Hi ha dies que tot surt al revés. I el més fàcil és treure la conclusió de que tots són uns...
Jo si vull agafar les rendes de la meva vida primer haig de mirar que puc canviar de mi, potser cal millorar el meu interior, cal veure les coses d’una altra forma, no ser tan intransigent amb les meves veritats cap a fora i veure en que puc millorar des de dins.

Els problemes sempre són de fora, jo tot ho faig bé?. Doncs no... no, perquè si és així que penso fer durant la meva vida?

Crec que haig de créixer com a persona i potser així podré canviar realment alguna cosa de fora.

A vegades veiem el món com si nosaltres fóssim unes víctimes. Realment ho som? Exagerem els problemes? Com he arribat a aquesta situació? No puc canviar a tothom però si la forma de veure el meu voltant i variar la meva forma de fer i de ser perquè a vegades haig de millorar.

El camí cap a l’excel•lència dura tota la vida i comença en un mateix i és en nosaltres mateixos que podem aconseguir els millors resultats.
Participació = Dialeg =Posarse d'acord.

Salut. "

dijous, 6 de novembre de 2008

AQUELL PROFESSOR D'ANGLÈS





Quan era petit en el poble de Mollet va arribar un bon dia un noi de color professor d'anglès. Aquest home va llogar un petit local que donava arran de carrer (concretament al Carrer Duran), i la seva classe es feia en una petita habitació amb una finestreta des d'on la canalla anàvem a observar tots intrigats la pell d'aquell home. A Mollet feia molts anys que hi vivia una dona que tots la coneixíem com a “la negreta”, però no era de pell obscura, o al menys no tant obscura com la d'aquell home que ens va arribar precisament dels Estats Units. Tota la canalla en parlava d'aquell home negre i tots el volíem veure, fins i tot si algun cop ens el trobàvem pel carrer tots fugíem corrents “no fos cas què”. De fet no ens ha d'estranyar aquesta situació, ja era el primer home de pell ben fosca que veiem al poble.

Un dia aquest home, no em pregunteu perquè, va aparèixer per casa convidat pel meu pare. Desprès de superar l'esglai que vaig tenir, vaig poder escoltar la conversa que tenien allà a casa entre el meu pare i ell. Recordo que el meu pare li va parlar del malament que els tractaven allà als EE.UU. I aquell home, modest i afable i llarg com un pal, només anava movent el cap d'amunt a avall, deixant anar un petit somriure molt de tant en tant, com si no volgués que ningú li recordes la situació de racisme que en aquells moments patia el seu país.

Poc temps desprès, al cinema, vaig anar a veure una pel·lícula que em va recordar la situació viscuda a casa “Adivina quien viene a cenar esta noche” amb un esplèndid Spence Tracy. Aquella pel·lícula ens va donar molt a pensar en aquells temps i malgrat la tendresa que volia reflexar, tots vam comprendre en els EE.UU un negre només podia triomfar i ser ben vist si es comportava com un blanc.

Ara als Estats Units a escollit a un negre (afro-americà, com és diu ara) com a President. Una notícia que a mi m'ha il·lusionat moltíssim i m'ha fet pensar i molt amb el patiment d'aquella gent ara no fa pas gaires anys. Quan jo era petit (i d'això fa quatre dies), ells no podien votar, els autobusos tenien zones diferenciades entre blancs i negres, les fonts d'aigua estàvem també separades de manera que un negre no baves en la mateixa font que un blanc i així amb un llarg etcètera.

Ara sento i escolto coses molt boniques. Fins i tot d'aquells que sempre han estat contraris a què els del Partit Demòcrata fossin els governants d'aquell país.

Escolto també moltes comparances malicioses amb el president del govern espanyol, sense tenir en compte les moltes diferencies entre un i altre país (en concepció, en cultura i en moltes coses més); hi escoltat fins i tot a un dirigent polític dir que “allò de la guerra de Iraq queda molt, molt lluny”, com sí de la memòria històrica es tractés, quan li han preguntat sobre el fet que el triangle de les Azores ja ha estat escombrat del mapa polític.

Enhorabona a l'Obama i a tota la resta del món

.

dimarts, 4 de novembre de 2008

LA PARTICIPACIÓ PORTA CUA...de lleó (es clar)

Llegeixo un bon article del company de blogs "Cua del lleó" que fa referència a l’escrit que vaig publicar al Mònic i reproduït a RESNOESMESQUI, titulat Associacions i Participació.

Cúa de Lleó dona per assentat que el què dic és l'inici de la intenció d’esfondrà el Consell Municipal de Sostenibilitat per part dels governants. Res més lluny d’això. I si el Govern té en el seu pensament moure el tema en aquest o altre sentit jo no em faig pas portaveu de cap idea què no sigui estrictament la meva i què alguns poden o no compartir.

L’article només posa en damunt la taula la necessitat de veure si el model escollit per obrir portes cap a la participació es o no la correcta. Si el model existent, es o no el més convenient, no ja per la institució sinó a la població, i més concretament a les entitats que estan ansioses per tenir veu dins del consistori d’una forma natural i democràtica que, ara per ara, siguem valents per dir-ho, no existeix.

I nom em val dir allò de: Qui vulgui venir que vingui. No és pas aquest el problema. La qüestió és si aquells que ens preocupa el tema, estem o no contents amb el que hi ha ara, si cal modificar o no, si cal reobrir o cercar nous camins que generin una dinàmica diferent a l’actual i on les entitats, i ciutadans, estiguin veritablement representats i es sentint útils en la confecció del seu futur

Ja sé que molta culpa la tenen els mateixos governants. Per mandra, per covardia o fins i tot per què el sistema de participació real acaben fent nosa a tots els polítics (molesta demanar l’opinió, no fos cas que aquesta no sigui la mateixa que la del representant escollit per les urnes, oi?).

Curiosament el mateix Cua de Lleó, inicia desprès, en el seu escrit, el debat. Per tant si hi ha debat vol dir que hi ha necessitat de meditar el que què tenim i trobar millores susceptibles per beneficiar al conjunt de la població.

És el Consell Municipal de Sostenibilitat un òrgan perfecte?. NO. És el CMS una eina tancada a ampliar la seva composició a altres maneres de fer i pensar?. NO.

El CMS té un paper importantíssim i tots convindrem que és un model que a uns quants ja els hi va bé, a molts els hi agradaria ampliar o modificar i, a altres fins i tot eliminar. Però no hem de caure a l’error de pensar que cap d’aquestes és l’encertada o no. Tot es pot plantejar. I sí dins del CMS es veu necessari fer l’esforç de portar el debat al carrer, penso seriosament, que ho tindria que fer. Què no ?, dons aquells grups, entitats, partits polítics, persones que sí ho creguin necessari que impulsin a fer-ho. Sí ni uns ni altres ho veuen convenient, dons tema tancat i cap un altra cosa.