dilluns, 29 de juny de 2009

EM PERD LA PARAULA

Haurem de tenir cura, no fos cas que ens entenguessin malament i ens cridessin pels carrers i les places paraulotes d’aquelles que tant els hi agrada als intolerants, d’una i altra banda.

Mireu sinó tot el que s’està “liando” a nivell de blogs per la senzilla raó de dir el que un opina sobre un fet, un personatge públic o una sentencia o una decisió concreta.

Tot s’ha de dir. Tot s’ha d’explicar. Us en recordeu com era abans?. Tot ben explicat, consensuat, res amagat. Quins temps aquells !!.

Ara fins i tot titllen de cabdills a dirigents de l’esquerra torrenca, però no de l’esquerra, sinó de l’esquerra esquerra, la de veritat, la de sempre, cony els comunistes, que tot s’ha de dir.

I tenen raó. La seva raó. Qui ho havia de dir. Tenen la raó dels desencisats, dels que ja no creuen en la revolució i ni falta que els hi fa ( ni ens fa). Llencen els coets i ballant, amb gracia i amb ritme, fan plorar als infants i , com diables, encenen la metja i es foten a corre amb la cua entre cames.

Ah, però no us penseu, que els de la dreta dreta, també tenen la seva ració d’incomprensió. Pobrets. Tant tranquils que estaven i ara tenen que assumir responsabilitats que ni els va ni els be. Això si, complir compleixen. Que ningú pugui dir res de res. És mes, quan menys diguin millor que millor. Millor encara, que no diguin, que callin. Ah, això els faria feliços. Però com fer-ho?. No se sap. Be, al menys jo no penso donar cap idea que ara no estic per romanços.

Em perd la paraula, ho reconec, però com m’agrada donar voltes a les lletres per tal de donar el sentit que jo vull, que jo pretenc.

Com els hi agrada als intolerants cridar paraulotes a la gent que s’expressa com li plau, sense espasses damunt del cap (adéu Democles), escriure i dir allò que a un li sembla sense sentir l’alés d’aquell que et persegueix i t’ordena, amb bones paraules, allò que has de dir i, fins i tot fer.

Em perd la paraula, si, però mai la deixaré.

dilluns, 22 de juny de 2009

UN PLE DE TRONS I "CEBETES"


Com si la revetlla de Sant Joan s’hagués instal·lat al Ple del passat dijous, els trons i les “cebetes” van córrer per la sala tot perseguint, a tort i a dret, a la regidoria de cultura.


Li van dir de tot: embustera, manipuladora, demagògica…en fi que es van esplaiar a gust.

Van perdre els papers, i van portar el Ple la imatge més lletja dels polítics. La baralla, les males paraules i la mala educació.

Reclamen debat, i porten al diàleg a nivell de baralla de barri (amb tots els respectes cap els barris, ja que a voltes allà és diuen coses molt més interessants de les que vaig poder escoltar). Es pot estar en desacord, però s’ha de respectar al contrari. Podem estar a anys llums de la política cultural actual, però cal convèncer per canviar, no estripar.

Mala imatge sens dubte d’alguns elements de l’oposició. Mala imatge que fins i tot companys del propi partit van intentar solventar, però malauradament no va servir de res. Pica que pica, trons i més trons sense aigua per regar.

La Regidora es defensar, amb ironia, amb el cansament de rebre sempre els atacs d’aquells que no volen que els hi toquin la parcel-la. Una cosa és donar a conèixer una preocupació que, potser, alguns arribem a compartir. Altre es intentar fer mal a la institució, a la regidoria i a la persona. I és clar, els arguments amb mala educació es volatilitzen pel cel com coets de Sant Joan.

Uns podem compartir o no els mètodes de treball, però l’arma a utilitzar és la del convenciment, el d’exposar amb la mà oberta, amb la voluntat de fer i no desfer.

Tot plegat, petards de Sant Joan que nomes fan mal a qui els llença. La política té aquestes coses.

Ah, i bona revetlla a tothom !!!

dimecres, 17 de juny de 2009

PERQUÈ NO HI EREU ?


(foto del blog d'Àngel Batlle)

El proppassat diumenge vaig anar a passar la tarda a la inauguració de les noves, grans, impressionants instal·lacions per practicar un d’aquests esports anomenats minoritaris: el Biketrial. Vull des d’aquí felicitar a tots aquests esportistes i , per damunt de tots, a la seva ànima l’Àngel Batlle, tot un sa exemple de perseverança, coherència i sacrifici. Ell és un d’aquells homes que viu Per l’esport i no viu DE l’esport. Felicitats dons.

Però el motiu d’aquest escrit no és pas elogiar les instal·lacions recentment inaugurades, sinó mostrar la meva estranyesa al veure la absència de representants dels partits de l’oposició a un acte que, crec, està ple de simbolisme per el recolzament que implica amb un esport i amb una gent que estan treballant, per damunt de tot, per donar a conèixer Torredembarra entre tots els aficionats a esports determinats. Em diuen que no és pas el primer cop que succeeix aquest fet en actes molt concrets, i jo, personalment, he viscut la seva absència a actes de tipus institucional, com si això fos una mostra del seu rebuig al govern que amb tota la legitimitat del món democràtic, està actualment al cap davant del Consistori.

La veritat és que no sé quines deuen ser les seves raons polítiques per actuar d’aquesta forma. I no les sé, com no les sap cap ciutadà de La Torre, senzillament per què mai han estat explicades, però potser no tenen en compte que a la fi i a la cap, molts o alguns, votants d’aquests partits també tenen fills o filles, o tenen il·lusió per ser i participar, en actes a on els hi faria cert cofoi veure els seus representants al seu costat.

Potser, i dic només potser, pensen (ho dic tot fent les seves enginyoses càbales), que amb això debiliten la legitimitat del Govern, però aquest punt és, al meu parer, del tot insòlit, ja que el que realment estan perdent és el seu propi prestigi com a demòcrates i membres de la societat que els ha escollit, i, per altre banda, donen la imatge què nomes es mouen i estan interessats quan es tracte dels grups culturals, esportius o el que sigui, del que ells formen part directament. Mala imatge.

Puc entendre fent un esforç, que algunes de les seves absències sigui per motius de desacord amb la manera de fer o preparar un acte determinat, però no ho entenc quan l’acte es del tot apolític i només te un caire social, cultural o com és el cas, esportiu.

Això sí, ara van demanant pels blogs que la gent faci preguntes al Govern per ser ells els portaveus. Be, dons la primera pregunta que llenço com a ciutadà de La Torre és per ells: per quina raó no heu assistit a l’acte de inauguració del circuit de Biketrial a Torredembarra?

dilluns, 15 de juny de 2009

FIT KID, recolzem als nostres (II)



Aquest és el text que ha estat publicat en el blog d’aerobiclatorre. Tot el meu recolzament a tots els nois i noies que participen en aquesta festa i, com no, als monitors, monitores, pares i mares que amb la seva voluntat, paciència i fe han aconsseguit que el nom de La Torre figuri en el més alt des de ja fa molts anys.
Felicitats a tots, i que ningú s’ho perdi !!!

Diumenge 21 de Juny a las 10:00 de la mati en el Pavelló Municipal de Sant Jordi Participaran els campions i subcampions del món de totes las categories de FIT KID y como no... les nostres campiones del món.

dijous, 11 de juny de 2009

LA BRUIXA DE CLARÀ VOLA AMB EL CEL OBERT

Maria Dolores García Pastor gana el III Certamen de Escritura Scream “Cielo Abierto”
Tarragona, 10 de junio de 2009.-

La escritora y periodista catalana María Dolores García Pastor ha resultado ganadora del III Certamen de Escritura Scream “Cielo Abierto” que organiza la Organización Internacional del Trabajo a través de la Asociación Artística y Cultural MEDEA_73, y en el marco del Programa Internacional de Erradicación del Trabajo Infantil IPEC.
El fallo se ha hecho público esta mañana a las 10:30 en un acto que ha tenido lugar en el Teatro María Guerrero de Madrid. El escritor Ricardo Gómez, miembro del jurado, ha leído a los asistentes el discurso de la ganadora que no ha podido estar presente.
La escritora, que ya resultó ganadora de la edición anterior con “El aroma del jazmín”, ha vuelto ha alzarse con el premio en la categoría de adultos con el relato “Del color de un cielo sin nubes”. Licenciada en Ciencias de la Información y periodista de profesión, García Pastor tiene publicada una novela, “El susurro de los árboles”, que resultó ganadora del VII Premio YoEscribo.com de Novela.

dimarts, 9 de juny de 2009

COM DIU EN MATIES.....

Dons ja hem passat les eleccions europees. I estan tots més contents que un xaval amb sabates noves. Tots ells, vull dir. La resta de mortals encara ens ho mirem amb ulls d’incredulitat.


Què si, Jornet, que sí, que, com sempre, tots han guanyat. Ja m’ho explicaràs això.

Uns reclamen nou govern – ja veus com si ells anessin a fer quelcom de diferent !!!.

Altres han agafat els resultats locals com sí fossin transportar a les eleccions municipals

Hi ara !. Quina ximpleria.

Les butxaques, les teves, les meves i les seves – be les seves no se sap -, segueixen ben buides. I la hipoteca ?...dons ben plena amic Jornet, ben plena.

I menys d’un quaranta per cent de gent a anat a votar. I els que ha guanyat ho han fet amb menys del 30 per cent de l’electorat.

Carai !. No deien que l’Estatut no era vàlid per què nomes un trenta sis per cent el va anar a votar?.

Coses de la política.

Com diria Maties Galimaties: Quin fàstic !

dijous, 4 de juny de 2009

RECOLZEU A LS NOSTRES

RECOLZEU ALS NOSTRES