dilluns, 26 d’abril de 2010

25-A, LA TORRE VOTA






Un 12,51% del Padró Municipal, va anar ahir a votar la Consulta (no vinculant) del TORREDEMBARRA DECIDEIX. No està malament. Els organitzadors comptaven entre el 15 i el 20 %, però si fem cas al Cens electoral si que s’arriba a aquesta quantitat. Concretament el 15 % segons dades dels organitzadors i que podeu trobar a : www.torredembarradecideix.cat.

Quant van realitzar la primera consulta ja vaig plantejar els meus dubtes sobre la utilitat d’aquesta, però mai en vaig mostra en contra de que la ciutadania disposes d’un espai a on amb el seu vot reclamés el seu dret a decidir sobre el futur de Catalunya, d’Andalusia o d’ on sigui. Ho trobo bé, malgrat que algunes veus crítiques s’hagin burlat d’aquesta diada, restant importància al fet que una colla de ciutadans dediquessin molt de temps a organitzar i preparar unes jornades que en el fons no son més que un símptoma de democràcia que paga la pena. No crec que se’ls hagi de fer gaire cas. Segurament alguna presidenta de Madrid els podria definir com “Carcamals ressentits”, i es quedaria tan ample, però com que son dels seus, els anomenaria “democratas de toda la vida”.

Altra cosa és el fet o no d’estar d’acord amb el plantejament o amb la pregunta, o fins i tot si s’està d’acord o no amb la independència o bé amb altres tipus de solucions a la indefensió que vivim a Catalunya, a on un partit d’àmbit nacional, planteja la anti-constitucionalitat d’un Estatut aprovat pel poble i el Tribunal que n’ha de decidir està posat constantment en dubtes per la seva inoperància.
Sigui com sigui, la jornada va estar senzillament exemplar.

El passat dissabte a ONA LA TORRE va tenir lloc un molt interessant debat sobre aquest tema, i la veritat és que el comportament de tots va estar l’alçada dels nostres temps. Sense protagonistes que no volguessin el triomf de la participació i amb tots els arguments posats al munt la taula.
Un bon exemple

dijous, 22 d’abril de 2010

UNA DIADA PER SER UNA MICA, NOMES UNA MICA, DIFERENTS







Bé, ja torna a estar a ací. Sant Jordi, dia més que entranyable. Roses, llibres, escriptors de tot gènere (femenins, masculins, definits i indefinits) signant orgullosos les seves obres. Polítics lluint tipus i deixant-se veure, no fos que el poble els oblidi. Paradetes amb roses de colors extraordinaris i inversemblants, més paradetes amb llibres per infants, comercials, feixuts, cròniques i assajos, històries reals, irreals, novel·les negres i roses...quin gran dia, oi?. Afegim a tot això les paradetes de partits i entitats que cercant entre els vianants possibles socis i votants, mostrant a cel obert les meravelles d’estar o de formar part de les seves creences, de les seves idees, de les seves costums...quin gran dia, oi?.

Per Sant Jordi tots som una mica diferents, segur que veurem a Regidors amb un somriure tan ample que de vegades dona per pensar que no riuen mai. Ja els veig dient a tothom qui vulgui escoltar-los les magnificències de la seva gestió:


-Oi que ho fem bé?.

-I tant ( li dirà el interlocutor ). Mai havia vist polítics millors


I el polític s’anirà tant satisfet que el somriure augmentarà com el fum d’aquest volcà nòrdic i que té un nom impronunciable. I mentre camina orgullós es dirà “He de continuar així. Ningú podrà amb nosaltres” a la vegada que planeja la següent estratègia política per enfonsar encara més als opositors.

Per Sant Jordi tots som un xic diferents. Fins l’oposició semblarà contenta i s’oblidaran per uns moments el paper que el destí, sempre cruel, els tenia preparat.


-Oi que ho fan malament aquests del Govern?. Nosaltres ho faríem millor. Veritat?

-I tant (li dirà el mateix interlocutor d’abans). Aquest d’ara son uns impresentables.


I el polític de l’oposició s’anirà tant satisfet que es dirà a ell mateix: “Jo sabia que ho fèiem be”. Això sí, el somriure s’acompanyarà amb una mirada d’orgull mentre planeja la següent estratègia política per enderrocar al Govern.

Per Sant Jordi tots som un mica diferents, però nomes una mica.



Bona diada a tothom.

divendres, 16 d’abril de 2010

NOTES PRIMAVERALS


NOTA 1:
El passat dimecres, 14 d’abril i, si ningú em corregeix, per primer cop a ONA la Torre sonen les notes de l’Himno de Riego, al programa “El Safareig Musical”. Si això fos cert, cal marcar aquesta data com un dia a recordar, o per oblidar segons qui. La veritat és que no ha passat res. Tot es normalitat a la vila. No han aparegut fantasmes del temps passat, ni ningú “se rasgó las vestiduras” (al menys en públic).
NOTA 2

Passo pel davant del Pàrquing de Filadors i allò ja està més que acabat. M’expliquen que encara manca per decidir quin tipus de gestió és vol. De ser difícil, per que ja portem un bon temps així. Personalment no entenc el que s’està esperant, però com diu aquell “doctors té l’Església”.
NOTA 3

Ja és què alguns partits s’han posat les piles. Sembla que alguns ja busquen posicions per encapçalar el “partit”. D’altres en canvi tan tranquils, al menys de cara en fora. Veurem moviments, segur i potser tindrem sorpreses. També diuen que arribarem a tenir onze (11) llistes per votar. A mi personalment em sembla una barbaritat. Alguns han de reflexionar, altres s’han de calmar, i altres millor observar.
NOTA 4

No va agradar gaire el meu anterior escrit “Ponts” entre les files del PSC. Però desprès d’una llarga xerradeta amb l’Enric, sembla que s’imposa el seny. No hi ha res com la voluntat d’entendre’ns, oi?.
i...NOTA 5....és nota?

La primavera segueix alterant les sangs. Corruptes lliures. Jutges jutjats per voler portar els morts a les tombes com els deus manen i aturar el patiment de familiars, l’Estatut fent figa, els de la Falange tornen a viure recolzats per la caverna de la dreta dura i salvatge, i els independentistes anant a votar el dia 25 per fer de Catalunya un Estat., eclesiàstics dient barbaritats de l’homosexualitat mentre el mon avança inapel·lablement i gira, gira...com un cavallet de fira.
AH, LA NOTUL.LA...no fos dit
Per Sant Jordi regala-li una rosa, i per ella un parell de llibres que podeu llegir els dos !!!





dimarts, 6 d’abril de 2010

III Premi Jordi Solé Tura









S’obre el termini de recepció de treballs per optar al III Premi Jordi Solé Tura per a una tesi sobre la democràcia


L’Ajuntament de Mollet del Vallès, mitjançant el Centre d’Estudis Jordi Solé Tura per la Democràcia, ha convocat la tercera edició del Premi Jordi Solé Tura per a una tesi doctoral sobre la democràcia, adreçat a joves investigadors universitaris amb l’objectiu de promoure la recerca dins dels àmbits del dret públic i la ciència política.

La tesi presentada ha d’aver estat llegida i aprovada entre els cursos 2005-2006 i el de la convocatòria. La dotació del premi és de 6.000 euros. El termini per rebre els treballs és de l’1 al 30 d’abril i el veredicte es farà públic durant el mes de novembre.

Aquest premi es concedirà a a la millor tesi doctoral relacionada amb l’àmbit del dret públic i la ciència política, en qualsevol línia d’investigació, però especialment les següents:
L’aprofundiment d ela democràcia en els governs locals
Problemes actuals que té plantejats la democràcia en el món
La democràcia i els reptes de la immigració
Federalisme i organització terriotorial de l’Estat
L’aportació acadèmica de Jordi Solé Tura al sistema democràtic

Amb la col·laboració de catedràtics i professor universitaris
En aquest premi hi col·labora, no només la família de Jordi Solé Tura, sinó també els catedràtics i professors universitaris següents, tots ells membres del Consell Assessor del Centre: Dr. Eliso Aja, Sr. Jordi Borja, Dr. Francesc de Carreras, Dr. Marc Carrillo, Dr. Francesc Pallarès, Dr. Marcel Planellas, Dr. Joan Subirats, Dr. Pere Vilanova i Dr. Joan Vintró.

En les dues anteriros convocatòries, s’hi van presentar vuit tesis el primer any; onze el segon; d’universitats de tot el món, des de les més properes (Espanya i Europa) a universitats d’Amèrica, del nord i del sud.

Guanyadors de les edicions anteriors
I Premi Jordi Solé Tura (2008): Dra. Laia Jorba UAB), per la tesi Democràcia deliberativa: la transformació de preferència en el procés deliberatiu.
II Premi Jordi Solé Tura (2009): Dra. Djaouida Moualhi (Institut de la Unió Europea de Florència), per la tesi Les immigrants magrebines a Espanya i Itàlia.

Homenatge a la figura de Jordi Solé Tura
Aquest premi, convocat per primera vegada l’any 2008, fa un homenatge a la figura del polític molletà Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930), el qual jugà un paper destacat en la restauració de la democràcia a Espanya i fou un dels pares de la Constitució Espanyola. L’any 1998 l’Ajuntament de Mollet li atorgà la Medalla de la Ciutat, en reconeixement a la seva trajectòria política i acadèmica, i que el 2007 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Solé Tura va morir el passat mes de desembre de 2009.

Donació de l’arxiu personal de Solé Tura i creació del Centre d’Estudis
A partir de la voluntat expressada per Jordi Solé Tura de fer donació a la ciutat del seu arxiu personal, l’Ajuntament va aprovar l’any 2003 la creació del Centre d’Estudis per la Democràcia (que des de la mort de Solé Tura, ha passat a anomenar-se Centre d’Estudis Jordi Solé Tura), un servei municipal amb la finalitat fonamental d’aprofundir els estudis i el coneixement sobre la democràcia. Al mateix temps és un projecte que implica tota una ciutat, ja que vol ser la manifestació pública de l’estima del seu poble i del compromís de Mollet amb els valors de la democràcia.