dilluns, 20 de desembre de 2010

BONES FESTES

com la cosa no ha canviat pas, us segueixo desitgant:

PAU, LLIBERTAT I JUSTÍCIA
PEL 2011



AH...I UNES BONES FESTES !!!!!

dilluns, 13 de desembre de 2010

JOC BRUT I ORGULL

Encara estabornit pels darrers esdeveniments, i amb el cor en un puny i el cap donant voltes per assimilar la injustícia de la mort d’un nen en circumstàncies tant tràgiques, vull sumar-me a les veus que ja clamen per denunciar el paper que certs medis informatius han fet d’un cas que si una cosa es mereix és respecte i peus de plom.

Una notícia no pot ser mai manipulada en funció de les possibles avantatges per poder vendre un exemplar més o menys. Tots plegats, els medis, han estat a punt d’arribar a l’estupidesa extrema, volen remarcar allò que tant ven en les seves televisions grogues i ridícules. No senyors, no tot si val per vendre, no tot si val per tenir un oient o un telespectador més, no senyors, no. El rigor en la informació i la confiança cap un medi, és una premissa bàsica per entendre la veritat d'allò que s'està informant , el rigor d’una notícia no passa per vendre’s al millor pagador, sinó amb l’esforç d’acarar, verificar, i intentar fer comprensible allò que volen i pretenen amagar a l'home del carrer.

Si de tot això podem treure quelcom de positiu, és sens dubte la reacció dels centenars de ciutadans i ciutadanes que han entès que el dolor d’una família pot ser compartit entre tots, donant tot el que cal per exterioritzar la ràbia continguda per un fet que cap persona amb cinc dits de front i un xic de humanitat pot arribar a assimilar en el més profund dels seus cors.

Hem d’aprendre de la joia de viure en una comunitat que s’ha entregat per fer arribar el seu suport a una família que per alguns era, fins fa poc, desconeguda i per molts altres senzillament saludada. Hem d’aprendre de la senzillesa i de la espontaneïtat dels homes i dones de La Torre que van omplir de gom a gom l’Església de Sant Pere.

Els medis, els diaris, les ràdios, les televisions i nosaltres mateixos, hem de saber reflectir aquesta munyo entre les persones, hem de saber canalitzar tot lo bo que portem a dins per tal d’aconseguir millorar dia a dia, pam a pam.

N’estic segur que no trigarem gaire a oblidar el joc brut d’alguns medis de comunicació, però mai podrem oblidar el missatge d’unió i de fe cap a les persones que han deixat palesa centenars de veïns i veïnes d’una comunitat a la que em sento orgullós de pertànyer.

dimecres, 8 de desembre de 2010

DOLOR

Fa uns moments acabo de conèixer el desgraciat fet que afecta a la Regidora Susana Navarro. Vull transmetre públicament el meu més sentit condol i afecte cap a la Susanna i a la seva família.


Una abraçada, companya.


La Guàrdia Civil ha trobat el cadàver del nen de 9 anys que aquest dimarts va desaparèixer a Ciudad Real a causa del temporal que afecta el sud d'Espanya. La família, tot i ser originària de Ciudad Real, viu en l'actualitat a Torredembarra, on la mare és regidora del PSC al consistori, i estava en aquesta zona de vacances. La crescuda sobtada del torrent de Las Cabras va arrossegar setanta metres el tot terreny en què el nen anava amb el seu pare i el seu germà de 16 anys, i va acabar bolcant. Segons sembla, el pare va intentar rescatar el seu fill, però el fort corrent l'hi va impedir.

LA POSSIBILITAT HI ÉS, APROFITEU-LA

REFLEXIONANT VERS EL CRÈDIT

Desprès de la tempesta arriba la calma. Focs d’artifici i bombes fètides sense olor. No variem, no canviem i per el camí deixem les noves pedres i eternitzem les velles.

Sigui com sigui, el fet és que poques solucions s’han donat per tal d’expressar les prioritats de futur. Molta teoria, molta desconfiança, però, malament si tenim el poble paralitzat.

El centre de la proposta no era immobilitzar, era posar munt la taula la possibilitat d’expressar allò què tots ja saben però que poques, o cap, ganes tenen d’exterioritzar-les. Penso que entre tots han comès molts, masses, errors. Potser era el moment de fer un examen de consciencia i situar posicions des d’una òptica diferent a la que ens ve marcada des de fa molt de temps. Sincerament, penso que s’ha perdut una bona oportunitat, al menys de moment, a no ser que un cop superat aquest llarg pont, entre tots donin una nova oportunitat per fixar les bases de futur. Potser, amb sort, el temps ha fet recapacitar i s’hagi arribat a la conclusió que mantenir la situació tal i com està no beneficia a cap grup en concret i molt menys a la ciutadania.

El fet real és que no tenen massa temps i que cal trobar una sortida a la paràlisi política que s’està vivint. Argumentar manca de confiança cap un grup o persona concreta no té cap sentit (malgrat les males experiències), i menys si son coneixedors d’alternatives que facilitin el control i la bona utilització dels diners per part de tots.

Si aquest és el joc, serà un joc sense fi, ja que tots saben que un dia o altra hi haurà la possibilitat d’exercir el dret a l’alternança de poder que ens garanteix la democràcia i que si segueixen utilitzant aquests arguments mal tractadors dels contraris, el joc acabarà en taules i ningú en sortirà guanyador. Els Torrencs mereixen passos endavant per no eternitzar la política de “tu ets pitjor que jo”.

La responsabilitat és de tots i entre tots han de fer que guanyi Torredembarra, que guanyin els veïns i veïnes, que guanyem un poc de futur. La possibilitat hi és, aprofiteu-la pel bé de tots.

dijous, 2 de desembre de 2010

temps d'hivern

Per bé o per mal, no em vaig equivocar a l’anomenar el meu anterior escrit com “UNA SETMANA IMPORTANT”. Ho va ser, sense cap mena de dubte: 5-0 al Madrid(gloriós, harmònic, impensable,artístic, genial...) ; nou govern a la Generalitat (clar, sense embuts, net,previst...), Tv3 rondant per La Torre, molts i moltes persones conegudes treient el cap per la “caixa tonta” (interessant, espectacular, emotiu,necessari...), i per acabar el Ple de dimarts (incomplert) .

Els punts del Ple?. Coneguts per tots els que esteu a la “corda” política, la resta indiferent a la frustrada aprovació d’un crèdit de cinc milions d’euros que, tant els de la “corda” com la resta, desconeixien en el fons i amb la forma. Finalment surt a la llum: piscina, cementiri, teatre,aigües pluvials, llar de jubilats i altres de caire menor, i al darrera una pujada del 4% de l’IBI a partir de 2012.

L’altre punt entra al Plenàri i finalment s’aprova amb els vots de l’equip de Govern i el PSC : l’adequació del Carrer Antoni Roig, que permetrà iniciar-la a partir de Gener, un cop acabades les festes nadalenques. Bona notícia. Ara cal posar-hi els cinc sentits, prohibit defraudar.

En quant al crèdit s’imposa la lògica política: es retira. S’ha d’aprovar amb el màxim consens possible. És una qüestió que afectarà a tota la ciutadania en els propers anys, és impensable que a sis mesos vista d’unes eleccions i amb un govern en minoria s’aprovi un fet tant transcendental sense comptar amb el parer i acord del màxim número de representants de la ciutadania. Tothom hi està d’acord en el Govern desprès d’un tira i afluixa entre l’Agrupació –promovedor de l’idea- i el primer partit d’el Govern, CiU.

Ara un temps d’espera per veure que diran els partits, quina és la seva visió de futur, quines son les prioritats de cadascun, quins son els seus objectius pels propers anys. Sembla que hi ha punts de coincidència i, naturalment, la majoria no contempla de cap de les maneres una pujada de les retribucions com a mida pel sanejament financer.

De temps en queda ben poc ja que existeix el perill de perdre subvencions.

Temps de reunions per convèncer, per els acords.