TOT VA MOLT RÀPID, MENYS....

Publicat a El Mònic del mes de gener de 2012

Tot passa a una velocitat infernal. Cauen règims dictatorials en setmanes, la tecnologia avança de forma trepidant i els records s’apilonen de forma exagerada. La comunicació és instantània i tenir coneixement de qualsevol esdeveniment és qüestió de segons. Tot va molt de pressa. Fa temps, no gaire temps, un tenia una notícia dos o tres dies desprès d’haver-se produït. Els cotxes passaven pels carrers de tant en tant, arribar a qualsevol lloc portava hores i hores i fer cua a l’hora de comprar era un plaer, i ja no us dic allò de: “Maria, apuntem-ho que desprès passaré”., qualsevol li diu això a una caixera de qualsevol dels grans superfícies existents a l’actualitat !. No sé si és millor ara o no. Probablement la vida ara se’ns a fet més senzilla, tenim de tot o quasi bé de tot, ja no sabem viure sense un telèfon mòbil, i ja no en parlem de no tenir una televisió. Conec gent que es passa tot el dia veien la caixa tonta i si es tracte de veure un Barça-Madrid, per exemple, i se’ns espatlla l’aparell poden fer més d’una ximpleria. Son els temps que ens ha tocat.

Tot va molt ràpid, menys contestar a les preguntes de l’oposició a l’Ajuntament de Torredembarra, on allà on la llei marca cinc dies, el Govern ho converteix en els dies de cinc en cinc, o sia que ja veurem. Per el Govern no ha passat el temps.

La parsimònia demostrada és com la dels vells temps. Lloguen locals i allà es queden temps i temps sense tocar ni una rajola, clar que només ens costa sis mil euros (aprox.) mensuals per un, i quasi bé deu mil per l’altre. Un permís d’obra menor, sense anar més lluny, pot quedar aturat durant mesos en els despatxos mentre el ciutadà, resignat, només li queda anar pis amunt, pis avall pel consistori. La solució al conflicte (sí, he dit conflicte ) del Radar porta un camí lent, pausat , desesperant. No us podria dir si la dilatació del conflicte es deu a un “laisser faire” o un tant s’ha fa, un deixar passar el temps, esperar el cansansi o per el contrari que l’administració encarregada de suspendre les multes és alumne de l’Ajuntament amb això de temps al temps.

Tenim encara molts assumptes a resoldre, en son tants que la llista és extremadament llarga, i dissortadament, tot ens va lent molt lent. Torredembarra camina dons, amb la bicicleta espatllada i trencada que no fa gaire rebutjaven i utilitzaven en contra d’allò que anomenen “herència”. La feina serà de tots tornar-la a arranjar per tal què funcioni com cal: amb agilitat, amb coherència, amb vocació de servei. En poques paraules, com els torrencs ens mereixem.

Notul.la: assisteixo al concert de L‘Orfeó. Felicitats als organitzadors. Una meravella de concert.

JA ESTAN AQUÍ

Bé, dons ja el tenim ací. 2012 serà segurament dur, molt més dur que no pas el que acabem de deixar enrere. Retallades i més retallades, però no tan sols de tipus social, que ja les tenim a tocar, sinó també a l’àmbit autonòmic. Sembla que el Govern, el nou Govern de l’Estat, està disposat a tirar pel dret i deixar-nos amb poca cosa o bé amb res del que ens ha costat tant anys aconseguir. I tot sembla una dinàmica endegada per anar-nos acostumant i que no ens enganxin desprevinguts. Aquests senyors, entre els que hi ha el fabricant espanyol més important de les prohibides “bombas de racimo” ara anomenat Ministre, que van xuclar de crisi per arribar a on han arribat,tenen els seus objectius posats a menysprear les autonomies i per tant retallar les competències en tot allò que calgui per tal de tallar iniciatives i formes d’actuar diferents a la seva concepció d’Estat. Una concepció d’Estat gens allunyada de la que ja ens van oferir en el seu dia senyors com en Martín Villa i altres, i que actualment han abanderat personatges com l’Esperanza Aguirre, Camps i, naturalment Cospedal, Alicia Sanchez i el mateix Rajoy, polítics que no han cregut mai amb un Estat Autonòmic i molt menys amb tot el que suposa.

Lluny queden ja les manipuladores paraules de la Sra. Cospedal fent-se portantveu dels treballadors quan el Govern estava en mans dels socialistes, i ara fent “mutis pel foro” a l’hora de congelar el salari mínim. Res de tot el que deien fa un parell de setmanes queda en peu. Ni “los chuches” se salvaran de la política dictada per els grans mercats europeus, malgrat l’ofès que n’estava el Sr. Rajoy en una exhibició demagògica insultant . Ara ja no els hi fa fàstic augmentar els impostos a les classes mitjanes, ni fe veritables jocs de mans de posar damunt la taula la culpabilitats de tothom menys d’ells. Ells, precisament, que han governant la majoria d’autonomies amb més dèficit de l’Estat i a on ara els seus dirigents seuen a les banquetes dels acusats per engrandir no ja el benestar dels ciutadans, sinó les seves butxaques, amb un exercici de cara dura difícil d’explicar, com ara realitzar una despesa de més de 300 mil euros per aixecar una estàtua d’un dirigent del PP en un aeroport que encara no te, per no tenir, ni permís per aterrar avions.

Gràcies a ells i a molts més com ells, el descrèdit polític i dels polítics va en augment, relegant a la categoria de sospitosos a centenars, milers de persones que, potser utòpicament, encara creiem més en les idees que no pas amb els diners.

UN NOU CAMÍ

escrit publicat a Més Tarragona 5 de gener de 2012



Hem de confessar que no ha estat pas un any senzill ni fàcil per aquells que creiem amb la necessitat de portar un model obert, profundament democràtic i al servei de tots i cadascun dels que conformem una societat petita però plena de il•lusió i d’esperances , rica en el seu teixit social, cultural i associatiu, amb empenta a l’hora de fer-se sentir i participar. Una comunitat petita amb clara voluntat d’avançar, entre tots, en la creació d’un poble al servei dels que hi viuen i treballen, amb el clar sentit de millorar en les seves infraestructures, amb la neteja dels seus carrers, amb fer de la senzillesa la nostre gran història i per damunt de tot amb el coratge de saber que podem, que, entre tots, podem aconseguir tot allò que ens proposem.

No, no ha estat pas un any fàcil.

Ens ataquen per tots costats. La crisi ens ha envoltat i ha fet que el nostre comerç es senti abandonat,que els empresaris tanquin i clar, que un munt de persones hagin perdut la seva feina. Si això li afegim retallades en la sanitat –molts dels serveis que teníem al CAP quedaran abolits a cop d’estisores -, en l’educació i a la cultura, no podem sentir-nos satisfets de tot el que ens envolta.
Som dons un poble que es veu obligat, i hagi ho farà, ha superar les dificultats que ens vinguin donades, ja sigui pels governs, pels banquers i tota aquesta xarxa d’aprofitats que tant sols treballen per omplir les seves butxaques. Sens dubta sabrem superar una situació que ens ha vingut donada pel que ara anomenen mercats, que ens controlen, vigilen i actuen nomes en interès dels més poderosos

Som també un poble que superarà les incoherències d’uns polítics locals que creuen que per tenir majoria al Consistori son els amos de tot, que ens segueixen tractant com a nens incapaços de decidir el nostre futur i creuen fermament amb que la seva voluntat està per sobra del interès de tota la resta. Un Govern que centralitza totes les decisions i com a conseqüència genera una apatia i un desencís que repercuteix en la credibilitat dels que encara creiem amb el treball en equip, amb la voluntat de tots. Una centralitat de competències que fa que algunes de les nostres associacions es sentint deixades de la mà, que un tema tan quotidià com un radar hagi creat un problema de tal magnitud que ha deixat a moltes famílies amb l’angoixa d’un Nadal diferent i trist .
La sort, la nostra gran sort, és el fet que no hem perdut en cap moment el nostre sentit de poble i el compromís que tots tenim cap ell, com l’esforç que el casteller, el jubilat, la dona, els educadors, els botiguers, els sectors de la cultura, dels joves,de l’esport i molts més, posen dia a dia per millorar i per avançar.

No, no ha estat pas un any fàcil.

Ens hem trobat amb un hermetisme fosc i brutal amb les accions del Govern Municipal que no permet obrir a la ciutadania la Institució Pública més propera, han tallat la veu a centenars de ciutadans que van dipositar la seva confiança en partits que actualment resten a l’oposició, a l’hora que els hi tallaven la comunicació i els hi negaven la informació. Mentre tant aprovaven lloguers a preus desorbitats, segueixen pagant milers i milers d’euros per un pàrquing a on ningú hi aparca, tanquen acords que només afavoreixen a les empreses i no al conjunt del poble. I així sumant i sumant.

Pels socialistes de Torredembarra tampoc ha estat un any ni fàcil ni senzill.

Hem perdut la confiança de molts dels nostres electors, per errors nostres i per errors importats. Som i hem estat autocrítics per ser incapaços de fer arribar a la població la nostra idea de ciutat. Però no hem perdut el sentit de la superació, i no defallirem per seguir treballant. Hem perdut a molts dels nostres electors, sí, però el nostre compromís amb el treball i amb el sentit col•lectiu segueix renovat i amb més força que mai. La construcció d’un nou PSC ha començat, a Torredembarra i a Catalunya, hem iniciat un nou camí que ens reafirma en els nostres ideals i amb les nostres idees : d’esquerres i catalanistes i torrencs. Mantenim sencer el nostre sentit de poble i estem disposats a seguir el camí que ens marcarà el sentit comú i el treball pel benestar de tots i cadascun dels que vivim a Torredembarra. Un nou PSC que mira més enllà del dia a dia, que vol i creu amb un poble orgullós de ser-ho per la senzilla raó que nosaltres som també part dels que treballen, dels que pateixen i dels que creuen en un futur millor per tots. Un nou PSC disposat a lluitar colze a colze amb el comerciant, amb el treballador, amb l’emprenedor, amb les dones, els joves...

Començarem un any nou, i la nostra voluntat és seguir fent camí, millorar el nostre poble en tots sentits. Treballarem per un Ajuntament proper, que vulgui escoltar, que estigui obert a la voluntat de la majoria, que sàpiga construir i no destruir, que avanci en temes socials de debò, com ens mereixem; que respecti a la gent amb problemes de mobilitat, que sigui capaç de crear alternatives a la manca de diàleg, a la manca de places i jardins, que sigui capaç de generar i obrir camins als joves emprenedors, que construïm una ciutat oberta al món, amb un sentit cultural que ens faci forts amb la tradició i valents en la innovació...

Vindran sens dubte temps nous, i esperem que millors, per tots.

Nosaltres us proposem un nou tarannà, a on el treball dels que tenim un contracte amb el conjunt dels habitants de Torredembarra, sigui aconseguir un poble millor amb un ampli consens entre polítics i ciutadans. Us proposem un Pla d’Actuació realista amb els temps que ens ha tocat viure, ens comprometem a no ser excloents, sinó aglutinadors de voluntats per fer conjuntament, amb la resta de forces polítiques i socials, que així ho vulguin, propostes que generin noves il•lusions, sense por al fracàs, sinó amb la ferma convicció que serem capaços entre tots, d’aconseguir avançar en un model de poble diferent, més actiu, més inter-relacionat entre els pobles que ens envoltant i a crear nous objectius que ens reafirmin com a poble. Us proposem un nou camí, segurament ple de dificultats a la vegada que esperançador, ja que ens permetrà tenir clars uns objectius que ara son inexistents per oblidats i per por a assumir-los.
Nosaltres, els socialistes de Torredembarra estem orgullosos de ser-ho, com ho estem de treballar per tots i cadascun dels nostres veïns i veïnes.

Que a l’any nou compliu tots els vostres somnis.