Publicat a:
http://www.tarragona21.com/jordi-sole-psc-torredembarra-cap-a-on-va/
El proper
divendres, el PSC de Torredembarra celebrarà un acte on pensem rendir
comptes de la gestió realitzada pel nostre Grup Municipal just quan ens
apropem a la meitat de mandat. Un acte que hauria de ser un fet sense
importància i emmarcat dins la normalitat democràtica, a Torredembarra
és un fet que poques, o cap vegada, s’ha portat a terme. Potser per això
la seva importància. Per això l’excepcionalitat del mateix.
Portem, doncs, prop de dos anys de gestió municipal d’un Govern
format democràticament i amb la participació de tres partits: CiU
(majoritari) PP (amb dos Regidors) i el GIT (Grup independent amb un sol
Regidor). Entre tots tres formen la majoria, mentre que a l’oposició
hem restat els grups del PSC , ERC i ABG (amb dos regidors cadascú) i
L’Agrupació. Fins aquí cap novetat, tot segons les regles del joc democràtic i per tant acceptat per tots i cadascú dels partits.
Des de l’inici del nou mandat, el PSC va oferir en diverses ocasions
la col·laboració al Govern, amb la inquietud d’arribar a acords puntuals
en tots aquells temes que ajudessin a democratitzar la institució i
afectessin globalment l’esdevenir de Torredembarra i de la ciutadania,
com ara l’aprovació de pressupostos, un nou Reglament de funcionament
intern (ROM), solucionar temes encallats amb el temps (Auditori, etc).
Però el que ens vam trobar va ser el següent: prohibició d’accedir a la
informació, incompliment del termini a l’hora respondre les nostres
preguntes escrites (algunes no van ser respostes fins un any després, i
actualment tornem pel mateix camí), creació de comissions que no s’han
reunit, cap acord en temes de polítiques de lloguer, cap concurs per
designar empreses, malbaratament de despeses en assessors, cap oposició
per accedir a llocs de treball, lluita fratricida entre el secretari
municipal (màxim exponent i garantia de compliment de la llei) i el
propi alcalde, conflictes creats pel mateix Govern (radar, associacions
com ara la Llar de Jubilats, llistes negres d’entitats culturals…) i un
llarg etcètera, inclòs incompliments de mandat dels plens.
Sigui com sigui, la sensació entre la ciutadania i els seus
representants i representats és que cada cop el Govern es troba més i
més lluny d’allò que la població li reclama: transparència,
racionalitzar la despesa, obrir els canals de comunicació municipal als
torrencs i torrenques, clarificació de les polítiques de subvencions i,
per damunt de tot, unes polítiques socials que ajudin les persones en
dificultats econòmiques i donar solucions a la crisi existent entre els
nous emprenedors i petit comerç. Polítiques socials i econòmiques que no
suposin unes mal anomenades ‘inversions’ (portem gastats més de 280.000
€ en lloguers de locals que segueixen dos anys després tancats i
barrats, piscina coberta inaugurada uns mesos abans de eleccions i
encara sense cobrir, un poliesportiu sense legalitzar des de fa anys i
anys, assessors que costen a la població 18.000 euros mensuals…) i que
estableixin la lògica de les necessitats actuals de Torredembarra.
Membres de la CE de l'Agrupació Socialista de Torredembarra l'11 de setembre
Per tant: tenim un Govern enfrontat amb el tutor de la legalitat, que
ignorà el quasi 50% de la població, que realitza contractes a dit, que
paga quantitats vergonyoses per locals infravalorats, que amaga els
expedients a l’oposició, que no informa, que no accepta el consens sense
la claudicació, que prefereix mantenir un pacte, ara per ara
inexplicable, rebutjant per dos cops seguits mocions contra la llei
Wert, pel dret a decidir de les dones, que subvenciona amb 15.000 euros a
una institució religiosa i amb 500 euros a una entitat que ha arribat
en el seu àmbit a ser campions del món… Un desgavell de desproporcions
impensables ara fa dos anys.
Cap a on anem?
Crec sincerament que cap al total divorci entre
ciutadania i la institució democràtica, agreujant encara més la sensació
que els polítics ni gestionem, ni governem i que tots som el mateix. Un
gran desencert aquest per part de qui porta el timó de la nau,
l’Alcalde Sr. Daniel Massagué, escudant-se sempre en l’herència rebuda i
que mai ha afrontat ni ha volgut solucionar, car el contrari, ha anat
incrementant en cost econòmic i polític de manera irracional.
Quan encara manquen més de dos anys per les properes eleccions
municipals, és urgent un canvi de rumb a on la ciutadania, partits,
entitats, agents socials siguem capaços de seure’ns i arribar a
veritables acords de present i de futur. Hem d’abordar amb seriositat i
rigor la situació econòmica, política i social, hem de garantir un
treball acurat que faci retornar el seny i posar els peus a terra, per
tal de cercar solucions consensuades per sortir de la crisi que la
gestió actual ens han portat. Hem de marcar el camí, no podem
distreure’ns amb “inversions en locals singulars” i hem de preocupar-nos
més de les necessitats reals dels qui, ara fa dos anys, van creure amb
els representants avui asseguts a la sala de plens.
Hem d’obrir un nou espai que garanteixi la plenitud dels acords, que
sabem afrontar amb suficients garanties el futur, dissenyant un projecte
a on els dèbils surtin reforçats, i a on els que creiem amb polítiques
sensates emprenguem el camí de forma democràtica, justa i amb visió de
futur.
Deixem, doncs, damunt la taula aquesta proposta. Estic segur que
molts hi estareu d’acord. Esperem que els responsables actuals també.
