dimecres, 27 de març de 2013

“Cambalache”






 




escrit publicat a El Mònic mes de març 2013



Que el món és i serà una porqueria jo ja ho se
en el 409 i en el 2000 també
que sempre hi ha hagut lladres, maquiavèl·lics i amargats
desastres i estafats i algun home de be
però que el segle XX es la disbauxa, ja no cal negar-ho
doncs no fa cap falta
vivim tots barrejats com una sopa
i com una tropa tots uniformats (*)

Mentre el nostre Govern Municipal preparava una jugada mestre, entre la nocturnitat i la mala fe, acompanyat amb un xic de verí per rematar l’oposició, cuinant un pressupost fet a mida de no sé sap qui, i que permet que entre quatre Regidors gestionin més d’un 90% de les despeses previstes, el joc de “trileros” ens donava un nou protagonista: Oriol Pujol imputat pel cas de les ITV. No crec que ningú s’hagi sorprès de tal fet, i no crec que a ningú sorprengui la reacció de PSC i ERC sobre el cas. Uns pel fet que un imputat (Daniel Fernández) està en la mateixa tessitura : imputat (que no culpat) i mantenint el seu càrrec de Diputat de manera que seguirà cobrant dels diners dels contribuents, i l’altre (ERC) pel suposat compromís amb el Govern de prioritzar el camí cap a Ítaca, com si això de la corrupció i el joc brut no anés posant pedres i més pedres amb el perill que suposa quedar-se encallat a Xipre.

Quasi tots els grups Parlamentaris han demanat la dimissió del  Diputat Oriol Pujol , el mateix que totes les travesses indicaven com a successor del President Mas. Els partits majoritaris (CIU-ERC i PSC) creuen, a peus puntetes,  amb la presumpció d’innocència. No sé serè pas jo que li negui a ningú aquest dret, però si el què és tracta és mantenir l’escó i cobrar, tot esperant el resultat de la justícia, permeteu-me llançar des d’aquestes pàgines la següent proposta: Si mantenir el lloc que van accedir gràcies a la ciutadania és la manera de mantenir la senyal d’innocència, i protegir la honorabilitat fins una sentència ferma, a tots els imputats els hi sigui congelat el sou fins la sentència definitiva: si és declarat innocent se li paga religiosament i en paus, que no, dons de les arques públiques no haurà sortit ni un euro per als corruptes, a les hores el sou retingut torna a la institució (o sia a la ciutadania) i d’aquesta manera haurem protegit la dignitat i la honorabilitat de l’innocent, i el culpable haurà paga la seva culpabilitat si haver rebut ni un sol cèntim dels que paguem religiosament.

avui ja no és cap problema ser recta o ser traïdor
ignorant, savi, lladre, generós o estafador
tot és igual, res és millor, tan és un burro com un professor
i si un viu en la impostura o roba per ambició
tan li fot que sigui metge, pixa-reixes, rei de bastos
cara dura o polissó
és falta de respecte, és un insult a la raó
qualsevol és un mec, qualsevol un senyor (*)

Si tornem a Torredembarra poca cosa a dir: el municipi segueix en mans de uns quants, que amaguen informació, que neguen a l’oposició estudiar els presupostos amb un dels arguments més inconcebibles en una democràcia més elemental. Diu l’Alcalde: “No cal que tingeu el pressupost, total votareu en contra”. Magnífic, colossal, és l’exercici més antidemocràtic que he vist en molts anys. És el la glorificació de la “trillaria”.  En fi si un pressupost és l’indicador de la política i de voluntats, en aquests  de voluntat imagino que n’hi ha (no demostrat en tot els casos), però “política” cap ni una: quins criteris s’han seguit?, quin model de ciutat ens proposa aquests pressupost?,  quins diners hi ha per la creació de llocs de treballs, per mitigar el patiment de les famílies? Quin és l’objectiu social que s’ha marcat el Govern?.

Torrencs, torrenques: el 2013 serà igual que el 2011 o 2012: pagarem lloguers, pagarem assessors, no tindrem piscina coberta, l’Auditori seguirà igual, el pàrquing seguirà creant dèficit, el carrers i places seguiran igual, qui no pugui pagar llum i aigua seguirà igual, els fanals seguiran caient, els papers seguiran per terra, els terrenys seguiran abandonats pels seus propietaris acumulant més i més brutícia, tindrem menys cultura i el patrimoni quedarà ferit de mort... Cap novetat, cap idea nova, sense orientació i sense consens, seguim parats a les festes, festetes, fotos i més fotos. El temps ho dirà. I mentre l’Alcalde parlarà per la ràdio i ens dirà: tenim superàvit (fals) i hem consultat amb totes les regidories (fals), ah i que tot és culpa de l’oposició..aquest clàssic que no falti.

segle XX de paperassa, problemàtic i orellut
el qui no plora no mama, i el qui no roba és que és curt
tira endavant, sense mirar
que a la caldera anirem a parar
si és igual el que treballa nit i dia com un bou
que el que viu de tots els altres
que el que mata, que el que cura
o aquell que t'afaita el sou (*)



(*) Adaptació al català de “Cambalache” de Enrique Santos Discepolo, cantat per Guillermina Motta i Enric Barbat en el seu disc “Tango”

divendres, 22 de març de 2013

ELS 10 MANAMENTS DEL SR. MASSAGUÉ



 ELS 10 MANAMENTS QUE EL SR. MASAGUÉ A IMPOSAT A L'OPOSICIÓ 




1.- Els Plens es faran cada 2 mesos
2.- No parlaràs amb els funcionaris
3.-No miraràs expedients
4.- No respondré mai en els terminis legals
5.- No visitaràs obres municipals
6.-Si hi ha avís de il.legalitat: callaràs
7.-Contestaré als Regidors si no plou
8.-No em portaràs la contraria 
(incomplir aquest punt suposa càstig sever)
9.-No argumentaràs en el  Ple
10.- Mai tindràs la raó
(i si la tens, farem com si no ) 



SI TREU ELS DRETS DELS REGIDORS, ET ROBA EL TEUS DRETS
PER UN AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC


dimarts, 5 de març de 2013

Carta oberta






foto d'avui a la sortida dels jutjats






Torredembarra a 5 de març de 2013

Avui  he passat el mal tràngol d’assistir com a denunciant al Jutjat de El Vendrell per una denuncia de faltes que vaig interposar per amenaces d’un veí cap a la meva persona. Ara el Jutge haurà de decidir, té ja els elements per dictar sentència i resto a l’espera de la seva decisió que respectaré i acceptaré, com a qualsevol ciutadà.

El motiu de la carta és per anunciar-vos que juntament amb el meu advocat estem estudiant la possibilitat d’interposar una querella per insults, difamació i informació falsa que aquest mateix veí ha anat escrivint al llarg dels anys contra la meva persona des del seu Blog.

Però el motiu principal d’aquests, és agrair totes les mostres de solidaritat que he anat rebent aquests dies per part de ciutadans anònims,polítics locals del PP, de CDC (gràcies per el suport transmet via twitter per part de l’Executiva local de CDC), ERC, ABG i GiT.

Voldria dir que en cap moment m’he trobat sol, que amics i amigues, companys i companyes han estat en tot moment al meu costat donant-me forces i animant-me en aquests moments tan difícils per mi.

Cap ciutadà ha d’estar amenaçat per cap motiu, i menys per defensar allò que creu que és bo per una comunitat com la nostra, i aquest han d’esser capaços de dir lliurament el seus pensaments sense la por de veure’s amenaçat i/o injuriat. Ningú pot intimidar a cap persona per creure’s amb la veritat absoluta, i si ens equivoquem el temps i els fets col·loca a cadascú al seu lloc.

Lamento, però, que la màxima autoritat municipal, no s’hagi dirigit a mi, no com a condició de Regidor, sinó com a ciutadà, per mostrar el seu rebuig a les amenaces, tal i com han fet companys i companyes seves de l’Equip de Govern i membres del seu propi partit. 

Malgrat tot, tingueu la certesa que seguiré defensant allò amb el que crec, seguiré donant a conèixer el meu pensament sobre el que succeeix al meu poble, per què em recolza la llibertat d’expressió i d’opinió., i ho faré com sempre, sense insults i sense amenaces, amb la paraula i la ploma i amb la promesa que, equivocat o no, sempre estaré fidel a mi mateix , al que i a qui represento i a les meves idees.

Gràcies a tots i ja sabeu on trobar-me.

dissabte, 2 de març de 2013

Els “TRILEROS” sempre guanyen



Escrit publicat a El Mònic (febrer 2013)

 



Entre refredats, grips i petites malalties pròpies d’aquests dies, el poble va avançant poc a poc cap un lloc incert a  on la població, sorpresa, mira als polítics del poble, com dient: “La que ens ha caigut”. I qui pot defensar el contrari?. Jo no. 

Això que ara està tant de moda dir “desafecció”, ha arribat amb força a cada racó de Catalunya. La sensació és que a la Generalitat no hi ha Govern, que els espies surten de les flors (mai millor dit), els tramposos van i venen d’ esquiar i ningú és responsable de res, s’instal·la el “y tú más”, famílies tan honorables fins fa quatre dies, treballant per Catalunya (?) des de Suïssa (Ooooh), fins i tot tenim socialistes monàrquics !, i per acabar-ho d’arrodonir amnistien als que s’emporten diners, foten fora a la gent de les seves cases, ens treuen els drets guanyats amb tant d’esforç, hi ha suïcidis mentre els bancs riuen i riuen, mig país està al carrer i l’altra meitat està en estat de consternació permanent. 

I és clar, Torredembarra no està aïllada de tot això. Tenim 1.600 aturats, Càritas no dona abast, cada  cop més gent cercant menjar per racons i contenidors, famílies senceres al llindar de la pobresa més absoluta, mentre altres viuen amb la por al cos. I que fa el nostre Govern Local: RES. Inacció total.  Sembla un Govern paralitzat, més preocupat per defensar-se i posar demandes a col·lectius i així contractar assessors, i, anar tirant que qui dia passa any empeny.

Llegeixo, com si fos aire fresc, un escrit a on ens diuen als polítics locals que cal prendre til·la, que hi ha massa crispació i que cal frenar impulsos que comporten confusió i mal estar entre la ciutadania. I jo em pregunto: Què cal fer?  Com ho fem, si la part més important menysprea el diàleg i l’acord, menysprea a l’oposició, menysprea les opinions contràries,  menysprea tot allò que es mou en direcció diferent?. Què cal fer?, Com ho fem si la part principal tanca portes, ignora, i juga sense que els seus partits (CiU-PP i GIT) moguin un sol dit per canviar aquesta situació?.

Tenim un exemple recent que em fa por pel que suposa i que demostra el caràcter de la màxima autoritat del poble: Un col·lectiu penja uns cartells amb un llistat amb del sou de l’Alcalde. Fa temps, molt de temps, que aquest i altres Regidors haurien d’haver fet públic el seu sou i el seu horari. És un dret que tots tenim, però clar, “ja s’ha publicat al BOE” ens diu l’Alcalde. Molt bé,i?. Jo, i segurament vostè que llegeix aquest escrit, mai ha rebut el BOE o el DOG a casa, en canvi l’Ajuntament, gràcies als nostres impostos, publica una revista anomenada Som-hi i té una emissora de ràdio, que tots rebem (o no) i molts escoltem. Publicant els sous i horaris s’acaba tot plegat. Dons no. Ja no bé d’aquí, paguem més de 200.000 Euros l’any per assessors externs,i  més 3.000 mensual per una altres. Jo no sé si el que diu el cartell és o no cert, m’hi jugaria un pèsol que sí, si és cert vol dir que no anem bé, i si no és cert, és fa un certificat a on s’especifiqui els sous, es publica i s’ha acabat. Però als Jutjats ?

Tornant al principi, i tornant a la desafecció, estem com estem: polítics immorals, barruts i aprofitats.
Ja sé que ara la honestedat i l’honradesa no està de moda, que son els “trileros ”  els que estan guanyant totes les partides, però jo ,molts altres, la majoria, ens revelem contra aquest marc instaurat per real decret, fent passar per corruptes a tots quan només uns pocs ho son, que ja son masses. 

Per sort, molta molta gent, lluita per què el que cal és transparència, compromís amb les persones, justícia social, estar al costat dels que més malament s’ho passen. Potser sigui un antic o un romàntic però jo estaré amb ells.