L'ENTREVISTA AL MÒNIC

És el cap de llista del PSC?

Encara no. Entre març i abril, les executives locals començaran proposar els caps de llista. L’acte públic que vaig fer va ser perquè militants i simpatitzants del partit, i també els vilatans i vilatanes de Torredembarra, sabessin que Jordi Solé es postula per encapçalar un projecte on hi ha un grup de grans persones que fa temps que hi treballen.

Ha algú se li va fer estrany que a la roda de premsa no hi haguessin els altres regidors del PSC. L’opció que heu pres ha creat un distanciament dins del PSC de Torredembarra?

No. l’Enric és un gran company i un bon portaveu i tant ell com l’Olga estan perfectament capacitats per afrontar els reptes que se’ls hi pugui plantejar. M’agradaria que sumessin en el nostre projecte, però son ells qui han de decidir

Com s’entén l’efecte Jordi Solé, que ha passat de ser un “imposat” a ser qui té més enters per encapçalar el nou projecte del PSC a Torredembarra?

És cert que quan vaig assistir per primer cop a una assemblea del PSC

els inputs que vaig rebre no van ser molt positius. Aquell dia vaig comentar als companys que em coneixerien amb el treball, i el treball ha guanyat. Aquells que han cregut que el partit socialista necessitava una renovació i un nou mètode de treball, que connectés amb el poble de forma  més oberta, s’hi han quedat. Altres han agafat les seves legitimes opcions. Qualsevol persona que se senti socialista i vulgui treballar per Torredembarra té les portes obertes.

Quina ha estat la feina feta?

S’ha fet un gran esforç per tenir objectius clars i recuperar persones que s’havien desencantat amb el projecte anterior. I hem fet encara més esforç per incorporar gent nova. Fa dos anys, al secretari d’Organització del Tarragonès, en Joan Ruiz, li vaig dir que amb el temps el partit a Torredembarra patiria un canvi tant gran que no el reconeixeria. No fa gaire em va reconèixer que el partit no semblava el mateix, sobretot per la claredat d’idees.

Com es viu el partit local tota la polèmica entre els crítics i la direcció del partit sobre el procés sobiranista i el dret a decidir?

Ens preocupa i molt el que passa amb el PSC a nivell de Catalunya,però si volem avançar hi hem de ser-hi. El PSC torrenc s’ha definit clarament Socialista Catalanista i Torrenc,. El més important es tenir clar que cal ser molt respectuosos  amb qui pensa d’una altra manera. Nosaltres no ens enfrontem amb qui té idees diferents a les nostres,. La independència, no deixa de ser una opció política com ho és el federalisme i som favorables a què el poble decideixi. Nosaltres optem per un Estat Federal i no per això som menys catalanistes

A nivell personal, Jordi Solé que contestarà a la doble pregunta?

Se es fa votaré Sí-No.

Tornem a la Torre, què ha portat Jordi Solé a la política torrenca?

He intentat portar diàleg i enteniment. Si no es parla és impossible arribar acords, i si no hi han acords no s’avança. Si hi ha voluntat d’enteniment no hi ha problemes.

Hi ha voluntat d’enteniment?

Hi ha de tot. Hi partits que no i d’altres que són molt receptius. En general, a Torredembarra hi ha una mena de tradició de pensar que “jo” soc molt bó i l’altre és dolent. . Aquest posicionament no ha conduit a enlloc. Per molta campanya publicitària que hi hagi,en aquest sentit s’avançat  molt poc.

Relaciones aquesta falta d’enteniment als partits o als personalismes?

Els partits són dèbils enfront als egos, i masses vegades busquen líders en comptes d’equips Els egos porten a creure’s millor que l’altre I és una equivocació que perjudica seriosament a Torredembarra. Per mi és inconcebible.

Com definiries la política de l’actual equip de govern?

La meva pregunta és: té política? Per mi hi va haver pacte de seients i sous. Jo he demanat de manera reiterada que algú del govern m’expliqui el seu programa i els seus projectes i no he rebut resposta. Això vol dir que van al dia. El pitjor que ha pogut passar a Torredembarra és un govern format per dos partits tant distants que no tenen ni objectius ni programa. Un exemple, fa pocs dies es va presentar un pla d’ocupació que dóna feina a sis persones, un fet que m’alegra i m’agrada. Però aquest fet s’ha utilitzat perquè part del Govern s’hi fes una foto. Amb tres anys s’han contractat vuit persones per plans d’ocupació. Això val una fotografia? El balanç és molt trist Això sí, ja tenim portada pel Som-hi.

Hi ha hagut molta tensió entre el govern i oposició?

Molta. S’ens ha tractat molt malament, no han entès que l’oposició també representa a la ciutadania i que ha de fiscalitzar. No han entès que la crítica si es fa amb un bon tarannà és positiva. No han entès que l’oposició té dret a presentar mocions, fer esmenes i que vulgui parlar. No han entès que el lloc màxim on s’ha de fer és en el ple municipal: ens han tret la paraula, s’han negat a contestar, etc. Normalment el Govern no ha explicat res a l’oposició. Per por o per inseguretat o per què creuen que no els hi fa falta. Ha estat un gran error polític. Jo estic segur que si tinguéssim un govern obert i dialogant l’augment del quasi 5% d’impostos no s’hagués fet.

No obstant, hom diu que s’ha produït un acostament entre CIU i el PSC?

Nosaltres hem entès que un escenari tant tensat no beneficia a ningú i hem intentat suavitzar la situació. Estem fent un esforç, a voltes incomprès, per intentar avançar en algunes polítiques de les que fins ara el govern s’ha negat parlar. No som incauts, la situació d’enfrontament

entre CIU i PP a nivell general també ha fet que per part de convergència s’hagi volgut un acostament amb el partit majoritari a l’oposició.

La política a Torredembarra s’ha judicialitzat molt. N’és favorable?

Jo sóc favorable de qui la fa la pagui. Si el govern no posa a l’abast de l’oposició la informació necessària i l’oposició creu que no s’està fent bé, que potser es fa una il·legalitat, l’únic que li resta a l’oposició és portar-ho a la justícia perquè dictamini si el procediment és correcte o no. Vull recordar que l’actual alcalde va ser el primer a fer-ho. 

És cert que el PSC forma part com acusació d’una causa?

Sí, es cert. Era i és la nostre obligació.

 I és cert, que l’alcalde ha pressionat perquè es retiressin? 

Com és normal el Govern veu les coses diferents en aquest cas però nosaltres hem decidit que hem d’esperar a què es pronunciï la justícia. Si ho hem portat davant la justícia és perquè estem convençuts que no és legal. Un exemple és el famós local de Clarà, per activa i per passiva vam manifestar que creiem que no es contractava de la forma adequada i que la despesa era exagerada. Resulta que després de tres anys, ara s’ha començat a netejar . Ells ho van aprovar l’any 2011 amb caràcter d’urgència, i fins ara no han mogut res. On era la urgència?

Si Jordi Solé, encapçala el projecte del PSC. Com veu el panorama per les pròximes eleccions? 

Jo estic segur que el mapa polític del proper mandat serà molt diferent a l’actual. El PSC pactarà amb aquells que estiguin oberts a dialogar i a tirar endavant un projecte consensuat. 

Quines polítiques proposes?

No és pot desenvolupar un projecte electoral en una entrevista, El que cal dir és que hi ha una alternativa a aquesta política de desgavells. Vull transmetre a la població què hi ha altres maneres de Governar, que hi han solucions als problemes com a poble i com a ciutadans. Vull fer arribar als ciutadans i ciutadanes il·lusió per un projecte comú, i què amb aquest projecte Tots hi hem d’estar implicats. M’agradaria que Torredembarra entengués que hi han alternatives a unes polítiques enrocades en el passat, que ara la societat reclama noves formes de fer, que la societat reclama solucions a problemes nous, que allò que fa uns anys era bo ara ja no serveix, que els Ajuntaments han de fer un esforç per arribar allà a on no arriben altres institucions més elevades. Vull fer arribar a la ciutadania la convicció que podem tenir recursos per ser més solidaris i més justos amb qui pateix, que som capaços de activar el comerç, d’ajudar a emprenedors, que cal enfortir el nostre teixit social i cultural que és pot fer una altra tipus de política social.. Vull que a Torredembarra tots els nens que ho necessitin tinguin beca de menjador;Vull que els plans d’ocupació siguin més actius,Vull que les entitats, tant culturals com esportives, sàpiguen que hi ha una reglamentació l’hora de rebre subvencions. Que, no pot ser que estiguin a mercè de la simpatia de qui governa. Crec fermament amb la participació popular i vull crear un Senat Popular que proposi i que fiscalitzi. Vull que les decisions importants siguin refrendades pel Poble: projectes, auditori serien exemples…

Això forma part de les famoses herències del PSC, de les que tant es plany l’equip de govern…

A Masagué li ha anat molt bé posar com excusa les herències ( molts cops inventades com potser l’anomena’t Auditori on la desviació és va produir mercès a una trànsfuga del PSC governant amb CiU i PP, i a la indemnització d’1 milió d’euros, que quan vam deixar de Governar eren de 300 mil ) Això de les herències, és una tàctica molt del PP per no assumir les seves responsabilitats...

Es veu governant amb CIU?

Em postulo per ser l’alternativa a l’alcalde Masagué i a què el PSC sigui l’alternativa a convergència. Primer esperem a veure quina serà la composició del consistori en el poper mandat i després si som capaços de consensuar un govern ample i amb un programa comú. Del que estic segur és que tot canviarà per bé, i espero poder liderar aquest canvi.

COMENCEM

 Aquesta és la carta que vaig enviar ahir als companys del PSC de Torredembarra i que ara vull compartir amb vosaltres

Amigues i amics

Companyes i companys

Com tots sabreu el proper any 2015 tindrem Eleccions Municipals.

Desprès de molt reflexionar i de moltes xerrades amb companys/es i amics/gues  he decidit donar un pas endavant i  postular-me davant de la Comissió Executiva com a candidat del PSC a Torredembarra com a Cap de Llista per les properes Municipals.

Voldria dir-vos que la meva decisió no hagués estat possible sense un projecte que estic disposat a encapçalar perquè hi crec i perquè estic segur que Torredembarra, amb ell,  en sortirà beneficiada.

Un projecte que té com a principal objectiu apropar-se a la ciutadania, escoltant allò que els preocupa i cercar solucions a les seves necessitats, un projecte basat en fortes polítiques socials, revitalitzar la cultura, el comerç i l’associacionisme, els barris i sempre basat en el diàleg, la participació i el consens.

El projecte, que vull compartir amb tots vosaltres necessita convicció, però estic segur que serem capaços amb la força del treball i la unitat de tots els socialistes torrencs, donar la volta a les polítiques reaccionaries i antisocials que ens han portat uns governs de dretes mancats de sensibilitat i projecte.

Aviat serà el moment de treballar tots junts per aconseguir un programa realista, sota els postulats abans anomenats, per oferir a la ciutadania i que ens reafirmi amb allò aprovat per la nostra Assemblea: Socialistes, d’Esquerres, Catalanistes i Torrencs, i com a tal hem de ser capaços d’aglutinar-nos al voltant d’un projecte que jo us demano em deixeu encapçalar, formant un equip de persones que facin de la política un servei al poble: calen bones persones fent política i no polítics fent de bones persones.

Companyes, companys COMENCEM junts el camí que ens ha de permetre recuperar una majoria suficient com per dirigir un projecte sensat i sempre amb els torrencs i torrenques a la nostra ment.

Us demano efusivament  el vostre suport.

Si així fos m’agradaria molt m’acompanyeu en el projecte què ara, entre tots, COMENCEM.

Una abraçada i salut

..I ESCRIURÉ DAMUNT LA SORRA

Escrit publicat al Mònic de desembre 2013

I ja haurem passat un any més. I haurà passat molt més de pressa que els altres, sense pietat, acumulant al damunt nostre un any més com si res, com aquell que no vol. Potser ha passat tant de pressa per què el món gira cada cop més ràpid i per què els esdeveniments viscuts ens han accelerat el cor i la ment. 

La societat no s’atura , nous horitzons s’apropen, Catalunya avança en un o altre sentit però avança. I jo orgullós què sigui així. No sóc endeví i no sé com acabarà tot plegat, sí sé que ara estem en mans de la política i de la capacitat que tinguin els partits d’orientar les ambicions de canvi cap el lloc que ens mereixem com a poble. Ens caldrà dons estar a la “guai” i obrir la ment, no tancar-nos i ser capaços de acceptar les diferencies i comprendre que no tots som fets pel mateix fuster.  

Si deixem de banda el tema i aterrem a Torredembarra, poques novetats. Costa escriure sobre el nostre poble sense ser  reiteratiu amb els problemes sense solucionar. Llastimosament aquests nous horitzons que us parlava, no fan amb la estricta vida diària del nostre poble, i a voltés penso com de tossuda és la realitat. 

Tot per fer, tot per començar.

Un mira al seu voltant i veu a tanta gent amb la mirada perduda per tots el problemes que s'amunteguen al seu cap – la casa, la feina, l’atur, l’escola, la salut, el menjar, els nens... -, que no podem deixar de pensar què quasi amb tota seguretat, d’aquests problemes, ell no en té la culpa, que els qui les han llençat al seu damunt son els banquers i polítics corruptes i ambiciosos, aquells que viuen per la seva butxaca i foten mà a la dels altres. Polítics sense escrúpols que calmen aquests dies la seva consciència amb grandiloqüents paraules buides i reaccionàries i actes de caritat. Polítics amb fam de poder que tenen por de perdre la poltrona, que fan pagar al poble les seves misèries per tal d’afavorir els seus objectius i els de la seva classe. Mai nets, mai transparents, mai al nostre costat, mai amb qui pateix, mai amb qui lluita, mai amb l’home i la dona del carrer.

Per tant aquest cop penso acostar-me a la platja per escriure damunt la sorra, amb unes lletres ben grans, una carta molt llarga plena de desitjos. Tancaré el ulls i m’impregnaré de bones intencions per creure, malgrat sigui només per un moment, en la fe que amb el temps he perdut, i tornaré a ser aquell vailet que duia a la mà un fanalet, abrigat amb un barret i una bufanda de llana, un tapant-me les orelles,  l’altre tapant-me el llavis – no fos que el fred me’ls tallés, com deia la mare- , i amb un tremolor provocat no pel fred però si per l’emoció esperaré que les onades se’n portin els bons i mals records junt a la llarga carta, després alçaré imaginàriament el fanalet per cridar amb totes les meves forces, tot mirant a l’horitzó que hem de conquerir :

 PAU, LLIBERTAT, JUSTÍCIA I SOLIDARITAT.

Què la nostra infantessa torni a il·luminar les nostres ments, que la lluita mai ens abandoni.

LA CASA (TORREDEMBARRA) QUE VULL

Escrit publicat a El Mònic del mes de novembre de 2013

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

No cal caure en una imatge bucòlica, però tampoc podem tirar enlaire els  somnis d’un poble voltat d’arbrers, a on la gent és sempre feliç. Tampoc cal caure a l’ utopia, dons , quasi sempre ens porta a la frustració, però tampoc podem impedir creure amb un futur millor on les persones son els protagonistes reals a on la justícia és això: justícia. I la societat és justa i deslliurada i feliç, com deia el poeta.

No hem de renunciar a res, Car el contrari els somnis ens portaran a la lluita i aquesta a la victòria, per tant no hem de dir mai: llenço la tovallola, llenço les idees, llenço els somnis, llenço les conviccions. 

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
níui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Torredembarra se’ns mostra bruta i deixada, amb pocs serveis públics i els pocs que hi ha no donen el resultat desitjat. Torredembarra, la meva casa, s’està quedant enrere amb tantes coses que els veïns perden qualitat de vida, perden il·lusions i sobre tot, perden la fe amb els seus polítics, inoperants a l’hora d’enfrontar-se a la realitat social que ens envolta.

 Torredembarra es veu ofegada amb impostos a canvi de res.  I això ens conduiria a un enrariment preocupant del teixit social i associatiu. O bé al contrari, naixeran nous moviments cada cop més reaccionaris, els aprofitats del descontent que han (hem) creat els partits tradicionals, majoritàriament instal·lats a la rutina de la administració oblidant-se d’allò que les persones ens reclamen.

El Govern no està a l’alçada de les noves corrents socials i polítiques, com no està a l’alçada a l’hora de resoldre els problemes que una crisi mal gestionada i amb cops ideològics reaccionaris ens ha portat a tots cap un camí sense horitzó i amb l’espassa de la marginació i exclusió social sempre rondant pels nostres caps. Torredembarra ,casa meva, ha de ser exemple de serveis, oferir qualitat de vida, estar al costar del més dèbils i dels perjudicats per polítiques imposades des dels Governs centrals i nacional, denunciar les injustícies i recolzar als que lluiten contra ella.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

La Torredembarra (casa meva) que vull és justa, solidària, activa, multicultural, sensible als problemes... la casa que vull

"La casa que vull" de Joan Salvat Papasseit