T'ESPEREM

Mor Lluís Solsona, president d'honor dels Nois de la Torre i reconegut estudiós dels castells

Amb tot el meu condol pels amics i familiars us transcric un text d'en Gerard Recasens fet per delCamp.cat

http://www.ona-latorre.cat/index2.php?mod=5&acc=not&blo=0&n=943&idi=cat



Gerard Recasens - Redacció / delCamp.cat

El prestigiós historiador casteller ha traspassat aquest dijous al matí a l'edat de 83 anys després d'una llarga malaltia. Solsona deixa una gran quantitat d'articles castellers, de recerca històrica, als quals se sumen tres volums de romanços, peces versals, tots ells de temàtica castellera.

Lluís Solsona i Llorens, reputat estudiós del fet i de la història castellera, ha mort aquest dijous al matí a l'Hospital Clínic de Barcelona, on estava ingressat des de feia uns dies. Nascut a Torredembarra el maig de 1927, i llicenciat en Dret, tenia 83 anys i feia tan sols un mesos (aquest mes d'octubre) que havia presentat el seu darrer llibre, “Geni casteller”, una recopilació dels articles castellers que, al llarg de la seva vida, Solsona havia escrit i que havien sortit a la llum pública en diverses publicacions, entre les quals destaquen la revista vallenca “Cultura”, el llibre “Món Casteller” de Pere Català i Roca, el Butlletí Municipal de Torredembarra, el setmanari “El Tres de Vuit”, o “Foc Nou” i “L'Aleta”, revistes de la Colla Joves Xiquets de Valls i dels Xiquets de Reus, respectivament.

Solsona, a qui mai no va agradar que se'l catalogués d'estudiós històric (sempre deia que ell només escrivia sobre història; que no es considerava historiador), va fer grans aportacions a la historiografia castellera, com la correcta datació de dues actuacions cabdals en la història castellera: l'únic pilar de vuit fet a Vilafranca del Penedès el segle XIX (1880) i la del juliol de 1878 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Vilanova. Seves també són etiquetes d'etapes castelleres històriques, com ara el Trienni Meravellós de 1851, 1852 i 1853, o les dues èpoques d'or dels castells el segle XIX: la dels anys cinquanta i la posterior a la Tercera Guerra Carlina.

Poeta casteller, va presentar, fa poc més d'un any el tercer volum dels seus “Romanços Castellers”, una publicació en què lloa grans castells, castellers o colles amb els seus versos. La seva àmplia i dilatada dedicació al món casteller va ser reconeguda el 2002 amb el Premi Joan Ventura de periodisme casteller i anys més tard va ser nomenat President d'Honor dels Nois de la Torre, colla de la vila que el va veure néixer i on, a més de ser una persona entranyable, reconeguda i estimada, va publicar el 2005 “La festa major de Torredembarra (1849 – 1950) segons la premsa”. Serà també a Torredembarra on aquest dissabte tindrà lloc el seu funeral, on s'espera la presència de representants de moltes colles castelleres i on els Nois de la Torre tenen previst realitzar un pilar en el seu honor.

El Grup d’Amics i Amigues de Jordi Solé Tura

El Grup d’Amics i Amigues de Jordi Solé Tura és una iniciativa sorgida arran de la gran quantitat de mostres de suport que la família del polític molletà va rebre després de la seva mort. Moltes persones del món acadèmic, polític, periodístic..., però també persones anònimes que es van oferir a treballar per mantenir viva la memòria de Solé Tura.



La constitució d’aquest Grup d’Amics i Amigues és una manera de formalitzar aquest compromís de les persones que coneixien Solé Tura i de recordar aspectes ben diversos de la seva vida, des de la seva obra política fins a la seva vessant més personal. Segona paraules del seu fill, el periodista Albert Solé, “el punt fort del Jordi era la seva capacitat per fer amics. Uns amics que provenen d’una gran varietat de móns”. Albert Solé ha definit el Grup d’Amics i Amigues com “el gran univers d’amics del meu pare reunits de nou per seguir reivindicant l’obra i la personalitat de Solé Tura”.



Personalitats adherides

Ara per ara, el Grup d’Amics i Amigues ja compta amb prop de 200 persones. Entre aquestes hi ha personalitats com Pasqual Maragall, Felipe González, Jordi Hereu, Carme Chacón, Jordi Guillot, els rectors de les universitats de Barcelona, Autònoma, Pompeu Fabra, Ramon Llull i Lleida, l’Associación de Constitucionalistas, Manuel Jiménez de Parga, Miquel Roca i Junyent, Manuel Campo Vidal, Federico Mayor Zaragoza, Júlia Otero, Josep Maria Pou, Joan Manuel Serrat o el dibuixant Fer.



Acte de constitució el 25 de maig a Mollet del Vallès

El Grup d’Amics i Amigues de Jordi Solé Tura es constituirà formalment el proper 25 de maig, dos dies després que Solé Tura hagués acomplert els 80 anys, en un acte públic que es farà al Teatre Municipal de Can Gomà de Mollet del Vallès i comptarà amb la presència de moltes persones que ja s’han adherit al Grup per recordar la personalitat de Jordi Solé Tura i posar en comú anècdotes de la seva vida.



A partir d’aquest esdeveniment, el Grup s’obrirà a tota la ciutadania per què moltes persones anònimes, pel sol fet de ser del mateix municipi que Solé Tura, trobar-lo tot passejant pel carrer o haver-lo tingut de professor a la universitat, també s’hi puguin adherir i aportar el seu suport. Segons l’alcalde de Mollet, Josep Monràs, la constitució d’aquest Grup és una excel·lent notícia per a la ciutat que, a través del Centre d’Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura, continuarà treballant per difondre i reivindicar la figura del polític molletà, un dels pares de la Constitució espanyola, i guardonat amb la Medalla de la Ciutat.



La voluntat de l’Ajuntament de Mollet i la família de Jordi Solé Tura és poder reunit el Grup d’amics i Amigues cada any, en un acte al maig, a l’entorn de l’aniversari de Solé Tura.



En l’acte del proper 25 de maig, es llegiran alguns fragments del llibre Una història optimista, de les memòries que va escriure el mateix Jordi Solé Tura. També es podrà veure un petit documental que va elaborar el seu fill, Albert Solé, i que es va presentar en l’acte de concessió de la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Quatre persones explicaran alguna anècdota de la seva relació personal amb Jordi Solé Tura i hi actuarà un grup de l’Escola Municipal de Música de Mollet, que va ser inaugurada per Jordi Solé Tura quan aquest era ministre de Cultura.



Alhora, l’Ajuntament de Mollet del Vallès ha fet una segona edició del llibre Jordi Solé Tura, Molletà Il·lustre, que va sortir l’any 1998 amb motiu de la concessió de la Medalla de la Ciutat a Jordi Solé Tura i que s’havia exhaurit. El proper novembre sortirà un segon volum d’aquesta biografia, que recollirà els esdeveniments posteriors, des del 1998 fins a l’actualitat.



Centre d’Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura

En la mateixa roda de premsa en la qual l’alcalde de Mollet i el fill de Solé Tura han presentat el Grup d’Amics i Amigues, s’ha donat a conèixer la nova imatge del Centre d’Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura de Mollet del Vallès. La figura de Jordi Solé Tura va inspirar la creació d’aquest centre d’estudis municipal amb la finalitat fonamental d’aprofundir els estudis i el coneixement sobre la democràcia i la figura de Solé Tura.



La nova imatge del centre inclou com a element central la signatura de Jordi Solé Tura.


* a la foto: Albert Solé i l'Alcalde Mollet Josep Monràs

III Premi Jordi Solé Tura

S’obre el termini de recepció de treballs per optar al III Premi Jordi Solé Tura per a una tesi sobre la democràcia

L’Ajuntament de Mollet del Vallès, mitjançant el Centre d’Estudis Jordi Solé Tura per la Democràcia, ha convocat la tercera edició del Premi Jordi Solé Tura per a una tesi doctoral sobre la democràcia, adreçat a joves investigadors universitaris amb l’objectiu de promoure la recerca dins dels àmbits del dret públic i la ciència política.

La tesi presentada ha d’aver estat llegida i aprovada entre els cursos 2005-2006 i el de la convocatòria. La dotació del premi és de 6.000 euros. El termini per rebre els treballs és de l’1 al 30 d’abril i el veredicte es farà públic durant el mes de novembre.

Aquest premi es concedirà a a la millor tesi doctoral relacionada amb l’àmbit del dret públic i la ciència política, en qualsevol línia d’investigació, però especialment les següents:
L’aprofundiment d ela democràcia en els governs locals
Problemes actuals que té plantejats la democràcia en el món
La democràcia i els reptes de la immigració
Federalisme i organització terriotorial de l’Estat
L’aportació acadèmica de Jordi Solé Tura al sistema democràtic

Amb la col·laboració de catedràtics i professor universitaris
En aquest premi hi col·labora, no només la família de Jordi Solé Tura, sinó també els catedràtics i professors universitaris següents, tots ells membres del Consell Assessor del Centre: Dr. Eliso Aja, Sr. Jordi Borja, Dr. Francesc de Carreras, Dr. Marc Carrillo, Dr. Francesc Pallarès, Dr. Marcel Planellas, Dr. Joan Subirats, Dr. Pere Vilanova i Dr. Joan Vintró.

En les dues anteriros convocatòries, s’hi van presentar vuit tesis el primer any; onze el segon; d’universitats de tot el món, des de les més properes (Espanya i Europa) a universitats d’Amèrica, del nord i del sud.

Guanyadors de les edicions anteriors
I Premi Jordi Solé Tura (2008): Dra. Laia Jorba UAB), per la tesi Democràcia deliberativa: la transformació de preferència en el procés deliberatiu.
II Premi Jordi Solé Tura (2009): Dra. Djaouida Moualhi (Institut de la Unió Europea de Florència), per la tesi Les immigrants magrebines a Espanya i Itàlia.

Homenatge a la figura de Jordi Solé Tura
Aquest premi, convocat per primera vegada l’any 2008, fa un homenatge a la figura del polític molletà Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930), el qual jugà un paper destacat en la restauració de la democràcia a Espanya i fou un dels pares de la Constitució Espanyola. L’any 1998 l’Ajuntament de Mollet li atorgà la Medalla de la Ciutat, en reconeixement a la seva trajectòria política i acadèmica, i que el 2007 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Solé Tura va morir el passat mes de desembre de 2009.

Donació de l’arxiu personal de Solé Tura i creació del Centre d’Estudis
A partir de la voluntat expressada per Jordi Solé Tura de fer donació a la ciutat del seu arxiu personal, l’Ajuntament va aprovar l’any 2003 la creació del Centre d’Estudis per la Democràcia (que des de la mort de Solé Tura, ha passat a anomenar-se Centre d’Estudis Jordi Solé Tura), un servei municipal amb la finalitat fonamental d’aprofundir els estudis i el coneixement sobre la democràcia. Al mateix temps és un projecte que implica tota una ciutat, ja que vol ser la manifestació pública de l’estima del seu poble i del compromís de Mollet amb els valors de la democràcia.

15 anys sense l'Ovidi

L'Ovidi Montllor amb en Toti Soler

Aquesta setmana fa quinze anys de la mort d’un dels homes més importants en el mon de la cançó i l’escena d’aquest país. Segurament deu forma part de la Banda Sonora Original de les vides de molts dels que ara esteu llegint aquestes ratlles.

Nomes volia rendir un homenatge sense embuts, sense dubtes, cap aquest home que ens va fer viure moments inigualables.

Una abraçada Ovidi

Us recomano aneu a aquest blog (un molt interessant escrit), i escolteu la cançoneta de l'Ovidi

http://1en2.blogspot.com/

http://www.youtube.com/watch?v=QG4Kv2Taq14

L'Ovidi segons Wikipedia:

Ovidi Montllor i Mengual, conegut com a Ovidi Montllor (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995) fou un cantautor i actor valencià que formà part del moviment de la nova cançó catalana.
Va militar al PSUC i posteriorment al Partit dels Comunistes de Catalunya fins a la seva mort.[cal citació]
Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d'Alcoi. Als 24 anys se n'anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independents, com el del CICF, i més tard amb les companyies de Núria Espert i Adrià Gual. El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant, sovint acompanyat de Toti Soler, amb música pròpia sobre texts d'Espriu, Estellés, Pere Quart i d'ell mateix. Entre les seues peces musicals més populars destaquen:

La samarreta
La fera ferotge
Homenatge a Teresa
Perquè vull
L'escola de Ribera
L'any 1994 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València
L'any 1995 moria a Barcelona a conseqüència d'un càncer d'esòfag. Cinc mesos abans, el seu poble natal (Alcoi) li havia tributat un emotiu homenatge.

I PREMI SOLÉ TURA per documentals de nova creació a l’entorn de les malalties d’Alzheimer, Parkinson, i altres patologies neurodegeneratives associade

El passat mes de setembre vam presentar les bases del premi Solé Tura, impulsat per la fundació Uszheimer, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, per a estimular la producció de documentals que abordin la temàtica de les malalties neurodegeneratives. Volem que aquest premi, dirigit a creadors audiovisuals, serveixi per entendre i per sensibilitzar alhora al voltant de la complexitat i la dificultat que comporten aquestes malalties, tant en la vessant científica com en la personal.
Lles bases són flexibles per tal d’obrir el premi a propostes diverses en els continguts i en la manera de presentar-los. Volem oferir als creadors audiovisuals la possibilitat de mostrar el seu talent, donant visibilitat al seu treball i un ajut econòmic per al treball guanyador, que s’anirà incrementant en els anys vinents segons es vagi consolidant aquest guardó.
Els creadors audiovisuals tenen una eina poderosíssima. Val la pena fer-la servir. No dubto que Jordi Solé Tura li hagués agradat saber que la seva lluita contra la malaltia va servir per impulsar-ne d’altres.

Si esteu interessats no dubteu en demanar-me les bases d’aquest premi, amb molt de gust us les faré arribar.

AMB L’ENYOR D’UN FUTUR ESTIMAT

Amb en Jordi Solé Tura a Perpinyà l’any 1.963/64

En Jordi Solé Tura va ser un dels homes amb millor visió de futur i capacitat per fer-nos reflexionar.

Deixeu-me demanar-vos perdó a tots aquells que esteu llegint aquest escrit, ja que segurament el trobareu inconnexa i, per tant, dispers. No us ha de sorprendre pas, i espero que entengueu les raons d’aquest trencaclosques de sentiments que us intento expressar amb la ràbia continguda i amb el dolor al cor.

Us he de confessar que m’ha costat molt escriure aquestes ratlles, no pas per no saber que dir, sinó que, car el contrari, per tantes coses que us voldria explicar per tal que us pogués transmetre qui era i que suposava en Jordi Solé Tura, no nomes per mi, sinó per tot una societat que, mes aviat que tard, sabrà valorar en la seva justa mida, tot el que va fer per Catalunya, per Espanya i per Europa.

La vida té aquestes coses.

Tenia que ser justament durant els dies de la commemoració de la Constitució quan un dels seus pares, per no dir “el pare”, ens va deixar i va iniciar un nou camí cap un lloc desconegut que ell s’encarregarà, n’estic segur, de fer-lo millor i donar-li coherència i sentit. La vida té aquestes coses. Com si fos un joc, una broma pesada

Jordi Solé Tura, fill de Mollet del Vallès, forner, estudiós, militant del PSUC, lluitador, exiliat, empresonat, home de referència, clarivident, fundador de Bandera Roja, catalanista, protagonista de la transició espanyola, d’esquerres de veritat, militant del PSC, Ministre de Cultura, savi, professor, culé, afable, proper, bon home i més, molt més, ha deixat orfes a tots els que van fer de la seva vida una lluita constant a favor dels drets i llibertats col·lectives. En Jordi ens ha deixat tantes coses bones que, per molts escrits que s’hagin fet durant aquests dies, i els que encara es faran, mai serem capaços d’enumerar en la seva totalitat. En Jordi formava part d’una generació de polítics que l’únic que podien guanyar era la presó i la tortura, i, malgrat això, van continuar amb les seves idees i van posar al servei de tots el seu esforç i la seva vida.

Ara que es parla tant de regenerar la política, la generació d’en Jordi, i la que ell representava, era la dels polítics que l’honoràvem, dels que la feien sincera i que no es podia posar en dubte. En Jordi tenia la paraula com única arma per convèncer, els acords com a eina per avançar, la lletra com a sable per explicar i l’acció com a motor de la coherència.


Vaig poder viure algunes coses del Jordi familiar.

Recordo, com a casa, el meu pare no parava de parlar del “tiet Jordi”, de com estudiava anglès enganxat a una emissora de ràdio, de com en només any va ser capaç d’aprovar tot el batxillerat, i del perquè no estava amb nosaltres i tenia que viure a França per culpa del dictador. Tinc encara present la il·lusió que varem tenir a casa tot preparant un viatge a Perpinyà per estar tant sols unes hores amb ell; i els plors de la meva mare el dia que es van presentar a casa, tot tornant de l’exili, en Jordi, l’Annie i els seu fill Albert.

Com seria possible oblidar-me amb quina dolçor em parlava; i del dia que vaig anar, amb la por al cos, a la presó Model a veure’l amb el meu pare, i com jo no era capaç d’entendre allò que m’explicava: està ací, em deia, per no pensar com el dictador.

Encara avui tanco els ulls i el veig voltat de llibres, papers i més papers i d’un pòster d’en Che Guevara penjat a la paret blanca d’un petit pis situat a la Ronda General Mitre a Barcelona. I encara el veig entusiasmat quan un dia em va posar un disc i em va dir: “Jordi, escolta això, és nou i molt bo”; el disc portava per títol “El Bandoler” i el cantant un tal Lluís Llach. En Jordi va aconseguir, amb aquest senzill gest, que en mi naixés una gran admiració cap a la nova cançó. I com no, recordo la seva fotografia als diaris quan va publicar el llibre “Catalanisme i revolució burgesa” – que tanta polèmica i escrits va generar en el món polític de l’època -, i lo content que jo estava portant el retall d’aquell diari a l’escola per ensenyar-li, tot cofoi, al meu mestre; recordo com si fos ahir la primera conferència que va donar a Mollet, per parlar-nos de “La Catalunya del futur”. Encara veig aquell viatge a Itàlia amb la meva ex-companya Merçe i l’Albert a on vaig conèixer les festes del PCI. I no puc oblidar la llum dels seus ulls el dia que va arribar a Mollet i, amb un arròs a taula, ens va presentar a la Teresa Eulàlia la seva companya, amiga i muller.

I així tantes i tantes coses i records que ara es fan més forts i clars i que m’omplen d’orgull.

Un escrit

Deixeu-me per concloure que faci servir unes paraules escrites pel meu admirat Jordi Borja (Urbanista), company i amic d’en Jordi i que crec el defineixin amb exactitud: “Quan a moral personal molts altres polítics, públics o de partit, no tenen res a envejar-li, però sí que em sembla que cal destacar unes virtuts que no sempre son freqüents en la vida política. La coherència i mantenir-la tot i adaptant-se als canvis de l’entorn, la capacitat de convèncer i fer acords amb els adversaris sense renunciar als valors i als objectius que en cada moment es consideren principals, tenir sempre criteris propis (que són els que et permeten convèncer) sense faltar gens ni mica a la lleialtat del partit....”.

Aquest home de gran humor, que estimava la muntanya, la poesia i l’opera, ara ja és de tots nosaltres, ara ja és part del nostre futur. Bon viatge, Jordi . Ens parlem.

* Escrit pel Diari La Torre del mes de desembre de 2009

adeu actor, adeu

Plàcido
El Pisito
El Verdugo
Atraco a las tres
Mi prima Angélica
La Escopeta Nacional
Mi querida Señorita
La Cabina
Vivan los novios
Los ladrones van ala oficina


...i més, i més....i moltes més, encara.

Confesso que una de les meves il·lusions d’infant era conèixer a José Luis López Vázquez. Una il·lusió no complerta, per cert. Però no esperava altre cosa, si voleu que us digui la veritat. Ell, i en Fernando Fernan Gómez, Gracita Morales, Tony Leblanc i Pepe Isbert, van omplir moltes tardes de sessió doble, quan anava al cinema amb el meu pare, acompanyat d’una bossa de caramels de menta i un coca-cola de vidre (no com ara, colla de “pijos”, que s’ha de beure amb paper) .

I com reia !!. I com m’agradaven les seves gesticulacions, el seu to de veu, la seva manera de dir i de fer:

Fernando Galindo (J. Luis López Vázquez) en Atraco a las tres: Fernando Galindo, un amigo, un admirador, un esclavo, un siervo...

Així, llegit, sembla res, vulgar...però dit per ell, en aquella veu, aquella mirada, obrint la porta a una actriu seductora i sexy, era reproduir els tics del tipic espanyol que ens agrada veure i contemplar.

Jo avui agafaré qualsevol pel·lícula d’en Berlanga i agafaré uns caramels de menta, una coca-cola i disfrutaré de qualsevol pel.licula a on en els seus crèdits hi hagi en lletres enormes el nom de José Luis Lòpez Vazquez (1922-2009)

Adeu

ESTIMATS NÚRIA I JOAN ENRIC

Fa temps, molt de temps que no ens donem petons ni abraçades, ni ens diem allò de : “Ens truquem per quedar per trucar-nos”, que tant ens agradava dir-nos - mira que n'erem de pallassos -.

Feia temps, massa temps, que no parlàvem, malgrat que sí sabíem els uns dels altres. I, ves per on, la notícia m’arriba des de Madrid per dir-me que la teva companya, la dolça i admirada Núria “ le han concedido el premio nacional de artesanía de Cataluña del 2.009”.

L’alegria que vaig sentir va ser immensa, per que sóc coneixedor dels vostres sacrificis, del vostre esforç, i de la il-lusiò amb la que veu iniciar un camí difícil, poètic, ple d’alegries i de mals i esplèndits moments.


Per aquells que no coneixeu a la Núria, unes notes biogràfiques.

"SENYORES I SENYORS: US PRESENTO EL PREMI NACIONAL D’ARTESANIA, NÚRIA SOLEY “:


Neix a Barcelona l'any 1960. Viu a Palau-solità i Plegamans, on té el taller de ceràmica. Graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics, especialitat en ceràmica, per l'Escola Massana de Barcelona. Realitza diversos cursos i seminaris de ceràmica. Estudis de tècnica i disseny de joieria en l'Escola Massana de Barcelona. Realitza diverses exposicions de ceràmica, entre unes altres a Barcelona, Zagreb, Zaragoza, El Vendrell, Mollet del Vallés, Terrassa, L?Escala, Gavá i Castell d?Cercle i de joyeria en la galeria Beeld & Aambeld de Enschede (Holanda). Entre 1982 i 1993 compagina la docència amb la creació de ceràmica de peça única. Des de 1993 es dedica exclusivament a la ceràmica,creant petites sèries amb diferents tècniques, (rakú, paper d'argila, etc) i materials diversos(refractari, gres i porcellana). Progressivament s'especialitza en l'àmbit de la joieria amb ceràmica, creant diverses col·leccions que comercialitza a través de botigues, fires, museus i encàrrecs personals. La seva obra actual es basa en la creació de joies, mitjançant el treball personal de la plata i la ceràmica, concebudes com petites escultures per a lluir sobre el cos.