RELACIONS

Foto: detall sostre de la sala noble del patronat antoni roig

Des de les passades eleccions municipals el Govern Municipal ha estrenat una nova Regidoria, amb el nom de Relacions Institucionals, de la qual encara no coneixem exactament la tasca que ha de portar endavant més enllà del que el seu propi nom ens indica.

Mirem de fer un exercici poc freqüent entre els medis polítics locals, i oblidem el nom de qui és el responsable o el regidor de torn, i centrem-nos en la valoració estrictament política, situem-se a qualsevol altre poble de Catalunya i pensem per un moment que parlem d’un poble o ciutat de l’Alta Ribagorça – per exemple -.

Tenim al davant el que se suposa ha de ser un pont de diàleg entre el Govern i l’Oposició. Bé. Perfecta. Fins aquí tot sembla una bona idea. El problema comença quant aquesta Regidoria, no aclareix exactament fins a on arriben les seves atribucions, la seva capacitat de decisió, el seu grau de compromís i està mancat d’una infraestructura que permeti alçar els acords a la categoria de vinculants.

Què ens hem trobat?. De moment una paràlisi en el procés, cap pregunta, proposta o iniciativa pot aclarir-se amb el Regidor, ja que aquest ha de d’iniciar un nou procés amb els Regidors responsables de l’àrea en concret per tornar a la taula i donar respostes que poden ser o no acceptades. En cas negatiu el procés és torna a iniciar i així fins quan calgui. Pèrdua de temps. Esforços malmesos. Desencís. Cansansi. Sensació de Regidors cremats (inclòs el del Govern).

En la nostra primera reunió, el responsable de la Regidoria ens fa arribar la voluntat d’iniciar un camí conductor cap a la confecció d’un Pla d’Actuació Municipal (PAM), a on la oposició fes arribar les seves propostes i, a continuació, ser debatudes en el sí del Govern per la seva acceptació o rebuig. El món al revés. Quant majoritàriament els membres dels grups de l’oposició li fan veure al Regidor que hauria de ser el Govern qui presentes, no ja només als grups polítics, sinó al conjunt de la ciutadania, el seu programa de govern, per desprès ser debatut entre els diferents responsables d’àrea i poder, d’aquesta manera, realitzar propostes i/o esmenes, se’ns diu que això no existeix i que parlarà amb els diferents Regidors del Govern per “si volen” o “troben adient” fer acte de presencia a les reunions. Malament. Poc ètic. Evidència: no tenim PAM del Govern, el que ens confirma que el pacte ha estat, tal i com ja dèiem, un senzill repartiment de Regidories, sense cap orientació política d’allò que es vol fer. Improvisació. Desorientació. Manca de programa. Manca d’objectius. Perill.

A la següent reunió se’ns convoca per parlar de les Comissions que han estat aprovades per Ple i que encara dormen al calaix de l’oblit. Se li pregunta quines son aquestes Comissions i si, a part de les ja conegudes com ara la Comissió per un nou Reglament de Subvencions a les entitats culturals i esportives, existeix alguna altre. Se li demana si és coneixedor de si aquestes comissions han de tornar al Ple dons hem iniciat un nou mandat. El Regidor diu que no ho sap que ho té que consultar i farem una altre reunió. De nou pèrdua de temps. Esforços malmesos. Desencís i sensació de Regidors cremats (inclòs el del Govern).

Torna’n a l’inici de l’escrit és just valorar el paper del responsable de la Regidoria de Relacions Institucionals. És just, reconèixer el seu esforç i, per damunt de tot, la seva voluntat. Però hem de dir que sense que el Govern, del que ell és el portaveu, aclareixi o determini exactament què és allò què pretén i què entén amb “relacions institucionals”, i no doti d’una infraestructura adient a les seves pretensions, aquesta Regidoria no és més que un intent de tapar les mancances de comunicació, no nomes entre govern – oposició, sinó en el sí del propi Govern. Si hem de mantenir les “relacions institucionals” vives i profitoses, ens cal un compromís d’acords vinculants, una infraestructura a on el Regidor estigui arropat i recolzat, necessitem aclarir-nos per deixar de perdre el temps, fer valdre els esforços, i llençar a l’oblit el desencís i els Regidors cremats (inclosos els del Govern).