ESTRATÈGIA

escrit publicat a El Mònic del mes de març 2012

Va ser, segurament, el Ple Municipal més llarg que jo he viscut, i, possiblement, el més llarg de la història de Torredembarra.

Diu l’Alcalde, i altres Regidors del Govern (no tots, també cal dir-ho), que tot era una “estratègia” de l’oposició. Naturalment no ens ha dit cap a on anava dirigida aquesta suposada estratègia, però estic segur que ho va dir més per donar una imatge (falsa) de controlar tot el que es pot controlar, i per excusar la seva manca de autocrítica. Sis hores, per un Ple, son moltes hores, estem tots d’acord. Ara bé, quan els Plens son cada dos mesos, la informació és degollada amb premeditació (als de l’oposició i als del Govern, que tot s’ha de dir), les opinions contràries son depreciades, i nega qualsevol descord polític transformant-t’ho en un atac personal, no ens ha d’estranyar que els Regidors amb tots els drets que la democràcia els hi ha atorgat, vulguin “conèixer” vulguin “saber”.

No, Senyor Alcalde, no hi havia cap mena d’estratègia.

Si el Ple va ser massa llarg es deu senzillament al grapat de temes que l’oposició necessita aclarir, denunciar i/o felicitar (que de tot n’hi ha). El Senyor Alcalde, va demanar “perdó” als ciutadans per la llarga duració del Ple en una de les seves memorables intervencions a Ona La Torre. Perdó?. Perdó caldria demanar per mantenir a quasi bé a la meitat dels ciutadans de La Torre sense dret a accedir a la informació (encara hi ha preguntes fetes per escrit des del juny de 2011 sense resposta), tenir a la meitat dels ciutadans, que lliurament van donar el seu vot a altres formacions polítiques que no son les seves, esperant que una Comissió aprovada per Ple ara fa sis mesos (Reglament Orgànic Municipal, ROM), es posi en marxa senzillament per què no interessa, ara bé, modificar-lo amb la força de una majoria, per conveniència, va trigar tant sols un mes, i així més i més i més.

Sí, estem d’acord que cal limitar els temps de les intervencions, però per arribar a aquest punt s’han de parlar de moltes coses com ara la necessitat d’ una fluïdesa informativa que sembla no està disposat a donar, necessitem tirar endavant un nou ROM que quedin escrites i aprovades, per unanimitat, les regles d’un joc del que ara només reparteix cartes l’Alcalde mentre els altres (oposició i gran part del Govern), miren atònits com sempre surten les mateixes, i , curiosament, exclusivament favorables no a la majoria del poble, sinó a la seva pròpia minoria.

Ara podem veure clar que un Ple no pot durar més de sis hores, però: què ha de fer l’oposició per ser considerats representants legítims d’una part important dels habitants de La Torre ?. S’han acceptat les seves regles per tal de no obstruir la governabilitat del poble, unes regles imposades, mai consensuades, mai debatudes, mai parlades. Diu vostè que dona la mà i l’oposició li agafa el braç. Sincerament, mai s’ha vist la mà.