Com ens trobem, a Torredembarra, davant la fita de les properes eleccions

Segurament allò què és més preocupant en aquests moments, és què hi ha un clima de desconfiança total amb la institució democratica. Convindran amb mi que els comentaris que s’escolten pel carrer no son molt optimistes. Hi ha un sentiment d’engany profund entre els veïns de la ciutat. I aquesta és una responsabilitat directa dels que governen . Convindran amb mi també, que el desgavell no ha començat pas en aquest darrers dos anys de mandat del quatripartit. Tots els partits reconeixen que la situació actual en que ens trobem ve ja de molt lluny. I és cert, es clar. L’immovilisme que ha patit la ciutat no és produeix només en dos anys. Però també és cert que l’actual govern té un grau de responsabilitat molt gran i què sembla no hagin après dels errors anteriors.

Els veïns como nosaltres, el que voldríem és una institució propera que ens solventés el problemes diaris, el dia a dia, però què també comptes amb nosaltres a l’hora d’endegar iniciatives per a arreglar els problemes.

Els que governen diuen: Nosaltres ja hem informa’t i hem complert els requisits. Sí, es cert. Però no se’ns ha tingut en compte. No se’ns ha escoltat, és més han rebutjat l’ajut dels veïns. Convindran també amb mi, què si això no fos cert no estaríem a on estem i no hi hauria la sensació de què tothom està contra tothom.

Tot va començar amb la inauguració d’un mini pavelló encara per acabar, senyal inequívoca de presa i que ha fet pensar a més d’un que allò no era el correcta, perquè més a més, ells mai han reconegut aquest error. Per tant va generar desconfiança.

El "colmo" va ser tot el procés del carrer Antoni Roig. No sé encara el perquè, aquest govern, és va tancar en banda a l’hora de consultar i tenir en comte als veïns i comerciants. A la fi i a la cap ells son els que viuen i treballant en aquest carrer. Qui millor que ells per saber el que caldria fer per aconseguir un carrer adequat a les seves necessitats?. N’estic segur, perquè així m’ho han fet arribar, que cap veï ni comerciant va dir que no a remodelar al carrer. És a dir van fallar amb la forma de fer-ho. I per a més inri,les obres son una eternitat i mal feta. No sé si les rajoles que s’han col·locat son les que hi havia al pressupost (els periodistes aquí tenen una tasca molt engrescadora), però de nou orelles sordes i conseqüentment més desconfiança cap a la institució.

A això li hem d’afegir el tracta a les Associacions de Veïns. El tema dels ponts de Clarà i Els Munts és un nou exemple de què el govern ha volgut imposar més què consensuar. Qui millor que els veïns d’aquestes zones, que son els que hi viuen, per saber allò que realment volen?. Perquè no escoltar-los?. Perquè la tossuderia de fer allò que ells, els governants, ja saben que els veïns no hi estan d’acord?. De nou una manca de sensibilitat que s’escenifica amb el gest de l’alcalde al rebre, públicament i en un Ple, la carta de les Associacions demanant diàleg, girant el full i dient allò de: Nosaltres tenim el 90 per cent dels vots. De nou un deteriorament a la confiança amb la institució i als polítics en general.

Després la qüestió de les zones blaves i els nous aparcaments. En compte de dir: Senyors, estudiem de nou el tema, estudiem juntament amb els afectats i amb les entitats, el què volem fer. En comptes d’això és decideix tirar pel dret i realitzar una política de confrontació i de tensió. La pregunta és clara, perquè tenim tanta presa en tirar endavant un projecte que rebutgen dues mil persones?. Novament un misteri. Pregunta sense resposta. Més desconfiança, més dubtes, un nou allunyament amb els veïns i veïnes.

Torredembarra n’està un xic farta de tots aquests gestos i mal fer. Només cal sortir al carrer i parlar, dialogar, escoltar el que diu la gent.

A la propera legislatura un dels punts més important serà recuperar la confiança perduda amb l’Ajuntament. Haurem de fer un gran esforç per què la gent no es torni a sentir deixada de la mà pels seus representants, un esforç que ha d’anar dirigit a un canvi en les formes de participació. Un canvi que impliqui la voluntat de deixar de banda el “ordeno y mando” per un consens general en tots i cadascun del temes que afecten a la ciutat: Vivendes pels joves, dinamitzar el comerç i el turisme, promocionar les iniciatives dels joves , polítiques de gènere que permetin l’accés al treball i a la vida social de la ciutat, un gran pacte polític sobre el tema d’Els Muntanyans II que solventi, favorablement als interessos dels veïns, la situació d’estancament en què és troba en aquests moments, una dinamització cultual que vertebri el nostre passat, el nostre present i el nostre futur…etc.

Propostes aquestes que, crec, son fàcilment assumibles pels partits que és presenten a les properes eleccions. De fet, només cal voluntat política per fer-ho.