dijous, 5 de març del 2009

JA PARLEM I EN PARLAREM

Us dono a conèixer el diàleg que hem mantingut entre en Francesc Mercade ( en el seu blog) i el que subscriu perquè el trobo força interessant com a mostra què és pot parlar, debatre i opinar amb serenitat i valentia. Això no pararà ací. Continuarà el treball per l'enteniment i espero més aportacions dels lectors d'aquest bloc.


Amic Francesc:
Fent referència a l’escrit que has publicat en el blogs d’en Gerard, dir-te que crec que dones en el clau. Ara bé, qui dona el pas?. Serem auto-excloents?. Partirem de la base que cal marginar diferents posicionaments polítics ja siguin a nivell local o nacional?.
Obrim d'un cop aquesta porta, malgrat estem un, dos, tres anys. Finalment, sortira, n'estic segur.

Ànims i sempre endavant

Jordi Solé
2:33 PM


Francesc Mercadé ha dit...
En un futur estat independent català es donaran les mateixes relacions ideològiques de partits que es dónen en la realitat actual. Si finalment hem de treballar junts per una estratègia nacional, tot el portem parlat ens aproparà a l'objectiu. El Gerard parla de sumar forces de les formacions catalanistes. És un punt de partida molt ampli però suficient per a un primer pas. Jo personalment ho trobo bé. Qui creu que no és possible un diàleg entre formacions catalanistes?. Jo t'ho puc avançar amic Solé, no és el mateix parlar am un objectiu local sobre la taula, que amb un objectiu nacional. Però posem-ho fàcil, posem un objectiu local. Qui vol parlar amb qui, i sobre què?. Primer entrebanc. L'estratègia ha de ser primer reflexionar, que cada ú digui la seva, i que tothom ho vagi llegint i debatent. Amb democràcia. Amb civisme. D'aquella forma que anomenariem civilitzada. Quan aquest debat de les idees estigui madur, potser estarem en condicions de seure'n a parlar. No crec que abans, amic Solé.
2:54 PM

jordi solé ha dit...
Naturalment, n’estic d’acord, en un hipotètic estat independent les forces polítiques i les seves relacions ideològiques seran les mateixes. Però, amic Francesc (sempre hi trobem, tant tu com jo, un però), les bases de la situació política a Catalunya ja van estar marcades en el seu moment entre tots aquells grups que hi van voler participar i que tenien ja de per sí, una representativitat. Sumar forces catalanistes?. Sí està molt bé. Considereu al PSC catalanista?. No ho sé. Jo particularment, sí. Amb els seus matisos i amb les seves peculiaritats que els diferencien, solsament, amb un únic tema la independència, però ( un altre però) , no em negaràs que hi ha hagut i hi ha partits que han renunciat a aquest terme quan governaven i ara sembla que el volen recuperar. En fi és molt llar i no hem traurem l’entrellat.

A nivell local tot es molt més senzill. Reunim-nos tots els partits que vulguin iniciar un debat que tingui com a base estudiar, debatre, discutir com veiem la Torre i com ens agradaria. No hem de perdre cap identitat, és tant senzill, com que un grup de persones lligades a partits i/o a entitats o senzillament en voluntat de participar, és reuneixi per mirar de confeccionar, en temps, amb molt de temps, les línies bàsiques perquè d’aquí una anys tinguem ja establert un model de funcionament que convingui i convenci a tothom i que sigui el referent per properes actuacions culturals, urbanístiques, socials, turístiques, econòmiques del nostre poble.
No calen pactes de govern ni de fidelitat, car el contrari, reservem les nostres identitats pròpies que ens faran més rics i plurals

Sempre endrevant

Jordi Solé
5:29 PM


Francesc Mercadé ha dit...
Si comencem amb les exclusions no arribarem a bon port, senzillament perquè tothom en té una o altra. Uns perquè són massa catalanistes i uns d'aquí perquè ho són massa poc. Uns altres perquè són massa corruptes i uns d'allà perquè són babaus.
Inclús a nivell local no s'ha de confondre la gimnàsia amb la magnèsia. El debat és obert, el debat s'està produïnt en aquests moments. Només cal afegir-se al carro de les propostes i del debat obert.
Tant senzill com això.
Les exclusions venen totes soles, però no per decisició subjectiva d'algú (cosa sempre perillosa), sinò més aviat per una mena de desert intelectual (cosa subsanable).
6:02 PM

jordi solé ha dit...
Bé, però ho fem o no?

Salut

Jordi
9:43 AM


Francesc Mercadé ha dit...
Ho estem fent, només cal veure per on van les propostes de l'Alternativa en temes com l'Escorxador, per exemple. Avui mateix ens trobem per parlar de l'Àrea de Salut. No parem de donar corda a la nostra fàbrica d'idees.
El debat aquest més àmpli de quina Torredembarra tenim, i quina Torredembarra volem. Podem situar-lo en un àmbit mixt entre partits i societat civil. Jo proposo portar el debat en el marc del CMST com a òrgan consultiu municipal que és. Les seves comissions de treball de medi urbà i economia municipal, poden ser un marc inigualable per al debat.
La resposta es clara, clar que ho fem!. Però ho hem de fer més.
Alhora que cal implicar a més gent en aquest debat.
Com ho veus?

Salut!
Powered By Blogger