Bé, dons ja el tenim ací. 2012 serà segurament dur, molt més dur que no pas el que acabem de deixar enrere. Retallades i més retallades, però no tan sols de tipus social, que ja les tenim a tocar, sinó també a l’àmbit autonòmic. Sembla que el Govern, el nou Govern de l’Estat, està disposat a tirar pel dret i deixar-nos amb poca cosa o bé amb res del que ens ha costat tant anys aconseguir. I tot sembla una dinàmica endegada per anar-nos acostumant i que no ens enganxin desprevinguts. Aquests senyors, entre els que hi ha el fabricant espanyol més important de les prohibides “bombas de racimo” ara anomenat Ministre, que van xuclar de crisi per arribar a on han arribat,tenen els seus objectius posats a menysprear les autonomies i per tant retallar les competències en tot allò que calgui per tal de tallar iniciatives i formes d’actuar diferents a la seva concepció d’Estat. Una concepció d’Estat gens allunyada de la que ja ens van oferir en el seu dia senyors com en Martín Villa i altres, i que actualment han abanderat personatges com l’Esperanza Aguirre, Camps i, naturalment Cospedal, Alicia Sanchez i el mateix Rajoy, polítics que no han cregut mai amb un Estat Autonòmic i molt menys amb tot el que suposa.
Lluny queden ja les manipuladores paraules de la Sra. Cospedal fent-se portantveu dels treballadors quan el Govern estava en mans dels socialistes, i ara fent “mutis pel foro” a l’hora de congelar el salari mínim. Res de tot el que deien fa un parell de setmanes queda en peu. Ni “los chuches” se salvaran de la política dictada per els grans mercats europeus, malgrat l’ofès que n’estava el Sr. Rajoy en una exhibició demagògica insultant . Ara ja no els hi fa fàstic augmentar els impostos a les classes mitjanes, ni fe veritables jocs de mans de posar damunt la taula la culpabilitats de tothom menys d’ells. Ells, precisament, que han governant la majoria d’autonomies amb més dèficit de l’Estat i a on ara els seus dirigents seuen a les banquetes dels acusats per engrandir no ja el benestar dels ciutadans, sinó les seves butxaques, amb un exercici de cara dura difícil d’explicar, com ara realitzar una despesa de més de 300 mil euros per aixecar una estàtua d’un dirigent del PP en un aeroport que encara no te, per no tenir, ni permís per aterrar avions.
Gràcies a ells i a molts més com ells, el descrèdit polític i dels polítics va en augment, relegant a la categoria de sospitosos a centenars, milers de persones que, potser utòpicament, encara creiem més en les idees que no pas amb els diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada