“Cambalache”

 




escrit publicat a El Mònic mes de març 2013

Que el món és i serà una porqueria jo ja ho se
en el 409 i en el 2000 també
que sempre hi ha hagut lladres, maquiavèl·lics i amargats
desastres i estafats i algun home de be
però que el segle XX es la disbauxa, ja no cal negar-ho
doncs no fa cap falta
vivim tots barrejats com una sopa
i com una tropa tots uniformats (*)

Mentre el nostre Govern Municipal preparava una jugada mestre, entre la nocturnitat i la mala fe, acompanyat amb un xic de verí per rematar l’oposició, cuinant un pressupost fet a mida de no sé sap qui, i que permet que entre quatre Regidors gestionin més d’un 90% de les despeses previstes, el joc de “trileros” ens donava un nou protagonista: Oriol Pujol imputat pel cas de les ITV. No crec que ningú s’hagi sorprès de tal fet, i no crec que a ningú sorprengui la reacció de PSC i ERC sobre el cas. Uns pel fet que un imputat (Daniel Fernández) està en la mateixa tessitura : imputat (que no culpat) i mantenint el seu càrrec de Diputat de manera que seguirà cobrant dels diners dels contribuents, i l’altre (ERC) pel suposat compromís amb el Govern de prioritzar el camí cap a Ítaca, com si això de la corrupció i el joc brut no anés posant pedres i més pedres amb el perill que suposa quedar-se encallat a Xipre.

Quasi tots els grups Parlamentaris han demanat la dimissió del  Diputat Oriol Pujol , el mateix que totes les travesses indicaven com a successor del President Mas. Els partits majoritaris (CIU-ERC i PSC) creuen, a peus puntetes,  amb la presumpció d’innocència. No sé serè pas jo que li negui a ningú aquest dret, però si el què és tracta és mantenir l’escó i cobrar, tot esperant el resultat de la justícia, permeteu-me llançar des d’aquestes pàgines la següent proposta: Si mantenir el lloc que van accedir gràcies a la ciutadania és la manera de mantenir la senyal d’innocència, i protegir la honorabilitat fins una sentència ferma, a tots els imputats els hi sigui congelat el sou fins la sentència definitiva: si és declarat innocent se li paga religiosament i en paus, que no, dons de les arques públiques no haurà sortit ni un euro per als corruptes, a les hores el sou retingut torna a la institució (o sia a la ciutadania) i d’aquesta manera haurem protegit la dignitat i la honorabilitat de l’innocent, i el culpable haurà paga la seva culpabilitat si haver rebut ni un sol cèntim dels que paguem religiosament.

avui ja no és cap problema ser recta o ser traïdor
ignorant, savi, lladre, generós o estafador
tot és igual, res és millor, tan és un burro com un professor
i si un viu en la impostura o roba per ambició
tan li fot que sigui metge, pixa-reixes, rei de bastos
cara dura o polissó
és falta de respecte, és un insult a la raó
qualsevol és un mec, qualsevol un senyor (*)

Si tornem a Torredembarra poca cosa a dir: el municipi segueix en mans de uns quants, que amaguen informació, que neguen a l’oposició estudiar els presupostos amb un dels arguments més inconcebibles en una democràcia més elemental. Diu l’Alcalde: “No cal que tingeu el pressupost, total votareu en contra”. Magnífic, colossal, és l’exercici més antidemocràtic que he vist en molts anys. És el la glorificació de la “trillaria”.  En fi si un pressupost és l’indicador de la política i de voluntats, en aquests  de voluntat imagino que n’hi ha (no demostrat en tot els casos), però “política” cap ni una: quins criteris s’han seguit?, quin model de ciutat ens proposa aquests pressupost?,  quins diners hi ha per la creació de llocs de treballs, per mitigar el patiment de les famílies? Quin és l’objectiu social que s’ha marcat el Govern?.

Torrencs, torrenques: el 2013 serà igual que el 2011 o 2012: pagarem lloguers, pagarem assessors, no tindrem piscina coberta, l’Auditori seguirà igual, el pàrquing seguirà creant dèficit, el carrers i places seguiran igual, qui no pugui pagar llum i aigua seguirà igual, els fanals seguiran caient, els papers seguiran per terra, els terrenys seguiran abandonats pels seus propietaris acumulant més i més brutícia, tindrem menys cultura i el patrimoni quedarà ferit de mort... Cap novetat, cap idea nova, sense orientació i sense consens, seguim parats a les festes, festetes, fotos i més fotos. El temps ho dirà. I mentre l’Alcalde parlarà per la ràdio i ens dirà: tenim superàvit (fals) i hem consultat amb totes les regidories (fals), ah i que tot és culpa de l’oposició..aquest clàssic que no falti.

segle XX de paperassa, problemàtic i orellut
el qui no plora no mama, i el qui no roba és que és curt
tira endavant, sense mirar
que a la caldera anirem a parar
si és igual el que treballa nit i dia com un bou
que el que viu de tots els altres
que el que mata, que el que cura
o aquell que t'afaita el sou (*)

(*) Adaptació al català de “Cambalache” de Enrique Santos Discepolo, cantat per Guillermina Motta i Enric Barbat en el seu disc “Tango”