Escrit publicat al Diari de Torredembarra setembre 2013
A la foto: Miquel Iceta (President de la Fundació Rafael Campalans) Daniel Masagué (Alcalde) i Jo mateix en un moment de l'acte homenatge del dia 7 de setembre a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra
Han estat molts anys, masses , de silencis I altres
tants d’oblits imperdonables en una Nació que ara, tant anys, vol recuperar la
seva història com a signe d’identitat i de fermesa com a poble.
Rafael Campalans no ha estat pas una excepció.
Recordat només per un sector molt concret de la societat catalana, recuperar a
i per Torredembarra una figura històrica, cabdal amb el catalanisme d’ahir
d’avui i de sempre, és recuperar-lo per Catalunya.
És per això que l’acte organitzat per la Comissió
Rafael Campalans de l’Ajuntament de Torredembarra el dia 7 de setembre, no ha
passat pas desapercebut per a molts, aquells
que son coneixedors de la importància
d’un personatge que va marcar un ideari i que ara se’ns fa més actual que mai.
Rafael Campalans ens va dir que la “política
és pedagogia”, i en uns moments com els actuals, on polítics i dirigents de
partits semblen haver-ho oblidat, ens cal recuperar el sentit i el fons
d’aquestes paraules.
Campalans (socialista – catalanista i nacionalista
) forma part de nosaltres , com ho son entitats I personatges que la dictadura
ens volia fer oblidar I la democràcia a apartat, pensant-se que certes paraules i actituds no convenien per una suposada estabilitat;
paraules i actituds tant necessàries com la cultura, l’art i la mateixa llibertat
que han intentat excloure, i fins i tot esborrar, determinats governs al servei de poders
concrets que no tenen res a veure amb el
conjunt de la ciutadania i molt menys amb les classes populars.
Torredembarra
li va fer un homenatge, i ja de pas molts van descobrir que el socialisme
i el catalanisme sempre han anat units i que debats tant importants com els que
ara vivim ja venen de lluny. Les relacions Catalunya-Espanya, els anhels de
llibertat d’un poble, les diferències – acceptades o no- entre el socialisme
català i l’espanyol plantejats per en Campalans, son temes encara no resolts per
l’apatia d’uns i per la ignorància dels altres.
Gràcies a tots els que van participar
activament (Miquel Iceta, Josep Bargalló, Laia Bonet i Antonio Batista) i els
que hi van col·laborar per fer-lo possible (Diputació, Ajuntament, Fundació
Rafael Campalans...). El 7 de setembre de 2013 ja ha passat a la història del
nostre poble. Felicitats.
Jordi Solé
President de la Comissió Rafael Campalans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada