Els “TRILEROS” sempre guanyen

Escrit publicat a El Mònic (febrer 2013)

 

Entre refredats, grips i petites malalties pròpies d’aquests dies, el poble va avançant poc a poc cap un lloc incert a  on la població, sorpresa, mira als polítics del poble, com dient: “La que ens ha caigut”. I qui pot defensar el contrari?. Jo no. 

Això que ara està tant de moda dir “desafecció”, ha arribat amb força a cada racó de Catalunya. La sensació és que a la Generalitat no hi ha Govern, que els espies surten de les flors (mai millor dit), els tramposos van i venen d’ esquiar i ningú és responsable de res, s’instal·la el “y tú más”, famílies tan honorables fins fa quatre dies, treballant per Catalunya (?) des de Suïssa (Ooooh), fins i tot tenim socialistes monàrquics !, i per acabar-ho d’arrodonir amnistien als que s’emporten diners, foten fora a la gent de les seves cases, ens treuen els drets guanyats amb tant d’esforç, hi ha suïcidis mentre els bancs riuen i riuen, mig país està al carrer i l’altra meitat està en estat de consternació permanent. 

I és clar, Torredembarra no està aïllada de tot això. Tenim 1.600 aturats, Càritas no dona abast, cada  cop més gent cercant menjar per racons i contenidors, famílies senceres al llindar de la pobresa més absoluta, mentre altres viuen amb la por al cos. I que fa el nostre Govern Local: RES. Inacció total.  Sembla un Govern paralitzat, més preocupat per defensar-se i posar demandes a col·lectius i així contractar assessors, i, anar tirant que qui dia passa any empeny.

Llegeixo, com si fos aire fresc, un escrit a on ens diuen als polítics locals que cal prendre til·la, que hi ha massa crispació i que cal frenar impulsos que comporten confusió i mal estar entre la ciutadania. I jo em pregunto: Què cal fer?  Com ho fem, si la part més important menysprea el diàleg i l’acord, menysprea a l’oposició, menysprea les opinions contràries,  menysprea tot allò que es mou en direcció diferent?. Què cal fer?, Com ho fem si la part principal tanca portes, ignora, i juga sense que els seus partits (CiU-PP i GIT) moguin un sol dit per canviar aquesta situació?.

Tenim un exemple recent que em fa por pel que suposa i que demostra el caràcter de la màxima autoritat del poble: Un col·lectiu penja uns cartells amb un llistat amb del sou de l’Alcalde. Fa temps, molt de temps, que aquest i altres Regidors haurien d’haver fet públic el seu sou i el seu horari. És un dret que tots tenim, però clar, “ja s’ha publicat al BOE” ens diu l’Alcalde. Molt bé,i?. Jo, i segurament vostè que llegeix aquest escrit, mai ha rebut el BOE o el DOG a casa, en canvi l’Ajuntament, gràcies als nostres impostos, publica una revista anomenada Som-hi i té una emissora de ràdio, que tots rebem (o no) i molts escoltem. Publicant els sous i horaris s’acaba tot plegat. Dons no. Ja no bé d’aquí, paguem més de 200.000 Euros l’any per assessors externs,i  més 3.000 mensual per una altres. Jo no sé si el que diu el cartell és o no cert, m’hi jugaria un pèsol que sí, si és cert vol dir que no anem bé, i si no és cert, és fa un certificat a on s’especifiqui els sous, es publica i s’ha acabat. Però als Jutjats ?

Tornant al principi, i tornant a la desafecció, estem com estem: polítics immorals, barruts i aprofitats.

Ja sé que ara la honestedat i l’honradesa no està de moda, que son els “trileros ”  els que estan guanyant totes les partides, però jo ,molts altres, la majoria, ens revelem contra aquest marc instaurat per real decret, fent passar per corruptes a tots quan només uns pocs ho son, que ja son masses. 

Per sort, molta molta gent, lluita per què el que cal és transparència, compromís amb les persones, justícia social, estar al costat dels que més malament s’ho passen. Potser sigui un antic o un romàntic però jo estaré amb ells.

TORREDEMBARRA: Cap a on va?

Publicat a:

http://www.tarragona21.com/jordi-sole-psc-torredembarra-cap-a-on-va/

El proper divendres, el PSC de Torredembarra celebrarà un acte on pensem rendir comptes de la gestió realitzada pel nostre Grup Municipal just quan ens apropem a la meitat de mandat. Un acte que hauria de ser un fet sense importància i emmarcat dins la normalitat democràtica, a Torredembarra és un fet que poques, o cap vegada, s’ha portat a terme. Potser per això la seva importància. Per això l’excepcionalitat del mateix.

Portem, doncs, prop de dos anys de gestió municipal d’un Govern format democràticament i amb la participació de tres partits: CiU (majoritari) PP (amb dos Regidors) i el GIT (Grup independent amb un sol Regidor). Entre tots tres formen la majoria, mentre que a l’oposició hem restat els grups del PSC , ERC i ABG (amb dos regidors cadascú) i L’Agrupació. Fins aquí cap novetat, tot segons les regles del joc democràtic i per tant acceptat per tots i cadascú dels partits.

Des de l’inici del nou mandat, el PSC va oferir en diverses ocasions la col·laboració al Govern, amb la inquietud d’arribar a acords puntuals en tots aquells temes que ajudessin a democratitzar la institució i afectessin globalment l’esdevenir de Torredembarra i  de la ciutadania, com ara l’aprovació de pressupostos, un nou Reglament de funcionament intern (ROM), solucionar temes encallats amb el temps (Auditori, etc).  Però el que ens vam trobar va ser el següent: prohibició d’accedir a la informació, incompliment del termini a l’hora respondre les nostres preguntes escrites (algunes no van ser respostes fins un any després, i actualment tornem pel mateix camí), creació de comissions que no s’han reunit, cap acord en temes de polítiques de lloguer, cap concurs per designar empreses, malbaratament de despeses en assessors, cap oposició per accedir a llocs de treball,  lluita fratricida entre el secretari municipal (màxim exponent i garantia de compliment de la llei) i el propi alcalde, conflictes creats pel mateix Govern (radar, associacions com ara la Llar de Jubilats, llistes negres d’entitats culturals…) i un llarg etcètera, inclòs incompliments de mandat dels plens.

Sigui com sigui, la sensació entre la ciutadania i els seus representants i representats és que cada cop el Govern es troba més i més lluny d’allò que la població li reclama: transparència, racionalitzar la despesa, obrir els canals de comunicació municipal als torrencs i torrenques, clarificació de les polítiques de subvencions i, per damunt de tot, unes polítiques socials que ajudin les persones en dificultats econòmiques i donar solucions a la crisi existent entre els nous emprenedors i petit comerç. Polítiques socials i econòmiques que no suposin unes mal anomenades ‘inversions’ (portem gastats més de 280.000 € en lloguers de locals que segueixen dos anys després tancats i barrats, piscina coberta inaugurada uns mesos abans de eleccions i encara sense cobrir, un poliesportiu sense legalitzar des de fa anys i anys, assessors que costen a la població 18.000 euros mensuals…) i que estableixin la lògica de les necessitats actuals de Torredembarra.

 Membres de la CE de l'Agrupació Socialista de Torredembarra l'11 de setembre

Per tant: tenim un Govern enfrontat amb el tutor de la legalitat, que ignorà el quasi 50% de la població, que realitza contractes a dit, que paga quantitats vergonyoses per locals infravalorats, que amaga els expedients a l’oposició, que no informa, que no accepta el consens sense la claudicació, que prefereix mantenir un pacte, ara per ara inexplicable, rebutjant per dos cops seguits mocions contra la llei Wert, pel dret a decidir de les dones, que subvenciona amb 15.000 euros a una institució religiosa i amb 500 euros a una entitat que ha arribat en el seu àmbit a ser campions del món… Un desgavell de desproporcions impensables ara fa dos anys.

Cap a on anem? 

Crec sincerament que cap al total divorci entre ciutadania i la institució democràtica, agreujant encara més la sensació que els polítics ni gestionem, ni governem i que tots som el mateix. Un gran desencert aquest per part de qui porta el timó de la nau, l’Alcalde Sr. Daniel Massagué, escudant-se sempre en l’herència rebuda i que mai ha afrontat ni ha volgut solucionar, car el contrari, ha anat incrementant en cost econòmic i polític de manera irracional.

Quan encara manquen més de dos anys per les properes eleccions municipals, és urgent un canvi de rumb a on la ciutadania, partits, entitats, agents socials siguem capaços de seure’ns i arribar a veritables acords de present i de futur. Hem d’abordar amb seriositat i rigor la situació econòmica, política i social, hem de garantir un treball acurat que faci retornar el seny i posar els peus a terra,  per tal de cercar solucions consensuades per sortir de la crisi que la gestió actual ens han portat. Hem de marcar el camí, no podem distreure’ns amb “inversions en locals singulars” i hem de preocupar-nos més de les necessitats reals dels qui, ara fa dos anys, van creure amb els representants avui asseguts a la sala de plens.

Hem d’obrir un nou espai que garanteixi la plenitud dels acords, que sabem afrontar amb suficients garanties el futur, dissenyant un projecte a on els dèbils surtin reforçats, i a on els que creiem amb polítiques sensates emprenguem el camí de forma democràtica, justa i amb visió de futur.

Deixem, doncs, damunt la taula aquesta proposta. Estic segur que molts hi estareu d’acord. Esperem que els responsables actuals també.

TORREDEMBARRA, DE MAL EN PITJOR...

D’aquí a pocs mesos haurem arribat al meridià d’aquest mandat municipal en el què l’equip de Govern, format per CiU, el PP i un regidor independent, es va comprometre a posar “les bases de la Torredembarra del futur, líder del territori en qualitat de vida.”

Doncs bé, menys de dos anys després de prometre aquest horitzó tan engrescador el balanç no pot ser més decebedor. Com a tants llocs (de fet, el conjunt del país) la vessant més dramàtica de la incompetència de l’equip de Govern és l’alarmant creixement de l’atur al municipi. En el moment d’escriure aquest article l’atur a Torredembarra ja se situa al llindar dels 1.600 aturats, una xifra sense precedents a la nostra vila, i no mostra signes de decréixer. Seria demagògic atribuir aquest increment de l’atur exclusivament a la ineficàcia de l’acció de Govern, més aviat inacció de Govern, de l’alcalde Masagué i per tant nosaltres no ho farem, ara bé és obvi que l’equip de Govern de dretes que tenim ara a l’Ajuntament ha estat incapaç de tirar endavant o generar cap actuació capaç de crear nous llocs de treball. Res. Cap ni una. Rien de rien      

Els socialistes torrencs no ens resignem a aquesta situació. No volem que centenars de famílies torrenques hagin de patir les conseqüències dramàtiques de l’atur i de la manca de recursos econòmics per afrontar la vida amb una mínima dignitat material. Per això hem estès la ma reiteradament a l’alcalde Massagué i a l’equip de Govern per buscar punts d’acord en tots aquells temes que puguin ser d’utilitat per a la ciutadania de Torredembarra. Així, hem buscat el diàleg a l’hora d’aprovar els pressupostos municipals, el nou reglament de funcionament intern del consistori, buscar formules per desencallar projectes que arrosseguem fa temps (auditori, etc.)

I quina ha estat la resposta que ens hem trobat a aquesta oferta de diàleg i ma estesa? Prohibició expressa per accedir a informació, incompliments a l’hora de respondre a les nostres preguntes, creació de comissions municipals que mai s’han arribat a reunir, cap concurs per a designar empreses, incompliments d’acords de plens municipals, malbaratament econòmic per contractar assessors (18.000 euros mensuals en assessors, és això raonable per un municipi com Torredembarra?), pugna oberta entre l’alcalde i el secretari municipal, i així un llarg llistat de despropòsits.

Nosaltres no qüestionem la legitimitat democràtica del senyor Masagué i del seu equip. Ni tan sols qüestionem -encara que pugui semblar, com a mínim curiós- que aquells que es reconeixen com a “profundament” independentistes governin de bracet amb el PP, el partit que va portar el nostre Estatut al Tribunal Constitucional. Allà ells amb els seus problemes de coherència ideològica, possiblement el que separen les banderes uneixen els diners i el model de societat. El que si que qüestionem és que amb aquesta actitud de menyspreu total i absolut en relació amb els regidors de l’oposició que, recordem-ho, també representem una part molt important de la ciutadania torrenca arribem a algun lloc de profit pensant en els interessos ciutadans. La prepotència, la superba i l’autisme polític poden donar rèdits a curt termini però mai acaben escrivint la història, senyor Masagué.

Torredembarra pot millorar i molt el funcionament del seu Ajuntament per donar resposta a les necessitats reals dels seus veïns. Podem racionalitzar la despesa, tal com ha fet per exemple l’Ajuntament de Tarragona, per augmentar les partides destinades a serveis socials, que són tan necessàries en aquests moments, i evitar despeses tan absurdes com els 280.000 euros en lloguers de locals que segueixen tancats dos anys després de la seva adquisició.     

Cap a on anem si no canviem el rumb del timó de la nau que pilota el senyor Masagué? Crec sincerament que de mal en pitjor, com ja perceben fins i tot aquells que fa dos anys van votar CiU i PP. Podem canviar aquest rumb i fer-ho amb urgència, amb la col·laboració de tots. Torredembarra, pel dinamisme dels seus habitants i pel lideratge que genera al conjunt del Baix Gaià, té un potencial de creixement encara per explotar. Podem créixer i generar benestar però només des del diàleg i la recerca de consens polític, social, associatiu i veïnal i no dels monòlegs que ja no convencen ni a les ombres de la nit. Torredembarra només ha estat gran quan ha estat de tots i cadascun dels seus vilatans. Els socialistes hi estem disposats perquè la nostra preocupació, la nostra veritable obsessió, es redoblar esforços per donar resposta als 1.600 torrencs que busquen feina i no la troben, obrir el consistori als ciutadans i fer polítiques racionals que ens permetin avançar social i econòmicament. Mai ens cansarem de treballar, de fer propostes i de buscar consens per aconseguir tornar a la lògica política i reduir aquesta taxa d’atur que traspua tant patiment. Mai!   

Publicat al diari Més Tarragona del 31 de gener 2013

VISCA CATALUNYA LLIURE !

Escrit publicat a El Mònic mes de Gener 2013

Dos Plens a l’Ajuntament el mateix dia i amb poques hores de diferencia, han estat suficients per que la ciutadania hagi vist amb claredat el tarannà del Govern Municipal, i quins son els interessos que defensa el govern format per CIU-PP i GIT. 

En primer lloc un Ple Extraordinari monogràfic demanat per l’oposició (membres del PSC-ERC i ABG), i cel.lebrat gràcies a la llei, i no gràcies a la transparència que hauria de tenir un Alcalde cap els seus ciutadans, que va fer de tot per intentar boicotejar-lo (fins i tot va signat un Decret per esquivar el debat). El Ple era per tractar un del temes més polèmics dels darrers anys: la política de lloguers del Govern.

Cap resposta. Ni una sola va donar el Sr. Alcalde a cada una de les preguntes efectuades. Ni una sola.

Perquè paguem 6.900 € (més d’1.140.000 Ptes. al mes, o sia més de 16.000.000 de Ptes.  l’any) per un local que el mateix Pla d’Usos de l’Ajuntament fa un informe advertint que, en el local (que en realitat son uns soterrani), no son utilitzables ?. Fem història: El mes de març de l’any 2011, dos mesos abans de les eleccions municipals,  la Junta de Govern Local fa servir les seves competències (atorgades a dit per l’Alcalde), per donar caràcter d’urgència al lloguer. El Secretari fa l’advertiment d’il·legalitat donat que no es celebra cap concurs públic (per tant no es donen les mateixes oportunitats a altres torrencs i torrenques a participar-hi). Perquè de dues valoracions del local: un de 1.500 euros (misteriosament desaparegut de  l’Expedient), i un altre de 6000, s’escull el més car?, segons l’Alcalde per la singularitat del local. No ens explica que vol dir “singular” en aquest cas, a no ser per ser uns soterranis plens d’humitat i sense cap opció de poder-lo utilitzar sinó es fan unes reformes que costarien una milionada. Tampoc ens explica a què anirà destinat, va començar dient que per entitats, va seguir que pels grups de música del poble i s’acaba sense saber el per què ni per qui.  Resumint una despesa de capritx o una despesa interessada?. Pel bé de Torredembarra NO. I finalment, perquè es lloga un local a una empresa que té deutes amb l’Ajuntament?. Silenci, amarg i llarg silenci.

El segon local,  destinat a la Policia local, també va ser aprovat amb caràcter d’urgència dos mesos abans de les eleccions i amb els mateixos advertiments d’il·legalitat al contracte. Es lloga a una empresa que desprès resulta que l’ha venut a una Caixa, quan el contracte diu que no es pot vendre sense consentiment de l’Ajuntament (no hi ha res sobre aquest aspecte a l’expedient) i el cost és de 9.000 € al mes ( 1.500.000 Ptes al mes o sia 18.000.000 de Ptes. l’any). Un toc d’exotisme i a l’estil del PP:  s’inaugura oficialment el local un mes abans de les eleccions vuit i sense poder utilitzar (estil Castelló,  per entendre’ns).Dos anys desprès la policia resta a on ha estat sempre, amb uns locals insalubres i evidentment petit per donar un bon servei a una població de mes de 15 mil habitants. La Junta de Govern Local, repeteixo,  ho aprova amb caràcter d’urgència, una urgència que quasi bé dos anys desprès sembla haver perdut. Silenci i decepció.

Foto del local "singular" de Clarà i assistents al darrer Ple amb membres de la PAR i el col-lectiu Reacciona

Per la tarda un nou Ple, aquest cop Ordinari. Aquest Ple serveix per comprovar que el conflicte del Radar està encara lluny de solucionar-se, i que un problema creat pel propi Govern,, amb errors de llibre, que ara no sap per on sortir se’n. La Sala plena ( com ens agradaria sempre fos) membres de la Plataforma i membres del col·lectiu Reacciona, que van entrar una pregunta al Ple i l’Alcalde (ai, aquesta educació política !) no els va fer a viva veu, obviant una vegada més que qui paga és la ciutadania i no una empresa assessora que ens cobra 18.000 € al mes (3.000.000 Ptes al mes o sia 36.000.000 de Ptes a l’any) per aconsellar a l’Alcalde com fer de la llei una joguina al seu gust i conveniència.

La Llei Wert va ser l’altre protagonista de la tarda/nit. Desprès d’un joc digne de “trileros”, i sense registre d’entrada ni signatura al document, CIU treu una moció alternativa a la presentada per PSC i ERC on sol·licitàvem, sense embuts, el rebutg total de la Llei i nombrar persona non-grata al Ministre pels seus atacs constants a Catalunya i a l’Escola Publica Catalana. Per la seva part la moció de CIU es limitava a declarar un reconeixement a l’ensenyament en català i el recolzament a la immersió lingüística, moció molt semblant a la aprovada fa mes d’un any, amb l’encàrrec del Ple de ser distribuïda per les escoles,  i que encara no s’ha complert.

Així dons dues Mocions una clara i contundent, l’altre amb l’únic objectiu de no “emprenyar” al soci de  Govern (PP). Finalment de res van servir els arguments demanant la coherència i valentia cap el grup convergent, decidint finalment que els convé més mantenir el pacte amb la dreta espanyola, que fer pinya amb aquells compromesos amb l’educació pública i catalana.

El crit de “Visca Catalunya Lliure” llançat a l’aire pel Sr. Alcalde per tapar la vergonya de votar SI a llei Wert, va ser desmuntat en el moment de posar-ho a la pràctica.  Segurament l’Alcalde va oblidar que Catalunya també es construeix des dels municipis i que per arribar a ser lliures cal plantar cara als retrogrades, siguin del color que siguin, i nacionalistes espanyols capficats a “espanyolitzar” tot allò que es mou.

Per acabar felicitar a la Sra. Júlia Ramon Puig què pel seu esplèndid treball a l’Onada s’ha merescut que tot els grups del Municipi votéssim a favor de ser anomenada Filla Adoptiva de Torredembarra.

PLE EXTRAORDINARI DIJOUS A LES 12

NADAL 2012

FELICITAT, JUSTÍCIA, PAU, SOLIDARITAT I MOLTA SORT A TOTS: 

amics, companys, coneguts, entitats....

LA PREMSA, L’OPOSICIÓ I LA INFORMACIÓ MUNICIPAL : A “BOMBO Y PLATILLO”

Mentre les altes esferes polítiques segueixen les negociacions per dibuixar el futur de Catalunya, demanant calma uns i amb pressa els altres, la vida política torrenca esta vivint uns moments força interessants.

Darrerament escolto parlar molt del gran desconeixement existent entre la ciutadania d’allò que està passant en el sí de l’Ajuntament. I més concretament em diuen que a  l’oposició no se l’escolta enlloc i no tenen notícies del que estem fent. Això crea una sensació que els Grups Municipals de l’oposició no estan en consonància amb el que està passant al carrer i al mateix temps que no som capaços de fer arribar les propostes a la ciutadania. Estic d’acord amb ells. Ens costa i força fer ressò de tota la nostra feina i no pas per voluntat pròpia, sinò per  el “control” submergit que en molts casos porta l’actual Govern dels medis de comunicació, al marge és clar dels errors pròpis, que tots en tenim

Clar que tocar aquest tema és dolorós, si més no per mi, ja que, per sort, conec a pràcticament tots els professionals de la informació local municipal (Som-hi i Ona La Torre), i he dir en honor a la veritat, que son treballadors incansables, i en alguns casos, se’ls demana molt més d’allò que pot estipular-se en un contracte. El seu gran treball però, no pot amb una política dictada des d’un Govern que veta, fins i tot, a grups culturals per què no els hi agrada el que diuent o fan, i que malgrat els grans esforços dels professionals per donar pluralitat, la mateixa dinàmica informativa municipal fa que els esforços quedin en un no res. Si partim del fet que, per exemple, en la revista Som-hi en el darrer any i mig no ha aparegut cap notícia de l’oposició, ni tant sols les Mocions que, promogudes per PSC-ERC i/o ABG, han estat aprovades pel Ple, ja ens podem fer una idea clara del que entenen per pluralitat certs  polítics ara al capdavant del Govern local. 

En quan a la premsa escrita, si deixem de banda els medis privats (com aquest que ara teniu a les mans) poca cosa a dir, ja que ells son, en principi, qui han de marcar les seves línies editorials, però tampoc poden escapar-se d’una critica que intenta ser constructiva, per la “objectivitat” política a l’hora de redactar i/o seleccionar el què és o no notícia.

L’exemple més clar és allò que va succeir fa un parell de mesos en el Ple Municipal: Sis Regidors de l’oposició abandonen el Ple i demanen, en un manifest, la dimissió de l’Alcalde, bé dons cap medi escrit local es va fer ressò d’un fet que sens dubta marcarà el que resta de mandat,  i per tant això comporta el desconeixement de la gran majoria de la població. Tampoc és va dir res per escrit de l’absència de sis Regidors de l’oposició a l’acte institucional de l’onze de setembre com a protesta per la actuació de l’Alcalde. Com  tampoc s’ha dit res de que 2012 passarà sense pressupost municipal amb el que això comporta, tampoc s’ha dit res de la sol·licitud per part de Fiscalia d’informació amb sis temes cabdals, com tampoc s’ha dit res de la sol·licitud de tots els partits de l’oposició de revisar els contractes de lloguer, com tampoc s’ha parlat que el Tribunal de comptes demana explicacions pel milió d’euros, com tampoc s’ha dit res dels prop de 10 mil euros perduts en una subvenció per arranjaments de camins urbans per incompliment de plaços per part del Govern, com tampoc s’ha parlat ni es diu res del fet que hi hagi una entrada d’un escrit de l’Oficina Antifrau, com tampoc s’ha dit res... en fi un rosari d’exemples. Cap informació. Silenci absolut si exceptuem aquella informació que arriba des del Gabinet de premsa de l’Ajuntament.

I, repeteixo, estic més que segur que d’aquesta manca de transparència informativa no en tenen cap culpa ni els medis ni els professionals, sinó el filtre informatiu que porta al Govern a creure’s amb el dret de l’exclusivitat, donant “bombo y platillo” a les seves accions, per molt poques que siguin, i amagar tot el que no els afavoreix o que els perjudica. Personalment estic segur que si l’equip de Govern actues de forma democràtica, sense foscors, amb transparència i rigor, la informació ens arribaria a tothom .

Aquesta opinió, que sens dubte em crearà més problemes que no pas felicitacions, és el que crec que tenim i sense voler restar responsabilitats en la tasca dels partits, ara a l’oposició, que no troben el com i  per on donar a conèixer, al marge de l’oficialitat informativa, la seva tasca de fiscalització i d’alternativa, he de reconèixer que aquells que em van dir que desconeixen el que fa l’oposició, tenen tota la raó del món.

Bones Festes a tothom

25-N, I ARA QUÈ SR. MAS....

Naturalment cadascú ho veurà a la seva manera o bé segons els interessos que pugui defendre, però jo sóc de l’opinió que aquestes darreres eleccions han estat del tot innecessàries i una despesa addicional a les ja maltractades arques de Catalunya. Però sigui per estratègia política o bé per un senzilla forma d’amagar altres polítiques més greus, el fet és que acabem de viure unes eleccions històriques per molts motius. Primer és que han permès posar el tema identitàri no damunt d’una taula – com fins ara -, sinó en unes urnes . El resultat ha estat una composició del Parlament molt semblant al que ja teníem en aquest aspecte, i que les forces partidàries al Dret a Decidir ja sumaven, com ara, majoria al Parlament. L’altre ha estat veure el rebuig o no de les polítiques sectàries i dretanes d’un Govern que a cop de retallades ha anat reduint els drets socials de la ciutadania. El resultat aquest cop ha estat que el partit que buscava referendar-les (CIU) no només no ha aconseguit la majoria que tant implorava, sinó que ha retrocedit escandalosament la seva força parlamentària. Des del meu punt de vista aquestes eleccions han  estat un mal servei a Catalunya.

Ara, però, s’obre un nou període políticament força interessant. CIU és troba en una cruïlla del tot inesperada per ells. Al no obtenir la majoria és veu obligada a pactar per tal de dur endavant una legislatura que serà llarga per ells i els seus socis. ERC suposa un acord segurament ràpid amb l’aspecte identitàri, però amb les polítiques socials, qué farà ara el Sr. Mas?. Els ponts amb el PP han estat del tot trencats (aparentment, clar), i difícilment la Sra. Camacho (PP) dirà sí a recolzar un govern que vol portar Catalunya cap un referèndum per decidir el camí que vol emprendre,  i , pel seu cantó, ERC difícilment voldrà ser còmplice d’unes polítiques econòmiques antisocials que des de l’esquerra ni s’accepten ni és volen. Per tant el Sr. Mas ha complicat i molt la governabilitat i, en els moments d’escriure aquestes ratlles, no tenen (CIU) les idees molt clares de com sortir de l’entrellat on s’ha ficat ella soleta. De fet no trigarem molt a saber-ho.

En quan al PSC el seu retrocés en els darrers anys ens ha de fer pensar, i molt,  a aquells que encara pensem que Catalunya, sense el Partit dels Socialistes, pedreria un referent de catalanitat i de polítiques socials. El PSC ha quedat ferit i per curar-se ha de tirar endavant un projecte ja perfilat en el seu darrer Congrés i que aquestes eleccions a frustrat. Som molts els que pensem que la reflexió socialista ha de passar, en aquests moments, per aclarir les nostres relacions amb el PSOE i quines son les polítiques necessàries per tal de no quedar-se enrere per ser una alternativa seria, amb propostes  i posant un extraordinari accent amb les polítiques des dels municipis. Aquest camí, insisteixo aturat, s’ha de reprendré enfortint i conciliant les anomenades “dues ànimes” del PSC, polítiques socials clares i propostes que sorgeixin de la base (els municipis) cap a la direcció del partit per no patir una desconnexió constant amb la ciutadania i enfortir la catalanitat del procés. 

I si parlem de Torredembarra tot segueix igual. CIU és recolza amb el PP per seguir governant sense sentit ni programa,  oblidant-se que ara, precisament ara, el PP és el partit que més ha enfortit el seu anticatalanisme i ha endurit les seves polítiques basades en fer recaure tot el pes de la crisi en la gent menys afavorida. Així anem.