Com ens trobem, a Torredembarra, davant la fita de les properes eleccions

Segurament allò què és més preocupant en aquests moments, és què hi ha un clima de desconfiança total amb la institució democratica. Convindran amb mi que els comentaris que s’escolten pel carrer no son molt optimistes. Hi ha un sentiment d’engany profund entre els veïns de la ciutat. I aquesta és una responsabilitat directa dels que governen . Convindran amb mi també, que el desgavell no ha començat pas en aquest darrers dos anys de mandat del quatripartit. Tots els partits reconeixen que la situació actual en que ens trobem ve ja de molt lluny. I és cert, es clar. L’immovilisme que ha patit la ciutat no és produeix només en dos anys. Però també és cert que l’actual govern té un grau de responsabilitat molt gran i què sembla no hagin après dels errors anteriors.

Els veïns como nosaltres, el que voldríem és una institució propera que ens solventés el problemes diaris, el dia a dia, però què també comptes amb nosaltres a l’hora d’endegar iniciatives per a arreglar els problemes.

Els que governen diuen: Nosaltres ja hem informa’t i hem complert els requisits. Sí, es cert. Però no se’ns ha tingut en compte. No se’ns ha escoltat, és més han rebutjat l’ajut dels veïns. Convindran també amb mi, què si això no fos cert no estaríem a on estem i no hi hauria la sensació de què tothom està contra tothom.

Tot va començar amb la inauguració d’un mini pavelló encara per acabar, senyal inequívoca de presa i que ha fet pensar a més d’un que allò no era el correcta, perquè més a més, ells mai han reconegut aquest error. Per tant va generar desconfiança.

El "colmo" va ser tot el procés del carrer Antoni Roig. No sé encara el perquè, aquest govern, és va tancar en banda a l’hora de consultar i tenir en comte als veïns i comerciants. A la fi i a la cap ells son els que viuen i treballant en aquest carrer. Qui millor que ells per saber el que caldria fer per aconseguir un carrer adequat a les seves necessitats?. N’estic segur, perquè així m’ho han fet arribar, que cap veï ni comerciant va dir que no a remodelar al carrer. És a dir van fallar amb la forma de fer-ho. I per a més inri,les obres son una eternitat i mal feta. No sé si les rajoles que s’han col·locat son les que hi havia al pressupost (els periodistes aquí tenen una tasca molt engrescadora), però de nou orelles sordes i conseqüentment més desconfiança cap a la institució.

A això li hem d’afegir el tracta a les Associacions de Veïns. El tema dels ponts de Clarà i Els Munts és un nou exemple de què el govern ha volgut imposar més què consensuar. Qui millor que els veïns d’aquestes zones, que son els que hi viuen, per saber allò que realment volen?. Perquè no escoltar-los?. Perquè la tossuderia de fer allò que ells, els governants, ja saben que els veïns no hi estan d’acord?. De nou una manca de sensibilitat que s’escenifica amb el gest de l’alcalde al rebre, públicament i en un Ple, la carta de les Associacions demanant diàleg, girant el full i dient allò de: Nosaltres tenim el 90 per cent dels vots. De nou un deteriorament a la confiança amb la institució i als polítics en general.

Després la qüestió de les zones blaves i els nous aparcaments. En compte de dir: Senyors, estudiem de nou el tema, estudiem juntament amb els afectats i amb les entitats, el què volem fer. En comptes d’això és decideix tirar pel dret i realitzar una política de confrontació i de tensió. La pregunta és clara, perquè tenim tanta presa en tirar endavant un projecte que rebutgen dues mil persones?. Novament un misteri. Pregunta sense resposta. Més desconfiança, més dubtes, un nou allunyament amb els veïns i veïnes.

Torredembarra n’està un xic farta de tots aquests gestos i mal fer. Només cal sortir al carrer i parlar, dialogar, escoltar el que diu la gent.

A la propera legislatura un dels punts més important serà recuperar la confiança perduda amb l’Ajuntament. Haurem de fer un gran esforç per què la gent no es torni a sentir deixada de la mà pels seus representants, un esforç que ha d’anar dirigit a un canvi en les formes de participació. Un canvi que impliqui la voluntat de deixar de banda el “ordeno y mando” per un consens general en tots i cadascun del temes que afecten a la ciutat: Vivendes pels joves, dinamitzar el comerç i el turisme, promocionar les iniciatives dels joves , polítiques de gènere que permetin l’accés al treball i a la vida social de la ciutat, un gran pacte polític sobre el tema d’Els Muntanyans II que solventi, favorablement als interessos dels veïns, la situació d’estancament en què és troba en aquests moments, una dinamització cultual que vertebri el nostre passat, el nostre present i el nostre futur…etc.

Propostes aquestes que, crec, son fàcilment assumibles pels partits que és presenten a les properes eleccions. De fet, només cal voluntat política per fer-ho.

Objectiu: Parar l’orella (escoltar)

Estem ja a les portes de les eleccions municipals del 27 de maig. Es hora de començar a explicar les línies d’actuació dels partits, quines són les propostes, per part dels que aspirant a governar. I també quins son els arguments dels qui fins ara ens han governat, per explicar i passar comtes amb els ciutadans. És el joc democràtic. És el que cal fer.

Hi ha moltes qüestions que a poc a poc anirem desgranant: com ara la seguretat ciutadana, el nou impuls a la vida comercial i turística, l’estudi i posta en marxa de nous projectes de ciutat per a la millora d’infraestructures, i fomentar una nova dinàmica què ens permeti millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Torredembarra. Però per damunt de tot hi ha un factor què, sense ell, cap projecte de ciutat és possible si el que no es vol és iniciar un procés que caminaria coix des del seu inici: la Participació Ciutadana.

Vist el que s’ha vist i enfront a la poca sensibilitat demostrada per part de l’actual equip de govern a l’hora de parar l’orella a les reivindicacions, i molt més enllà dels errors que s’han produït al llarg d’aquesta darrera legislatura, és una evidència per una majoria de la població què cal reconduir els grans temes de ciutat, i donar pas a una nova etapa a on el ciutadà tingui un protagonisme molt més accentuat què no pas el que ha regit fins ara al Consistori que, dissortadament, ha estat pràcticament nul.

Per una part ens cal recuperar la confiança amb l’ institució que més propera està als veïns i veïnes. Es evident que s’ha perdut, i molts fets i actituds recolzen aquesta evidència.
No és pas una tasca fàcil. Però sí molt engrescadora. És un repte que ens cal, a tots, afrontar amb l’ AGRUPACIÓ al capdavant.

Obrir les portes a la participació, i deixar-les obertes per una forta implicació en les grans decisions locals és, ara més que mai, fonamental per la salut del nostre Ajuntament i, com no, per recuperar la confiança i la il·lusió en el futur de la ciutat.
¿I com cal obrir aquesta porta?.

L’AGRUPACIÓ vol un compromís ferm, per part del o dels partits que conformin el nou Govern municipal, per establir com a prioritat el tenir en comte la opinió dels afectats. I més si cal en decisions que suposin tirar endavant un nou impuls per a la ciutat. Això passa per posar en marxa qüestions fins ara incomprensiblement paralitzades i endegar nous projectes i nous models (nous per a nosaltres, que no per altres pobles i ciutats de Catalunya) de participació col·lectiva i individual que permetin donar la veu a la ciutadania, a les Associacions, a les entitats, als grups de joves, als comerciants, a la gent gran, etc, etc..

És tracta de tenir un model fort i eficient on la institució municipal pugui tirar endavant grans projectes de ciutat de forma consensuada i amb la implicació de la majoria d’agents socials.
Allò què és parla, és consensua, és discuteix i s’entén, fan sòlides les iniciatives i son, sens dubte, molt més efectives.

És dons una aposta per la sensibilitat dels qui governen cap els governats. És, per tant, una proposta que implica un fort compromís amb la ciutadania. És, en definitiva, donar un tomb molt important a l’actual paràlisis “auditiva” dels que fins ara han encapçalat una política d’esquenes a la participació.

Amb la mentalitat oberta i participativa que proposa L’AGRUPACIÓ, serà possible afrontar, entre tots, els temes que a tots els veïns ens preocupen.

El joc de la paraula és divertit, denota comunicació. La paraula cal fer-la servir per recolzar, debatre, negar, aplaudir, repudiar. La paraula és la força.
La paraula manipula, orienta, fa i refà. La paraula enriqueix,transforma, ajuda, desprestigia. La paraula pot ser dolenta, escabrosa, malintencionada.
La paraula ens provoca, ens calma, ens consola, ens enrabia. La paraula qualifica i desqualifica. Les paraules se les emporta el vent, tenen sentit i poden ferir.

LA PARAULA ÉS EXPRESSIÓ

Fa temps que vaig llegint els diferents blogs que han anat apareguent per el món de l’informàtica. Uns són genials, altres son provocatius, però tots ells tenen un denominador comú: Els preocupa Torredembarra. I estic segur que la gent que llenca els seus comentaris tenen el mateix esperit. No ho dubto pas.

Un sap que quan és fica amb això anomenat política, ha de tenir les esquenes molt amples, per què segurament se les sentirà de tots els colors. Això em passa a mi i, naturalment, a la resta dels què, des de diferents punts de vista i posicions, a voltés, molt allunyades, practiquem aquest art malcomprès. És normal, és el correcta.

Llegeixo amb atenció els despropòsits que molta gent emparada amb l’anonimat deixa anar com si res, com si allò que diu fos el normal, com si allò que expressa fos part del joc. Llencen les paraules amb l’únic fi de destruir, provocar, insultar i desprestigiar. Naturalment sempre en contra del que ells es deuen imaginar que són enemics polítics, i no rivals com jo crec que som. Uns s’omplen la boca de paraules què, escoltades des de la fredor , fan més por que goig. I repeteixo, tots els que fan o volen fer, estar o desenvolupar idees i pensaments, resten en el mateix sac.

El que més m’ha sobtat, ha estat el qualificatiu que donen molts ben pensants a la formació de la que jo forma part: ULTRADRETANS, ens diuen uns quants. No sé si sempre és el mateix, potser si, però sempre em faig la mateixa pregunta. SAP REALMENT EL QUÈ ÉS DIU?.
No sé si aquest o aquests anònims, saben ben bé que vol dir i què és l’ultradreta. Un contertulià ho va dir un dia: SON FEIXISTES.

Perdoneu el meu atreviment: Quan algú diu que l’ AGRUPACIÓ és d’extrema dreta s’ho creu realment?, o senzillament és un tòpic que es llenca al vent sense saber el que és diu?. Creieu de veritat que els meus companys de l’ AGRUPACIÓ van pels carrers amb porres, maltractant als immigrants, represeliant als demòcrates, arrapant-se el cap i portant esvàstiques?. Perquè, no ens enganyem, l’extrema dreta és això. L’extrema dreta odia l’opinió, la cultura, el debat, la critica. L’extrema dreta apallissa els que no estan d’acord amb ells.

La gent de l’AGRUPACIÓ fomentem el debat, ens obrim a les opinions, ens agrada la participació, oferim alternatives, parlem amb la gent, tenim il·lusions per millorar el nostre poble, ens agrada el diàleg i el fomentem. És això feixisme?

Potser no estareu d’acord amb els nostres plantejaments. Potser no us agrada com ho fem. Potser creieu que altres formacions ho faran millor. Esteu amb el vostra dret. Però no heu sentit dir mai a cap membre de l’ AGRUPACIÓ que si tal o qual persona, que si tal o qual formació política és feixista, es marxista, és trotskista, és franquista...Senzillament respectem les idees sí aquestes s’ajusten al dret democràtic, i , com podeu pensar, esperem rebre el mateix tracta per part de tothom.

Encara no he llegit cap comentari, per part d’aquests senyors anònims, de com obrir la participació als ciutadans, com solventar el llarg i dur problema dels Muntanyans II, com fomentar la cultura, com revitalitzar el turisme, com fomentar el comerç i quines solucions aporten ells als centenars de problemes que día a día patim la gent de peu. Només els sento dir paraules malintencionades, des qualificadores, provocatives. Però no sento paraules que ajudin, que enriqueixin el debat, que transformin les idees, que renovin allò què és vell.
Disculpeu, de nou, el meu atreviment. Ni jo, ni cap dels meus companys està ni estarà mai en posicions d’extrema dreta dins de l’AGRUPACIÓ. Us ho ben asseguro.
Pel demes endavant les " haches" i feu i dieu allò que us sembli millor per construir un futur millor, colça a colça amb els qui pensem que tots som necessaris per tirar endavant el progrès de Torredembarra.

DISCULPES, AGRAÏMENTS I DEBAT

Per motius personals no hi estat actiu en el bloc, disculpes, dons.Donar les gràcies per la vostra paciència i també per els vostres escrits. Crec que entre tots, crítics i no crítics, fem un debat que pot ser molt interessant i profitós.Demanar disculpes a aquelles persones que m'han escrit i no ha estat publicat el seu comentari. Els insults cap a la meva persona i cap altres tertulians no els publicaré. No em sembla correcta, i no és pas la forma de debatre. Naturalment son els menys, potser un o dos, però la mala educació no pot tenir cabuda en cap blog. Crec jo.Per els demes, encoratjar-los a seguir participant en el meu i amb els altres blogs. Tots ells força interessants i, alguns fins i to, molt divertits.Us demanaria també, sense cap intenció de dirigir el debat, aportació d'idees, reflectir, en els vostres comentaris, quins creieu que son els veritables problemes de la nostra ciutat, com creieu que els partits poden afrontar aquests problemes, etc.. Penso que seria, i serà, un exercici democràtic necessari i positiu.Però es clar, podeu dir allò que més us interessi. Faltaria més. És tan sols una petita idea

La vida està plena de petites coses que fan determinar a una persona o mostra un posicionament i/o un fet que, a voltes, pasa desapercebut per a molta gent però que tenen una influència més o menys gran en el transcurs d’una vida, o bé d’una decisió. Es a dir:

SON AQUELLAS PEQUEÑAS COSAS


Petits detalls que deixen entreveure un tarannà o un posicionament cap un fet molt concret. En política, diuen, que els gestos són molt importants i que defineixen de totes totes a aquell polític qu'els fa.

Tot això que dic és degut que en Ple de l’Ajuntament de Torredembarra del passat dia 8 de febrer, es va produir un petit detall per part de l’Alcalde que em va sorprendre moltíssim. I més encara per què el gest és podia interpretar de moltes formes, i segurament, la meva no sigui pas la més objectiva, per tant no passaré a valorar en la seva extensió el fet en sí.

Quatre Associacions de Veïns de Torredembarra, que venen a representar aproximadament unes dues mil (2.000) persones que viuen, treballen i paguen els seus impostos municipals religiosament, van presentar la sol·licitud per obrir un diàleg amb el Consistori referent a la retirada (o sigui eliminació, derrumbament) dels ponts de Clarà i Els Munts, contemplat en el Pla General d’Urbanisme, i negociar el seu manteniment.

L’escrit és va presentar mitjançant la Regidora No Adscrita Maria Dolors Toda. Això, d’entrada, ja no va fer gens de gracia al Sr. Alcalde, és més, jo diria que el va fins i tot irritar.

La Regidora, que també representa a 500 habitants de Torredembarra, tan respectables com els que puguin representar els altres partits del Consistori, va demanar amablement que el Secretari recollís l’escrit i l’entregués al Sr. Alcalde. El Sr. Secretari, que teòricament està al servei de l’Ajuntament, o sia, de tots els ciutadans, es va fer el “llonguis” i va ser el Sr. Ripoll qui s’alcés de la seva taula (molt nerviós durant tot el Plé, el Sr. Ripoll, que no la taula), i li fes a mans al Sr. Jiménez.

El Sr. Alcalde, amb mostres evidents de nerviosisme (llàstima de no dur una càmera filmadora) va agafar l’escrit i el va deixar d’amunt la taula de forma virulenta, sense ni tant sols dignar-se a llegir el seu contingut i va proclamar als 4 vents: “En el seu dia ja van poder fer les seves al·legacions al Pla”. I apa, debat tancat.

No sé si us he descrit bé l’escenografia del fet. Però el seu gest em va donar la sensació de menysprear els veïns i veïnes que, representats per les seves corresponents Associacions, van pensar de bona fe que l’Alcalde Socialista (?) tindria a bé, no ja escoltar-los, sinó llegir la seva suplica de DIÀLEG.

Segurament, molt possiblement, diran que estaven manipulats per l’Agrupació, per els convergents o per l’Esperit Sant.

Segurament no diran res d’això en el seu “Som-hi”, tampoc diran res d’això en els seus discursos, però molts convilatans de Torredembarra, segurament ja saben com entenen aquests governants la participació i la opinió dels seus veïns.

....”Esas pequeñas cosas”, com deia en Serrat

Es un debat que ens podria portar moltes hores, dies fins i tot.

Soc polític?.

És més, centrem la pregunta que el meu amic (bé, espero considerar-te així) Jordi Salvat em planteja molt sovint, i, malgrat que d’alguna manera implícita o no l’he respost, ell segueix animant-me a contestar públicament: Em considero polític?.

L’origen de tot plegat, es el fet que alguns companys de l’Agrupació s’han definitit com a persones no polítiques sinó com a ciutadans de a peu. És a dir, rebutgen que se’ls defineixi com a polítics.

És pot definir a la mestressa de casa com política en el moment que és queixa dels preus del peix, la carn o qualsevol altra producte de consum?. És pot definir com a polític el senyor o senyora què és queixa què el seu carrer no estigui asfaltat?. És pot definir com a polític aquell que vol millorar la qualitat de vida d’ell mateix i dels seus veïns?. Objectivament diríem que no.

Altra cosa és aquell que fa de la política el seu medi de vida. És a dir: un Conseller de la Generalitat, un Regidor, un Alcalde SÍ són polítics, ja que viuen de la política i de dictar lleis, normatives, decrets etc, que fan que un país, una ciutat, un poble tingui unes estructures polítiques i de funcionament què permetin avançar cap un model de societat o un altre. No sé si m’explico.

En quan a mi, personalment, no em molesta que em defineixin com a polític. Es més, molts companys de l’Agrupació m’acusen – de bona fe indudablement- de ser el polititzat del grup. Segurament no diuen cap mentida, no en va el meu entorn familiar sempre ha estat lligat a la política. Que jo tingui consciència a casa sempre se’n parlava de política: El tiet de món pare havia estat alcalde de Mollet del Vallès durant la República, el meu oncle va estar un dels “pares” de la Constitució Espanyola i de l’antic Estatut de Sau, un cosí meu va formar part de la primera “mesa” d’edat del Parlament de Catalunya i, actualment, una cosina es l’actual Consellera de Justícia de la Generalitat. Jo mateix vaig ser Regidor durant un curt període de temps, a l’Ajuntament de La Llagosta.

Per tant no em molesta la paraula “polític” aplicada vers a la meva persona.

Ara bé, també cal respectar que molts dels meus companys de l’Agrupació no vulguin definir-se com a tals, ja que en realitat no ho són pas de polítics. Són veïns i veïnes que viuen una situació de desgovern i despropòsits dins de l’Ajuntament, que d’una manera o altra els afecta en la seva vida quotidiana i han pres la respectable decisió de donar el que estigui les seves mans, per a millorar el lloc a on viuen. D’això se’n diu tenir un compromís amb els seus convilatans i convilatanes. O sia han agafat el compromís personal vers a la seva població per donar el millor d’ells mateixos per a millorar una situació que creuen – i jo amb ells – què és del tot “kafkiana”.

No sé si he sabut explicar-me, amic Jordi i lectors diversos, però ja saps que aquest ha estat un exercici gens fàcil, de la mateixa manera que crec que us seria força difícil donar una definició, fins i tot, del vostre compromís amb la societat que ens envolta.

MAL GOVERN… I SENSE OPOSICIÓ


Manquen aproximadament dos mesos per donar per començada la nova campanya electoral què ens portarà, el proper mes de maig, a escollir els nou Consistori i per tant, els nous governants de Torredembarra. El xiuxiueig entre els nostres convilatans i convilatanes és cada cop més gran i, les especulacions, van i venen de boca en boca, donant a conèixer les diferents opcions i opinions, que fan que cadascun de nosaltres anem prenent posicions i enfilant l’agulla tot esperant que la nova legislatura sigui quelcom millor que no pas la que ara queda enrrere.

Si una cosa és fa palesa en la majoria d’aquestes opinions és què l’actual govern no surt pas ben parat. El “quatripartit”, format per PSC, ERC, ABG i GiT, ha decebut a una gran majoria de la població que ha vist frustrada la seva esperança per avançar cap un model de població més pròpia d’una ciutat coherent i ben cohessionada política i administrativament, que no pas d’un poble regit per una política sense sentit i a voltes sense orientació.

A casos com les obres de remodelació del carrer Antoni Roig, o bé la política de fets consumats que s’han fet d’esquenes als afectats, o bé la privatització del servei de l’aigua i el clavegueram, així com els diferents conflictes amb sectors de la Tercera Edat, Associacions de Pares i Mares d’Alumnes, hi cal afegir ara la hipoteca que representa per Torredembarra la concessió de mil noves places de zona blava sense cap mena de consulta prèvia a la població, tot fet a corre-cuita i quasi d’amagat, sense tenir en comte el parer dels afectats, que som tots els ciutadans de La Torre, tot això exemples de la mala gestió que estem visquen i patin.

Ara bé, el que ens sobta és el paper que l’opoció està jugant en aquests temes que sens dubte estan marcant la present legislatura. I sorprèn encara més el paper que està jugant CiU en tot això. Malgrat els crits d’atenció del nou cap de llista, Daniel Masagué, i les crides a l’ordre que ha fet des d’algun medi de comunicació local, els Regidors d’aquesta coalició es desmarquen i jugant al joc que els hi marca el principal partit de Govern, el PSC.

Si bé el nou Cap de llista de CiU intenta donar una imatge d’un nou tarannà, tota la seva tasca s’en va a orris quan les propostes presentades per els Senyors Jiménez i Ripoll, arriben a la Sala de Plens i els regidors convergents i d’unió, plens de joia, donen el seu vot per tirar endavant allò que des del seu del partit es critica i és rebutja amb contundència. Això fa, dons, que hi hagi un conflicte difícil de resoldre: a qui fem cas? , a qui ens creiem? Per una banda, a Daniel Masagué que és el cap de llista del patit i per tant el seu supossat lider, i per altra, els Regidors de CiU, que a l’hora de la veritat donan recolzament a una política que va en contra dels interessos generals de la població.

Segurament tot es deu a un conflicte intern. No ho sabem. Però les bases d’aquest partit deuen estar del tot confuses. Quina és la veritable política Convergent? Estan realment en contra del que el Sr. Daniel Masagué denomina “política de despropòsits” o bé estan per una política de seguidisme i de no confrontació.

Sigui com sigui, els actuals Regidors de CiU estan, i perdoneu l’expressió, deixant amb el “cul en l’aire” al Sr. Masagué, ja que no es pot dir una cosa votant la contraria. Per l’altra banda, si el partit i els seus regidors no s’identifiquen amb les idees proclamades pel seu cap de llista, el partit hauria de deixar les coses clares.

Cal saber, segur que ho saben, que fer dos tipus de política a l’hora no condueix pas enlloc. Solament poden confondre i desorientar els electors que ja estan més que farts de polítiques d’interessos personals, què és el que sembla vist des de fora.

A l’Agrupació no entenem pas les fissures, ni els mals entesos, ni tant sols els dobles missatges, segurament per què no estem lligats a la dinàmica dels partits tradicionals. També per què tenim molt clar cap a on volem anar a parar I el que ens hi juguem. No, no es que siguem millors ni pitjors, però tenim clar a qui s’ha d’escoltar i atendre. No en va, l’Agrupació, la formem persones, veïns i veïnes, de diferents ideologies i tarannà i ens mou la necessitat de tenir una ciutat millor en tots els aspectes. Potser aquest deu ser el factor clau que els Regidors de CiU han perdut de vista...Per això ens ha enfadat, i molt, que l’opocició, es a dir, CiU, PP i VUT hagin votat a favor de les zones blaves que vol implantar l’alcalde.


Jordi Solé

“ MIRA...COM A SAINT TROPEZ”


Vam escoltar unes rialles en el Ple quan el Regidor d’Urbanisme, Sr. Ripoll, va dir, per justificar la iniciativa d’implantar 1.000 noves places de zona blava, que d’aquesta manera Torredembarra estaria a l’alçada de poblacions com ara Saint Tropez, Montecarlo o Niça.

No sabem si el Regidor farà el paper del famós Gendarme “Louis de Funes”, però la veritat es que aquest argument va sonar com un acudit a l’alçada del reconegut còmic francès. Potser el Regidor és asidu visitant d’aquestas famoses ciutats de la costa francesa, però per comparar Torredembarra amb Sant Topez o Montecarlo fa falta alguna cosa més que parquímetres. Aquestes ciutats han fet de la qualitat de vida una bandera no només decorativa: se hi fan polítiques de veritat. Pensar que, pel fet que els convilatans de Torredembarra hagin de pagar per aparcar al CAP, és sinònim per tenir la qualitat de vida que tenen aquestes poblacions, o és broma o ingenuitat o el Sr. alcalde Jimènez i el seu regidor Ripoll ens prenen per tontos.

Cal dir que el fet és molt més seriós com per provocar rialles. Un queda perplex al comprovar que fins i tot l’oposició ( CiU, PP i VUT) va votar afirmativament a la proposta per crear aquestes noves places de pagament. Fa pensar que potser els equivocats sigui la resta de la població que, a partir de la posta en funcionament d’aquesta proposta, haurà de ficar-se la mà al moneder a l’hora de deixar el cotxe per anar a comprar, per anar al CAP, per anar a passejar o per poder visitar la nostra vila.

Naturalment, el Sr. Ripoll, al exposar aquest argument pensava en el turisme i/o en el visitant de Torredembarra. Ens volia fer entendre que aquesta mesura ens permetrà tenir un turisme de qualitat del que ara, sembla ser, no en gaudim. Es clar que, segurament, el Sr. Regidor no ha tingut en compte altres factors que fan que el turisme creixi i sigui una font de riquesa per a la població. No va pensar en la necessitat de tenir un Patronat de Turisme viu, i una bona política global vers la promoció i consolidació del turisme i no pas, com ell defensa, fent créixer les barreres per accedir a la població.

Un altre dels arguments citats pel Regidor d’Urbanisme va ser que pagar per aparcar beneficiarà als comerciants del centre. Però els comerciants del centre saben molt bé que les superfícies comercials que tenim a la ciutat tenen els seus propis aparcaments gratuïts i que resultarà molt més senzill i econòmic anar a comprar en els grans magatzems que no pas al petit comerç. El petit comerç local darrerament està patint les conseqüències d’una inexistent gestió en les polítiques de promoció de la ciutat, amen de submergir en obres la zona centre a on els botiguers han perdut tota la campanya de Nadal i Reis. Això vol dir que la previsió ha resultat nefasta i perjudicial per els interessos del conjunt de la població i del comerç en particular. Per ajudar al comerç calen altres propostes, i no nomès dificultar l’accès de la gent permitint que una empresa s’ompli la butxaca.

Des de l’Agrupació pensem en altres alternatives abans de posar en marxa una iniciativa que resultarà poc beneficiosa per les arques locals i molt perjudicial per les butxaques dels veïns i visitants.

Els veïns i veïnes que formem part de l’Agrupació, no creiem pas que aquestes noves places de zona blava ajudin ni a la qualitat del turisme, ni a la qualitat del nostre comerç, car al contrari crearà un perjudici palpable tant pels que vivim aquí, com aquells que ens vulguin visitar. Per això, demanem que s’aturi aquesta nefasta proposta i
que es realitzi un estudi serios i pùblic. Sembrant Torredembarra de parquímetres no serem ni tan sols una mala còpia de Sant Tropez ni de Montecarlo.

jordisf1