ALEGRIA....ÉS FESTA MAJOR !!!!!

PER ELS NENS I NENES, AVIS I AVIES, POLICIES I MALPENSATS, PERIODISTES I PSEUDO-PERIODISTES, BLOGCÀIRES I LECTORS,POLÍTICS I PATIDORS,ESPORTISTES I "SOFÀIRES",ESQUERRANS I DRETANS, VIVIDORS I PENCÀIRES, SOLITÀRIS I BEN ACOMPANYATS,VENDORS I COMPRADORS, SAVIS I REBUSCATS..........

O SIA A TOTHOM, BONA FESTA MAJOR

LA MODA DELS BLOGS

Publicat en el darrer numero d'EL MONIC 1ª quinzena d'agost

Per aquells que no acostumen a treballar amb ordinadors, us explicaré que hi ha un medi de comunicació, informació i debat molt interessant que s’anomenen BLOG i que ja fa molts anys que està en funcionament. Mitjançant els Blogs es pot trobar molta informació i, per damunt de tot, opinions sobre els temes mes dispars que us pugeu imaginar. Estan per tot el món, es clar, i sovint fan servir un llenguatge que, ho confesso, a mi, de vagades, fins i tot se’m escapa.

Torredembarra no ha estat una excepció a tot aquest moviment d’expressió, a voltes mal utilitzat, tot s’ha de dir, i des de ja fa molt de temps periodistes, personatges, gent desconeguda i polítics fan servir aquest medi per donar a conèixer les seves opinions sobre els fets que es produeixen a la nostre ciutat. Els Blogs sobre Torredembarra van tenir un punt àlgid durant la pre-campanya electoral i en el curs de la mateixa, però ara sembla que s’ha tornat a revifar amb l’arribada de nous personatges lligats al mon de la política.

Crec que va ser el periodista Jordi Salvat (salvat.blogspot.com) el primer en fer servir aquest medi – no ho sé del tot cert-, ell va començar publicant les seves cròniques polítiques que aprofitava per publicar en un medi escrit de la nostra població. Però la llista es, ara per ara bastant més extensa. Qui més èxit ha tingut ha estat un bloc anomenat TORREDMBARRA CONFIDENCIAL (torrengs.blogspt.com), d’autor desconegut, que s’ha portat els major numero de participants en debats i opinions de tots els gustos, aprofitant l’ocasió per defensar o atacar posicions polítiques d’un o altre signe. Un altre de força conegut es el titulat UN POBLE MÀGIC? (Torredembarra.blogspt.com) que ha utilitzat la ironia i, perquè no dir-ho, la confrontació , aquest blogs és també d’autor desconegut que s’ auto denomina El fantasma del Castillo.

Els Blogs tenen les seves coses bones i dolentes, com tot en aquest mon. Ha servit per donar a conèixer a la població posicions sobre pactes, sobre propostes polítiques, socials i culturals i també ha estat utilitzat per fer atacs que de vegades ratllant l’insult. Tot val en aquest medi. Fins i tot un Regidor del PSC, Enric Grangel, va tenir problemes –i encara els té – degut a una opinió seva sobre el concurs de l’aigua, quan va escriure la seva posició davant de l’atorgament del concurs.

Els blogs però, son un mitja molt sa de comunicació, es una forma de coneix-se’ns una mica més tots plegats, allà podem valorar la força de mobilització dels partits (pels comentaris els coneixerem), podem fins i tot participar en enquestes no gaires científiques però molt interessants i conèixer millor la natura del nostra entorn. Un lloc molt recomanable, en definitiva, per aquells que volen estar al dia en qüestions qu’ ens afecten directament i que ara a l’estiu es molt refrescant i fins i tot convenient per la salut democràtica de tots plegats.

Altres blogs de Torredembarra son: torrebandarra.blogspot.com; susananavarro.blogspot.com; lluissunye.blogspt.com; jordiplap.blogspot.com; francescmercade.blogspot.com; grangelllop.blogspot.com; irisgual.blogspot.com; joseoviedoppc.blogspot.com i, naturalment el d’un servidor que també s’ha engrescat en aquest mon fascinant: resnoesmesqui.blogspot.com.

JA ESTA BE D'AQUEST MULLADER

El parquet del pavelló ha quedat inutilitzable

Es va dir. Es va comentar. Es va fins i tot denunciar públicament per part de molts veïns de la ciutat. Allò no era de rebut. No podia ser. Es veien les escletxes al sostre. Es va dir. Es va comentar. Quan plogui això s’inundarà. Es va dir.

Però res. No es va fer res. Dons ara ja tenim pavelló inundat i el parquet a fer punyetes.

Ara un comunicat municipal ens explica una petita història. Però res. Ací quan plou tot va cap enlaire. Els passos inutilitzats, la carretera es converteix en un perill. Noves obres que s’inunden com el nou pas soterrat de Marítima Nord. Això es un desgavell.

Ho tornarem a dir. Ho tornarem a comentar. Ho tornarem a denunciar tantes vegades com faci falta. Però no ens podem quedar només amb la denúncia, s’han de cercar solucions, i si els governants son incapaços de fer-ho, que sigui l’oposició que prengui la iniciativa. No podem estar sempre igual.

Sí, es clar, ha plogut molt. Però que un pavelló que s’acaba d’inaugurar ja no serveixi per res, es una vergonya. Ara demanarem responsabilitats. Es clar que les demanarem. I algú, com sempre, ens dirà oportunistes. Que hi farem.

Cal prendre ja, mesures en contra de l’aigua. Cal iniciar un treball seriós i urgent per evitar que cada cop que plou els avis, avies, nens, nens i veïns en general no puguin anar pel pas soterrat a la platja, que els cotxes tinguin que “nedar “ per la carretera i hagin de fer voltes per travessar la via. Ja prou de "PELIGRO AGUA EN LA CALZADA".

Posem-nos a treballar, sisplau.

Comunicat de l’Ajuntament

De Santiago Ardèvol, Alcalde accidental

Motiu: Inundacions en obra pública, a causa de pluges torrencials.
Pavelló polisportiu:

El diumenge a la nit es detecten inundacions, motivades per la insuficient canalització de les aigües provinents de St. Jordi.
Aquesta situació va ser detectada el dijous, dia 9 de juliol de 2007, no podent-se realitzar les obres que van motivar les inundacions del diumenge, així mateix es detecten altra sèrie de filtracions motivades per deficiències de segellat en l'estructura exterior. Es prenen les mesures d'aixecar acta, reportatge fotogràfic i acta notarial per a reclamar els danys.
Pl. de la Font:
Els propietaris notifiquen que es produeixen filtracions per sortides d'aigües pluvials pels WC. Ens hem posat en contacte amb Sorea, per a que en aquest matí es visualitzés, amb una camara a aquest efecte, si hi ha alguna connexió mal realitzada que possibiliti que les aigües pluvials s'introdueixin en les xarxes fecals, si això fos així es prendrien les mesures necessàries per a solucionar el problema i exigir responsabilitats.
Torredembarra, 13 d'agost de 2007.
Santiago Ardèvol Mirabal
Alcalde accidental

ENS DEIXEN CADA COP MÉS SOLS

michelangelo antonioni / "El Septimo Sello" de Bergman

No puc pas dir que fossin els meus directors favorits. D’ Ingmar Bergman només podria dir que sovint li dèiem Ingrid Bergman, per allò del so i del mal dir. D’en Michelangelo Antonioni molt més. Els seus noms em fan recordar els anomenats Cine Clubs que van fer furor a finals dels anys 60 i principis dels 70. Allà, al poble, un educador i mestre anomenat Arcadi Viñas, un cinèfil empedreït, ens va injectar el cuc pel bon cinema, i amb una càmera de 16 mm projectava pel·lícules que difícilment podíem veure en el cinema convencional. Ell, juntament amb altres com els meus amics Paco Soler, Jacint Marquina, anàvem a Barcelona a buscar aquells rotllos de pel·lícules que més d’un cop erem incapaços de saber ni tant sols de que anaven.

D’en Bergman recordo el “Septimo Sello”, el tema de la mort, em va impressionar, però confesso que no vaig entendre res. Allà, al cine Club del poble tots miràvem de trobar forats a on veure una petita escletxa on veiéssim una crítica a la dictadura. La veiem sense veure res, aquesta es la veritat. Jo tenia potser 14 o 15 anys. Que volia entendre jo aleshores ¡!!. Desprès vaig veure, anys més tard, la mateixa pel·lícula per la tele, i vaig seguir espantat davant la figura de la mort, però seguia sense entendre res de res. Potser, segur, que jo sempre he estat més donat a pel·lícules més senzilles…. O potser no. En Bergman sempre en duia al camí de les dubtes, quan ens parlava de la soledat, la tristor, les crisis humanes sempre em feia sentir una angoixa especial. És potser per això que mai acabava d’entendre res de res.

En canvi amb Michelangelo Antonioni tot era diferent. Malgrat el seu cinema intimista i què també reflectia la soledat, la tristor i la maldat humana, sempre l’havia trobat més proper. Potser perquè durant un llarg període de temps el seu cinema és submergia en el món del proletariat i em feia sentir proper a la seva crítica, potser menys elitista que no pa en Bergman, potser més propera a nosaltres. Amb “Blow Up” vaig disfrutar, i li tornada a veure molts de cops i sempre m’agrada’t molt. Però potser la peli “ La nit “ va ser la que més en va marcar.

D’una o altre forma, tots dos formen part de la meva educació cinematogràfica i sense ells m’hagués estat molt difícil entendre el cinema actual, tant distant i a la vegada tan proper. Ells eren Mestres, genis que van fer del cinema un art i d’ells vaig aprendre a mirar les pel·lícules amb un distanciament crític, vaig aprendre a analitzar-les i a no conformar-me amb el cinema comercial que ens envaïx i em desespera.

UNA CRÒNICA PER LA HISTÒRIA

Per la descripció tan interessant del desenvolupament del Ple m’he permès “copiar” aquesta crònica que ha publicat en el seu blogs en Carles Rico (http://carlesrico.blogspot.com), gaudir-la, a mi personalment m’ha semblat digna de ser guardada pe la història

La sessió va començar a les 20h.



En Ramón Ferré i jo vam entrar plegats. Només al arribar rapidament en Silvestre ens va donar un paper amb la portada del projecte de recuperació de l'espai que suposadament mai va arribar a Torredembarra. La indicació va ser que quan en Sunyé parlés de l'informe, mostrar-lo.

Primer es va parlar dels temes nous d'urbanisme ( portal de padrines, area de filadors, etc).
L'ABG i ADT van votar a tot que no, i en canvi CiU i PP van votar a dos que si, i a un que no.

Després va venir el tema estrella de la moció de Muntanyans 2.
En Lluis Sunyé va fer l'exposició de la moció modificada. La sorpresa va ser que van afegir la directiva europea i dos punts més.
En total la moció tenia 4 punts. El primer era la aturada immediata de les obres. El segon la reunió de partits, El tercer la compensació de terrenys i quart no se quin és.
( No tinc la moció així que si algú me l'ha pogués fer arribar estaria molt agraït).

El discurs d'en Sunyé va remarcar en excés la ilegalitat de la moció, el fet de donar un solució extrem a un problema extrem, i demanava valentia i coratge
perquè els grups la votéssin a favor. S'ha de dir que va criticar l'informe del secretari de l'ajuntament dient que anirien a la presó de 2 a 6 mesos, i inhabilitatació de 7 anys si votaven a favor de la moció. Argumentava que millor anar a la presó que veure d'aquí uns anys una desgràcia a Muntanyans II. A mig discurs vam mostrar els papers
que ens havia donat en Silvestre i amb ell concretament li van fer unes fotos els diaris mostrant el cartell.

Va venir el torn de replica:

El primer va ser el PP: Va argumentar que en el fons de la questió estava d'acord amb el Sunyé i que Muntanyans II mai s'havia d'haver urbanitzat, però que ell necessitava un base jurídica per votar a favor. Va remarcar que si Muntanyans II es protegia volia una garantia de gestió de l'espai i que no quedés com una zona abandonada.
Es va abstenir.

Després va ser l'ADT. La senyora Toda va argumentar gairabé el mateix que el PP, on deia que s'hauria de refer la moció i treure els punt 1 i 4. Va remarcar que sempre recolzaria la moció sempre i quan tingués una base legal, ja que aprovar una moció ilegal no serveix per a res ja que no es pot executar i a més es corren riscs innecessaris.

ERC va argumentar que no hi havia una base legal. Que en el fons estaven d'acord i per tant votaven en contra.

PSC, concretament Enric Grangel va dir que estaven el 90% a favor de la moció però que no hi havia una base legal i que votaven en contra.

CiU va argumentar que calia valentia política, que preferia anar a la presó que veure un desgràcia a Muntanyans II. Es posicionaven a favor.

En el temps de replica,

En Sunyé va començar a llegir sentències on s'han sentat jurisprudència que avalarien la seva moció. La lectura de les sentències va ser llarga i difícilment algú va poder entendre alguna cosa. En Ramón es va posar molt nerviós i no entenia com que en Sunyé estava llegint les sentències jurídiques que avalaven la seva moció, ara quan tothom s'havia posicionat. Va decidir marxar, i jo li vaig dir que hem quedaria fins al final.

La Toda va proposar un canvi basat en una base jurídica. Llegint el document del secretari en aquell moment va dir-li en Sunyé que el redactat de la primera clàusula, havia de ser:
- Fer una revisió del pla parcial Muntanyans, on s'ha detectat que no hi ha informe d'impacte ambiental, i considerar la possibilitat d'una suspensió cautelar. ( + o - )

En jimenez va intervenir dient que ells també volien que s'aturéssin les obres però no tenien un marc legal. Va comentar que la setmana que bé es reunirà amb Vegas del Guadaira per parlar de l'assumpte. Va comentar que els punts 1 i 4 s'havien de treure per votar a favor de la moció.

En Sunyé va proposar aturar el ple 2 minuts per valorar la possibilitat de modifcar la moció. Va se concedit.

Llavors es va reunir l'ABG amb una sala per decidir. Jo hi vaig anar i vaig trucar rapidament al Ramón per a que vingués. Rapidament l'advocat va començar a llegir les lleis que amparaven la seva moció. En Daniel Pi va dir que no s'havia de modificar res i que s'havia de buscar el posicionament polític. Jo vaig sortir i vaig defensar que una moció perduda no atura res. Trobava interessant que barrejar les lleis de l'advocat de IcV amb la idea de l'ADT podia sortir una moció guanyadora. Rapidament en Sunyé va sortir i s'en va anar a la sala de plens.

Allí va comunicar que no es tocava res de la moció. Lògicament la moció va ser votada en contra per PSC (5) i ERC (2) i es van abstenir el PP (1) i ADT(2), i van votar a favor
CiU (4) i ABG(2).

Per mi va ser una derrota. Es va cumplir allò que no hem creia dels meus companys de la Plataforma que era un moció perduda. Fins i tot un company de l'ABG també hem va dir que la veia perduda d'inici.
Aquell neguit de voler fer alguna cosa per salvar la moció, un moció valenta que demanava l'aturada de les obres, de poc va servir. Aquelles trucades amb en Silvestre i en Ramón per reunir els partits, unir idees o trobar arguments favorables van caure sobre terra seca.

La carta al director que vaig escriure al Diari de Tarragona sobre la por a torredembarra semblava un presagi del que ha passat.

Rapidament vaig recuperar la visió optimista, parlant amb en Ramón.

En aquesta moció s'ha aconseguit unes sinèrgies entre partits que fins ara mai havia vist. Una ADT disposada a trobar un marc legal. Un PP disposat a vota a favor, i una CiU realment valenta, donen un marc prou favorable per presentar una altra moció i guanyar-la.

A més no és que hi hagués bona sintonia, a més s'han aportat dades molt importants.

S'ha trobat una possible argumentació legal per aturar les obres. La sentència que va llegir en Sunyé, és una que diu que no es pot construïr en zones humides i aquestes no cal que estiguin protegides. Cal afegir que es dicatada per tribunal suprem sentant jurisprudència. Muntanyans II és zona humida i no es pot construïr.
Amb aquesta argumentació en Sunyé va demanar al secretari que torni a realitzar l'informe de quina ilegalitat es compliria si es vota a favor de la moció tenint en compte que Muntanyans II es una zona humida. Potser aquells que va regnar la por en el seu vot, els faria canviar de posició.
Un altra frase mitica va ser: - Es legal donar el permís d'edificiació en Muntanyans II sent zona humida. Potser els que tinguin pensat fer-ho que demanin l'informe al secretari a veure que els hi pot passar.
I la ultima: En Sunyé va demanar un informe de qui ha concedit el permís d'urbanització. L'Ajuntament diu la Generalitat, i la Generalitat l'Ajuntament.

L'advocat de IcV el senyor Rocamora, conegut per en Ramón, és un advocat molt bo i molt directe, el qual pot jugar un paper molt important.
Parlant amb ell vam entendre perquè en Sunyé va donar les argumentacions legals en la replica ja que ell va arribar dos minuts abans del ple i no va tenir temps a donar-li.

Al acabar la reunió vaig anar a parlar amb en Sunyé dient-li que totes les reunions que s'han fet sobre Muntanyans II no es quedéssin aquí. Li vaig comentar el bon clima polític que hi havia i que s'havia de seguir lluitant per Muntanyans II. Ell hem van entendre a la primera perque ell ja havia palpat aquesta sintonia i hem va comunicar que parlaria amb els partits simpatitzants i advocats per trobar una moció legal guanyadora en el menor temps possible. Això hem va tranquilitzar.

Seguidament vaig veure en Daniel Pi(icV) lliure, i hem vaig dirigir amb ell. La meva intenció era clara. Volia que m'expliqués l'esmena d'IcV a la proposta de resolució de CiU. La seva resposta va ser preguntar-me si me l'havia llegit. Logicament li vaig dir que si, i el meu dubte va ser si realment allò era una suspensió cautelar. Ell va argumentar que no, que el Departament de Medi Ambient no tenia la intenció inicial d'aturar les obres, que era una questió purament de l'Ajuntament la resolució de Muntanyans II.

Vaig tenir-li que remarcar 20 vegades que només voliem la suspensió cautelar, i que la permuta ja la resoldrem via ajuntament. Li vaig dir que voliem temps i el Departament facilment ens ho podia donar. Hem va remarcar que això es problema estricte de l'ajuntament i que ell s'ha de treure les castanyes del foc i no via Generalitat. Li vaig recriminar la passivitat del Departament de Medi Ambient, i que no es podien quedar braços creuats mirant l'espectacle. Seguidamanent va marxar ja que el vaig posar nerviós.

Després en Ramón i jo vam anar a parlar amb en Daniel Messegué(CiU) per felicitar-lo per la valentia de votar a favor. En Daniel va dir que de valentia res que és coherència. Va comentar que el tema de la permuta és molt interessant ja que ell pensa que una idea de fer una permuta amb poc cost es projectant un edifici alt ( tipus torre ) que no sigui prop del mar i que contingués l'edificabilitat de Muntanyans II. D'aquesta manera es reduiria el solar a permutar i podriem tenir un edifici emblemàtic alt tipus torre al poble.

Un cop acabada la moguda, vam decidir anar a fer una orxata.

Una cosa que va sorgir va ser es encartellar el poble amb les fotografies dels regidors que han votat en contra de la moció. Es veu que en un poble de l'Ebre van encartellar tots els carrers amb les cares dels regidors que havien votat a favor dels transvassament i va produir la dimisió de tots.

Així que si algú està interessat que ho faci saber.


Més o menys això és el resum de la llarga jornada.

El titular: La por guanya a Torredembarra.
La foto de la jornada: L'abraça d'en Sunyé(ABG) al senyor Oviedo (PP).
El difunt: En Ciuró(ERC) posicionant-se en contra quan argumentava defensar Muntanyans II.





Carles Rico

ELS MUNTANYANS A LA PREMSA

EL MIEDO A PREVARICAR VETA LA MOCIÓN QUE PEDIA PARAR LAS OBRAS EN MUNTANYANS II

Diari de Tarragona COSTA
Alternativa Baix Gaià (ABG) presentó ayer en el plenario una moción que pedía por la paralización «de inmediato» de las obras de urbanización del plan parcial Muntanyans II. La propuesta fue desestimada más por miedo a prevaricar que no por diferencias políticas.
por jordi cabré |

Lluís Suñé, el portavoz de ABG, fue el encargado de argumentar la propuesta y la defendió con pasión. Expuso a la sala, llena hasta la bandera, que el Ayuntamiento «mantenía desde hace tiempo una actitud pasiva» y que en tres años no se había hecho nada que impidiera que a día de hoy, las máquinas estén urbanizando el plan parcial. Argumentó que la futura construcción de viviendas estaría sobre una zona inundable y citó artículos de leyes para demostrar que se estaba cometiendo un error en Muntanyans II.

Aunque hubo intervenciones de todos los grupos, la primera en explicar que lo que pedía Suñé se salía de los cauces legales fue la portavoz de L'Agrupació, MªDolors Toda, quien explicó que «la moción tiene razón, pero no se puede demostrar». Toda enseñó el camino para intentar paralizar las obras, si se desea, que no es otra que pedir la revisión de la licencia para ver si tiene todos los requisitos que necesita. Pero también expuso a Suñé que «las cosas hay que hacerlas bien hechas y una moción como ésta es inejecutable».

CiU, que apoyó la moción de ABG, quiso ser valiente y su portavoz, Daniel Masagué, explicó que «creo que es mejor que me inhabiliten a que se haga en esa zona una desgracia». El portavoz nacionalista hacía referencia a un informe jurídico encargado por ERC al secretario municipal, Rafel Orihuel, en el que se exponía que el apoyo a la moción por parte de los concejales podría constituir delito de prevaricación y que ello podría terminar en inhabilitación.

Tanto el PSC como ERC, los dos socios de gobierno ante la absencia ayer del portavoz del Grup Independents per Torredembarra (GIT), argumentaron su voto en contra y recordaron a ABG que era la Generalitat quien había dado la licencia y que ella debía tomar cartas en el asunto

EL PLE APROVA MOCIÓ DE L'AGRUPACIÓ SOBRE L'ORDENANÇA DE MOBILITAT

Torredembarra revisarà l'ordenança de mobilitat per incloure-hi les illes de vianants i es crearà una comissió per estudiar la circulació al carrer Antoni Roig

EL PUNT - AZAHARA PALOMARES. Torredembarra

Els regidors de l'Ajuntament de Torredembarra van acordar, al ple que es va fer dijous, la creació d'una comissió que s'encarregarà de revisar l'ordenança municipal de mobilitat. L'objectiu és adaptar-la a les necessitats de l'illa de vianants creada al carrer Antoni Roig i la plaça de la Font, on encara no s'han acabat les obres de remodelació. D'altra banda, el ple va aprovar per unanimitat una moció de l'Alternativa Baix Gaià (ABG) per a la protecció d'un edifici al nucli antic.

La proposta de revisió de l'ordenança de mobilitat estava inclosa en la moció presentada per l'Agrupació Democràtica Torrenca, de la qual també es va aprovar el punt referent a l'autorització perquè els veïns propietaris de garatges a la nova illa de vianants del nucli antic puguin accedir-hi, d'acord amb la normativa ja aplicada per la policia local. L'acord va tenir el suport de tots els grups, excepte l'ABG, que s'hi va abstenir.

Tot i això, els regidors van acordar deixar fora del debat el primer punt de la moció, en què es reclamava la reintroducció de la recollida domiciliària de la brossa a la zona afectada per les obres.

Aquesta petició es presentarà en forma de nova moció al ple extraordinari previst per dimarts que ve.

MOCIÓ SOBRE PATRIMONI

El ple va aprovar per unanimitat la moció presentada per l'ABG, en què es demanava l'inici del procés per a la declaració com a bé d'interès local de l'edifici situat al número 6 del carrer Alt de Sant Pere, ara en estat «ruïnós». Segons va explicar el portaveu de l'ABG, Lluís Suñé, la proposta era de tipus «simbòlic», per tal de fer una crida sobre les mancances en protecció del patrimoni històric torrenc. Suñé va demanar que durant el procés d'elaboració del pla especial de millora urbana (PEMU) del nucli antic hi hagi una «participació real» i que es reservi un paper important al Consell Municipal de Sostenibilitat.La sessió es va tancar amb l'enfrontament de l'alcalde, Manuel Jiménez (CiU), i el cap de l'oposició, Daniel Masagué (CiU), pel procés de concessió de l'aigua.

POLITICA...MADE IN LA TORRE

POLÍTICA...MADE IN LA TORRE

Publicat a EL MONIC nº 100, juliol, 2007

Quan començo a escriure aquestes ratlles, a Torredembarra encara no se sap qui formarà part del govern Municipal, malgrat que tothom ho preveu. De moment només sabem que l’Alcalde es el Sr. Jiménez recolzat per el GiT, però els dubtes aparents segueixen a la seu d’ERC, mentre que l’ABG ja ha dit que res de res en les actuals condicions i sense fer una revisió clara i minuciosa en temes tant importants com Muntanyans, l’Aigua , Urbanisme i la Participació. Els Regidors de CiU, tenen clar que quedaran a l’oposició, al menys així ho ha fet saber el seu cap de llista en Daniel Masagué. l’Agrupació, per la seva part ho té molt clar, l’oposició serà la tasca en els propers quatre anys i basarà la seva feina en fomentar la participació ciutadana en els òrgans de decisió i amb una informació clara i nítida de tot el que estigui passant al Consistori. Del PP, poc se’n sap, segurament son els més silenciosos, però no ens ha d’estranyar, ja que el joc sembla que està més en les seves mans que no pas en les dels altres, de moment, es clar.

Però el problema es greu. Molt greu. Passen els dies i les forces polítiques que van governar a La Torre en els darrers anys, ara son incapaces de posar-se d’acord. A mi, personalment em costa de creure. Més també penso que no és difícil d’entendre.

A ERC li fan riu riu als budells veure’s formant part d’un govern que no llueixi la bandera de l’ unitat de l’esquerra, ja que per tirar endavant molts dels projectes és farà necessària la intervenció del PP, i es clar, amb aquests (amb perdó) és difícil d’explicar a les seves bases qualsevol tipus d’acord, encara que sigui puntual. Amb CiU, de moment, les coses no les tenen clares, ja que només seria possible una combinació estranya de cara a la ciutadania: CiU + ERC + ABG. Passaríem de dir pacte d’esquerres a pacte nacionalista, però no sumen, seguim doncs igual. Amb l’Agrupació, després de tot el que s’ha arribat a dir, ni aigua, mostrant en part una ceguera partidista difícil d’entendre i que només és recolza amb la poca “gracia” que els fa la seva cap de llista, i el fantasma sempre recorrent d’interessos immobiliaris (sic) . Però es comprensible, es acceptable. Res a dir sobre aquest punt, tot es legítim i temps hi haurà . No seria lògic que ara ens anéssim a un pacte amb ERC, només cal llegir la seva nota de premsa que, en un inici, sembla que vulgui parlar del pacte i desprès es despatxen a gust contra l’Agrupació. És mania persecutòria. Clar que més a més ERC té el greu problema de Muntanyans II, ja que van dir públicament, en un debat obert a la ciutadania, que no pactarien amb cap partit que estiguis a favor de la construcció en aquella zona, però tot apunta que ho faran, si no canvia molt l’assumpte.

Al meu entendre, i naturalment puc estar equivocat, el gran culpable de tota aquesta situació a estat el PSC, que no ha sabut assumir la gran responsabilitat de fer de Torredembarra una ciutat governable, cedint en moltes qüestions que els seus companys naturals de viatge, van posar al damunt de la taula. Se’m fa difícil de fer una anàlisi polític de com ha estat possible que, per exemple l’ABG hagi difós un escrit publicat en un diari provincial a on diuen:

"Que no ens busquin en un govern que no estigui disposat a fer autocrítica i realitzar els canvis que facin falta per millorar la gestió i esmenar els errors del passat".

Si això es així, que no ho dubto, estan donant la raó a aquells que precisament han estat acusats de moltes coses, entre elles de CRISPADORS. No veig pas la diferencia que hi ha entre aquesta critica a la que es feia i es fa des de les files d l’Agrupació, era evident que calia millorar la gestió i per tant s’havien de posar eines a l’abast dels gestors per aconseguir un implicació més gran i real a la que hi havia i hi ha fins aquests moments.

També diuen en aquest escrit què:

"Amb un nou estil, escoltant a la gent i fen-la participar".

Em frego els ulls. Tornen a coincidir amb els insultats, amb els crispadors i amb els “dolents” de Torredembarra, que han fet de la participació dels ciutadans la seva bandera d’actuació i així ho faran de ben segur. Temps tindrem de parlar-ne.

Sigui com sigui, els únics que han parlat oberta i amb total transparència han estat fins ara els partits que han decidit i han publicat la seva voluntat de restar a l’oposició. De la resta no en sabem res de res, al menys oficialment. El PSC ni ha dit ni piu, ERC desaprofita l’ocasió per mirar-se el melic i atacar a l’Agrupació sense solta ni volta, el GiT, bé, el GiT com sempre, calladet. I del PP res no se’n sap, però fa el seu joc.

És una política, en el fons tot es política, que al ciutadà de peu li costa entendre i fa que es quedi a casa a l’hora d’anar a votar. És una política Made in La Torre

Jordi Solé

Secretari de l’Agrupació