Per la seva part, Albert Solé es va endur el premi al millor documental per Bucarest i la memòria perduda, la pel•lícula en què ret homenatge al seu pare, l'exdiputat socialista Jordi Solé Tura, que pateix Alzheimer (El Periódico, 20_01_09)
No sé si arribaràs a llegir aquestes quatre ratlles, segurament no, però tant se val perquè a la fi a la cap el més important és que altra gent rebi aquest missatge i sàpiga que tu, l’Albert, “mon cousin”, el meu cosí, ha aconseguit un premi important per un treball digne i que fa més digne la societat que ens envolta. L’Albert Solé i Brunet ha aconseguit el premi GAUDI a la millor pel•lícula documental en català de l’any 2008.
Ja et vaig dir un dia, a la presentació del teu documental a Mollet, que passaria de ser el “nebot de” a ser el “cosí de”. I t’ho vaig dir amb l’orgull de saber que aquest títol honorífic el portaria sempre cosit a la meva pell amb la dignitat que us mereixeu. No és el primer cop que parlo en aquest blogs del teu documental i llibre a vegada, i ho seguiré fent perquè n’estic segur que això no acabarà ací.
Ets un bon director. De veritat t’ho dic. Saps fer anar la càmera per allà a on és just que vagi, saps el moment oportú i tens el do de fer-ho amb la senzillesa dels bons, dels que saben. No et pots imaginar el content que estic.
Rep la meva enhorabona, i deixem que ho pregoni als 4 vents:
L’Albert ha fet el millor documental en català de l’any 2008
SINOPSI
Bucarest, la memòria perduda és un documental que segueix la investigació personal que realitza Albert, nascut a Romania, per recuperar les seves arrels, emmarcades entre un doble exili. El seu pare, el polític Jordi Solé Tura, exministre i un dels set pares de la Constitució espanyola, obligat a marxar d’Espanya per la seva militància antifranquista als anys seixanta, ha iniciat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn... Ara lluita contra la pèrdua de la memòria. Aquest documental vol recuperar els records d’unes vides atípiques en què es barregen personatges històrics i capítols poc coneguts de la guerra freda, la lluita contra el franquisme als anys seixanta i setanta i finalment la transició a la democràcia. Albert viatjarà d’un exili a un altre intentant refer la memòria de la seva família i la d’un país... la seva pròpia memòria.
No sé si arribaràs a llegir aquestes quatre ratlles, segurament no, però tant se val perquè a la fi a la cap el més important és que altra gent rebi aquest missatge i sàpiga que tu, l’Albert, “mon cousin”, el meu cosí, ha aconseguit un premi important per un treball digne i que fa més digne la societat que ens envolta. L’Albert Solé i Brunet ha aconseguit el premi GAUDI a la millor pel•lícula documental en català de l’any 2008.
Ja et vaig dir un dia, a la presentació del teu documental a Mollet, que passaria de ser el “nebot de” a ser el “cosí de”. I t’ho vaig dir amb l’orgull de saber que aquest títol honorífic el portaria sempre cosit a la meva pell amb la dignitat que us mereixeu. No és el primer cop que parlo en aquest blogs del teu documental i llibre a vegada, i ho seguiré fent perquè n’estic segur que això no acabarà ací.
Ets un bon director. De veritat t’ho dic. Saps fer anar la càmera per allà a on és just que vagi, saps el moment oportú i tens el do de fer-ho amb la senzillesa dels bons, dels que saben. No et pots imaginar el content que estic.
Rep la meva enhorabona, i deixem que ho pregoni als 4 vents:
L’Albert ha fet el millor documental en català de l’any 2008
SINOPSI
Bucarest, la memòria perduda és un documental que segueix la investigació personal que realitza Albert, nascut a Romania, per recuperar les seves arrels, emmarcades entre un doble exili. El seu pare, el polític Jordi Solé Tura, exministre i un dels set pares de la Constitució espanyola, obligat a marxar d’Espanya per la seva militància antifranquista als anys seixanta, ha iniciat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn... Ara lluita contra la pèrdua de la memòria. Aquest documental vol recuperar els records d’unes vides atípiques en què es barregen personatges històrics i capítols poc coneguts de la guerra freda, la lluita contra el franquisme als anys seixanta i setanta i finalment la transició a la democràcia. Albert viatjarà d’un exili a un altre intentant refer la memòria de la seva família i la d’un país... la seva pròpia memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada