SOPAR DE NADAL

El passat divendres dia 11 varem reunir-nos tots els col•laboradors de l’emissora municipal al voltant d’una taula. Ja sabeu els típics sopars de Nadal. Personalment no soc molt donat a aquest tipus de festes, sempre tinc la sensació que es fan per obligació, però aquesta va tenir un gust especial. Primer perquè em va permetre conèixer a molts companys que no coneixia, i segon per tenir l’oportunitat d’establir contacta amb aquells que formen part dels programes en els que hi participo fora de les presses i els preparatius dels programes, i lluny de les parets dels estudis.

Ho he de dir amb franquesa, em va semblar que entre tots es feia un bon equip, un equip amb ganes de fer coses diferents i que per fi s'els hi habia ofert l’oportunitat de poder expressar-se mitjançant un medi de comunicació obert i que fa molts esforços per aconseguir ser plural, divertit, educatiu (perquè no?) i seriós. I tot sense entrar en contradiccions, sense ser ni una barrera ni un impediment per aconseguir fer realitat allò que tant s’ha estat cercant i que ara, d’alguna manera, sembla que ja hi ens apropem.

Feia pocs dies que el director de l’emissora em deia que ja havíem arribat a tenir, segons una enquesta de la generalitat, vuit mil oïdors. Jo soc molt escèptic amb aquests números, mes que res perquè mai he sabut com s'aconsegueix saber qui escolta què, però, si abans és donaven per bons els números, no veig perquè ara no han de tenir el mateix reconeixament. Be, dons felicitats, benvingudes les vuit mil persones i esperar que a la propera enquesta siguint nou, deu o quinze. Clar que arribarà un moment que això pararà. Però aquest fet serà un altra història.

El que és important és que entre els companys del cinema, els d’esports, els (millor dit “la”) dels informatius ( tasca aquesta d'allò més difícil si tenim en compte que la política en aquest poble és molt complicada, i els “egos” i contra-egos existents ho compliquen encara mes); els que fan musicals, els que participen en tertúlies, els que encara creuen en la cultura com una forma de vida i que cal expandir-la als quatre vents.... en fi, deia que el que és important, és el fet d’haver aconseguit un grup divers i a la vegada sòlid i esperançador de cara a un futur que ens l’imaginem millor en l’aspecte comunicatiu.

Cal tenir present que això només a fet que començar de forma seriosa i com cal, i que la comunicació s’ha d’entendre com una eina essencial que ha d’estar oberta a la ciutadania sense embuts, sense pretendre fer-ne d’ella una illa exclusiva al servei d’uns pocs, si tenim això clar, el demes anirà rodat, sense mal entesos. Esperem que els responsables d’aquest medi, al veure uns números d’oients tant importants no tinguin la tentació de “fer-se masses fotos”.




www.ona-latorre.cat