Escrit publicat a El Mònic del mes de Novembre
Tots els que teniu la paciència de llegir-me ,
encara que sigui de reüll, , sabreu que sempre m’he mostrat sorprès de com de
pressa passen les coses en el món que ens ha tocat viure. Però el que no hagués
imaginat mai és el fet que un partit polític oblidés tot el seu ideari,
defensat a mort durant anys i anys en favor de les classes dominants, per, en un parell de mesos, convertir-se en el messies de la independència
de la nostra Nació. CIU, i els seus aliats (banquers, empresaris, clero,
espanyolistes...) s’han apuntat a un carro que no els correspon i que ni tant
sols figura en el seu programa electoral.
Parlen però no escriuen, criden però no
escolten. CIU ha aconseguit allò que ningú ha pogut en anys: semblar que està
en un cantó quan, per ideologia i ADN, està amb els de la seva classe social: els del
PP, o sia l’espanyolisme més ranci i obsolet.
I l’exemple més clar el tenim ací, a Torredembarra.
Mentre aproven un proposta a on ens declarem Municipi per la Independència,
segueixen governant amb el PP- i tant a gust-, augmentant taxes a la
ciutadania, imposant matriculacions de 100 € per les escoles bressol,
despreocupats per la situació del CAP, mantenint lloguers a preus desorbitats,
mantenint contractes de dubtosa legalitat en el tema de neteja viària, pagant
el manteniment d’un pàrquing sense contracte... Tots dos, plegadets i agafats
de la mà, i amb una tercera pota que tant li fa blau, roig o blanc mentre
cobri: el GIT, oblidant-se de les polítiques socials per dedicar-se a governar
mirant sempre pels “seus” mai pel col·lectiu. En més d’un any de Regidor,
aquest Govern de dretes no ha aprovat ni una sola mesura a favor de la població.
Ni una de sola.
CIU amaga les seves vergonyes ajudats per uns
Ministres il·luminats(Wert), per una premsa al seu servei com mai s’havia vist
fins ara (TV3-TVE, diaris, ràdios..), per uns polítics denominats d’esquerra
que mai entendran el fet català (Bono), i un llarg etcètera amb l’objectiu de
crear un marc polític, i un model de País i de “Estado”,dominat pels qui
retallen sense pietat tots els drets de les persones, que ignoren la situació
de gravetat en el que viuen famílies senceres, oblidant-se de la educació,
l’ensenyament, la sanitat...
Senyors, és la dreta i s’estimen, és autoalimenten, s’ajuden per un sol objectiu:
Fer
gran la dreta catalana sota la mascarada de la independència i fer gran al PP
amb el seu espanyolisme.
Davant d’això crec, i ho crec fermament, és
cada cop més necessari un ample acord de l’esquerra catalana, espanyola i
europea per, al marge del resultat final d’aquestes eleccions en el nostre cas,
aturar aquest desgavell i fer un profund
anàlisi de com resoldre la injustícia social que ens porten les polítiques
neoliberals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada