VISCA CATALUNYA LLIURE !

Escrit publicat a El Mònic mes de Gener 2013

Dos Plens a l’Ajuntament el mateix dia i amb poques hores de diferencia, han estat suficients per que la ciutadania hagi vist amb claredat el tarannà del Govern Municipal, i quins son els interessos que defensa el govern format per CIU-PP i GIT. 

En primer lloc un Ple Extraordinari monogràfic demanat per l’oposició (membres del PSC-ERC i ABG), i cel.lebrat gràcies a la llei, i no gràcies a la transparència que hauria de tenir un Alcalde cap els seus ciutadans, que va fer de tot per intentar boicotejar-lo (fins i tot va signat un Decret per esquivar el debat). El Ple era per tractar un del temes més polèmics dels darrers anys: la política de lloguers del Govern.

Cap resposta. Ni una sola va donar el Sr. Alcalde a cada una de les preguntes efectuades. Ni una sola.

Perquè paguem 6.900 € (més d’1.140.000 Ptes. al mes, o sia més de 16.000.000 de Ptes.  l’any) per un local que el mateix Pla d’Usos de l’Ajuntament fa un informe advertint que, en el local (que en realitat son uns soterrani), no son utilitzables ?. Fem història: El mes de març de l’any 2011, dos mesos abans de les eleccions municipals,  la Junta de Govern Local fa servir les seves competències (atorgades a dit per l’Alcalde), per donar caràcter d’urgència al lloguer. El Secretari fa l’advertiment d’il·legalitat donat que no es celebra cap concurs públic (per tant no es donen les mateixes oportunitats a altres torrencs i torrenques a participar-hi). Perquè de dues valoracions del local: un de 1.500 euros (misteriosament desaparegut de  l’Expedient), i un altre de 6000, s’escull el més car?, segons l’Alcalde per la singularitat del local. No ens explica que vol dir “singular” en aquest cas, a no ser per ser uns soterranis plens d’humitat i sense cap opció de poder-lo utilitzar sinó es fan unes reformes que costarien una milionada. Tampoc ens explica a què anirà destinat, va començar dient que per entitats, va seguir que pels grups de música del poble i s’acaba sense saber el per què ni per qui.  Resumint una despesa de capritx o una despesa interessada?. Pel bé de Torredembarra NO. I finalment, perquè es lloga un local a una empresa que té deutes amb l’Ajuntament?. Silenci, amarg i llarg silenci.

El segon local,  destinat a la Policia local, també va ser aprovat amb caràcter d’urgència dos mesos abans de les eleccions i amb els mateixos advertiments d’il·legalitat al contracte. Es lloga a una empresa que desprès resulta que l’ha venut a una Caixa, quan el contracte diu que no es pot vendre sense consentiment de l’Ajuntament (no hi ha res sobre aquest aspecte a l’expedient) i el cost és de 9.000 € al mes ( 1.500.000 Ptes al mes o sia 18.000.000 de Ptes. l’any). Un toc d’exotisme i a l’estil del PP:  s’inaugura oficialment el local un mes abans de les eleccions vuit i sense poder utilitzar (estil Castelló,  per entendre’ns).Dos anys desprès la policia resta a on ha estat sempre, amb uns locals insalubres i evidentment petit per donar un bon servei a una població de mes de 15 mil habitants. La Junta de Govern Local, repeteixo,  ho aprova amb caràcter d’urgència, una urgència que quasi bé dos anys desprès sembla haver perdut. Silenci i decepció.

Foto del local "singular" de Clarà i assistents al darrer Ple amb membres de la PAR i el col-lectiu Reacciona

Per la tarda un nou Ple, aquest cop Ordinari. Aquest Ple serveix per comprovar que el conflicte del Radar està encara lluny de solucionar-se, i que un problema creat pel propi Govern,, amb errors de llibre, que ara no sap per on sortir se’n. La Sala plena ( com ens agradaria sempre fos) membres de la Plataforma i membres del col·lectiu Reacciona, que van entrar una pregunta al Ple i l’Alcalde (ai, aquesta educació política !) no els va fer a viva veu, obviant una vegada més que qui paga és la ciutadania i no una empresa assessora que ens cobra 18.000 € al mes (3.000.000 Ptes al mes o sia 36.000.000 de Ptes a l’any) per aconsellar a l’Alcalde com fer de la llei una joguina al seu gust i conveniència.

La Llei Wert va ser l’altre protagonista de la tarda/nit. Desprès d’un joc digne de “trileros”, i sense registre d’entrada ni signatura al document, CIU treu una moció alternativa a la presentada per PSC i ERC on sol·licitàvem, sense embuts, el rebutg total de la Llei i nombrar persona non-grata al Ministre pels seus atacs constants a Catalunya i a l’Escola Publica Catalana. Per la seva part la moció de CIU es limitava a declarar un reconeixement a l’ensenyament en català i el recolzament a la immersió lingüística, moció molt semblant a la aprovada fa mes d’un any, amb l’encàrrec del Ple de ser distribuïda per les escoles,  i que encara no s’ha complert.

Així dons dues Mocions una clara i contundent, l’altre amb l’únic objectiu de no “emprenyar” al soci de  Govern (PP). Finalment de res van servir els arguments demanant la coherència i valentia cap el grup convergent, decidint finalment que els convé més mantenir el pacte amb la dreta espanyola, que fer pinya amb aquells compromesos amb l’educació pública i catalana.

El crit de “Visca Catalunya Lliure” llançat a l’aire pel Sr. Alcalde per tapar la vergonya de votar SI a llei Wert, va ser desmuntat en el moment de posar-ho a la pràctica.  Segurament l’Alcalde va oblidar que Catalunya també es construeix des dels municipis i que per arribar a ser lliures cal plantar cara als retrogrades, siguin del color que siguin, i nacionalistes espanyols capficats a “espanyolitzar” tot allò que es mou.

Per acabar felicitar a la Sra. Júlia Ramon Puig què pel seu esplèndid treball a l’Onada s’ha merescut que tot els grups del Municipi votéssim a favor de ser anomenada Filla Adoptiva de Torredembarra.

PLE EXTRAORDINARI DIJOUS A LES 12

NADAL 2012

FELICITAT, JUSTÍCIA, PAU, SOLIDARITAT I MOLTA SORT A TOTS: 

amics, companys, coneguts, entitats....

LA PREMSA, L’OPOSICIÓ I LA INFORMACIÓ MUNICIPAL : A “BOMBO Y PLATILLO”

Mentre les altes esferes polítiques segueixen les negociacions per dibuixar el futur de Catalunya, demanant calma uns i amb pressa els altres, la vida política torrenca esta vivint uns moments força interessants.

Darrerament escolto parlar molt del gran desconeixement existent entre la ciutadania d’allò que està passant en el sí de l’Ajuntament. I més concretament em diuen que a  l’oposició no se l’escolta enlloc i no tenen notícies del que estem fent. Això crea una sensació que els Grups Municipals de l’oposició no estan en consonància amb el que està passant al carrer i al mateix temps que no som capaços de fer arribar les propostes a la ciutadania. Estic d’acord amb ells. Ens costa i força fer ressò de tota la nostra feina i no pas per voluntat pròpia, sinò per  el “control” submergit que en molts casos porta l’actual Govern dels medis de comunicació, al marge és clar dels errors pròpis, que tots en tenim

Clar que tocar aquest tema és dolorós, si més no per mi, ja que, per sort, conec a pràcticament tots els professionals de la informació local municipal (Som-hi i Ona La Torre), i he dir en honor a la veritat, que son treballadors incansables, i en alguns casos, se’ls demana molt més d’allò que pot estipular-se en un contracte. El seu gran treball però, no pot amb una política dictada des d’un Govern que veta, fins i tot, a grups culturals per què no els hi agrada el que diuent o fan, i que malgrat els grans esforços dels professionals per donar pluralitat, la mateixa dinàmica informativa municipal fa que els esforços quedin en un no res. Si partim del fet que, per exemple, en la revista Som-hi en el darrer any i mig no ha aparegut cap notícia de l’oposició, ni tant sols les Mocions que, promogudes per PSC-ERC i/o ABG, han estat aprovades pel Ple, ja ens podem fer una idea clara del que entenen per pluralitat certs  polítics ara al capdavant del Govern local. 

En quan a la premsa escrita, si deixem de banda els medis privats (com aquest que ara teniu a les mans) poca cosa a dir, ja que ells son, en principi, qui han de marcar les seves línies editorials, però tampoc poden escapar-se d’una critica que intenta ser constructiva, per la “objectivitat” política a l’hora de redactar i/o seleccionar el què és o no notícia.

L’exemple més clar és allò que va succeir fa un parell de mesos en el Ple Municipal: Sis Regidors de l’oposició abandonen el Ple i demanen, en un manifest, la dimissió de l’Alcalde, bé dons cap medi escrit local es va fer ressò d’un fet que sens dubta marcarà el que resta de mandat,  i per tant això comporta el desconeixement de la gran majoria de la població. Tampoc és va dir res per escrit de l’absència de sis Regidors de l’oposició a l’acte institucional de l’onze de setembre com a protesta per la actuació de l’Alcalde. Com  tampoc s’ha dit res de que 2012 passarà sense pressupost municipal amb el que això comporta, tampoc s’ha dit res de la sol·licitud per part de Fiscalia d’informació amb sis temes cabdals, com tampoc s’ha dit res de la sol·licitud de tots els partits de l’oposició de revisar els contractes de lloguer, com tampoc s’ha parlat que el Tribunal de comptes demana explicacions pel milió d’euros, com tampoc s’ha dit res dels prop de 10 mil euros perduts en una subvenció per arranjaments de camins urbans per incompliment de plaços per part del Govern, com tampoc s’ha parlat ni es diu res del fet que hi hagi una entrada d’un escrit de l’Oficina Antifrau, com tampoc s’ha dit res... en fi un rosari d’exemples. Cap informació. Silenci absolut si exceptuem aquella informació que arriba des del Gabinet de premsa de l’Ajuntament.

I, repeteixo, estic més que segur que d’aquesta manca de transparència informativa no en tenen cap culpa ni els medis ni els professionals, sinó el filtre informatiu que porta al Govern a creure’s amb el dret de l’exclusivitat, donant “bombo y platillo” a les seves accions, per molt poques que siguin, i amagar tot el que no els afavoreix o que els perjudica. Personalment estic segur que si l’equip de Govern actues de forma democràtica, sense foscors, amb transparència i rigor, la informació ens arribaria a tothom .

Aquesta opinió, que sens dubte em crearà més problemes que no pas felicitacions, és el que crec que tenim i sense voler restar responsabilitats en la tasca dels partits, ara a l’oposició, que no troben el com i  per on donar a conèixer, al marge de l’oficialitat informativa, la seva tasca de fiscalització i d’alternativa, he de reconèixer que aquells que em van dir que desconeixen el que fa l’oposició, tenen tota la raó del món.

Bones Festes a tothom

25-N, I ARA QUÈ SR. MAS....

Naturalment cadascú ho veurà a la seva manera o bé segons els interessos que pugui defendre, però jo sóc de l’opinió que aquestes darreres eleccions han estat del tot innecessàries i una despesa addicional a les ja maltractades arques de Catalunya. Però sigui per estratègia política o bé per un senzilla forma d’amagar altres polítiques més greus, el fet és que acabem de viure unes eleccions històriques per molts motius. Primer és que han permès posar el tema identitàri no damunt d’una taula – com fins ara -, sinó en unes urnes . El resultat ha estat una composició del Parlament molt semblant al que ja teníem en aquest aspecte, i que les forces partidàries al Dret a Decidir ja sumaven, com ara, majoria al Parlament. L’altre ha estat veure el rebuig o no de les polítiques sectàries i dretanes d’un Govern que a cop de retallades ha anat reduint els drets socials de la ciutadania. El resultat aquest cop ha estat que el partit que buscava referendar-les (CIU) no només no ha aconseguit la majoria que tant implorava, sinó que ha retrocedit escandalosament la seva força parlamentària. Des del meu punt de vista aquestes eleccions han  estat un mal servei a Catalunya.

Ara, però, s’obre un nou període políticament força interessant. CIU és troba en una cruïlla del tot inesperada per ells. Al no obtenir la majoria és veu obligada a pactar per tal de dur endavant una legislatura que serà llarga per ells i els seus socis. ERC suposa un acord segurament ràpid amb l’aspecte identitàri, però amb les polítiques socials, qué farà ara el Sr. Mas?. Els ponts amb el PP han estat del tot trencats (aparentment, clar), i difícilment la Sra. Camacho (PP) dirà sí a recolzar un govern que vol portar Catalunya cap un referèndum per decidir el camí que vol emprendre,  i , pel seu cantó, ERC difícilment voldrà ser còmplice d’unes polítiques econòmiques antisocials que des de l’esquerra ni s’accepten ni és volen. Per tant el Sr. Mas ha complicat i molt la governabilitat i, en els moments d’escriure aquestes ratlles, no tenen (CIU) les idees molt clares de com sortir de l’entrellat on s’ha ficat ella soleta. De fet no trigarem molt a saber-ho.

En quan al PSC el seu retrocés en els darrers anys ens ha de fer pensar, i molt,  a aquells que encara pensem que Catalunya, sense el Partit dels Socialistes, pedreria un referent de catalanitat i de polítiques socials. El PSC ha quedat ferit i per curar-se ha de tirar endavant un projecte ja perfilat en el seu darrer Congrés i que aquestes eleccions a frustrat. Som molts els que pensem que la reflexió socialista ha de passar, en aquests moments, per aclarir les nostres relacions amb el PSOE i quines son les polítiques necessàries per tal de no quedar-se enrere per ser una alternativa seria, amb propostes  i posant un extraordinari accent amb les polítiques des dels municipis. Aquest camí, insisteixo aturat, s’ha de reprendré enfortint i conciliant les anomenades “dues ànimes” del PSC, polítiques socials clares i propostes que sorgeixin de la base (els municipis) cap a la direcció del partit per no patir una desconnexió constant amb la ciutadania i enfortir la catalanitat del procés. 

I si parlem de Torredembarra tot segueix igual. CIU és recolza amb el PP per seguir governant sense sentit ni programa,  oblidant-se que ara, precisament ara, el PP és el partit que més ha enfortit el seu anticatalanisme i ha endurit les seves polítiques basades en fer recaure tot el pes de la crisi en la gent menys afavorida. Així anem.    

LA DRETA S’ESTIMA

Escrit publicat a El Mònic del mes de Novembre

Tots els que teniu la paciència de llegir-me , encara que sigui de reüll, , sabreu que sempre m’he mostrat sorprès de com de pressa passen les coses en el món que ens ha tocat viure. Però el que no hagués imaginat mai és el fet que un partit polític oblidés tot el seu ideari, defensat a mort durant anys i anys en favor de les classes dominants, per,  en un parell de mesos,  convertir-se en el messies de la independència de la nostra Nació. CIU, i els seus aliats (banquers, empresaris, clero, espanyolistes...) s’han apuntat a un carro que no els correspon i que ni tant sols figura en el seu programa electoral.

Parlen però no escriuen, criden però no escolten. CIU ha aconseguit allò que ningú ha pogut en anys: semblar que està en un cantó quan, per ideologia i ADN,  està amb els de la seva classe social: els del PP, o sia l’espanyolisme més ranci i obsolet.

I l’exemple més clar el tenim ací, a Torredembarra. Mentre aproven un proposta a on ens declarem Municipi per la Independència, segueixen governant amb el PP- i tant a gust-, augmentant taxes a la ciutadania, imposant matriculacions de 100 € per les escoles bressol, despreocupats per la situació del CAP, mantenint lloguers a preus desorbitats, mantenint contractes de dubtosa legalitat en el tema de neteja viària, pagant el manteniment d’un pàrquing sense contracte... Tots dos, plegadets i agafats de la mà, i amb una tercera pota que tant li fa blau, roig o blanc mentre cobri: el GIT, oblidant-se de les polítiques socials per dedicar-se a governar mirant sempre pels “seus” mai pel col·lectiu. En més d’un any de Regidor, aquest Govern de dretes no ha aprovat ni una sola mesura a favor de la població. Ni una de sola.

CIU amaga les seves vergonyes ajudats per uns Ministres il·luminats(Wert), per una premsa al seu servei com mai s’havia vist fins ara (TV3-TVE, diaris, ràdios..), per uns polítics denominats d’esquerra que mai entendran el fet català (Bono), i un llarg etcètera amb l’objectiu de crear un marc polític, i un model de País i de “Estado”,dominat pels qui retallen sense pietat tots els drets de les persones, que ignoren la situació de gravetat en el que viuen famílies senceres, oblidant-se de la educació, l’ensenyament, la sanitat...

Senyors, és la dreta i s’estimen,  és autoalimenten, s’ajuden per un sol objectiu:  Fer gran la dreta catalana sota la mascarada de la independència i fer gran al PP amb el seu espanyolisme.

 

Davant d’això crec, i ho crec fermament, és cada cop més necessari un ample acord de l’esquerra catalana, espanyola i europea per, al marge del resultat final d’aquestes eleccions en el nostre cas, aturar aquest desgavell  i fer un profund anàlisi de com resoldre la injustícia social que ens porten les polítiques neoliberals.

171.000 EUROS AMB ASSESORS

BONA DIADA NACIONAL A TOTHOM