Potser, per alguns, el fet de realitzar un Ple Ordinari Municipal bimestral no tingui més importància que el temps. Potser, per aquells que han votat a favor, creguin que d’aquesta manera s’agilitzarà el plenari i que per tant tot anirà millor. Potser, per alguns que durant la seva campanya electoral donaven la paraula a la ciutadania en els seus mítings (com ara el GIT), creguin que un cop arribats al Govern sigui millor no escoltar les desavinences, les critiques o les propostes que representants legals de la ciutadania puguin fer a un Ple cada mes. I fins i tot, potser que alguns dels mateixos que van aprovar aquesta proposta no n’estiguin pas d’acord amb ella. La fidelitat a un pacte inexplicat fins ara, obliga, pel que sembla, la disciplina del vot.
Corria l’any 2003 que tots, repeteixo: TOTS, els regidors de l’ajuntament van considerar oportú confeccionar un Reglament Orgànic Municipal (ROM) a on quedés per escrit les regles del joc democràtic. Aquesta unanimitat venia donada al fet que tots i cadascú dels Regidors d’aquells dies, sabien de la necessitat de garantir la paraula, garantir la participació i donar transparència a la gestió. Feta la llei feta la trampa, podeu pensar alguns, però la voluntat d’aquells que van estar compromesos amb la democràcia no ho pot posar en dubte ningú.
Però el temps passa, i actualment, segurament pel fet que alguns dels que ara governen no van patir la mordassa de la dictadura, desconeguin la significació del dret a la paraula, per que, de fet, realitzar cada dos mesos un Ple a on es poden realitzar precs i peguntes és, precisament evitar-les, no és, per què enganyar-nos?, ni organitzar, ni agilitzar el ple, és senzillament no deixar parlar durant dos mesos als partits de l’oposició. Així de clar, així de senzill, així de d’autoritari, així d’absolutista...
Ara dons, ni veu als plens, ni veu a una emissora que fa dos mesos que no realitzen cap entrevista a membres de l’oposició, quan el Sr. Alcalde disposa d’un programa setmanal i els Regidors de Govern disposen del temps que volen i més, per donar explicacions del seu, presumptament, bon treball. Ens donen (gràcies), una senzilla columna de no més de 120 paraules a l’òrgan escrit municipal (per cert, també cada dos mesos), i així anem fent.
Copiant en Serrat diria que seria fantàstic que no perdéssim sempre els mateixos i que la força no fos la raò.
Sense paraules
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada