COSES QUE PASEN

escrit publicat a El Mònic del mes de maig

Impossible iniciar aquet escrit sense fer menció al cinquè aniversari d’ONA LA TORRE. Un projecte iniciat per l’ex-Alcalde Manuel Jiménez i per Gerard Ciuró, a les hores Regidor de Comunicació a l’Ajuntament i amb l’Albert Bonet com a Director. D’aquests cinc anys dos els vaig poder compartir colze a colze amb una colla de gent inspiradíssima i amb una fam de dir i d’expressar (Gerard Recasens, Jordi Figueres, Aleix Figueras, Lola Colorado, Arturo Fernández....), en el programa “Xocolata Desfeta”. Aquell programa podria en certa manera ser un reflexa de la filosofia que regnava a les hores a l’emissora local: participació, pluralitat i sentit de poble i lliure de tota pressió política. Era, com ara son alguns espais, un món de llibertat d’expressió que ha estat, segurament , el factor més important de la popularitat obtinguda per una emissora de caire local que ha aconseguit arribar als 20 mil oients. Tots, una mica tots, som part d’aquesta emissora, i tots, tots junts tenim part de culpa de tot el que ha significat. Enhorabona a tota la colla de professionals (Sònia, Raquel, Jordi, Toni) i al seu actual director, Joan Enric Vidal,  que ha estat capaç de superar pressions polítiques de tots els colors, però que, ens agradi o no, ha portat una línia de treball coherent amb el seu pensament. Aquest èxit  no se’l pot apuntar ningú, nomes el poble de Torredembarra.

I el poble de Torredembarra s’ha d’apuntar també la paciència que té amb els seus governants. Incoherents amb la política de despeses, i el fet que sembli que som un poble aïllat de la crisi que ens envolta, i que alguns encara volen fer-nos creure que vivim en un paradís a on no passa res al marge de festes, festetes i excel·lències, oblidant-se què també som part d’injustícies socials que ens envolten i patim com qualsevol altre ciutat, poble o vila. Ignorar o no voler parlar de les dificultats que estem sofrint és una irresponsabilitat que a la llarga la pagarem cara. Voler mostrar un poble sense conflictes o sense problemes econòmics o socials ens portarà a un error greu i que se’ns farà difícil de solventar. Llegir la premsa municipal és com llegir un conte de meravelles a on “ells” sempre tenen raó i la resta estem equivocats en tot.

I això ens porta a amagar o disfressar qüestions com ara la pujada del consum mínim d’aigua i dir que ens és favorable, o dir que no tenen mes remei que imposar una matricula a la les escoles bressol  que suposa un ingrés de onze mil i poc d’euros, o fer un augment a l’Escola de Musica, o fer pagar per un document que necessitem per fer qualsevol gestió davant l’administració, o pagar assessorament jurídic extern quan l’Ajuntament disposa ja d’aquest servei ..., i tot això quan hi ha despeses que no tenen sentit i ja han suposat a les arques municipals a prop de 75 mil euros nomes en un local que encara no sabem quin destí tindrà.

En fi, coses i més coses que ens fan ser tant peculiars.

D’esquerres, catalanista i torrenc

foto d'Olga González

 Escrit publicat a El Mònic d'abril 2012

D’esquerres, catalanista i torrenc és com s’ha definit la nova Executiva Local del PSC de Torredembarra escollida el passat  dissabte dia 21. Una Executiva Local formada per una majoria de gent jove, capacitada i amb moltes ganes de reorientar el PSC com la força política hegemònica que sempre ha estat a La Torre.

Deixem enrere dons, temps difícils pels socialistes de Torredembarra i ara toca afrontar el futur amb energies renovades i amb un horitzó molt més obert que el que fins ara hem tingut. Acabats els temps de buidor política, ara tots aquells veïns i veïnes que creuen, i estan convençuts, que una nova política municipal és possible, tindran com a referent un partit sòlid, transparent, aglutinador de voluntats i amb la suficient energia per renovar i cohesionar l’esquerra torrenca.

La nova Executiva Local té un bon grapat de feina. Té les idees clares i ha sorgit de moltes converses que ha permès marcar-se uns objectius clars pels propers anys. Tenim la capacitat de fer-ho i, el què és més important, ganes de fer-ho. Tots som conscients que no serà senzill, però també tenim clara la voluntat de posar per damunt de tot el nostre compromís amb la ciutadania amb les propostes que vam presentar en les passades eleccions municipals. Aquell va ser i segueix sent, el nostre compromís que serà complementat amb treballs dins d’àrees obertes sense excloure absolutament a ningú, ni col·lectiu ni individual. Tots aquells que creuen necessari un canvi real a l’actual política conservadora, fosca, centrista  i generadora de conflictes municipals, ara tenen un referent polític per formar part d’una majoria progressista  social i municipal.

La nova Executiva us proposa un nou tarannà, a on el treball dels que tenim un contracte amb el conjunt dels habitants de Torredembarra, sigui aconseguir un poble millor amb un ampli consens entre polítics i ciutadans. Us proposem un Pla d’Actuació realista amb els temps que ens ha tocat viure, a  no ser excloents, sinó aglutinadors de voluntats per fer conjuntament, amb la resta de forces polítiques i socials, que així ho vulguin, propostes que generin noves il·lusions, sense por al fracàs, sinó amb la ferma convicció que serem capaços entre tots, d’aconseguir avançar en un model de poble diferent, més actiu, més inter-relacionat entre els pobles que ens envolten i a crear nous objectius que ens reafirmin com a poble.

La construcció d’un nou PSC ha començat a Catalunya,  i ara, a Torredembarra, hem d’iniciar un nou camí que ens refermarà en els nostres ideals i amb les nostres idees, repeteixo : d’esquerres i catalanistes i torrencs

ESTRATÈGIA

escrit publicat a El Mònic del mes de març 2012

Va ser, segurament, el Ple Municipal més llarg que jo he viscut, i, possiblement, el més llarg de la història de Torredembarra.

Diu l’Alcalde, i altres Regidors del Govern (no tots, també cal dir-ho), que tot era una “estratègia” de l’oposició. Naturalment no ens ha dit cap a on anava dirigida aquesta suposada estratègia, però estic segur que ho va dir més per donar una imatge (falsa) de controlar tot el que es pot controlar, i per excusar la seva manca de autocrítica. Sis hores, per un Ple, son moltes hores, estem tots d’acord. Ara bé, quan els Plens son cada dos mesos, la informació és degollada amb premeditació (als de l’oposició i als del Govern, que tot s’ha de dir), les opinions contràries son depreciades, i nega qualsevol descord polític transformant-t’ho en un atac personal, no ens ha d’estranyar que els Regidors amb tots els drets que la democràcia els hi ha atorgat, vulguin “conèixer” vulguin “saber”.

No, Senyor Alcalde, no hi havia cap mena d’estratègia.

Si el Ple va ser massa llarg es deu senzillament al grapat de temes que l’oposició necessita aclarir, denunciar i/o felicitar (que de tot n’hi ha). El Senyor Alcalde, va demanar “perdó” als ciutadans per la llarga duració del Ple en una de les seves memorables intervencions a Ona La Torre. Perdó?. Perdó caldria demanar per mantenir a quasi bé a la meitat dels ciutadans de La Torre sense dret a accedir a la informació (encara hi ha preguntes fetes per escrit des del juny de 2011 sense resposta), tenir a la meitat dels ciutadans, que lliurament van donar el seu vot a altres formacions polítiques que no son les seves, esperant que una Comissió aprovada per Ple ara fa sis mesos (Reglament Orgànic Municipal, ROM), es posi en marxa senzillament per què no interessa, ara bé, modificar-lo amb la força de una majoria, per conveniència, va trigar tant sols un mes, i així més i més i més.

Sí, estem d’acord que cal limitar els temps de les intervencions, però per arribar a aquest punt s’han de parlar de moltes coses com ara la necessitat d’ una fluïdesa informativa que sembla no està disposat a donar, necessitem tirar endavant un nou ROM que quedin escrites i aprovades, per unanimitat, les regles d’un joc del que ara només reparteix cartes l’Alcalde mentre els altres (oposició i gran part del Govern), miren atònits com sempre surten les mateixes, i , curiosament, exclusivament favorables no a la majoria del poble, sinó a la seva pròpia minoria.

Ara podem veure clar que un Ple no pot durar més de sis hores, però: què ha de fer l’oposició per ser considerats representants legítims d’una part important dels habitants de La Torre ?. S’han acceptat les seves regles per tal de no obstruir la governabilitat del poble, unes regles imposades, mai consensuades, mai debatudes, mai parlades. Diu vostè que dona la mà i l’oposició li agafa el braç. Sincerament, mai s’ha vist la mà.

PELS NOSTRES DRETS, PROU RETALLADES

M'adhereixo i em solidaritzo amb els treballadors i les mobilitzacions convocades x avui contra la reforma laboral i les retallades socials

L’IBI I EL SÍNDIC

Al passat Ple cel.lebrat el mes de gener, el Grup Municipal Socialista va presentar una moció (aprovada per unanimitat), a on es demanava fer les gestions oportunes per tal de trobar formules legals per evitar aplicar en el nostre municipi l’augment decretat per el Govern Central d’un 6% de l’IBI. Augment aquest que caldria sumar-hi el 7% de promig previst pel Govern de Torredembarra per la revisió del cadastre. És a dir, evitar un augment que suposaria per a molts un 13%.

La solució no és pas fàcil. Hem començat a treballar en aquesta direcció. Hem de tenir en compte que el Govern està ja negociant el pressupost de enguany i que caldrà accelerar el ritme si volem aconseguir que hi hagi una regulació justa i equilibrada que beneficií a les famílies amb menys recursos en aquests moments tant difícil que estem patint tots plegats. El PSC és conscient de la situació de precarietat què és trobem les administracions , però creiem que no tot ho tenen que pagar els ciutadans. És evident que aquests augment li aniria molt bé a l’Ajuntament, però ens hem d’esforçar entre tots per no caure en la temptació de carregar tot l’esforç al mateixos de sempre. Son moments de trobar solucions alternatives i imaginatives, retallar en despeses que no afectin directament al contribuent, a la vegada que siguem capaços de garantir els serveis actuals, malgrat no siguin obligatoris, i fins i tot ser capaços d’augmentar els ajuts i racionalitzar i optimitzar els actuals recursos. Hem de dirigir la nostra mirada cap a eliminar aquelles despeses que actualment no ens permetre’n afrontar amb suficients garanties necessitats bàsiques de la població.

EL SÍNDIC

Volem també informar-vos que el Grup Municipal va presentar una reclamació davant el Síndic de Greuges per la manca d’informació i no contestar a les preguntes per escrit realitzades pel nostre grup (preguntes fins i tot de l’any passat), pel que creiem una desconsideració cap a l’oposició i als ciutadans, al marge, és clar, d’incomplir la llei.

La oficina del Síndic ja ens ha comunicat la tramitació de l’expedient. Seguirem informant.

Publicat a SOM_HI del mes de març

LLETANIA

El fet que uns guinyols hagi despertat un ofuscat patriotisme, no sé exactament si forma part del “gag” en sí o bé que els sectors més espanyolitzats, d’un o altre color, ja no saben distingir l’ humor amb la serietat, o bé volen distreure al personal mentre ens ataquen pels quatre cantons, amb bales no de fusta ni de cartró, sinó d’aquelles que fan mal al cervell i a la racionalitat.

Mil discursos, pocs recursos,
és el pa de cada dia.
Sols Espanya, qui ho diria,
vol ser sola i no canvia. (*)

Ens foten a sobre una Reforma Laboral que maltracta a les classes treballadores, ens planten a la cara els retalls de avanços socials que a aquesta dreta tant molesta: que ens hem cregut, ens equiparem a ells, i això no ho poden suportar. A la fi, ells van guanyar una guerra i els demes vam estar els vençuts, o sia que si un jutge vol tornar la dignitat a aquells que van perdre, se’l fot fora i aquí pau i desprès tisores.

Una guerra que ho esguerra
i un cabdill que adoptà un fill:
un jove de molta empenta
a qui li faltava un grill.

Hi ha feixistes i papistes,
i un grapat de llargues llistes,
rabassaires, mercenaris
i gents que resa rosaris. (*)

I per acabar-ho de arrodonir el president del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, equipara el català amb el manding. I ep !!, no ho diu un guinyol (o potser si), ho diu el President d’un òrgan que hauria de assegurar els nostres drets. Naturalment l’únic que ha aconseguit és ressaltar la seva gran ignorància de les lleis i del respecte, però ell no en té cap culpa, és un pensament generalitzat entre aquells que consideren la nostra (la meva) llengua una idioma menor, que no suporten la diferencia, que odien la cultura i ens volen fer creure que la immersió lingüística és un error fatal i un atac a la llengua que ens van imposar per “lo militar y lo civil”.

Hi ha carlistes i marxistes,
i també alguns optimistes,
policies i espies,
i gent que no té manies.

I "la no intervención"
i "los del Real Perdón". (*)

Escrit publicat a El Mònic del mes de Febrer 2012·

De la cançó “Lletania. Historia ferroviària d’Espanya”. Per escoltar la cançó aneu a:

http://www.youtube.com/watch?v=XaUiLYUeQKU

.....I ARA L'ASSEMBLEA

Per començar felicitar a l'Olga González , companya de grup municipal i de partit per el seu nomenament com a vocal de la nova executiva del PSC de Tarragona, en el 5è Congrés cel.lebrat recentment en el Col·legit d’Advocats de Tarragona. Un pas important ja què per primer cop un company de Torredembarra passa a formar part de l’Executiva i per tant garantim que la veu de la nostra ciutat soni amb veu clara i contundent a l’òrgan de decisió més important del partit.

Hem deixat enrere el Congrés del PSC a nivell nacional i territorial, ara afrontarem l’Assemblea de l’Agrupació Socialista de Torredembarra. Molta feina per endavant, nous reptes, nous objectius i amb moltes ganes de ser útils a la nostra comunitat, posar damunt la taula alternatives i solucions als problemes que s’amunteguen de forma trepidant.

Una Assemblea que ha de donar un pas endavant en la integració i obertura del partit cap a tots els sectors de la població que vulguin integrar-se en un projecte renovat, d’esquerres, catalanista i torrenc per excel·lència, a on és projectin noves veus i a on siguem capaços de generar propostes i acords amples per tal de regenerar un partit que ha perdut pes en el territori en part per la manca d’informació i explicació dels postulats i en part per no encarar en el seu moment les arrels dels problemes intrínsecs en qualsevol partit.

S’haurà de fer autocrítica, és clar, però no ens pot encegar allò que ja queda lluny, sinó que ens ha de moure el futur, no ens ha de fer perdre el son allò que queda enrere, sinó el que esdevindrà amb un futur proper. Haurem de fer forts els llaços que ens fan sentir part d’aquest poble, apropar-nos a la gent, saber escoltar allò que ens diuen, allò que ens preocupa i ser capaços de generar noves complicitats amb tots els estament socials, econòmics i polítics per ser capaços d’oferir una alternativa a un Govern Municipal que ignora la paraula, que no planta cara als mals moments que estem patint a nivell global i ciutadà, que no s’enfronta sinó que accentua la crisi comercial, associativa i allunya i amaga a la ciutadania de les decisions més importants.

No crec que m’equivoqui si dic que a l’Agrupació Socialista de Torredembarra les ganes de treballar estan intactes, i que l’esforç anirà dirigit cap enfortir allò que mai hem perdut.

Bona feina companys i companyes !