I PERQUÈ NO RIUS ?

És que tot plegat sembla una broma.
Politics d’esquerres que fan servir les porres contra els que ells mateixos alimenten.

Polítics de dretes que mai en tenen prou amb el que tenen i volen més i més, no fos cas que....

Polítics que mai sabrem si son de dretes o d’esquerres, però que sempre sabrem de la seva estupidesa política, fent volant ocells per poder disparar-los amb mes facilitat...

Politics que trenquen els partits per desprès autodenominar-se re-agrupats, quins....

És que tot plegat sembla una broma.

Que bonics aquells temps a on l’enemic era un, gran i lliure.
Que bonic tenir segur que els dolents de les pel·lícules eren els nazis. No com ara que ja no hi ha dolents i bons, sinó dolents i més dolents encara.

Que bonics aquells temps on el marxisme era el marxisme, el feixisme el feixisme i els altres minories silencioses (ja), i no com ara que ja no sabem qui és qui, ni quan ni com, ni a on, que encara és mes fotut.

És que tot plegat sembla una broma.

Els corruptes persegueixen als jutges per dir que son corruptes, i no contents amb això fan gala de les seves “gales” pornogràfiques en els medis que ells mateixos tenen comprats i/o controlats, ves per on.
Els no corruptes s’amaguen sota les taules, no fos que qualsevol dit perdut els assenyalés i anessin a parar a gàbia acusats de mirar ..., valguem deus.

I els que no saben que fer els gats pentinen (bons feina, per cert).

És que tot plegat es una broma.

Perquè serà que no ric (ric, ric tu si que ets ric)

TRENTA ANYS I QUARANTA CIUTADANS I CIUTADADANES

Trenta anys.


Trenta anys semblen pocs però, sense adonar-nos, aquests trenta anys ens han caigut al damunt com si de petita i fina pluja es tractés.

Trenta ja.

Quants anys teníem llavors?. Pocs, direm. I es clar pocs, molt pocs comparats amb els anys de grisor i dictadura. Amb els anys que varem tenir que aguantar pors, persecucions , maltractes i menyspreu per tot allò que fos sinònim de llibertat.

Trenta anys d’Ajuntaments democràtics, i els temps encara estan canviant de forma galopant en les nostres vides quotidianes. I aquests anys els varem celebrar com es mereixen uns trenta anys de claror, d’alegria, d'esperances per un futur millor i mes lliure. Molt mes lliure per tots. Sí, ho varem celebrar com es mereixen trenta anys de millores en les nostres places, els nostres carrers, i com es mereixen trenta anys a on ens hem sentit vius i protagonistes de les transformacions realitzades, no només d’allò que ens envolta, sinó també de nosaltres mateixos i de la història.

A l’Ajuntament de La Torre es van reunir tots - o quasi bé -, aquells que varen treballar per aconseguir que tots siguem una mica mes lliures. Han passat moltes coses, moltes, en aquests trenta anys. Hem après a moure'ns amb la tolerància i amb el respecte a les idees, hem après a veure clar que tot és com una bufada d’aire i que per tant tot passa massa de pressa i que cal aprofitar el temps, per que d’aquí a trenta anys més, quan veiem les fotos d’ara direm: mira que joves érem.

A l’Ajuntament va parlar, més amb el cor que amb el cap, en Celestí Salort. Aquest home, incomprès, odiat, estimat i que ha mantingut una relació estranya d’amor i d’odi entre la població i el personatge públic, ens va parlar dels seus temps – que també son els nostres - , i ens va emocionar a tots. Va dir coses importants, molt importants, però el millor va ser que va voler deixar enrere els mals moments, les lluites polítiques fraticídes per donar importància a aquelles petites coses que fan que un alcalde comprengui el sentit de ser-ho. Ens va dir “el millor de tot era quan podíem ajudar a la gent a sol ventar els seus problemes, dels carrers asfaltats ja ni m'enrecordo”. En Celestí Salort ens va voler dir: apreneu de l’experiència, res es bo i res es dolent, tot es bo i tot es dolent.

I quanta raó té Sr. Salort !.

Quaranta ciutadans i ciutadanes

Quaranta van ser els ciutadans i ciutadanes del Carrer Antoni Roig que estàvem a la mateixa sala de plens a on en Celestí Salort va pronunciar les seves paraules.

Ells i elles van poder escoltar - en el transcurs de la reunió per explicar el projecte de “reparació del carrer” -, i per boca de l’actual Regidora d’Urbanisme, Mª Dolors Toda una frase que va ressonar com aire fresc dins de la política local: “Venim a proposar, no a imposar”. Sí, ho va dir precisament la dona que, com en Celestí Salort, ha estat – i esta - incompresa, odiada, estimada i que manté aquesta estranya relació d’amor i d’odi entre la població i el personatge públic.

Ells i elles – els veïns i veïnes -, i ella – la Regidora – i ell –l’Alcalde-, i elles i ells junts –Regidors i Regidores - quan van escoltar aquesta petita frase van recollir, d’alguna manera, l’herència dels trenta anys d’Ajuntaments democràtics i el fruit dels homes i dones que, des de la clandestinitats uns, i obertament altres, van lluitar precisament perquè la política fossin propostes i mai, mai mes, imposicions.

Felicitats a tots.

Publicat a El Mònic del mes de setembre 2009

CASTELLS

El diumenge 4 d'octubre hi ha el VII Concurs de Castells Vila de Torredembarra, 11 colles de país estaran presents a plaça per oferir les seves millors construccions. La colla de casa, els Nois de la Torre, volen fer la millor actuació de la temporada. Per fer possible l'objectiu els Nois de la Torre necessiten col·laboradors i col·laboradores per portar l'organització del concurs. Així doncs, faig una crida a persones que no siguin castellers i que estiguin disponibles el diumenge 4 d'octubre a les 8 del matí.Fer de guies, anunciar les construccions que farà la colla, estar pendents de les demandes i necessitats dels Caps de Colla, estar a les barres del bar (dins treballant), portar la “paradeta” de samarretes..., són algunes de les feines que ens tocarà fer. Qui tingui interès en col·laborar que deixi nom i correu electrònic.Salut!

ARENYS, I ARA QUÈ?

No deixarà d’esser un acte de provocació política. Miri com es miri. Pacífica, correcta, sense trampes ni cartró, però una provocació que, sincerament, crec que nomes ha reforçat a les polítiques ràncies espanyolistes. Segueixo pensant que els extrems es retroalimenten. I en el fons perquè?. El resultat ha estat que els independentistes no han resultat ser tants, si tenim en compte que els partits han callat com a putes (perdó). Bé no tots. ERC ha corregut per autoproclamar-se guanyador de no sé què. CiU també s’ho apunta, però és que CiU s’ho apunta tot (independentista, centrista, pal de paller....), Carretero també ens diu que l’èxit es seu, i ara surt en Laporta, que també diu la seva (foteu-li canya, que en som pocs). Què hem guanyat ?, millor dit, què han guanyat?, dons divisió profunda i “lo que te rondaré morena”.

Divisió entre els independentistes, que com ens ha recordat algun que altre líder de CiU, no en son tants dins del sí del seu partit i que s’ha afanyat a donar un toc d’atenció per la mes que possible confusió entre els seus votants (què dirà en Pujol de tot això?...”firmes” arr!!!). Divisió i per tant debilitat, pas enrere i apa a explicar-nos a tots que res de res.

I els espanyolistes?. Dons mira que bé. S’han afanyat a posar en Zapatero (també espanyolista, com ha de ser...ep!, és el President de l’Estat, que volen aquesta gent?), al mateix sac dels independentistes catalans. Quin desprestigi més gran!!!. I de rebot a tocar els dallonses als “sociates”, que en definitiva son”los que rompen España”, que carai!!. O sia que tot molt be. Quins grans favors els hi ha fet.

Sí, una provocació, pacífica, correcta, sense trampes ni cartró, però.......

LA FESTA.............es la festa, oiga

B O N A

F E S T A

M A J O R

APA...A GAUDIR, A BALLAR, A CEL.LEBRAR, A SER FELIÇ

VIST EL QUE S'ESTÀ LLEGINT...

Us vull donar a conèixer que a partir d’avui, i vist els comentaris despectius, d’uns i altres, aquest blog no publicarà escrits anònims o no, que nomes desprestigiïn a qualsevol persona, polític, cantant o pallasso, i que no tingui un mínim d’argumentació per aportar idees al debat i als comentaris.

Tot esperant que els meus col·legues de blogs, facin el mateix per tal de sanejar un xic aquest sense sentit en que ens estem envoltant tots plegats.

FONT IL.LUMINADA I FESTA MAJOR

Ahir al capvespre es va inaugurar la il·luminació de la font de la Plaça de l’Aragó, vull felicitar al propietari de la gelateria italiana (deliciosos gelats, per cert) que sense ell no hagués estat possible que els veïns (residents i esporàdics) gaudíssim d’un magnífic espai per les nits d’estiu, i, com no, a un veí de la zona, en Tomàs, que ha mogut cel i terra per aconseguir una plaça decent per la canalla, per els avis i per tothom. Potser, molts, hauríem d’aprendre de la senzillesa d’aquesta gent que sense res a canvi s’esforcen per millorar Torredembarra i el seu entorn, donant solucions als problemes i fent de la crítica quelcom de positiu per a tots.

Durant aquest acte d’inauguració, modesta, senzilla i entranyable, em vaig trobar a la Regidora de Cultura, Rosa Mª Guasch, entre altres. Naturalment varem comentar la Festa Major, que ja la tenim aquí al damunt.

Haig de dir, en honor a la veritat, que la vaig trobar un xic cansada pel l’esforç que està fent aquests dies, el que no vol dir que estigui sense força, car al contrari, té ganes i il·lusió i, els que la coneixem, ja sabem que a aquesta dona no la para ni els Deus existents.

Em va comentar que malgrat entrebancs i crítiques rebudes, està molt satisfeta de la Festa que s'està preparant. Que ja en té ganes que comenci i veure els resultats. Em va parlar dels grups que actuaran, i les “filigranes” que ha tingut que fe, ella i la comissió de les festes, per quadrar el pressupost d’ enguany.

A aquesta dona se la pot dir el que un vulgui, però negar-li les ganes i l’amor al poble, és realment inaudit (opinió personal i que no cal que compartiu, es clar).

BONA FESTA MAJOR A TOTS

....i a totes

NOSE, UN MERCEDES I LA RÀDIO MUNICIPAL

Llegeixo, i em quedo perplex, que el passat divendres es van produïr un seguit de fets violents a la sortida del NOSE. Jo no hi era, però no tinc cap problema, ni element per dubtar del que m’expliquen i el que llegeixo. També llegeixo que l’Ajuntament, en boca de l’Alcalde, del Regidor de Governació, i del Cap de la Policia, no en tenien coneixement de l’actuació portada a terme per els Mossos. Naturalment soc de l’opinió que aquests incidents, si son tal i com diuen, son molt greus i que l’Ajuntament i els afectats haurien de prendre les accions pertinents per aclarir els fets, amb la màxima urgència possible. Des d’ací la meva solidaritat amb els joves que van patir l’acció.

Un altre qüestió. En aquest mateix blog, i en el meu anterior escrit, s’ha creat una polèmica sobre un Mercedes (cotxe, es clar) que sembla que era o és, propietat de l’Ajuntament. Senzillament, no en tinc ni idea de què va tot això. Per tant penso que no estaria malament que algú expliques de què s’està parlant.

I per últim la Ràdio. Calmats els ànims d’uns quants, dir que :

Abans que res, felicitar a l’ex-director Albert Bonet, pel seu treball i esforç per endegar la emissora municipal. Ningú com ell, i ho dic per experiència, sap com és de difícil posar en marxa una infraestructura que sigui capaç de complir amb les expectatives d’aquells que han dipositat la seva confiança en un. Uns poden dir que era una bona ràdio, altres pensaran el contrari, però tothom ha de reconèixer el mèrit de l’Albert per fer una ràdio moderna, i que s’integrés plenament a les singularitats de Torredembarra.

Dit aixó donar la benvinguda al nou Director Joan Enric Vidal, i dir-li que no pari amb el seu empeny de fer una emissora millor, més oberta, més dinàmica, sense exclusions i amb l’esperit obert que m’ha demostrat fins ara. Ell, com a professional del mon de la comunicació, sap el que cal fer per tenir una programació a l’alçada del que es mereix La Torre i els seus habitants.

En seguirem parlant