Àmbit de Reflexió Socialista ( ARS ): Àmbit de Reflexió Socialista ( ARS )

Àmbit de Reflexió Socialista ( ARS ): Àmbit de Reflexió Socialista ( ARS ): Àmbit de Reflexió Socialista ( ARS ) ( això no és cap manifest sinó un Pla de Treball permanent ) A ÀMBIT de REFLEXIÓ SOCIALISTA volem s...

RELACIONS

Foto: detall sostre de la sala noble del patronat antoni roig

Des de les passades eleccions municipals el Govern Municipal ha estrenat una nova Regidoria, amb el nom de Relacions Institucionals, de la qual encara no coneixem exactament la tasca que ha de portar endavant més enllà del que el seu propi nom ens indica.

Mirem de fer un exercici poc freqüent entre els medis polítics locals, i oblidem el nom de qui és el responsable o el regidor de torn, i centrem-nos en la valoració estrictament política, situem-se a qualsevol altre poble de Catalunya i pensem per un moment que parlem d’un poble o ciutat de l’Alta Ribagorça – per exemple -.

Tenim al davant el que se suposa ha de ser un pont de diàleg entre el Govern i l’Oposició. Bé. Perfecta. Fins aquí tot sembla una bona idea. El problema comença quant aquesta Regidoria, no aclareix exactament fins a on arriben les seves atribucions, la seva capacitat de decisió, el seu grau de compromís i està mancat d’una infraestructura que permeti alçar els acords a la categoria de vinculants.

Què ens hem trobat?. De moment una paràlisi en el procés, cap pregunta, proposta o iniciativa pot aclarir-se amb el Regidor, ja que aquest ha de d’iniciar un nou procés amb els Regidors responsables de l’àrea en concret per tornar a la taula i donar respostes que poden ser o no acceptades. En cas negatiu el procés és torna a iniciar i així fins quan calgui. Pèrdua de temps. Esforços malmesos. Desencís. Cansansi. Sensació de Regidors cremats (inclòs el del Govern).

En la nostra primera reunió, el responsable de la Regidoria ens fa arribar la voluntat d’iniciar un camí conductor cap a la confecció d’un Pla d’Actuació Municipal (PAM), a on la oposició fes arribar les seves propostes i, a continuació, ser debatudes en el sí del Govern per la seva acceptació o rebuig. El món al revés. Quant majoritàriament els membres dels grups de l’oposició li fan veure al Regidor que hauria de ser el Govern qui presentes, no ja només als grups polítics, sinó al conjunt de la ciutadania, el seu programa de govern, per desprès ser debatut entre els diferents responsables d’àrea i poder, d’aquesta manera, realitzar propostes i/o esmenes, se’ns diu que això no existeix i que parlarà amb els diferents Regidors del Govern per “si volen” o “troben adient” fer acte de presencia a les reunions. Malament. Poc ètic. Evidència: no tenim PAM del Govern, el que ens confirma que el pacte ha estat, tal i com ja dèiem, un senzill repartiment de Regidories, sense cap orientació política d’allò que es vol fer. Improvisació. Desorientació. Manca de programa. Manca d’objectius. Perill.

A la següent reunió se’ns convoca per parlar de les Comissions que han estat aprovades per Ple i que encara dormen al calaix de l’oblit. Se li pregunta quines son aquestes Comissions i si, a part de les ja conegudes com ara la Comissió per un nou Reglament de Subvencions a les entitats culturals i esportives, existeix alguna altre. Se li demana si és coneixedor de si aquestes comissions han de tornar al Ple dons hem iniciat un nou mandat. El Regidor diu que no ho sap que ho té que consultar i farem una altre reunió. De nou pèrdua de temps. Esforços malmesos. Desencís i sensació de Regidors cremats (inclòs el del Govern).

Torna’n a l’inici de l’escrit és just valorar el paper del responsable de la Regidoria de Relacions Institucionals. És just, reconèixer el seu esforç i, per damunt de tot, la seva voluntat. Però hem de dir que sense que el Govern, del que ell és el portaveu, aclareixi o determini exactament què és allò què pretén i què entén amb “relacions institucionals”, i no doti d’una infraestructura adient a les seves pretensions, aquesta Regidoria no és més que un intent de tapar les mancances de comunicació, no nomes entre govern – oposició, sinó en el sí del propi Govern. Si hem de mantenir les “relacions institucionals” vives i profitoses, ens cal un compromís d’acords vinculants, una infraestructura a on el Regidor estigui arropat i recolzat, necessitem aclarir-nos per deixar de perdre el temps, fer valdre els esforços, i llençar a l’oblit el desencís i els Regidors cremats (inclosos els del Govern).

ESTEM DE FESTA

AGOST

publicat a El Mònic d'agost de 2011

Desprès de mesos políticament trepidants, l’agost se’m fa com un llarg parèntesis que em convida, i molt, a reflexionar del que ja queda’t enrere i, naturalment, d’allò que ha d’arribar. El mandat és llarg i la “cosa” no està per a bromes, ni per malgastar el temps ,em dic mentre miro la cuca de l’estiu com passa pel meu costat i em deixa un somriure mal dibuixat .

Tanco els ulls tot cercant una migdiada que em reconforti i, amb sort, em porti noves visions de futur. Però el cap em diu que no, que no és moment de migdiades egoistes i que per pensar el millor és caminar.

Decideixo anar a la platja, allà diuen que les idees flueixen com bolets a l’ entretemps. Trepitjo una “caca” de gos. Agafo lloc a la terrassa de la Quima (Xaloquell).Miro al meu voltant i els ulls visualitzen gent i més gent sota ombretes de colors, ampolles d’aigua i tovalloles plenes de sorra. Uns nens busquen espai per jugar, les avies els miren exactament com em mirava la meva iaia, i el senyor del costat llença un gemec inintel·ligible, però groller. Decideixo seguir camí per anar a caure a la mateixa pedra,és a dir torno a trepitjar la “caca” de gos. Sublim. Metres enllà, ja fora de Baix a Mar, el cable d’un fanal inexistent que surt de la terra, antic record de mala gestió, em fa entrebancar-me. Mal anem, si encara estem així.

Com que d’allà no en trec cap idea clara, me’n vaig cap el centre del poble. Unes jardineres i unes papereres recentment instal·lades, i que no se sap si s’han de pintar o bé el disseny és més modern del que jo puc imaginar, em fa preguntar-me si l’estètica del poble gira segons els gustos del Regidor de torn, o bé ha estat un estudi meditat i calculat. Si així fos, és que tot va molt de pressa, i la meva modernitat ha quedat establerta al somni etern. Uns pares criden als seus fills farts de veure’ls córrer pel carrer donant voltes i més voltes a les moderníssimes jardineres. Allà, a la l’alçada de la plaça – sí home, la dels bars – un senyor vestit de turista contempla l’estètica modernista i amb un gest de llavis, nas i ulls a l’hora, sembla preguntar-se el mateix que jo. No, em dic, no anem bé.

Segueixo el meu contemplatiu passeig a la recerca de noves idees, pujo per Filadors i un grapat de gent s’atura de cop. Semblen contents. La realitat em diu que no estaven pas contents, sinó estranyats: un cotxe surt del pàrquing !!!. Carai, penso, malgrat la calor m’aturaré aquí mateix i esperaré tot esperançat la sortida de més cotxes, i mentre els compto les idees sortiran a ritme cansí, però vindran, segur que vindran.

Mig hora més tard, i sense cap cotxe que comptar sortint del pàrquing, torno cap a casa.

Sabeu una cosa?, aquest cop no penso perdonar la migdiada i esperaré el setembre, que entre festes, misses, concerts, fanfàrries, versots, reunions i més reunions carregaré piles, i els pensaments quedaran deslliurats del mes d’agost, de la calor i de la riallera cuca de l’estiu.

AIXÒ DE LA CORRESPONSABILITAT

Em va dir un company al començar l’actual mandat municipal: “a l’oposició tenim dos camins: seure, mirar i criticar o bé seure, treballar, criticar i ajudar, de nosaltres dependrà el camí a escollir”.

I vam escollir el segon, i d’ací va sorgir la paraula que més hem fet servir el grup socialista a l’ajuntament: corresponsabilitat de govern.

I era ben certa la reflexió del company. Els dos camins o les dues opcions, ens portaran a llocs ben diferents.

El primer a la “guerrilla”, anar-se a la muntanya i disparar a tot allò que es mogui sense solta ni volta, nomes pel fet d’estar a l’oposició. Aquesta posició és senzillament més còmode, la més fàcil de tirar endavant, i que no comporta cap compromís seriós amb la ciutadania. És la política del donar per fet que tot allò que fa el Govern està mal fet per inèrcia pròpia, i, per tant, no recolzarem res, ja que el fet de donar alternatives suposa treball i un desgast polític que és pot pagar molt car. Però els resultats dels darrers anys de “guerrilles” no ens va portar a cap bon port. No cal enganyar-nos.

L’altre camí és més laboriós, més complicat, però a la vegada més gratificant, més honrat i més sensat si en realitat el que volem ser és, com som, el partit d’alternativa de govern, els que en un termini més o menys llarg – dependrà i molt de la situació política en que ens trobem en aquells moments a nivell local i de país -, haurem de liderar un canvi profund en les formes i amb les maneres de governar Torredembarra, amb polítiques socials justes i al servei dels interessos generals i no pas dels individuals.

Aquest és dons el camí escollit, per la senzilla raó que un partit de Govern no pot estar ancorat amb el NO permanent, un partit de Govern com és el PSC no pot estar de braços creuats sense cercar acords que facin avançar amb positiu les polítiques de ciutat.

D’ací, per exemple, el nostre posicionament sobre el tema del ROM (Reglament Orgànic Municipal) en el Ple del dia 21 de juliol,a on l’acord va estar impossible per temes de legalitat, i d’ací la nostra voluntat de seguir posant damunt el taulell de joc, alternatives que generin acords puntuals que estiguin en consonància amb el programa del PSC presentat en les darreres eleccions municipals.

Però que ningú s’enganyi, corresponsabilitat SI, ara bé ferms i durs quan calgui, quan les polítiques de l’actual govern sortint de les regles més elementals del joc democràtic (no és de rebut certes imposicions pel senzill fet de tenir una majoria numèrica de regidors), durs i ferms amb els nostres posicionaments quan des del Govern s’incompleixin acords de plens, quan hi hagin decisions arbitràries i quan el Govern ignori contínuament les propostes presentades per altres grups que no pertanyen als que el Senyors Alcalde, anomena com els “seus”.

No, no anirem a les “guerrilles”. Treballarem, serem honrats i sensats, tal i com exigeix la població a un partit que més tard o d’hora liderarà el canvi polític a Torredembarra.

Notul.la: us recomano llegir: http://rr-cuadernodeopinion.blogspot.com/2011/07/el-ultimo-pato-julio.html

BIMESTRALS

Potser, per alguns, el fet de realitzar un Ple Ordinari Municipal bimestral no tingui més importància que el temps. Potser, per aquells que han votat a favor, creguin que d’aquesta manera s’agilitzarà el plenari i que per tant tot anirà millor. Potser, per alguns que durant la seva campanya electoral donaven la paraula a la ciutadania en els seus mítings (com ara el GIT), creguin que un cop arribats al Govern sigui millor no escoltar les desavinences, les critiques o les propostes que representants legals de la ciutadania puguin fer a un Ple cada mes. I fins i tot, potser que alguns dels mateixos que van aprovar aquesta proposta no n’estiguin pas d’acord amb ella. La fidelitat a un pacte inexplicat fins ara, obliga, pel que sembla, la disciplina del vot.

Corria l’any 2003 que tots, repeteixo: TOTS, els regidors de l’ajuntament van considerar oportú confeccionar un Reglament Orgànic Municipal (ROM) a on quedés per escrit les regles del joc democràtic. Aquesta unanimitat venia donada al fet que tots i cadascú dels Regidors d’aquells dies, sabien de la necessitat de garantir la paraula, garantir la participació i donar transparència a la gestió. Feta la llei feta la trampa, podeu pensar alguns, però la voluntat d’aquells que van estar compromesos amb la democràcia no ho pot posar en dubte ningú.

Però el temps passa, i actualment, segurament pel fet que alguns dels que ara governen no van patir la mordassa de la dictadura, desconeguin la significació del dret a la paraula, per que, de fet, realitzar cada dos mesos un Ple a on es poden realitzar precs i peguntes és, precisament evitar-les, no és, per què enganyar-nos?, ni organitzar, ni agilitzar el ple, és senzillament no deixar parlar durant dos mesos als partits de l’oposició. Així de clar, així de senzill, així de d’autoritari, així d’absolutista...

Ara dons, ni veu als plens, ni veu a una emissora que fa dos mesos que no realitzen cap entrevista a membres de l’oposició, quan el Sr. Alcalde disposa d’un programa setmanal i els Regidors de Govern disposen del temps que volen i més, per donar explicacions del seu, presumptament, bon treball. Ens donen (gràcies), una senzilla columna de no més de 120 paraules a l’òrgan escrit municipal (per cert, també cada dos mesos), i així anem fent.

Copiant en Serrat diria que seria fantàstic que no perdéssim sempre els mateixos i que la força no fos la raò.

Sense paraules

10 ANYS DE MÒNIC

Escrit publicat a El Mònic 14 de juliol 2011

Deu anys poden ser molts. Si es tracte d’un medi de comunicació és una barbaritat. Si el medi de comunicació és de caire local és un miracle. Si tenim en compte que la majoria dels ingressos del medi local procedeix dels comerços, i tenint en compte la crisi que fa temps que patim, deu anys de vida és una estupenda noticia pels ciutadans de La Torre, El Mònic ho ha aconseguit i aquest és un bon motiu per celebrar-ho com cal.

Ara s’obre un nou camí. La premsa escrita local és segons els experts, els medis que millor futur tenen al davant seu. Per aconseguir això caldrà, a partir d’ara, quelcom més que bona voluntat, caldrà començar a obrir noves formules de participació de la majoria d’entitats i persones vinculades a la vida política i social de la població per garantir una pluralitat que a voltes acostuma ser molesta pels governants, però tant necessària pels lectors. Un diari local no nomes ha de ser un reflex acurat i supervisat per les institucions locals i comarcals, sinó també una finestra oberta a la pluralitat de idees que, en definitiva, sigui una camara fotogràfica d’allò que l’envolta.

N’estic segur que s’aconseguirà i que des de El Mònic tots hi tindrem veu i lletra. Felicitar a l’equip del diari i deixar constància de la meva disposició i de tot el grup municipal socialista a ajudar a millorar i a engrandir la premsa local