dissabte, 29 de març de 2008

QUE NO....

Tornen a fer circular rumors.No és el primer ni serà l’últim. Què si hem trencat l’ AGRUPACIÓ, que si estem tots barallats, que si no sé què de la meva vida privada,ara toca dir que hem pactat per entrar al Govern.

Tots sabem qui fa córrer aquests rumors, son aquells que voldrien veure’ns sota la corda del Govern. Ja sabem qui son els interessats en desprestigiar-nos. Ja sabem qui son aquells que juguen amb les paraules per posar una mica mes nerviós a aquell que volia ser i no és. Ja sabem el que volen promoure.

Però NO. Per activa, per passiva, per moltes coses què és diguin es que NO, que NO i que NO.

Si volen insistir en dir falsedats ja s’ho trobaran. De fet els convilatans, aquells que viuen dia a dia al carrer ja saben de les seves mentides i els seus interessos. Potser millor que treballin més per Torredembarra i menys pensant amb el partit.

divendres, 14 de març de 2008

JA TENIM PLA....I EL FUTUR QUÈ?

En el darrer Ple, el Consistori va aprovar el Pla d’Inversions (2008-2011) per a Torredembarra.

Ja vaig comentar en el seu dia que em semblava tot un encert començar a marcar l’horitzó per saber cap a on s’encamina la nostra ciutat. Així ho he pensat i així ho hi donat a conèixer al Regidor d’Hisenda i a tot aquell que m’ha volgut escoltar. Per suposat que aquest no es el Pla que haguéssim fet des de la formació política a la que pertanyo. Si més no amb la seva formulació inicial, ja que aquest Pla no anat precedit d’una veritable i profunda reflexió sobre el disseny de ciutat que volem en un futur, però, sincerament, crec que hagués estat una “quimera” posar d’acord als 7 grups municipals a l’hora de dissenyar la ciutat “perfecta” o quasi.

De fet, cap grup ha estat capaç de plantejar un escenari diferent a l’actual, com si hi haguessin cartes amagades, o bé que, en el fons, cap partit, ni del Govern ni de l’oposició hagui fet l’esforç de debatre el model a proposar (es com si tots haguessin dit: que ho faci l’altre).

Aquest fet ens demostra, un cop més, que ara per ara existeix un profund distanciament entre Govern-Oposició, Govern-Govern i Oposició-Oposició. O sia, tinc la sensació que s’actua més per impuls que per raonaments ja estudiats o debatuts. Ho va dir ahir un membre del Govern: “Tots tenim un model de ciutat al cap”.La llàstima es que encara no coneixem pas, i crec que tot apunta que això no canviarà, el que pensa cada un del grups.

Tots estarem d’acord amb un seguit de qüestions bàsiques:

Ens cal una ciutat amable al servei dels més dèbils; de fàcil accés; forta amb l’aspecte comercial i turístic; capaç d’oferir serveis a la ciutadania; una ciutat segura i neta, amb una important força associativa i cultural; una ciutat amb un creixement ordenat, respectuosa amb el medi ambient a la vegada que moderna, atractiva i dinàmica a l’hora que dinamitzadora.

Però, com fem aquesta ciutat?; com aconseguim avançar en tots i cadascun d’aquests conceptes? I quin temps necessitem?.....

Donar ara i aquí una resposta a títol personal no serviria de res. Segurament les formes no serien compartides, però si crec que el fons es indiscutible.

Naturalment, per avançar, hauríem d’esser capaços de deixar de banda les diferencies polítiques i centrar-se en allò que uneix. El que jo no sé, és si son /som capaços de donar una veritable resposta a aquestes preguntes, i si existeix la ferma voluntat d’iniciar aquest procés. Personalment hi tinc dubtes.

Sempre he pensat que seure i deixar anar idees es un bon exercici democràtic, ara bé que hi hagi voluntat de fer-ho es un altre tema. Potser, només potser, la iniciativa no hauria de sortir necessàriament de les forces politiques; potser, només potser, seria molt més eficaç que les diferents entitats i associacions agafessin el protagonisme i fossin ells el que plantegessin als partits la necessitat d’un enteniment per el be de la ciutat ja que,pel que sembla, per sí sols son incapaços de tirar endavant.

És molt possible que aquesta proposta quedi en un no res. Sí els que tenen la responsabilitat de dinamitzar la participació no tenen clar no només els objectius, sinó ni tant sols la necessitat de posar en marxa el procés, vol dir que de res serviran les crides a l’entesa que faig des d’aquí.

Potser, només potser, la veritat és que no existeix un interès real i sincer, i que tot plegat només siguin jocs de paraules i ganes de marejar la perdiu, amagant al seu darrera la veritable consigna: quan pitjor vagin les coses, millor per el meu partit.

Potser, només potser, la realitat ens digui que la veritat és què ningú ha fet ni tant sols una mínima reflexió sobre aquesta qüestió, i que en el fons els espanta la seva pròpia incapacitat per aglutinar esforços encara que aquests vagin exclusivament destinats a millorar el nostre futur, com a persones i com a ciutat.

Potser, només potser, l’aprovació del Pla d’Inversions ens serveixi per treure’ns la son de les orelles. O no