dimarts, 23 de desembre del 2008

El hijo de Solé Tura lleva al papel el documental sobre la vida de su padre





Noticia publicada en diferents pàgines web

Barcelona, 6 dic (EFE).- Albert Solé, hijo del histórico político catalán Jordi Solé Tura, ha convertido en un libro su documental sobre la vida de su padre, ahora enfermo de Alzheimer.

"Bucarest, la memoria perdida" (Ara Llibres), de 159 páginas, condensa los recuerdos sobre Solé Tura que cuentan a su hijo muchas de las personalidades que se cruzaron en su larga trayectoria, desde sus años de militancia comunista, el exilio, la colaboración con la Radio Pirenaica en Bucarest, su papel protagonista en la Transición, la redacción de la Constitución, el posterior salto al PSC, su etapa como ministro de Cultura, hasta su experiencia bajo el Alzheimer.

Desde Santiago Carrillo hasta Manuel Fraga, pasando por Jordi Pujol, Montserrat Tura, Jorge Semprún o Anny Bruset, primera mujer de Solé Tura y madre de Albert, los testimonios van desfilando a lo largo de la obra para ofrecer retazos de la vida del ex dirigente del PSUC y del PSC y uno de los 'padres' de la Constitución.

Profesor universitario y fundador de una célula universitaria clandestina del PSUC en los años cincuenta, Solé Tura tuvo que exiliarse en los años sesenta.

Desde Francia fue enviado en secreto a Bucarest por órdenes del PCE, en 1961, para encargarse de las emisiones en catalán de Radio Pirenaica.

Solé Tura se llevó a su mujer, que dio a luz a Albert en 1962, aunque por razones de seguridad, para evitar que las autoridades franquistas descubriesen el verdadero emplazamiento de los estudios de la Pirenaica, se inscribió al niño como nacido en Hungría.

Las estrecheces con que vivían en Bucarest, el enfermizo secretismo que rodeaba su misión y la opresiva sociedad rumana, que se preparaba para sus peores años con Nicolae Ceausescu, llevaron a Anny a marcharse de vuelta a Francia con su hijo Albert, a quienes se uniría Solé Tura en 1964, poco antes de ser expulsado de un PCE en plena crisis por el enfrentamiento de Carrillo con Fernando Claudín y Jorge Semprún.

Solé Tura regresó años después a España, donde fue uno de los fundadores del grupúsculo maoísta Bandera Roja.

En 1968 fue arrestado, encarcelado y torturado, pero su suerte cambiaría con la llegada de la democracia, cuando formó parte de la ponencia redactora de la Constitución, en representación del PSUC, partido en el que había sido readmitido al absorber Bandera Roja.

dilluns, 22 de desembre del 2008

DESITG


SALUT, LLIBERTAT, JUSTÍCIA
I
IGUALTAT


BONES FESTES A TOTHOM





divendres, 19 de desembre del 2008

LA MOCIÓ D'ERC

No sé molt bé quina era la intenció de fons de la moció presentada per ERC que, en caràcter d’urgència, es va presentar ahir al Ple de l’Ajuntament de Torredembarra, a on és pretenia la destitució de les funcions atorgades per l’Alcalde com a Regidora d’Urbanisme a Mª Dolors Tosa (l’AGRUPACIÓ). Moció que va ser rebutjada per nou vots en contra , o sia per majoria que ara no els hi agrada als d’ERC i que van classificar com “majoria aplastant”. COM SI ELLS NO HAGUESSIN ESTAT EN MAJORIA MAI !!!.


Qui dels que ahir ocupaven places de regidors i amb dos dits de front no creu que Mª Dolors Toda es una bona regidora d’urbanisme?. Estic segur que ni ells (ERC)s’ho creuen. A què juguen: a gastar, a provocar, altres tipus d’interessos (fins i tot de caire urbanístic?) no ho sé pas, però políticament parlant ERC ha caigut amb un, per a mi, greu error. L’error de voler erigir-se com el salvador de la “pàtria” i llençar les seves urpes en contra d’allò que ells consideren el dimoni.

De fet només es un acte sense sentit i de cara a la galeria. Si el que volien era fer trontollar l’equip de govern, l’efecte ha estat tot el contrari. Han sortir més reforçats davant de la il•lògica i del “harakiri” polític d’ERC. Sí el que creien era que tots els grups de l’oposició saltarien de joia i farien front comú i que els recolzarien a l’hora de fer fora a la Regidora, anaven equivocats, ja que dubto molt que s’hagués aconseguit un cop escoltada la única intervenció per part d’un partit que no esta al govern, que les "bones" intencions d'ERC haguessin arribat a bon port.

Per molt que volguessin disfressar la moció com un acte de bones intencions i pel bé de La Torre, la realitat es que ho han fet per interès polític i personal. Polític per acontentar a una part del seu electoral, que mai a cregut amb la necessitat de partits independents; i personal per la mania persecutòria que sempre han tingut vers la Regidora en qüestió i per la necessitat de netejar la imatge d’un líder desgastat i fora de temps i de lloc, i que cada dia que pasa va perdent recolzament intern i extern. Un intent de desmarcar-se del seny i fer un acte “espectacular” i populista que segur (ja ens ho han anunciat),seguiran amb un campanya dura a modus de papers.

Ells han escollit el camí de la confrontació amb l’absurd com a bandera. El Govern ha decidit la coherència i el treball.

Caldria què, seriosa i humilment, ERC fes un acte d'autocrítica dels seus darrers anys, veure per on anat els seus errors i fer una política de propostes i d’idees que realment tinguin sentit i serveixin als interessos generals de La Torre. El demes es fum. Fum i més fum.

Ells sabran

dijous, 18 de desembre del 2008

El Pacto Antitransfuguismo ha declarado 3 casos de transfuguismo y ha enviado otros 9 a la Comisión de Expertos Independientes

(notícia apareguda avui al: http://www.webmurcia.com/nacional/5059-el-pacto-antitransfuguismo-ha-declarado-3-casos.html )


El Pacto Antitransfuguismo ha declarado 3 casos de transfuguismo y ha enviado otros 9 a la Comisión de Expertos Independientes# La Comisión de Seguimiento del Pacto Antitransfuguismo ha estudiado 16 casos en su reunión de hoy



# El Ministerio de Administraciones Públicas ha informado sobre las mociones de censura sin transfuguismo registradas en el último semestre del año en 16 ayuntamientos
# También se ha conocido el dictamen de la Comisión de Expertos Independientes sobre los casos Firgas (Las Palmas de Gran Canaria), Altafulla (Tarragona), Mengíbar (Jaén) y Calonge (Girona)

La ministra de Administraciones Públicas, Elena Salgado, ha presidido hoy la reunión de la Comisión de Seguimiento del Pacto Antitransfuguismo, que ha analizado los casos denunciados desde la anterior sesión, el 28 de julio pasado, y otros casos pendientes. Además, la Comisión ha hecho balance de las mociones de censura presentadas en los ayuntamientos sin que existiera transfuguismo y ha recibido el dictamen de la Comisión de Expertos Independientes de los casos remitidos a la misma.

ESTUDIO DE CASOS DE TRANSFUGUISMO DENUNCIADOS

Durante la reunión se han estudiado 16 casos presentados por los partidos políticos que integran el Pacto Antitransfuguismo. Se han analizado las denuncias de 11 nuevos casos desde la última reunión celebrada en el mes de julio: Oliva (Valencia), Pobla de Farnals (Valencia), Águilas (Murcia), Huelma (Jaén), Campdevanol (Girona), Mont-Ras (Girona), Aitona (Lleida), Piloña (Asturias), Chiclana de la Frontera (Cádiz), Torrelles de Foix (Barcelona) y Mos (Pontevedra). Los casos de Constantí (Tarragona), Quismondo (Toledo) y Torredembarra (Tarragona), presentados fuera de plazo, no han podido verse en la Comisión de Seguimiento del Pacto.

dimarts, 16 de desembre del 2008

QUINA VERGONYA !!!









“Quina vergonya, portava més de dos anys demanant a l’ajuntament que fessin neteja, i ara en menys de cinc mesos el nou Ajuntament ja ho ha fet”.

Aquest es un dels comentaris que aquest mati s’han deixat sentir per part d’una mare que recollia el seu fill a una escola propera al solar que mostra la fotografia. Aquest es un de tants comentaris què és poden escoltar en molts llocs de La Torre quan fan referència a accions que porta terme el nou Ajuntament. Molts, com és el cas d’aquesta veïna o bé com ara els veïns del centre en el tema d’escombreries, o aquells ciutadans que demanaven circular en bicicleta pel bell mig del poble, o aquells que aquests dies veuen com un tram de vorera se’ls hi està arranjant desprès de molts cops demanar-ho, no és poden creure que, en tant poc de temps, s’hagin solventat part dels seus problemes o reivindicacions.

Molts han estat i estaran els problemes sense resoldre, també és podrà dir que moltes coses no s’estan fent com s’esperava, però si una cosa ha demostrat aquest ajuntament, son les ganes de treballar i de fer-ho tot parant l’orella, o sigui escoltant.

La vergonya, en aquest cas, es veure com hi havia coses que SI es podien fer i no és feien. Ha calgut molt poc temps, treball i ganes, per demostrar que quan una cosa es vol fer, es fa. I punt.

dilluns, 15 de desembre del 2008

DE QUE SE RÍE........





Estic completament segur què ha estat un dels presidents nord-americà més impopulars arreu del món. S’ho ha guanyat a pols. Ara fa pocs dies deia que la guerra d’Irak va ser una equivocació (només ens falta l’Aznar, l’altre, Tony Blair, també va reconèixer l’error). Segurament del mandat d’en Bush mantindrem a la memòria dos fets: l’atac a les Torres Bessones i el llançament de sabates per part d’un periodista irakí en la seva darrera visita “clandestina” al lloc “més segur de la terra”. Com veieu un trist bagatge per un president del país més poderós del món.

Fa molts anys Quintin Cabrera va musicar un poema d’en Mario Benedetti, que ací es va titular “Sr. Presidente” i que, crec, li va d’allò més bé al home que va portar al món a una guerra sense sentit en nom del món lliure.

Aquí la teniu:




Que vida más diferente la suya y la mía señor presidente.
Mientras yo vivo en un rancho
que se cae de pobre siempre trabajando.

Usted es un terrateniente
que vive en palacio
rodeao de sirvientes.

Que vida más diferente la mía y la suya señor presidente.
Que vida más diferente...

Que vida más diferente la mía y la suya señor presidente.
Mientras yo igual que el peludo (arado)
metido en la tierra me reviento y sudo.

Usted maneja mi suerte
cupando importado
en Punta del Este.

Que vida más diferente la mía y la suya señor presidente.
Que vida más diferente...

Que poder más diferente el mio y el suyo señor presidente.
Mientras yo hago milagros
con agua y fideos donde comen cuatro.

Usted es un mago vidente
por que a un gesto suyo
brotan los banquetes.

Que poder tan diferente el mío y el suyo Sr. Presidente.
Que poder tan diferente...

Que poder tan diferente el mío y el suyo Sr. Presidente.
Cuando doy un grito largo
tengo a cien encima
que me hacen ahogarlo.

En cambio esa misma gente
a usted le hace venía
cuando grita fuerte.

Que poder tan diferente el mío y el suyo Sr. Presidente.
Que poder tan diferente...

Que medidas diferentes se toman a veces Sr. Presidente.
Dicen que andan unos monos
tomando medidas para hacerme un pozo.

Que son individuos
con armas modernas
y un apodo antigüo.

Que medidas diferentes se toman a veces Sr. Presidente.
Que medidas diferentes...

Mientras yo tomo medidas
pa' achicar el cinto
cuando no hay comida.

Usted las medidas toma
achicando ramas
pa' hacer cachiporras.

Que medidas diferentes se toman a veces Sr. Presidente.
Que vida más diferente.
Que poder más diferente.
Que vida más diferente.


Ya me fui.

Quintin Cabrera

dijous, 11 de desembre del 2008

BARÇA-MADRID (un divertiment)





No tinc per costum parlar de futbol. Però avui ho faré, perquè vist el què s’ha vist, i els merdes del R. Madrid, el carrer viu el caliu del clàssic com feia temps.

Jo, no m’amago, sóc culer des de fa molts anys, masses, i avui el cos em demana parlar d’aquest tema i posar-vos una enquesta intranscendent (en realitat com la resta) per passar els nervis (els culers), per distreure-us (la resta) i per patir, sí, si, per patir encara més, els seguidors del R. Madrid.

Amén

dimecres, 10 de desembre del 2008

ENDIVINI ELS DRETS



ELS DRETS HUMANS 60 ANYS DESPRÈS


ENDIVINALLA: Ets capaç de trobar en menys de quinze segons, quin artícle NO s'està complint ?


Article 1

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 2

Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.



Article 3

Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4

Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.


Article 5


Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.


Article 6


Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.


Article 7


Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8

Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9

Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10

Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.


Article 11


Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 13

Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14

En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.
Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 15

Tota persona té dret a una nacionalitat.
Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 16

Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

Article 17

Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.
Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.


Article 19


Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Article 20

Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21

Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.
La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

Article 22

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Article 23

Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.
Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.

Article 24

Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.


Article 25


Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.

Article 26

Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.

Article 27

Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28

Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 29

Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.
En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.


Article 30


Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

dimarts, 9 de desembre del 2008

AMB BICI !!!!





Després de molts mesos prohibit circular amb bici pel nucli antic de dalt la Torre, per fi ho podrem tornar a fer-ho.

Aquesta ha estat una reivindicació que ha durat molt de temps, i ara, per fi s’ha aconseguit. Molt d’aquest èxit es deu a la lluita que ha portat a terme el grup d’ABG a la nostra vil•la, una lluita que he i hem compartit i que ara s’ha fet realitat. Estem contents de l’èxit i de la sensibilitat demostrada pels regidors corresponents.

divendres, 5 de desembre del 2008

QUE CONSTI.....





Tantes esperances, tantes il•lusions, tanta lluita, tanta desesperació, tanta por, tants cants, tants poemes, tantes cançons, tantes vides, tantes paraules, tantes dissertacions, tants incrèduls, tants creients, tantes glòries vanes, tants cops, tants badalls, tantes urgències històriques, tantes falsedats, tantes veritats amagades, tants pactes, tantes lletres escrites, tantes lletres esborrades, tantes coses aborrides, tantes pel-licules, tantes pel-liculetes, tants i tantes morts...

30 ANYS DE CONSTITUCIÓ.....

dimarts, 25 de novembre del 2008

dilluns, 24 de novembre del 2008

ENDAVANT LA BORSA D'HABITATGES PER AL LLOGUER SOCIAL

(PUBLICAT A LA REVISTA SOM-HI- NOVEMBRE 2008)


Fa un parell de mesos en aquesta mateixa revista, us donàvem a conèixer els principals objectius que des de les regidories amb responsabilitat de l'Agrupació, volíem portar a terme en els propers mesos.

Cal dir que algunes d'elles ja estan en marxa i d'altres han començat ja a caminar de forma que ja podem dir que el pla establert per les regidories s'està portant conforme al nostre compromís amb la ciutadana amb total transparència i dedicació.

En aquest mateix número ja us informem de la iniciativa de la Regidoria d'Urbanisme per tirar endavant la creació d'una Borsa d'Habitatge per al Lloguer Social. Aquest era un dels gran temes encallats fins ara a l'hora que també era un dels grans reptes per el present Equip de Govern.

Aquesta Borsa d'Habitatge té com a objectiu principal impulsar l'atenció que molts sectors de la nostra població, principalment els joves i altres què no disposen d'ingressos elevats, ens han estat reclamat des de ja fa temps: facilitar i incrementar l'oferta de lloguer a uns preus més accessibles, tant en la vivenda de nova construcció com d'aquelles que ja estan en el mercat.

Tanmateix, aquesta proposta, suposa la mediació de l'Administració local en el procés de lloguer impulsant les garanties als propietaris per decidir-se a ofertar habitatges, avui vuits, pel seu lloguer.

En la proposta del conveni a signar amb ADIGSA, la Secretaria General del Departament d'Acció Social i Ciutadania amb l'Ajuntament, queden perfectament definits els compromisos municipals, entre els que s'inclouen, entre altres, l'assessorament jurídic i tècnic sobre habitatge i normativa aplicable als contractes de lloguer, la conciliació entre l'oferta de l'habitatge i la demanda i, la tramitació de les sol•licituds d'ajuts i subvencions de les quals puguin beneficiar-se les parts implicades.

Aquest és, dons, un gran pas endavant, en la confirmació del treball iniciat des d'aquesta Regidoria, i què, creiem, serà cabdal en uns moments de dificultats econòmiques per a moltes famílies del nostre municipi. No cal dir que des de la Regidoria d'Urbanisme estem a la vostre disposició per tal d'aclarir dubtes i informar sobre el procés.

divendres, 21 de novembre del 2008

BORSA PER AL LLOGUER SOCIAL

Mentre que ahir, en el Ple, es va fer una petita xerrada de cafè entre el grup majoritari de l’oposició i alguns membres del Govern debatin temes de tanta importància per a Torredembarra com conèixer amb qui es discutía una Regidora no se sap encara quin dia (més de 20 minuts d’intens i valorós debat que va fer que més d’un fotés el camp de la sala de Plens), un anava pensant amb el poc temps que és va dedicar a una de les propostes cabdals per el nostre municipi i que va rebre la felicitació de tots els grups de l’oposició (uns, tot s’ha de dir, amb la boca petiteta i a disgust). Em refereixo a la creació d'una Borsa d'Habitatge per al Lloguer Social.

La proposta consistí amb l’aprovació de l’inicií de converses per a signar el conveni amb ADIGSA, la Secretaria General del Departament d'Acció Social i Ciutadania amb l'Ajuntament, per prestar per gestió directa aquests servei a la nostra ciutat. Un servei que més a més, i com va especificar la Regidora d’Urbanisme, M. Dolors Toda, no tindrà cap cost pel Municipi.

Tothom sap el què això significa per a alguns sectors de la nostra ciutadania , més encara en uns moments de crisi com la què patim, i més concretament per els joves i famílies amb pocs recursos econòmics a l’hora d’accedir a habitatges de lloguer a un preu per sota del mercat.

No sé quin ressó mediàtic i social tindrà aquest fet, però al mateix que va fer l’oposició en el Ple d’ahir, crec que tots ens hem de felicitar per aquesta iniciativa de la que tothom en parlava i que ara ja s’aconseguí

PRÀCTIQUES A MUNTANYANS




Uns 300 alumnes del Departament d'Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona fan les seves pràctiques aquest curs a l'espai natural dels Muntanyans entre els mesos d'octubre i novembre. Principalment, aquestes pràctiques consisteixen a inventariar vegetació i el seus índexs de diversitat i mesurar la salinitat del sòl, utilitzant el laboratori del Cal Bofill. Enguany és el 15è any consecutiu que ens visiten estudiants de Biologia i actualment existeix un conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra, a través del centre d'activitats mediambientals Cal Bofill, per a desenvolupar aquesta activitat.

dijous, 13 de novembre del 2008

Una bona notícia

La Policia Local de Torredembarra ha posat en marxa aquest mes de novembre la nova Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) amb l'objectiu de donar la màxima atenció possible als veïns i visitants del municipi, amb qualitat de servei i atenció personalitzada i especialitzada, tal com ha explicat el regidor de Governació, José Oviedo, que també ha destacat que aquest servei es coordina amb els Mossos d'Esquadra. Cal tenir en compte que amb el desplegament dels Mossos, a Torredembarra s'ha tancat l'oficina de denúncies del quarter de la Guàrdia Civil i per aquest motiu ha calgut reforçar i millorar el servei d'atenció de la Policia Local.

Aquesta nova oficina està formada per un caporal i tres agents especialitzats i restarà operativa les 24 h, si bé l'atenció directa serà des de les 9 h fins a les 21 h, de dilluns a divendres, i de 9 h a 13 h i 17 h a 20 h, els dissabtes. Les principals funcions són:

Atenció, moderació per a la resolució de queixes veïnals.
Realització de diligències judicials, denúncies de qualsevol fet delictiu.
Creació de la Unitat d'Atenció a la Víctima (dones, menors, etc.).
Gestió dels llibres de registres (identificacions, atestats, objectes perduts, etc.).
Interlocució amb l'OAC dels Mossos d'Esquadra, Partit Judicial, Serveis Socials i altres.
Realització d'informes tècnics sobre els accidents de trànsit.
El regidor José Oviedo ha destacat la funcionalitat d'aquesta oficina en el tracte més acurat i personalitzat per als ciutadans que requereixen dels serveis de la Policia Local, molt especialment en el moment de presentar qualsevol denúncia. També es disposa d'un vehicle per desplaçar-se quan sigui necessària la recollida in situ de la denúncia o el requeriment veïnal, atenent al Pla de Proximitat que està instaurant la Policia Local per poder apropar-se a les necessitats dels ciutadans descentralitzant els serveis.

Dins de la nova OAC, el regidor de Governació ha destacat la creació de la Unitat d'Atenció a la Víctima que dedicarà una especial atenció a persones que hagin estat víctimes de la violència domèstica, d'un fet delictiu o que hagin sofert lesions causades per accidents o fets fortuïts.

Els quatre àmbits principals d'actuació seran:

Violència domèstica.
Persones ferides en accidents, sigui de trànsit o accidents laborals.
Persones víctimes de delictes greus, com violacions, robatoris amb violència o intimidació, etc.
Altres víctimes en sentit ampli (persones amb problemes d'inseguretat concreta, persones desplaçades, persones grans, etc.).
Les intervencions bàsiques amb les víctimes de violència domèstica seran:

Assessorament previ a la denúncia. Informació sobre els tràmits a seguir, sobre què suposa l'ordre de prohibició d'apropament, sobre si cal o no presentar denúncia, assessorament en els dubtes sobre qüestions pràctiques, etc.
Acompanyament i assessorament en la presentació de la denúncia.
Coordinació dels acompanyaments al jutjat en els judicis, si s'escau.
Assessorament posterior al judici.
Derivació a altres serveis: Servei d'atenció psicològica a dones maltractades, Serveis Socials, etc.
Seguiment informàtic cas per cas, comprovació de la vigència de l'ordre de prohibició d'apropament.
Assessorament en els tràmits a seguir, noves consultes en els problemes derivats de la nova situació, etc.
Altres intervencions d'aquest servei aniran encaminades en els supòsits de menors, seguiment de persones grans, intents de suïcidi, persones conflictives, sobredosi, persones en estat etílic, persones sense sostre, determinant-se en cada cas l'actuació a realitzar.

En aquest àmbit, es treballarà en coordinació amb Serveis Socials, agilitant l'arribada d'informació, fent seguiment dels casos detectats i efectuant reunions conjuntes amb la víctima i Serveis Socials en casos greus, a la recerca de solucions conjuntes als problemes plantejats.

Amb aquesta iniciativa, el regidor José Oviedo ha comentat que es pretén oferir als ciutadans un millor servei, d'una forma més propera i eficaç, però tenint en compte que ara es dóna el primer pas d'un procés que tindrà una implantació de llarg recorregut.


(de la pàgina web de l'Ajuntament)

dilluns, 10 de novembre del 2008

CAL SER TAFANERS

Aquest escrit que us publico no és pas meu. És de l'amic TAFANER- www.racodeltafaner.blogspot.com -i m’agrada’t molt i molt. Crec que sense ell saber-ho, o potser per què realment ho sap, ha donat en el clau de tot. Exigir als demes el que nosaltres no ens exigim és d’hipòcrites i vanitosos. Primer ens hem de conèixer nosaltres i ser fidels a nosaltres.

Com que no volia que passes desapercebut dins de la pàgina de comentaris, ho publico en el meu blogs, felicitant a l’amic desconegut, o no, TAFANER



"Reflexións:

No puc canviar les coses de fora, des de fora, sinó des de dins. Les coses moltes vegades no són com són sinó com les volem veure, els prejudicis en guanyen. I el passar la pilota als demés ens fa sentir més poderosos?. El món no és així, ni tan sols em val la frase l’hem creat així, sinó que el veiem així, i cadascú segons els seus principis i valors, la seva experiència el veu d’una forma o d’una altra .
Algú em dirà que tu i el teus companys veieu les coses iguals però si li preguntes amb algú d’una altra cultura o forma de pensar, potser la resposta és diferent.
Les coses les donen per fetes que són i moltes vegades semblen ser. Està ple de coses que no ens agraden, moltes que voldríem canviem però que fem?

Habitualment passem el mort als altres, sense adonar-nos que el primer canvi ha de ser interior, primer en la meva percepció, després ficant-se en la pell de l’altra.
Volem controlar les coses, però si no m’adono que sóc part del problema no seré mai part de la solució.

Un avió està a punt de caure, no puc dir ja li passo el problema a manteniment, no senyor jo vaig dins, és un problema meu i sóc jo ara que haig de resoldre’l.
Ens és molt fàcil dir que una persona És així i no que es comporta d’una manera, i d’aquesta manera no cal que analitzi perquè jo l’estic veient d’aquesta forma.
Les afirmacions absolutes i exteriors no ens ajuden a interioritzar i adonar-nos que potser que si vull canviar alguna cosa haig de començar en mi.

La meva forma de comportar-me, d’analitzar les situacions, de comprendre a la persona del cantó m’ajudarà molt més que no pas entendre que estic en una guerra plena d’ineptes.

Quantes vegades a la feina ens sentim que tot allò que diem va en contra del que pensen els companys o el cap.

Que sembla que et portin la contrària. Hi ha dies que tot surt al revés. I el més fàcil és treure la conclusió de que tots són uns...
Jo si vull agafar les rendes de la meva vida primer haig de mirar que puc canviar de mi, potser cal millorar el meu interior, cal veure les coses d’una altra forma, no ser tan intransigent amb les meves veritats cap a fora i veure en que puc millorar des de dins.

Els problemes sempre són de fora, jo tot ho faig bé?. Doncs no... no, perquè si és així que penso fer durant la meva vida?

Crec que haig de créixer com a persona i potser així podré canviar realment alguna cosa de fora.

A vegades veiem el món com si nosaltres fóssim unes víctimes. Realment ho som? Exagerem els problemes? Com he arribat a aquesta situació? No puc canviar a tothom però si la forma de veure el meu voltant i variar la meva forma de fer i de ser perquè a vegades haig de millorar.

El camí cap a l’excel•lència dura tota la vida i comença en un mateix i és en nosaltres mateixos que podem aconseguir els millors resultats.
Participació = Dialeg =Posarse d'acord.

Salut. "

dijous, 6 de novembre del 2008

AQUELL PROFESSOR D'ANGLÈS





Quan era petit en el poble de Mollet va arribar un bon dia un noi de color professor d'anglès. Aquest home va llogar un petit local que donava arran de carrer (concretament al Carrer Duran), i la seva classe es feia en una petita habitació amb una finestreta des d'on la canalla anàvem a observar tots intrigats la pell d'aquell home. A Mollet feia molts anys que hi vivia una dona que tots la coneixíem com a “la negreta”, però no era de pell obscura, o al menys no tant obscura com la d'aquell home que ens va arribar precisament dels Estats Units. Tota la canalla en parlava d'aquell home negre i tots el volíem veure, fins i tot si algun cop ens el trobàvem pel carrer tots fugíem corrents “no fos cas què”. De fet no ens ha d'estranyar aquesta situació, ja era el primer home de pell ben fosca que veiem al poble.

Un dia aquest home, no em pregunteu perquè, va aparèixer per casa convidat pel meu pare. Desprès de superar l'esglai que vaig tenir, vaig poder escoltar la conversa que tenien allà a casa entre el meu pare i ell. Recordo que el meu pare li va parlar del malament que els tractaven allà als EE.UU. I aquell home, modest i afable i llarg com un pal, només anava movent el cap d'amunt a avall, deixant anar un petit somriure molt de tant en tant, com si no volgués que ningú li recordes la situació de racisme que en aquells moments patia el seu país.

Poc temps desprès, al cinema, vaig anar a veure una pel·lícula que em va recordar la situació viscuda a casa “Adivina quien viene a cenar esta noche” amb un esplèndid Spence Tracy. Aquella pel·lícula ens va donar molt a pensar en aquells temps i malgrat la tendresa que volia reflexar, tots vam comprendre en els EE.UU un negre només podia triomfar i ser ben vist si es comportava com un blanc.

Ara als Estats Units a escollit a un negre (afro-americà, com és diu ara) com a President. Una notícia que a mi m'ha il·lusionat moltíssim i m'ha fet pensar i molt amb el patiment d'aquella gent ara no fa pas gaires anys. Quan jo era petit (i d'això fa quatre dies), ells no podien votar, els autobusos tenien zones diferenciades entre blancs i negres, les fonts d'aigua estàvem també separades de manera que un negre no baves en la mateixa font que un blanc i així amb un llarg etcètera.

Ara sento i escolto coses molt boniques. Fins i tot d'aquells que sempre han estat contraris a què els del Partit Demòcrata fossin els governants d'aquell país.

Escolto també moltes comparances malicioses amb el president del govern espanyol, sense tenir en compte les moltes diferencies entre un i altre país (en concepció, en cultura i en moltes coses més); hi escoltat fins i tot a un dirigent polític dir que “allò de la guerra de Iraq queda molt, molt lluny”, com sí de la memòria històrica es tractés, quan li han preguntat sobre el fet que el triangle de les Azores ja ha estat escombrat del mapa polític.

Enhorabona a l'Obama i a tota la resta del món

.

dimarts, 4 de novembre del 2008

LA PARTICIPACIÓ PORTA CUA...de lleó (es clar)

Llegeixo un bon article del company de blogs "Cua del lleó" que fa referència a l’escrit que vaig publicar al Mònic i reproduït a RESNOESMESQUI, titulat Associacions i Participació.

Cúa de Lleó dona per assentat que el què dic és l'inici de la intenció d’esfondrà el Consell Municipal de Sostenibilitat per part dels governants. Res més lluny d’això. I si el Govern té en el seu pensament moure el tema en aquest o altre sentit jo no em faig pas portaveu de cap idea què no sigui estrictament la meva i què alguns poden o no compartir.

L’article només posa en damunt la taula la necessitat de veure si el model escollit per obrir portes cap a la participació es o no la correcta. Si el model existent, es o no el més convenient, no ja per la institució sinó a la població, i més concretament a les entitats que estan ansioses per tenir veu dins del consistori d’una forma natural i democràtica que, ara per ara, siguem valents per dir-ho, no existeix.

I nom em val dir allò de: Qui vulgui venir que vingui. No és pas aquest el problema. La qüestió és si aquells que ens preocupa el tema, estem o no contents amb el que hi ha ara, si cal modificar o no, si cal reobrir o cercar nous camins que generin una dinàmica diferent a l’actual i on les entitats, i ciutadans, estiguin veritablement representats i es sentint útils en la confecció del seu futur

Ja sé que molta culpa la tenen els mateixos governants. Per mandra, per covardia o fins i tot per què el sistema de participació real acaben fent nosa a tots els polítics (molesta demanar l’opinió, no fos cas que aquesta no sigui la mateixa que la del representant escollit per les urnes, oi?).

Curiosament el mateix Cua de Lleó, inicia desprès, en el seu escrit, el debat. Per tant si hi ha debat vol dir que hi ha necessitat de meditar el que què tenim i trobar millores susceptibles per beneficiar al conjunt de la població.

És el Consell Municipal de Sostenibilitat un òrgan perfecte?. NO. És el CMS una eina tancada a ampliar la seva composició a altres maneres de fer i pensar?. NO.

El CMS té un paper importantíssim i tots convindrem que és un model que a uns quants ja els hi va bé, a molts els hi agradaria ampliar o modificar i, a altres fins i tot eliminar. Però no hem de caure a l’error de pensar que cap d’aquestes és l’encertada o no. Tot es pot plantejar. I sí dins del CMS es veu necessari fer l’esforç de portar el debat al carrer, penso seriosament, que ho tindria que fer. Què no ?, dons aquells grups, entitats, partits polítics, persones que sí ho creguin necessari que impulsin a fer-ho. Sí ni uns ni altres ho veuen convenient, dons tema tancat i cap un altra cosa.

divendres, 31 d’octubre del 2008

TREBALL

(Publicat a la revista Som-hi d'octubre 2008)

Aviat farà cent dies que aquest Govern va agafar la responsabilitat de tirar endavant la gestió del nostre municipi. La veritat és què han estat dies de molta feina per motius que a ningú se li escapa ja que de tots es coneguda la situació en el què vam trobar el Consistori, i per que calia adaptar i organitzar els departaments de manera que el treball fos més efectiu d'acord amb aquells nous objectius marcats en el pacte.

El treball, com dic és positiu en quan hem estat capaços de reconduir una situació alarmant què, degut als problemes de tipus polític existents en el sí de l'anterior govern, havien, pràcticament, paralitzat la gestió.

Tant mateix aquests ies ens han servit per inciar treballs que creiem iportants i que havien estat reclamats per bona part de la ciutadanía com ara les nogeciacions amb la Generalitat per posar les bases que permetin una solució al conegut tema de Muntanyans II, així com l'inici d'acords amb difernts propietàris de solars per tal d'iniciar la neteja dels terrenys. Hem iniciat també les gestions per reconduïr i sonar solució a la recollida de la brossa, iniciant els estudis pertinents per veure quina és la més apropiada sempre tenint en copte les peculiaritats del nostre municipi.

El més important de tot és què des de les Regidories a on tenim responsabilitats, hem intentat sempre, d'acord amb l'esperit del pacte signat, mantenir un diàleg obert i fructuòs amb les entitats i la resta dels partits polítics del Consistori, per aconsseguir establir acords que afavoreixin l'interés general de la ciutadania.

Naturalment respectem el parer dels diferents grups que en aquests moments conformen l'oposició i som i serem receptius a les seves propostes, però també sabem que la ciutadania en general és conscient de la situació i sabem que sabran valorar els esforços que estem realitzant per donar la màxima coherència a totes les nostres accions i decissions.






L'AGRUPACIÓ

dimecres, 29 d’octubre del 2008

ASSOCIACIONS I PARTICIPACIÓ

(Publicat a EL MÒNIC d'octubre de 2008)


Fa pocs dies que en van convocar a una reunió per tal de formar part d'una nova Associació de Veïns a Torredembarra. Un grapat de gent que viu entre el Passeig Miramar i la via de tren, és volen engrescar a formar part d'aquest ample ventall d'associacions i entitats que tenim a La Torre, hi ho fan amb la voluntat expressa de configurar un nucli veïnal que moltes vegades,masses, s'ha trobat marginat de la vida quotidiana de Torredembarra i per què creuen que ja es hora d'alçar la veu per tal de tenir un lloc en millors condicions a on viure. Naturalment aquesta es una bona iniciativa què cal reforçar si tenim en compte l'oblit que pateixen molts “barris” de La Torre a l'hora de tenir-los presents per tirar endavant iniciatives i projectes que, des de les instàncies administratives, es porten a terme o bé què estan en projecta.

Ara bé, un dels problemes – entre els molts que ja tenen les associacions des del moment de la seva creació- en què és troba aquesta,i les altres associacions i entitats, es com fer arribar les seves reclamacions i reivindicacions a l'Administració local, ja què a l'actualitat no tenen un espai de debat per fer-se escoltar.

Fins ara sembla que allò que funciona és intentar veure al Regidor de torn i exposar-li el que creuen just per la comunitat que volen representar, i desprès dependrà de la sensibilitat del representant local, per tenir o no èxit en la seva reivindicació. Aquest, que ha estat el sistema utilitzat en molts casos, personalment no crec que satisfaci ni a uns ni als altres.

Si bé es veritat que des de l'entrada del nou govern les portes s'han mantingut obertes per a tots aquells que volen fer propostes o bé volen mostrar el seu malestar per carrers mal cuidats, voreres trencades, solars bruts (per cert amb aquest tema s'està avançant i molt amb la política d'acords que porta a terme la Regidoria de Serveis amb els propietaris per posar fi a la deixadesa que fins ara existia en molts solars de La Torre), etc., i què s'ha generat certa il•lusió per solucionar problemes molts concrets i que semblaven eterns, el cert és que ara caldrà trobar vies de participació amb cert grau d'imaginació a on tinguin cabuda totes les sensibilitats locals.

La solució, possiblement, passi per fer una reflexió profunda del paper que actualment esta jugant el Consell Municipal de Sostenibilitat, únic òrgan existent a l'actualitat a on es debat l'estat de la ciutat. Molts convindreu amb mi que cal fer una ampliació profunda del concepte de participació, i què sense la implicació directa d'entitats i, per damunt de tot, dels partits polítics, se'ns farà molt difícil, per no dir impossible, creure amb una veritable participació. No dic pas que el CMS no sigui representatiu, però el que sí es cert és que existeixen mancances i absències molt importants per poder dir, amb la boca plena, que aquest es el model participatiu què necessita Torredembarra.

Jordi Solé

divendres, 24 d’octubre del 2008

DISCULPI

El govern de la Torre es disculpa amb l'oposició




A.P.. Torredembarra.
L'alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, va disculpar-se ahir amb l'oposició pel poc temps que aquests han tingut per analitzar la revisió de les ordenances fiscals, que es van aprovar en ple extraordinari ahir al migdia. Les disculpes van permetre que PSC i ERC optessin per l'abstenció en comptes del vot negatiu. El canvi també va venir facilitat pel fet que el govern acceptés no pujar per sobre de l'IPC el preu de l'escola d'adults, tot i que sí que ho han mantingut en el cas de l'escola de música. L'ABG es va oposar a la revisió «per les formes» del tràmit.

(Diari de Tarragona)



Demanar disculpes un polític, és difícil o impossible. Demanar disculpes un grup polític és ja fins i tot inversemblant. Demanar disculpes tot un equip de govern és la “repera”. Però a Torredembarra s'ha fet. Sí de veritat. Tot un Equip de Govern, format no per un ni per dos , sinó per quatre (4) grups i una Regidora no Adscrita, ho ha fet. Ha demanat disculpes a tota l'oposició i al conjunt d la ciutadania. Em frego els ulls i la febre (aquest maleït constipat)ha pujat unes dècimes.

Disculpes per la manera de portar a terme l'aprovació de les ordenances fiscals. Disculpes per les formes que no s'ajusten a l'esperit d'un pacte què ha començat a caminar amb més dificultats que no pas les esperades.

Com han canviat les coses !!!. No recordo haver escoltat disculpes de cap equip de govern ni aquí, ni allà, ni més enllà, no ja per les formes, sinó pel fons de les qüestions (el fons, aquí, ningú ho va posar en dubte).

Les formes.Ai, les formes!!!. Completament d'acord s'han de vigilar, s'han de cuidar,s'han de mantenir, s'han de fer veure i s'han de tenir. Sigui com sigui. Fent els esforços que calguin.

Peró, renoi , s'han demanat disculpes!!!!!!.

divendres, 17 d’octubre del 2008

El Bueno el feo y el malo, Woody Allen , Paracuellos...i només en 80 dies

Poques coses a dir del Ple d’ahir. Més aviat avorridor. Només el “morbo” de veure com s’actuaria aquest cop per part dels grups de l’oposició. Però res de nou. Una mica, en algun grup, fent una paròdia de la pel•lícula “El bueno, el feo y el malo”. Però sense gràcia, sense el suspens i, el què és pitjor, sense banda sonora. Alguns detalls però que podríem remarcar:

La felicitació per part de la Regidora Suisana Navarro cap a la bona feina i dedicació d’en Juan Pérez, Regidor de Serveis. La també felicitació d’en Gerard Ciuró cap a la, en principi atacada, Regidora de Cultura Rosa M. Guasch per l’organització (esplèndida, per cert) de l’Exposició Homenatge al centenari de la Mort de Pere Romeu –que podeu veure a la Biblioteca Municipal, amb conferència inclosa càrrec de Josep Bargalló el proper dia 21).

Segon detall: el PSC se la té jurada a la Regidora d’Obra Pública Laura Pradeda. La bateria de preguntes semblaven punyals enverinats. Bé, com diu aquell de l’amor a l’odi només hi ha un pas, encara que a mi m’agrada més allò que va dir en Woody Allen (crec): Drama + tiempo = comédia

Un altre detall, l’esment a Paracuellos del Jarama per part d’un Regidor Socialista quan es debatia la moció presentada pel seu propi grup, ERC i ABG per l’anul•lació del judici a Lluís Companys. Curiós, molt curiós. Per cert tots els grups ho van aprovar, excepte, com era d’esperar, del PP. Un PP cada cop més fiança’t en les seves responsabilitats municipals però que segueix a peus puntetes les directrius del seu partit en quan és toquen temes relacionats a la política general. Està bé. Res a dir. Es el PP. Però el PSC no és el PP a nivell de política nacional (catalana, es clar), per això no em va deixar de sorprendre l’explicació de vot feta pels socialistes, malgrat que em consta que potser no era el sentit de tots els socialistes presents al Ple. Però tant si val. Barrejar “galgos con podencos”, com diuen ells, sembla regla d’or en els darrers escrits, comentaris i actuacions – dit sense acritud i respectant totes les opinions, com espero es respecti la meva -. Per cert la intervenció d’en Lluís Sunyer en aquest punt podria ajudar una mica a encarrilar posicions, si més no, de coherència política.

Un altre, detall dic. La seguretat en què és mou l’equip de Govern en el seu conjunt. Així vist des de lluny (no tant lluny com el sofà de casa, oi?), sembla com si haguessin estat treballant junts molt de temps. Qui ho havia de dir. Amb la por que tenien tots en el cos. Però mira per on. S’enforteixen les relacions i de rebot, s’enforteix la política i els camins marcats pel pacte per el consens ( tant mal interpretat ). S’han de polir coses?. Oh i tant !!. S’han d’explicar més?, es clar que sí. Però el Govern té menys de 80 dies de vida. I renoi com han canviat les coses. Bé, algunes potser no tant com alguns voldríem. Però ja arribarà, n’estic segur que arribarà....

divendres, 3 d’octubre del 2008

Llegint la premsa local

Llegint alguns articulistes d’aquesta població m’adono que , malgrat tot, encara seguim amb els mateixos “tics” de sempre. Cròniques que a voltes em semblen que no son d’aquesta població i què les llegeixo amb un posat entre admirat i sorprès. He de confessar , però, que més sorprès què no pas admirat. Seguim – o segueixen – donant voltes a qüestions que dissortadament es repeteixen constantment, com si amagar noms o posicions de les que no se senten afins, , com si recordar històries passades fos un model a seguir i, el què és pitjor, a enfortir.



Fa pocs dies parlàvem amb en Jordi Salvat, precisament d’aquest fet. Dèiem que a tots plegats ens costava molt no fe referència a temps passats per dibuixar el present i el futur, fins i tot. Estàvem d’acord en què és necessari portar un nou discurs en la política i en la societat torrenca per a superar temps no molt brillants per tal de generar un optimisme vers el futur. Teníem clar que segurament ens costarà, i molt, superar aquesta maleïda tendència a treballar en “contra de “ a fer-ho a “junt amb”. Es un mal endèmic que arrossegarem durant molt de temps, fins que generacions futures, més preparades i amb molta més imaginació, agafi el timó amb voluntat de treballar sense tenir en compte temps passats (oi, Montse?).



Per aixó penso que la premsa, local per suposat, ha de jugar un paper molt important en aquest afer. Ara, llegint el que s’escriu observo com les referències al passat segueixen fluint com si l’exemple d’allò que ja ha passat hagi de tornar a passar, com s’eviten noms i cognoms per no fer accent a una bona tasca senzillament perquè qui la fa no és de la corda del periodista (?), escriptor (?) o articulista (aixó sí). Dissortadament és ressalten les discordances, és mostren les “vergonyes” dels polítics, dels agents socials per damunt de les qualitats, de la feina; és valora molt més una mala notícia a una de bona, s’accentuen escrits en contra de qualsevol figura que sobresurti sense tenir en compte el treball que fa o ha fet, s’insulta subtilment fent referències a allò que podria ser i no és, o bé al contrari, allò que no és però podria ser. Es tot un exercici d’autodestrucció.



Hem de regenerar el discurs periodístic de forma que projectem un nou model de fer i de dir les coses sense tenir que decantar-se en “contra de”, sinó “junt amb” per anar agafant consciència que sense acords, sense consens i sense ganes de treballar es fa molt difícil avançar en qualsevol projecta.



Potser no estaria malament què de la mateixa manera que demanem constants autocrítiques a polítics per la seva tasca, els periodistes o be els responsables de la comunicació local, escrita o no, facin també una autocrítica i es posin a fer la seva feina de manera eficient i al servei de tots i de totes

dijous, 25 de setembre del 2008

OBJECTIUS

(Publicat a la revista SOM-HI setembre 2008)

Fa poc més de trenta dies que el nou govern va iniciar el seu camí per tirar endavant un projecte capaç de superar temps passats i de crisi política força important i que, ara, sembla com si no hi hagués existit -mala memòria d'uns i remordiments d'altres?-. Ha estat sens dubte un mes molt intens, ja que ens hem trobat en un període de festes -Santa Rosalia i l'Onze de Setembre- i amb personal de vacances. Però ha estat també un mes molt positiu per anar aclarint l'estat en que ens hem trobat l'Ajuntament després d'un temps de desgovern. Tot això però no ha estat impediment per què l'Agrupació i des de les Regidories on hem agafat responsabilitats, comencessin a tirar endavant allò que varem signar en el Pacte pel Consens.

Nosaltres, i la resta d l'equip de Govern, ens hem implicat amb totes les nostres forces a tirar endavant projectes que creiem prioritaris a l'hora de definir un nou model de gestió molt més coherent i necessari pel bé de la comunitat. I ho fem amb les portes obertes, sense excloure a ningú qui vulgui tirar endavant el compromís que,en el seu dia,varem adquirir davant de la ciutadania. L'Agrupació ha defensat, ja des de l'oposició i ara en el Govern, un model transparent i així ho està fent en aquelles regidories que tenim responsabilitat.

Ens hem marcat uns objectius clars i què podríem resumir en els següents:

PRINCIPALS OBJECTIUS REGIDORIA D'URBANISME I MEDI AMBIENT

* Obrir la Regidora als ciutadans i entitats, responent tots els escrits amb la màxima agilitat
arribats a la Regidoria
* Reobrir el debat dels PEMUS, que afecten Baix a Mar i Casc Antic, amb els veïns i veïnes
* Reobrir converses amb veïns i comerços del Carrer Antoni Roig per rehabilitar l'actual
pavimentació del carrer
*Cercar alternatives per tal de Recuperar Muntanyans II sense cost per a la ciutadania.
*Agilitzar els tràmits per obres i llicències menors
* Creació d'una borsa de vivendes de lloguer tutelada per l'Ajuntament

PRINCIPALS OBJECTIUS DE LA REGIDORIA DE SERVEIS

* Obrir la Regidora als ciutadans i entitats, responent tots els escrits amb la màxima agilitat
arribats a la Regidoria
* Creació de la Brigada d'Actuació Ràpida
*Realització d'un estudi de viabilitat per la creació d'un nou servei de recollida de la brossa amb
la participació de la resta de grups polítics
*Neteja de solars públics, carres i places i gestionar la neteja de solar privats
*Incrementar el numero de passos per a vianants
*Realització d’un estudi per consensuar la gestió municipal de les zones blaves
*Reorganitzar i informatitzar la Brigada Municipal anomenant un nou Cap de Brigada

Algunes d’aquestes tasques ja s’han iniciat, com ara les converses per la Recuperació de Muntanyans II, les converses amb el veïns del carrer Antoni Roig, o bé la neteja de solars i l’iniciï de la creació de la Brigada d’Actuació Ràpida. Algunes d’aquestes accions han estat possible gràcies a la col·laboració directa de la ciutadania i d’altres amb la participació de la resta de grups polítics tant del Govern com de l’oposició.

L'AGRUPACIÓ


Us podeu posar en contacte amb el nostre grup municipal a través del local de l’Agrupació a la tercera planta de l’Ajuntament o bé al telèfon: 671 411 100

divendres, 19 de setembre del 2008

EL PLE, A MODUS DE DIVERTIMENTO

Mire usted señora Toda , usted tendrá la ley a su favor, pero no la razón
- Segueu arran….

Usted puede usar la ironía cuando esté en la oposición, Sr. Oviedo
- Segueu arran…..

Ha hablado usted mas a la prensa en un mes que el PSC en tres años, Sr. Masagué
- Segueu arran…..


Mire Sr. Ripoll yo ya no sé ni de lo que habla
- ….que la palla va cara

Lo que no pretenderá es dirigir mi discurso, yo digo la que me parece, Sr. Ripoll
- …..que la palla va cara

Jo tinc i estic en el meu dret de fer les declaracions que cregui més oportunes, Sr. Ripoll
- …..que la palla va cara



Les damos no 100, 200 días si hace falta (Enric Grangel)”

……que el Rei nostre senyor declarada ens té la guerra, segueu arran


El revisionismo es malo (Ramon Ripoll)
- Segueu arran….

Ens pot dir, Sr. Ardevol, que votarà en propers casos semblants de factures? (Susana Navarro)
- Segueu arran….

El Sr. Jiménez es un ciudadano normal, ya no està con nosotros (Ramon Ripoll)
- Segueu arran….

¿Sabe usted que es el número 34, Sr. Ripoll?, el número de ojos de los concejales, miré usted si me aburre (José Oviedo)
- ….que la palla va cara

Jo no li puc dir el que faré demà o demà passat, votaré en consciencia (Santiago Ardevol)
- …..que la palla va cara

El Sr. Jimenez, que sepamos, fue el Alcalde de Torredembarra (M. Dolors Toda)
- …..que la palla va cara

Les damos no 100, 200 días si hace falta” (Enric Grangel)

…………què el Rei nostre senyor declarada ens té la guerra, segueu arran




Notul-la: Ah, per cert, el Ple va començar amb petons

Bon cop de falç, defensors de la terra


(Espero i desitgo que ningú s'enfadi....ja sabeu que la palla va cara)

dijous, 18 de setembre del 2008

MUNTANYANS II....punt i seguit

(text extret de la pàgina web de l'ajuntament)


L'equip de govern de l'Ajuntament de Torredembarra continua els seus esforços amb l'objectiu de preservar el 100% del pla parcial Muntanyans II lliure de qualsevol edificació. En aquesta línia, aquest migdia, en representació de tots els membres de l'equip de govern, l'alcalde, Daniel Masagué, i la regidora d'Urbanisme i Medi Ambient, Maria Dolors Toda Esteve, han mantingut una reunió amb el director general d'Urbanisme de la Generalitat, Pere Solà, i la directora general de Medi Natural, Núria Bonaventura. La principal conclusió d'aquesta trobada és que no existeix la possibilitat d'aportar fons econòmics suficients, ni sostre, per a la recuperació de l'espai i que l'única via oberta és traslladar l'edificabilitat a un altre indret de Torredembarra.

La regidora d'Urbanisme i Medi Ambient ja ha anunciat que l'equip de govern encarregarà els estudis pertinents per poder aconseguir aquest trasllat d'edificabilitat. Amb tot, ha lamentat que la Generalitat en aquests moments no consideri factible posar terrenys de l'Incasol a disposició per poder oferir que part de l'edificabilitat que s'ha de traslladar es pugui fer en altres municipis de Catalunya.

A part dels representants de l'equip de govern, també han pres part en aquesta reunió els regidors Susanna Navarro, Gerard Ciuró i Lluís Suñé, com a representants de l'oposició. Tots, govern i oposició, s'han mostrat d'acord en preservar Muntanyans II de qualsevol edificació.

D'altra banda, i prèviament a la reunió d'avui, l'equip de govern va mantenir un primer contacte amb l'empresa propietària dels terrenys del pla parcial Muntanyans II, la qual es va mostrar disposada a traslladar els seus drets urbanístics a d'altres zones, dins o fora de Torredembarra.

dimecres, 17 de setembre del 2008

A VOLTES AMB LA DIADA

Estic un xic sorprès pels arguments que s'estant utilitzat per queixar-se per l'eliminació (?), en el programa oficial, de l'ofrena floral per commemorar la Diada Nacional. Quedi per endavant què jo soc dels que crec que s'hauria d'haver mantingut per aquelles entitats, associacions i partits que volguessin fer aquest acte, i és fins i tot raonable què és demani a l'Ajuntament què torni a ser restaurat aquest acte, ja que molts considerem que aquest és un gest de respecte cap aquells que van defensar a Catalunya. Soc dels què pensa que no costa res combinar els actes i arribar a punt d'acord entre les forces polítiques per tal de no ferir sensibilitats i fer una Diada al gust de tothom.

Ara bé, utilitzar això com un atac frontal a la institució, fent o intentant fer veure que aquest es un Ajuntament que dona l'esquena al poble -el que equival a dir que el poble només son els partidaris de l'ofrena- hi ha un llarg camí. Utilitzar aquest fet per a dir que aquest Ajuntament no és dialogant ja em sembla un xic fort, i més tenint en compte l'escàs o nul diàleg que van mantenir els que ara reclamen el què ells van ser incapaços de fer en el seu dia. De la mateixa manera que considero molt poc ètic que cert partit polític, en afany de protagonisme, o com a acte de rebeldia malentès, és negues a fer costat a la institució en el moment que l'Alcalde va fer la proclama. Una proclama com mai s'havia fet pel seu contingut catalanista i ple de conceptes que molt sovint trobem en el discurs d'aquells que no van tenir el respecte que es mereixem tots els ciutadans de Torredembarra, pensem com pensem. Us imagineu que els membres de l'oposició a l'anterior govern, que eren la majoria en el consistori, haguessin actuat de la mateixa manera en tots i cadascun dels actes realitzats anteriorment?. Per què, sincerament, ni a CiU, ni al PP, ni al GiT ni a l'Agrupació se'ls va consultar mai la realització dels actes, i tots els partits citats van considerar que s'havia de recolzar a la institució en actes d'aquest tipus.

Crec que hi ha hagut cert interès en voler fer passar aquest govern com el què no és. Crec també que l'oposició intenta rearmar-se fent gestos que a la llarga els pot perjudicar, i crec també què intentar portar tensió no servirà més que per allunyar posicions, dificultant en el seu dia acords que son veritablement cabdals pel futur de Torredembarra. Ep!, no els hi nego el dret a opinar, ni de dir ni de fer allò que creguin més oportú per els seus interessos, però les formes son importants.

dilluns, 1 de setembre del 2008

TORREDEMBARRA: FEM NOSTRE EL FUTUR

(publicat a EL MONIC d'agost de 2008)

Finalment hi ha hagut acord. Per fi hi ha nou Govern Municipal. No ha estat pas fàcil per la complexitat i la diversitat d’idees que representen cadascun dels grups que hi formen part, però l’esforç ha valgut la pena per la il·lusió què ha generat en un gran numero de conciutadans i conciutadanes, ja que tots, i quan dic tots vull dir exactament això, sabíem que calia posar fi a una situació insostenible que només era un entrebanc per avançar i enfortir la institució municipal. Aquest acord, denominat “Pel Consens”, significa i vol ser quelcom més què un senzill repartiment de regidories, ja que des d’un principi es va posar damunt la taula un fort debat vers les necessitats reals de Torredembarra i les solucions que és volien donar a cadascuna d’elles.

Voldria dir que aquest “Acord pel Consens” està molt lluny d’aquell pacte què és va produir l’any 2003, malgrat què veus interessades així ho volen difondre com a senyal de mal estrugança. I és diferent, entre altres moltes coses, per les següents dues raons.

La primera, i la més obvia, és què els participants de l’acord son, majoritàriament, persones noves amb un tarannà, idees i pensaments renovats, el que significa, d’entrada, què ja no existeixen un seguit de vicis heretats per la turbulència política dels darrers anys. I naturalment, i a ratlla de l’anterior, les formes d’entendre la política i els raonaments dels partits que hi ha al darrera, son completament diferents, ja què han après dels errors passats i només volen mirar cap endavant.

I la segona, i crec que fonamental, és la consciència existent entre els signants de la gran responsabilitat que han adquirit davant del poble, i per tant què s’han de fer les coses de la millor manera possible, tenint sempre en compte la voluntat real de veïns i veïnes.

Ara bé, també cal dir que no serà pas fàcil i què el camí a recórrer es llarg i, segurament, hi hauran errors i encerts. Què les coses canviaran?, es clar que sí. Què hi haurà una major sensibilitat cap a les necessitats de La Torre?, naturalment. Què no serà el mateix un govern de nou persones què un de vuit, sis i finalment quatre?, és indubtable.

Per on poden venir les grans dificultats

Crec que principalment per la desorganització municipal i les mostres patents de la mala gestió que s’ha heretat, i que sembla que està florint en els primers dies de contacte amb la institució. No em pertoca a mi parlar d’això, si cal ( i volen ), ja ho faran els nous gestors i ja explicaran ells com han trobat la casa gran.

A mi personalment el què em preocupa es la campanya de descrèdit que han iniciat - mitjançant diaris d’àmbit català desconeixedors de la realitat torrenca - alguns partits de Torredembarra què no han estat capaços de superar crisis internes, incapaços de dirigir i gestionar la tasca encomanada per la ciutadania i què només pretenen confondre i crear malestar entre els partits signants de l’acord i, el què és pitjor, entre la població. Potser caldria fer una reflexió profunda sobre les estratègies polítiques que cal dur a terme d’ara endavant. De moment alguns han escollit l’estratègia de “fer mal” a les persones i no pensar amb el què és vol i necessita a Torredembarra. Ataquen a persones, ataquen a partits i ataquen a tot i a tots els que no siguin de la seva corda, i això, crec, no es bo per ningú, i no ho és perquè ho fan sense reflexionar, sense sentit i sense arguments. Ara son presoners de la seva pròpia incapacitat (no cal oblidar que la situació de crisi municipal i política l’han creat ells i només ells en son els
responsables). Aquestes estratègies, lícites o no segons els ulls que ho mirem i el cantó a on s’estigui, no ajudaran gens ni mica, però estic segur, o al menys això ho vull creure, que superaran aquesta etapa i què tard o d’hora és posaran a treballar pel bé comú, i el seny s’imposarà a la ràbia i el dolor.

Per acabar només voldria animar a la població de La Torre a aprofitar el moment i a participar obertament fent escoltar la nostra veu i a fer complir allò que se’ns ha promès. Ciutadans i ciutadanes de Torredembarra: fem nostre el futur.

divendres, 29 d’agost del 2008

L'equip de govern de Torredembarra intentarà aturar les obres de Muntanyans II



( Foto: Diari el Punt )

De les obres d'urbanització del polèmic pla parcial Muntanyans II a Torredembarra ja tan sols queda per executar el soterrament d'una línia elèctrica. La resta de treballs (carrers, voreres, fanals i caixes elèctriques) estan ja acabats, i tot fa pensar que aviat la promotora podria sol·licitar el permís per començar a edificar els 550 habitatges previstos.

El nou equip de govern torrenc (CiU, l'Agrupació, el PP, GIT i una regidora no adscrita), juntament amb representants de l'oposició, va poder comprovar ahir, in situ, l'avançat estat d'aquests treballs, que la mateixa regidora d'Urbanisme, Maria Dolors Toda, va qualificar d'executats «en un 99%». Una realitat que podria ser un obstacle a l'hora d'aconseguir «recuperar l'espai» i evitar que s'hi edifiqui, objectius que l'alcalde, Daniel Masagué, va destacar ahir envers el pla parcial.

De l'estat actual dels terrenys, l'executiu va mostrar la seva preocupació sobre la canalització del torrent de Gibert, especialment al pas sota la carretera N-340, on el pont sota el qual discorrerà l'aigua en cas de pluja va semblar massa baix als regidors. «Teníem entès que una canalització va de més a menys, però aquí és al revés», va afirmar Toda.

Els membres de la Plataforma Salvem els Muntanyans, que van seguir la visita dels polítics des d'una distància prudencial, també van centrar les seves crítiques en aquesta canalització, que, segons afirmen, s'ha executat sense el permís de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i que consideren un dels màxims indicatius del caràcter inundable i de zona humida dels terrenys de Muntanyans II.



SOLUCIONS EN SUSPENS
Com afrontar ara el repte d'aturar aquest pla parcial contigu a l'espai costaner protegit de Muntanyans és la patata calenta que haurà de gestionar aquestes pròximes setmanes l'executiu. De moment, la primera prioritat és reunir-se al setembre amb l'empresa promotora, Vegas de Guadaira, per plantejar-li la que el govern considera la sortida ideal: traslladar l'edificabilitat a uns altres terrenys del municipi. Els regidors, però, no van voler donar pistes sobre quins seran els solars concrets que proposaran, tot i que el regidor d'Urbanisme va dir que s'havia parlat d'alguns punts, però que un estudi en profunditat haurà d'esperar a un hipotètic sí de la promotora.

A més, l'Ajuntament reobrirà els fronts, fins ara poc fructífers, de la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient. En el primer cas, el 17 de setembre hi ha concertada una reunió des de fa setmanes amb les conselleries de Medi Ambient i Política Territorial. Pel que fa al ministeri, volen posar sobre la taula la destinació dels deu milions d'euros per Muntanyans II que ICV va introduir en els pressupostos. «No és el mateix negociar sense res que fer-ho amb deu milions de partida», va explicar l'alcalde.

Mentrestant, però, caldrà esperar que l'empresa no demani el permís per edificar –una concessió que, segons el govern, dependrà d'informes tècnics i no de decisions polítiques–, mentre continua la incertesa sobre el contenciós presentat per la plataforma, que es mostren convençuts que anul·larà el pla.


(Diari de Tarragona):

El nou equip de govern de Torredembarra encapçalat per Daniel Massagué ha decidit reactivar les actuacions del consistori per a què el projecte de Muntanyans II pugui aturar-se. Aquestes accions les duran a terme 'malgrat els riscos jurídics', ha dit Massagué, que comporta aturar unes obres que, en principi, són plenament legals. Des de la plataforma Salvem els Muntanyans es mostren esperançats després de la reunió mantinguda amb l'Ajuntament aquest dimarts i asseguren que aquest equip de govern és 'més responsable que l'anterior' ja que estan disposats a impedir que es construeixi en una 'zona inundable'.

L'Ajuntament de Torredembarra s'ha de reunir el proper dia 17 de setembre amb representants del departament de Medi Ambient i el de Política Territorial i Obres Públiques per valorar la possibilitat d'aturar les obres de Muntanyans II. Si més no aquesta és la idea amb què els representants de l'equip de govern torrenc es volen presentar a una trobada planificada des de fa molt de temps i que s'ha anat posposant fins a la data fixada.

La reunió amb el govern, però, arribarà després que l'Ajuntament es trobi amb l'empresa constructora del projecte Muntanyans II i faci una visita a les obres, previsiblement a principis de setembre, tot i que encara no hi ha cap data concreta. La voluntat de l'equip de govern és arribar a un acord amb l'empresa i compensar amb terrenys una hipotètica aturada de les obres. Així mateix es confia en els deu milions d'euros que hi ha d'haver per a aquesta finalitat en els pressupostos de l'Estat.

Massagué assegura que l'Ajuntament no vol 'anar per lliure' i decidir aturar les obres sense parlar-ho amb els interessats però que si hi ha cap manera de fer-ho de manera cautelar s'aturaran tot i que 'hi ha accions que poden suposar riscos'. Massagué ha recordat que 'prefereix anar a la presó abans que posar en perill la vida de les persones', en referència a la inundabilitat de la zona.

Per la seva banda un dels portaveus de la plataforma Salvem els Muntanyans, Ramon Ferré, afirma que cal continuarlluitant per evitar que es completi la urbanització de la zona, tal com ja s'ha fet en casos com els d'un projecte urbanístic de Pals o bé a Torroella de Montgrí, al Baix Empordà. En ambdós casos, ha explicat Ferré, s'ha pogut tirar enrere un projecte similar al que afecta Muntanyans II, annex al PEIN de la platja dels Muntanyans.

Ferré espera també que la justícia resolgui a favor de la plataforma dos contenciosos interposats contra el conseller Joaquim Nadal per la decisió de desbloquejar el pla parcial que el seu departament havia bloquejat anteriorment i contra l'aprovació definitiva del projecte. Ambdues resolucions s'esperen per a l'any vinent i podrien suposar un element més de suport per a les negociacions que reprèn el consistori per salvar el paratge.

dijous, 28 d’agost del 2008

ALEGRIA...ES FESTA MAJOR



(Foto robada del blog de Rosa Mª Guasch)





BONES FESTES A TOTS I A TOTES

dimecres, 27 d’agost del 2008

Estat de comptes: UN GERRO D’AIGUA FREDA

(Publicat a la revista Som-hi del mes d'agost de 2008)

En el transcurs d’una roda de premsa, el nou Govern municipal va presentar a la població la situació actual en què és troben les finances del municipi. Llegint els medis de comunicació escrit, van poder veure diferents interpretacions d’uns números que l’hora de veritat eren els mateixos per tots, però cadascú d’ells (els medis) van posar l’accent a un o altre motiu del per què de les comptes presentades. La realitat, però, nomes és una: Les butxaques dels ciutadans per tirar endavant una gestió com cal, estan ben buides, i aquesta realitat ens diu que de les despeses previstes per tot l’any, és a dir per dotze mesos, ara només hi queda un tretze (13 %) per cent., i això dibuixis com ho dibuixis és sinònim de malaltia econòmica, que, segurament, es veurà agreujada per una situació de crisi generalitzada de la què Torredembarra no quedarà exclosa, de cara l’any vinent.

Se’ns ha volgut fer arribar diferents missatges: per un cantó se’ns diu que tot es deu a la manca de llicencies d’obres per la crisis de la construcció, què si bé es un factor important, no ha estat, ni molt menys, el més determinant; per un altre, ens han dit que l’actual Equip de Govern, per solventar una situació tan fotuda, proposa rebaixar els sous als treballadors de l’Ajuntament, quan en realitat va estar negat, de forma clara i contundent, pel mateix Alcalde Daniel Masagué, a la mateixa roda de premsa. I per últim, ens han dit que si no hi ha diners es degut a que s’han fet moltes coses per la ciutat, el que entra en contradicció amb el descontent generalitzat entre la ciutadania per la manca de serveis i la deixadesa què existeix en qüestions elementals pel benestar i la qualitat de vida dels que vivim a La Torre.

També, i per acabar, se’ns ha volgut vendre, curiosament per part del partit que fins ara tenia la responsabilitat de governar mirant pel bé del ciutadà, que el pressupost era molt baix per les necessitats actuals d’una ciutat com la nostra. Sí partim d’aquesta base, que no discutim i a lo millor es encertada, la conclusió que podem tots arribar és què el fet que Regidories tan importants com Comerç, Promoció Econòmica, Urbanisme, Esports, Medi Ambient i Cultura, s’hagin polit (i perdonin l’expressió) més del noranta per cent (90%) i algunes fins i tot el cent per cent (100%) del seu pressupost pel 2008 nomes en set mesos, tant sols ho podem definir-ho com Mala Gestió.

Mala gestió pel fet què els anterior governants tenien que preveure (i més encara si ens argumenten que el pressupost era baix) què l’any té dotze mesos i què les necessitats d’una població no s’aturen al mes de juliol sinó al desembre. Mala gestió, per un altre banda, pel desconcert que suposa anar movent diners d’una partida cap una altra per tal d’anar tapant forats ocasionats per una previsió deficient, què a la llarga comporta lligà de peus i mans qualsevol iniciativa que pugui sorgir en alguna d’aquestes o altres àrees del Consistori.

Una mala gestió que pot quedar exemplificat en el següent cas: un camió al servei de la Brigada Municipal va quedar aturat per una avaria. Durant el període de tres mesos el va substituir un camió llogat a una empresa de Vinaros (?!) que tenia el cost de mil cent euros (1.100 €) mensuals, es dir una despesa de tres mil tres-cents euros (3.300 €). El nou Govern, un pic va ser coneixedor d’aquest fet i desprès de localitzar el camió avariat, el va portar a reparar. El cost de la reparació va ser de menys de cinc cents euros (500 €). Aquest tràmit (administratiu, pressupostari i la reparació) ve trigar set (7) dies. Ara la Brigada ja té el seu camió i el contracta amb l’empresa llogatera de Vinaros ha quedat rescindit.

Sigui com sigui, els números presentats son un gerro d’aigua freda per la ciutat, que ara haurà de fer malabarismes per tal de tirar endavant, no ja els projectes que és puguin tenir, sinó el dia a dia que tant important és pel bé de tots.

L’Agrupació

diumenge, 24 d’agost del 2008

...les butxaques ben buides

"Les botigues ben plenes,
les butxaques ben buides,
les teues, les meues, les seues.
Però és hora de saber
qui és qui les té plenes".

=Societat de Consum =. Raimon 1.970 =


Uns quants numeros de l-Ajuntament de Torredembarra presentats pel nou Equip de Govern. De fet un gerro d-aigua freda per tots els que vivim a La Torre. Mala Gestio o desgovern?

Promoció Econòmica -
Executat el 100% del pressupost.- Total àrea: 20.000

Comerç -
Executat el 99%- Total àrea: 40.000

Urbanisme -
Executat el 98%- Total àrea: 47.000

Comissió actes: -
Executat el 98%- Total àrea: 80.000

Esports -
Executat el 97%- Total àrea: 325.460

Medi Ambient -
Executat el 97%- Total àrea: 1.333.000

Serveis -
Executat el 89%- Total àrea: 3.165.900

Seguretat Ciutadana -
Executat el 86%- Total àrea: 243.300

Ensenyament -
Executat el 85%- Total àrea: 443.854

Benestar Social -
Executat el 66%- Total àrea: 232.750

dijous, 21 d’agost del 2008

JUAN PÉREZ, REGIDOR DE SERVEIS



En Juan Pérez, actual Regidor de Serveis, no sembla pas un polític, de fet ell mai ha volgut reconèixer aquesta faceta seva i sempre m'ha dit: “Tu si lo eres, però yo nunca lo seré”.Haig de dir que no he pogut convence'l mai que, quan s'està al món de la política, un passa a ser polític tant si es vol com si no. Però ell res de res. De fet sempre m'ha recriminat el meu llenguatge tant polititzat enfront del seu llenguatge senzill i planer.

Ha passat temps,molt temps des de què ens coneixem, i hem tingut moltes hores de feina plegats preparant reunions, debats i treballs (ell com a president i jo com a secretari de l'Agrupació), i sempre ens hem entès d'allò més bé. I a mida que el temps va passant veig que molts cops la raó s'ha girat en contra meu i ell n'ha sortit reforçat.

Per molts actuals companys a l'Ajuntament, en Juan ha estat una sorpresa. Per a mi no. Jo ja coneixia la seva dedicació a la ciutat, el seu treball i la seva gran voluntat de tirar endavant projectes . Entenc que per a molts sigui un perfecte desconegut. Però no és pas així al seu barri (Clara) on ha estat, fins fa pocs dies, President de l'Associació de Veïns de Montclarà, ni per a molta altra gent que a anat a buscar-lo per posar en marxa la seva associació o per explicar-li tal o qual problema del seu carrer.

Ell, en Juan, es una persona honrada i treballadora, que s'alça a les sis del mati per anar a l'Ajuntament i què des de què és Regidor s'està fent un fart de parlar, escoltar i estudiar problemes i veure com els pot solucionar. És una persona que transmet confiança (segurament per allò què no sembla pas un polític) i què saps què quan ell et diu que et mirara de solucionar allò o allò altre, ho farà.

En Juan és una persona conciliadora, què posa per endavant els interessos col·lectius als individuals, per ell tots som necessaris, per ell ningú és imprescindible.

Tot això també be a “cuento” per alguns comentaris que s'han fet aquests darrers dies en alguns blogs per part d'anònims què, desconeixedors de la vàlua d'aquest home i amprats amb l'anonimat, han volgut posar en dubte la seva capacitat i la confiança que els seus companys tenim amb ell. En Juan es una mica reflex d'una nova forma de veure les coses (la política i la vida) que ara ha entrat a governar en el nostre Consistori, és una mica allò que molts voldríem que fossin els polítics: accessibles i propers.

Vull,amb tota la meva humilitat, felicitar a en Juan Pérez, per la seva feina i encoratjar-l'hi a no defallir en el seus ideals i que els porti com a bandera de servei a la ciutadania i al conjunt de Torredembarra.

Si, Juan, sí.

A SOPAR PELS MUNTANYANS II

dijous, 14 d’agost del 2008

REUNIO EQUIP DE GOVERN - PLATAFORMA MUNTANYANS II

Font: Nota de premsa de l'Ajuntament de Torredembarra

L'alcalde, Daniel Masagué, i els regidors de l'actual equip de govern van mantenir aquest 12 d'agost una primera reunió de treball amb la Plataforma Salvem els Muntanyans per concretar les línies d'acció que s'han de dur a terme a partir d'aquesta nova etapa amb l'objectiu d'aconseguir que el pla parcial Muntanyans II no es desenvolupi com a zona urbanitzable i, per tant, quedi lliure de tota construcció. De fet, la possibilitat d'aturar les obres en aquest sector és una de les prioritats de la nova acció de govern. Tal com ha explicat Masagué, la reunió va finalitzar amb l'acord unànime de reprendre la lluita pel salvar de la construcció urbanística un espai que voldrien integrar a la zona humida de l'Espai d'Interès Natural Platja de Torredembarra i Creixell.

En aquesta reunió ja es van definir quatre actuacions que es duran a terme a curt termini:

1. Visitar properament els terrenys del pla parcial Muntanyans II per conèixer de primera mà l'estat d'urbanització de la zona. L'alcalde convida a participar-hi tots els grups municipals de l'Ajuntament que així ho desitgin.

2. Mantenir una entrevista amb l'empresa propietària dels terrenys per conèixer la seva receptivitat davant la possibilitat de trobar una compensació.

3. Esbrinar si existeix realment la partida de 10 milions d'euros en els pressupostos de l'Estat que ICV-EUiA va anunciar que havien aconseguit introduir com a esmena en les negociacions amb el Govern central.

4. Assistir a la reunió convocada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per a tractar sobre Muntanyans II i que està previst que es realitzi a Barcelona el pròxim 17 de setembre.

L'alcalde ha recalcat que treballaran en totes les vies possibles per aconseguir recuperar els terrenys de Muntanyans II sense cost econòmic per al poble, amb el convenciment que encara no s'han esgotat totes les possibilitats de negociació

divendres, 8 d’agost del 2008

EXPLICACIÓ DE VOT DE L’AGRUPACIO

- TEXT DE L'EXPLICACIÓ DE VOT QUE VA REALITZAR EN EL PLE D'AHIR LA PORTANVEU DEL GRUP MUNICIPAL DE L'AGRUPACIÓ MARIA DOLORS TODA -

L’Agrupació votarà afirmativament a la investidura del Sr. Daniel Masagué com a alcalde de Torredembarra, perquè creiem que, actualment, és l’única resposta clara al desgovern que ha existit en els darrers mesos i perquè ha estat l’únic capaç d’obrir un camí per arribar a un acord d’ample consens que ens permet formar una majoria estable, tot deixant la porta oberta a la resta de formacions polítiques a participar i enriquí el treball que ara iniciem.

Votarem afirmativament perquè l’Agrupació ha vist contemplades, en aquest acord, una gran part d’allò vam presentar a la població de La Torre com a programa d’acció de govern, i què garanteix la participació activa veïnes i de veïns en aquells temes què és vegin afectats de forma directa. Tanmateix, votarem afirmativament, perquè l’actual acord ens garanteix la pluralitat i, per tant, ens obliga a tots a actuar de forma consensuada i democràtica.

Votarem afirmativament, perquè aquesta ha estat la única opció que ens permet aglutinar esforços cap l’objectiu de construir entre tots una ciutat a on les persones, aquells que hi viuen i treballen, siguin els veritables protagonistes de la política diària i de les transformacions què ens han de portar cap un nou model de fer i de gestionar.

L’Agrupació, com a formació política de dones i homes independents, sempre hem apostat per la governabilitat, i mai, en cap circumstància, hem treballat per destruir ni per deteriorar a l’anterior govern. Car el contrari, sempre hem estat oberts al diàleg amb totes les forces polítiques del nostre poble per tal de garantir un treball seriós i responsable. Hem de dir, de forma clara i contundent, que l’Agrupació va fer tots els esforços per no arribar a la situació que ens porta avui, de manera legítima i democràtica, a formar part d’un nou govern amb il•lusions renovades. Com ja vam dir a la roda de premsa del passat dilluns, lamentem profundament la baixa en l’activitat política del fins ara Alcalde Manuel Jiménez. Amb ell vam tenir un diàleg fluid i, creiem, que sincer ambdues parts. Tots els que formem l’Agrupació li desitgem tota la sort del món en aquests moments difícils tant per ell com per tots els seus. Però també volem dir que algunes forces polítiques ens van vedar des del principi al•legant motius ideològics, fent impossible un enteniment què aglutinés més voluntats de les que ara formem part de l’ACORD PEL CONSENS.

L’Agrupació ha treballat, des de la seva fundació ara fa poc més de dos anys, i des de l’oposició, per allò que hem cregut just per la nostra ciutat. Ara, des del Govern ho seguirem fent, amb molta més responsabilitat i amb molta més il•lusió. Volem també transmetrà un missatge d’esperança per a tots els nostres conciutadans. Què sàpiguen que l’Agrupació, i més concretament els que formem part del Grup Municipal, estarem al servei dels interessos comuns, què acceptem la responsabilitat què ens va atorgar en el seu dia el poble de Torredembarra, i què no estem disposats a decepcionar a ningú dels que ens van fer confiança i als què ara ens han donat l’oportunitat d’entrar en un nou govern municipal.. Sabem que no és un camí fàcil, però també sabem que amb el treball i amb el sentit comú aconseguirem fer de Torredembarra un lloc millor per viure-hi.

No dubteu pas, què aquesta es la nostra fita i el nostre únic interès. No entrem ni entrarem en lluites fratricides del poder pel poder, no entrarem en polèmiques superficials d’ideologies de partits. No és aquesta la raó pel que moltes conciutadanes i conciutadans ens van atorgar la seva confiança. Avui, la democràcia, ens torna a donar als polítics de La Torre una oportunitat de demostrar què som capaços de treballar superant les nostres diferències, i què per damunt de les ideologies hi ha l’esperit per servir al poble. Per alguns, els malpensats i els què “primen” les diferencies per damunt de les voluntats, aquestes paraules els sonarà buides de contingut, però el poble de Torredembarra pot estar ben segur que no es pas així, el poble de Torredembarra pot estar ben segur de la nostra sinceritat. Per tant heu d’esperar de nosaltres allò que ens va donar la força de les urnes: treball i més treball sempre al servei dels nostres: les veïnes i veïns de La Torre.

Gràcies a tots i bon dia
Powered By Blogger