divendres, 24 de juliol del 2009

ODA A L'OPOSICIÓ...generalitzar no és bo

Be, dons sembla que hauré de matisà el meu anterior escrit.

Diverses han estat les persones que m’han aturat pel carrer per fer-me veure que generalitzar no és bo. I tenen raó. Oi tant, que tenen raó!!.

Per tant deixeu-me dir que quan vaig escriure la ODA A L’OPOSICIÓ, ho feia pensant amb un seguit de regidors (molt concrets, per cert) que, al meu parer, ho han deixat de ser per convertir-se en “xafarders dels regne”.

Que vull dir amb això?. Dons que es dediquen més a mirar les punyetetes pròpies de les xafarderies, oblidant-se d’un conjunt i, per tant, la globalitat d'un estil polític. Per què dieume : els anteriors governs, atenció que vull dir tots els governs, no n’estaven plens de punyetetes?.

És molt fàcil fer la política del desgast fent petites acusacions populistes que generen crispació, i més fàcil encara és fer-ho en benefici propi i en contra del interès general de la població. Si una cosa hi après amb el temps, és intentar sempre fer una anàlisi del conjunt, oblidant sempre les coses puntuals, ja que aquestes sempre son conseqüència de la globalitat, d’un comportament determinat i per tant, s’ha de buscar l’arrel, no la punta d’iceberg.

Ahir, al Ple, vaig poder observar la diferencia entre les maneres de fer oposició, que jo ja coneixia i que per tant em fa matisar l’escrit anterior d’ara fa una setmana i donar la raò a aquells que em deien que generalizar no és bo.

Mentre en Lluís Sunyer (ABG) –no crec que calgui dir-li senyor, no per que no ho sigui, es clar-, en les seves exposicions sempre intenta cercar una explicació del per què de tot plegat, criticant allò que no troba bé, a la vegada que llença propostes i alternatives que ell, i el seu grup, fan per tal de que quedi constància que una altre política és possible, alguns comentaristes (s’han convertit en realitat amb això), llençant bales que reboten per la senzilla raó que no omplen de contingut les seves crítiques. Això sí, fan riure al personal, per què ells, sembla ser s’ho passen molt bé, el què ho converteix en un contrasentit si tenim en compte la solemnitat que volen fer servir.

Podem estar d’acord o no amb en Lluís, podem o no subscriure les seves paraules, però ningú li pot negar a ell i a la Iris, i altres regidors i regidores dels diferents grups de l’oposició, l’ esforç per explicar-se i arribar a punts que, altres, no sé si portats per les ferides provocades per ells mateixos, rebutgen per incapacitat o senzillament per manca d’arguments.

dilluns, 13 de juliol del 2009

ODA A L'OPOSICIÓ

Que bé s’està a l’oposició, senyors.

No farem res, nomes queixar-nos i permetre que en els nostres blogs s’insulti, es censuri i es posi en dubte el treball dels demes, podrem, fins i tot permetre que diguin dictadora a una Regidora, i ens posarem amb la manera de vestir, en la manera de caminar i amb la forma en que es rasquen el cul Què be que ens ho passarem !!!!

Que be s’està a l’oposició.

No cal argumentar res de res, ja ho faran els altres que son els que governen i han de donar explicacions. Des de l’oposició, donar explicacions?, a qui, per què?. Nomes cal que exaltem al personal, aquells cent o dos cents que sempre estan descontents, i mes si governa, oh quin pecat, “la dreta” dolenta i reaccionaria. Això sí, desprès, en segons quins llocs i autonomies, pactarem amb la mateixa dreta, o encara mes reaccionaria i contrària al nacionalisme, i direm que és un exercici de “responsabilitat”.

Mira tu quina sort tenim d’estar a l’oposició.

Que be que s’està a l’oposició, senyors.

No caldrà anar als actes, ens quedarem a casa com a senyal de queixa, per que :”no estem d’acord”.

Que be que s’està a l’oposició.

Així podrem dir que el Govern actua amb obscurantisme, que sona molt més fort i de sonar, sona molt malament – carai, com érem de transparents quan governaven!!! - .

Que be que s’està a l’oposició.

Nomes cal anar als actes d’aquells que ens voten o son de la meva corda. Quina sort tenim paios !!.

Que be que s’està a l’oposició. Així taparem les nostres divisions internes, i farem que ningú en parli (ostres menys jo, serè pardalet). També taparem el fet que no ens entenem ni per la dreta ni per la esquerra, be potser perquè som l’esquerra.

Que be que s’està a l’oposició.

Podrem fins i tot criticar a aquells que ens van recolzar quan governàvem nosaltres i érem tan bons que els fèiem creure que ens agradava la seva companyia. Que n’eren de babaus!!.

Que bé que s’està a l’oposició.

Ara fins i tot direm que ens agradava el nostre antic alcalde (ui, que se’ns escapa el riure )

- Pare

- Què vols ara?

- Jo de gran vull ser oposició

- Ben fet, fill meu, ben fet

divendres, 10 de juliol del 2009

EL BON ROTLLO TORRENC

Unes petites mostres del bon rotllo torrenc en els diferents blogs. Per sort estan a anys llum de la realitat quotidiana.


Referint-se al Departament de Benestar Social:


Anònim:
¿Puedes preguntar por favor, si es cierto, que en el ayuntamiento, en Servicios Sociales junto con la regidora Paqui, trabaja un Sr. -dice ser voluntario- y muy amigo de Masagué, que además iba en las listas?¿Es legal este voluntario? ¿No cobra ningun sueldo? ¿Es tecnico de algo y que hace allí?Gracias.
8 de julio de 2009 20:25


Salva:

Els covards sempre treballen a l'ombre...I mai donen la cara, això que la tenen ben rodona i grossa!Estic, cada cop més, envoltad d'imbècils i difamadors que després no tenen pebrots per donar la cara.Digues, quantes mentides més penses dir de mi .Si vols, un dia d'aquests, començo jo a "rajar" les coses què se , amb papers i documents, no com ….que no tens res a dir de mi!, ves a fer punyetes poc home! Saps que et dic, , ets un cobard ! Tot ben d'amagat, els covadrs trevallen d'aquesta manera.cokcokcokcokcokckocok, gallina! Jo sempre intento treballar bé i a l'ombra i sense cobrar.Ni et passi per el cap mai més tans sols ni dir•me adèu.Salut i bon cap de setmana a tots.Salva.
10 de julio de 2009 8:48

Blog d’Enric Granjel (http://granjelllop.blogspot.com/ )



Referint-se al tema de l'aigüa

Anònim:

Ellos han reconocido los meritos de los demás?En el tema del agua, han sido junto con el GIT los que dan preferencia por una empresa concreta, en lugar de ser neutrales como la mayoria.Goviernan, si, ¿Pero con quien?Y los meritos tiene los que tiene, como los demás, pero ellos en la oposición, entre El Mònic, los blocs y el corre y dile, han hecho todo el daño que han podido.¿Quien hizo caer a la trànsfuga, cortejandola y prometiendole la regiduria que ella queria cuando estaba en el PSC?Porquè si se le hubiera dado o Obras, o Urbanismo o Servicios, se hubiese quedado, pues habria salido con la suya.Es muy trabajadora, si es verdad....
8 de julio de 2009 19:08:00 CET

Referint-se a la Regidora de Cultura

Anònim:

"Daño", com podeu parlar de "daño"?A aquesta dona li vau voler fer la vida impossible! Encara la recordo quan la vau desterrar al Patronat Antoni Roig a "no fer res". Us ha fet el que us mereixeu i si va ser ella la que va tombar la Laura Pradeda, si fins ara la respectava, encara té més els meus respectes.Sou una gentusa que només heu anat a perjudicar als torrecs i les torrenques (els nascuts aquí i els que no però si senten). El que haurieu de fer es entornar-vos-en al vostre poble i deixar-nos tranquils d'un cop. Els mèrits de la Rosa Ma. són de molt abans d'estar a l'Ajuntament, sempre ha col.laborat en les coses del poble i sempre ha donat la cara. És una bona persona. I no és una dictadora, és una persona amb la qui es pot raonar. La gent que raoni, és clar (ja sé que no és el vostre cas).Ha demostrat ser una persona intel.lgent que ha esperat pacientment el seu moment, treballant moltíssim (picant pedra), i un cop li ha arribat ho està fent molt bé. Ànims Rosa no deixis que et menysprein aquests poca-soltes que no han fet res en la seva vida, d'una altra rosa.

9 de julio de 2009 11:53:00 CET

Anònim

Muy poco sabes de la historia de este pueblo y de esta señora en la época Segalá. Solamente con decirte que ella tenia las llaves del castillo (ayuntamiento). Que entre unos y otros en el castillo, de noche y dias de fiesta se montaban unos "bailes" de papeles de un sitio para otro, què es para escribir una novela.Tú como fantasma que eres, ya lo tendrias que saber, ¿igual no te llamarias fantasma del castillo si supieras todo lo que ha ocurrido por allí?

9 de julio de 2009 18:19:00 CET


Referint-se al Regidor de Serveis :

Anònim

¿ Es normal que en verano el regidor Juan Pérez lleve la misma ropa durante cuatro dias seguidos ?Una camiseta de mercadillo y un pantaón que le llega a los tobillos y unas zapatillas del carrefour, con lo que cobra.Que imagen nos da para nuestro pueblo, madre mía!!!!

4 de julio de 2009 10:55:00 CET
Blog del Fantasma del Castillo : (http://torredembarra.blogspot.com/)

I per resumir:

Anònim:

Com diria un que conec "la ignorància és molt atrevida"Salut !

7 / juliol / 2009 23:28

Blog d’en Gerard Ciuró : (http://gerardciuro.blogspot.com/)

divendres, 3 de juliol del 2009

JO MATEIX

Jo no prometo res.
Només camino(mullant la ploma al cor,
que és on cal sucar l'eina...)
Jo no sé el que em proposo,
perquè el tenir un propòsit no és fer feina.


Deixeu-me que avui sigui vanitós i parli de mi.



Va entrar al món per la porta de servei.
Buit el seu bagul,i un pedaç al cul...
Era un bagul de paper que va omplir el temps,
les dones i el port,l'amor i la mort.
Era un bagul que s'endreçava poc a poc
i esdevenia un vers cada record...




Aviat farà set anys que vaig venir a viure a Torredembarra. Vaig arribar per necessitat i per què la família de la Montse la teníem a prop i, es clar, amb una criatura acabada de néixer, dons ja sé sap. El poble em va encantar. Vaig tobar una feina i un lloc a on anar a viure.
El què més recordo d’aquell primer estiu és la meravellosa sensació que vaig tenir un diumenge al capvespre de setembre assegut a la Plaça de la Font i poder veure un partit del barça a l’aire lliure, mentrestant de fons contemplava la seriositat del campanar il·luminat. Vaig tenir una sensació de llibertat i de retorn a la infància que em semblava haver perdut amb els anys.
La primera persona que vaig tenir contacte va ser amb l'Antoni, el venedor de diaris del carrer Nou. Ell va ser el primer torrenc que vaig conèixer, segurament embovat per la seva botiga, amb aquell sotano tot desorganitzat (aparentment) i per la seva culta i extensa conversa explicant-me coses d’aquest poble que jo volia descobrir fos com fos i el més ràpidament possible.

I ves per on, la segona persona nascuda al poble que vaig tenir contacte va ser amb en Jordi Guasch, una tarda que ell anava cercant publicitat per un diari que jo ni coneixia ni n’havia sentit parlar mai “El Mònic”. Quines coses té la vida, oi?. Amb el temps hi arribat a col·laborar amb en Jordi en moltes coses. Bé, no tantes.

Sigui com sigui, Torredembarra va entrar a mi, per la vista, pel gust i cadascuna de les espurnes del meu cos.




Ja no vull allistar-mesota de cap bandera.
De la divina acràcia,seré ara el glossador,d
e l'acràcia impossibleen la vida dels homes
que no senten desig d'una era millor.
I el que pensin de mi,no m'interessa gens...



Amb el temps, vaig anar coneixent gent i mes gent, i sense saber com ni de quina manera vaig tenir l’oportunitat de dedicar-me a fer coses pel poble. I aquestes coses les vaig canalitzar amb un grup de gent que volia treballar per Torredembarra sota les sigles de l’Agrupació. No us parlaré pas gaire d’aquest tema, ja que imagino que molts de vosaltres ja coneixeu tot això. Sí us diré que he tingut més crítiques que lloances, però també us diré que no les acabo d’entendre, ja que el que jo vaig fer, va ser una opció personal tan respectable com qualsevol altre. Però en fi, de dimonis n’està ple el cel.

Del què si em vaig adonar, va ser que tot era molt complicat en la política torrenca. Vaig comprovar com molta gent honrada i amb ganes de fer feina, fos del partit que fos, sortia, la majoria dels cops, ben mal parada. Molta incomprensió, molta mala llet.
He pogut comprovar com molts tenen ganes de canviar tot aquest tarannà, però nois no sé pas per quina raó les coses es van deixant, segurament, no ho sé del tot cert, per interessos mes de partit que de ciutat. O senzillament que tot plegat ja va bé com està.

A mida que el temps va anar passant, un va anar fent propostes per intentar comprendre el perquè de tot. He parlat amb molta gent, d’aquesta gent honrada i de bona fe, i he vist molta il·lusió en un principi i deixadesa al final, o potser era desencís. No acabo d’entendre ben be el perquè. Com no entenc que és faci una valoració d’algú per la seva persona, el seu cognom o la seva manera de caminar què no pas per la seva tasca.

“Coses de La Torre”, en van dir un dia. I així ho tenim que acceptar sembla ser.


Per a ell els vaixells bufaven una, dos i tres vegades,
i s'estimava una parella en qualsevol cantonada... sí...
Per a ell miolaven els gats a la lluna, en els terrats... sí...
Per a ell s'obrien vermelles les promeses i els clavells... sí...


Ho deixo ací, de moment. Crec que seria interessant que tots plegats miréssim de canviar en allò que cal canviar. La llàstima és que ara ja no puc veure els partits del Barça a la plaça contemplant meravellat la majestuositat del campanar.
I tantes altres coses.
* Els versos pertanyent a "Canço per a en Joan Salvat-Papasseit" d'en Joan Manel Serrat
Powered By Blogger