divendres, 28 de desembre de 2007

I PER ACABAR L’ANY........, AGRAIMENTS




Ha estat un any molt intens per a mi, tant pel cantó públic com al privat. Intens i apassionant per la experiència viscuda en el mon de la política. Feia molts anys que hi estava apartat i em va costar molt decidir-me tornar a experimentar les sensacions que un sent a l’anar a unes eleccions. En definitiva va prevaler les ganes de fer quelcom per la ciutat a on visc què no pas quedar-me a casa veien passar els esdeveniments com un espectador més.

Deixeu-me agrair a tots i a totes les persones que em van animar i a tots aquells que han participat en aquest blogs donant les seves opinions i portar vida al debat quotidià de la vida social i política de La Torre.

A l’amic Fantasma del Castillo, que sempre ha intentat entendre’m i m’ha recolzat davant dels mals intencionats que sovint no saben distingir entre “rival” i “enemic”, a les seves crítiques, sempre constructives, i a les seves ironies sempre sanes i que em fan pensar.

També a l’amic Siscu (Francesc Mercade), que malgrat que no em tingut molt de contacte personal els seus escrits sempre han estat esplèndids i aclaridors ( trobades a la tercera fase). Espero incrementar els contactes i mantenir la sintonia que amb nostres velles histories, ens permet veure la cultura política (...i de pacte) amb la influència d’anys de lluita per l’ unitat d’objectius. Saviesa acumulada any darrera any, oi?.

I també Jordi Guasch per la seva paciència amb mi i per les llargues converses “ideològiques”, que si patim que si patam, que si “comunista” què si “dretà”. Per la seva sinceritat i la seva constància. Llargues xerrades per acabar allà a on hem començat. Teories sobre el què cal o no cal fer, a on estar i d’on fugir. Ah, i recordar-li que “qui perd els orígens, perd la identitat”.

Un record per a Isabel Acosta i Olga García per la seva senzillesa i agudesa, per ser constants, per els seus llargs somriures, per la seva confiança en un futur millor i el seu optimisme contagiós.

A Juan Pérez, com no, per, senzillament, ser com és. Per deixar-me coses clares, per la seva complicitat, per com veu les coses de forma planera i increïblement lògiques.

I finalment a Mª Dolors, per la seva confiança, el seu esperit lluitador, per la seva comprensió i per aconseguir que em tornés interessar per la política i tenir , de nou, objectius per lluitar. Per parlar sempre clar, per no amagar mai res, per donar il•lusió i ganes de fer a tots aquells que vam confiar en un projecta que encara és vàlid i cal enfortir.

I res, a molta més gent com l’Anton, l’Anna, l’Oscar (els millors riures dels meus darrers anys), a la Sira per ser una perfecta companya de feina, als pares de l’escola de l’Antina que granet a granet m’han fet retrobar amb la innocència de la infància, i a tots aquells que m’oblido no per què no siguin importants, sinó per què els anys no perdonen.

divendres, 21 de desembre de 2007

MATAREM EL GALL....(pobre gall)




Foto: Nens de l'Antina a la Festa de Nadal 2007


MOLT BONES FESTES A TOTHOM !!!!!!!!!!!

dimecres, 19 de desembre de 2007

OBJECTIU: IMPULSAR LA CIUTAT

Ha estat, al nostra parer, una bona iniciativa realitzar un Pla d’Inversions que tingui a l’horitzó fer un dibuix de la ciutat per els proper quatre anys. És una bona proposta que caldrà tirar-la endavant amb el màxim de consens possible sense deixar de banda cap partit ni entitat. Som conscients, els que formem l’AGRUPACIÓ , què és pràcticament impossible deixar a tots contents, però si l’actual equip de Govern s’ho proposa estem segurs que la configuració de la ciutat serà al gust de la gran majoria.

Nosaltres ja vam parlar en el nostre programa de la necessitat d’establir uns plans de desenvolupament de ciutat que fos capaç d’impulsar a Torredembarra en molts aspectes que, dissortadament, acostumen a quedar oblidats. Parlàvem de la necessitat d’obrir les portes del Consistori, d’aprofundir en una participació activa amb mecanismes que fessin del ciutadà el veritable protagonista de la transformació del nostre entorn. Parlàvem, també, de la necessitat de regenerar i impulsar el nostre comerç i per tant posar a l’abast dels comerciants les eines imprescindibles per a millorar la qualitat, no només del producte, sinó també dels establiments i de les zones comercials; teníem com a objectius prioritaris l’atenció a les persones i impulsar mecanismes que permetessin la realització d’una veritable política en Benestar Social.

Tots aquests temes, i molts altres, han d’estar present en aquest Pla d’Inversions per què d’ell ha de sorgir el model en que ens haurem de moure en el futur. L’Equip de Govern ens ha presentat un Pla què, si bé en línies generals, és bastant acceptable, nosaltres hi trobem la mancança del que podríem anomenar “el dibuix de ciutat” que abans fèiem menció. Exemples clars podrien ser: la concepció del tema de serveis, l’impuls de les entitats, la configuració de nous equipaments culturals i esportius, la revitalització del turisme, etz.

L’AGRUPACIÓ ha fet diferents propostes en aquest sentit per què fossin incloses dins del Pla d’Inversions. Hem proposat fer una nova i ambiciosa zona d’aparcament soterrat a la Plaça Mossèn Boronat, per tal d’impulsar l’àrea de comerç de la zona centre i voltants; hem proposat la realització d’una nova escola bressol com a pas previ per tenir una bona xarxa de centres educatius; hem proposat adaptar la zona esportiva a les exigències que requereixen formar part de l’élite de l’atletisme, etc. En moltes d’aquestes propostes hem coincidit amb altres grups, amb altres no; algunes xoquen amb les prioritats que ha fet l’equip de Govern i amb altres n’estem d’acord. Ara restem a l’espera que s’iniciï un procés de reunions per posar totes les propostes en comú i des de l’AGRUPACIÓ esperem que siguem capaços de no defraudar a la ciutadania i entre tots acomplir amb els objectius que ens vam proposar a les darreres eleccions Municipals

L'AGRUPACIÓ



Publicat al SOM-HI mes de desembre

dimarts, 11 de desembre de 2007

EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA ADMET A TRÀMIT RECURS DE LA PLATAFORMA SALVEM ELS MUNTANYANS CONTRA EL PLA PARCIAL MUNTANYANS II



La Secció Tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha acordat admetre a tràmit el Recurs contenciós administratiu contra el Pla Parcial Muntanyans II aprovat per la Comissió territorial d'Urbanisme de Tarragona en data 13 de desembre de 2.006. Cal recordar que, en el seu moment, la Plataforma Salvem els Muntanyans ja va recórrer aquesta aprovació davant la mateixa Administració, interposant el corresponent recurs d'alçada el gener de 2.007. Davant del silenci de la Generalitat, la Plataforma Salvem els Muntanyans va optar per recórrer davant dels Tribunals.El Recurs interposat pretén l'anul·lació de l'aprovació definitiva del Pla Parcial, al mateix temps que denúncia la classificació il·legal dels terrenys com a sól no urbanitzable "atesa la seva condició de connectors naturals, el seu valor paisatgístic així com el seu caràcter inundable i naturalesa de zona humida".El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reclamat a l'Administració l'aportació de l'expedient administratiu, emplaçant a la Generalitat per tal que es personi en el present procediment. Així mateix notificarà als interessats la interposició del recurs i, en especial, a l'Ajuntament de Torredembarra, per tal que pugui comparèixer i personar-se si ho consideren convenient.Les nombroses il·legalitats que conté el Pla Parcial Muntanyans II ja van portar a la Plataforma a personar-se davant del Tribunal Superior de Justícia de catalunya, contra la decissió del Conseller de Política territorial i Obres Públiques, d'aixecar la suspensió acordada per la Comissió territorial d'Urbanisme de Tarragona l'1 de desembre de 2.004. Plataforma Salvem els Muntanyans. Torredembarra, 10 de desembre de 2.007

dijous, 29 de novembre de 2007

REFLEXIONS





Deixeu-me que faci diferents reflexions sobre l’actualitat o no de Torredembarra, a títol personal.

Si mirem l’enquesta que tenim ací al costat veureu que guanya la moció de censura. Hi ha alguns bolgaires que la demanen, però sembla que no serà pas un fet probable a curt termini. Per un cantó l’oposició no està, crec, en la seva majoria per donar aquest pas, i penso què és degut a diferents motius: Un per què no és veu que un govern format per l’entramat polític actual de l’oposició sigui garantia d’un govern sòlid .Un membre conegut del partit majoritari a l’oposició em feia una reflexió molt interessant: un govern format per l’actual oposició tot i tenir majoria seria més feble que l’actual. Hi estic d’acord, molt d’acord. Segon motiu: no hi ha un líder amb cara i ulls per assumir aquest paper i que sigui capaç d’aglutinar esforços més enllà de temes molt puntuals, el que vol dir que estaríem a on estem. I en tercer lloc, perquè veig que prevalen més les qüestions de tipus personal que les polítiques. I així no anem enlloc.

El govern actual segueix donant tombs. És veritat. Segueix donant la sensació de no estar al dia, de mantenir l’esquema de l’anterior mandat, amb l’única diferencia que actualment s’han d’obrir més al diàleg. Només faltaria. Però, com em comentava un veí, les qüestions del dia a dia segueixen aturades com sempre: carrers bruts, pintades a les parets, fanals trencats, etc. És veritat. Hi ha una cosa, però que no se’ls pot negar: ara parlen amb els grups. Ara intenten consensuar. Quan tinguin ben assumida i es creguin realment amb la cultura del pacte potser, només potser, arribin a bon port.

A la reunió amb el Conseller de Medi Ambient no hi van assistir-hi els amics de l’ABG per parlar del tema que, tots estarem d’acord, ells han encapçalat: Muntanyans II. No sé els motius, però sí sé que no van ni tant sols excusar la seva absència. Per a mi un detall no em passa per alt: si un altre partit ho hagués fet caurien bufetades per tot arreu. A mi personalment m’hagués agrada’t molt més que, si més no, s’haguessin presentat encara que tant sols fos per cortesia cap a la resta de grups municipals. No sé les seves raons però espero que algun dia les sabrem.

dissabte, 17 de novembre de 2007

GREGORI LOPEZ RAIMUNDO







"T'he conegut sempre igual com ara,
els cabells blancs, la bondat a la cara,
els llavis fins dibuixant un somriure
d'amic, company, conscient del perill".(RAIMON)

Una de les meves grans sorts de la meva vida ha estat conèixer, parlar amb tu amb moments molt difícils políticament parlant. He tingut la gran sort de veura personalment el teu somriure i recordo aquell dia que després d’un míting a Mollet en vas fer aquell comentari tan personal i tant proper : LA VEJEZ ES UNA PUTADA.

He tingut la gran sort de compartir xerrades amb tu quan anava tant despistat com puc anar –hi ara, he tingut la gran sort de compartir amb tu, i amb l’admira’t GUTI, sopars, dinars, mítings i, per damunt de tot, l’esperança d’un futur millor. Sé per que et vaig conèixer, l’alegria que vas sentir quan va arribar la democràcia en el nostra malmès país. Sé com et vas alegrar quan es va aprovar l’estatut de Nuria i la gran alegria que vas sentir aquell dia que més a més de comunista ens van deixar ser catalans amb la legalització del nostra estimat PSUC. Sé què potser, amb el temps, ens em adonat que res es com pensàvem, que res es allò que volíem. Però també crec que ja ho sabíem, en el fons ho sabíem.

He tingut la gran sort d’escoltar-te en el teu primer míting a Barcelona, quan només sabíem de tu per quatre estrofes d’en Raimon i tots teníem una il•lusió tremenda per veure el teu rostre, els teus gestos.

He tingut la gran sort de conèixer-te, company, he tingut la gran sort de ser el teu company.

Gràcies amic, per donar-me coneixement, gràcies per orientar-me, gràcies per la teva veu, gràcies per els teus gestos, gràcies per viure. Gràcies.

Jordi Solé

APUNT BIOGRÀFIC

López Raimundo va deixar l'escola als 12 anys, edat en què va començar a treballar. Va arribar a Barcelona quan tenia 17 anys, i amb el temps es va convertir en un símbol de la integració de la immigració a Catalunya. Va ser sastre i encara que ja es considerava polititzat abans de la guerra civil, va quedar marcat per un fet que el va decidir a comprometre's de per vida: el 22 de juliol del 1936, el seu germà Antonio, dirigent de la UGT, va ser assassinat en un control anarquista.
Durant la guerra, ja afiliat a les Joventuts Socialistes Unificades (JSUC), va ser comissari polític al front d'Aragó. Després de la guerra, va ser reclòs al camp de concentració francès de Saint Cyprien, d'on es va evadir. Amb companys de lluita, es va exiliar a Mèxic fins al 1945, quan va tornar a França. Dos anys més tard va entrar a Catalunya, on va passar el primer gran període de feina en la clandestinitat fins que va ser detingut el 1951. Va aguantar sense confessar les terribles pallisses a les quals va ser sotmès. La pressió internacional li va evitar la pena de mort. El 1954 va ser alliberat amb la condició que abandonés Espanya. Va tornar a Mèxic, per tornar de nou a la feina clandestina a Catalunya el 1960. Des d'aleshores, i fins a la mort de Franco, va residir a Barcelona durant llargs períodes en diferents domicilis, sense que la seva cara fos coneguda ni per a la policia ni per a molts dels que coneixien la seva lluita política.

dijous, 15 de novembre de 2007

CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC



5 MINUTS SENSE LLUM DE 20.00 A LES 20.05


Nombroses organitzacions ecologistes, sindicals, socials i ciutadanes de tot Espanya inviten a tancar la llum cinc minuts aquest vespre, a les vuit, per combatre el canvi climàtic. Totes les seus del Govern de la Generalitat, incloent-hi les conselleries, així com el Ministeri de Medi Ambient, entre altres, s'han sumat a aquesta iniciativa, que té per lema Davant del canvi climàtic, actua ja!

dilluns, 5 de novembre de 2007

A PROPÒSIT DE: "OPOSICIÓ CONSTRUCTIVA O IMMOBILIÀRIA?" D'EN CISCU MERCADE



(imatge del blogs d'en Francesc Mercade)


Hola Ciscu:

M’agrada’t molt el comentari que fas en el teu blogs sobre el paper de l'oposició a Torredembarra. Per desgracia si el fem nosaltres ( els de l’Agrupació) ens caurien pals per tots els cantons. Però això es farina d’un altra costat. Deixem que em permeti fer uns petits apunts a propòsit de "Oposició constructiva o Immobiliària?"


Es molt cert que estem fent una oposició que mira molt pel bé comú del poble/ciutat (això va per la Iris, que per cert l’altra dia en el Ple va dir “ciutat”). Molt d’acord en que també cal reconèixer que hi han coses que s’estan fent prou be i per tant no cal enclavar-se amb el “NO” permanent. També es cert que tot ha estat de manera “natural”, sense reunions prèvies ni formalismes, no es així com m’hagués agrada’t, però es el que hi ha. Crec que la llàstima ha estat no mantenir unes reunions entre els grups de l’oposició tal i com fa l’equip de Govern, no per fer un Govern a l’ombra, sinó per arribar a acords en temes concrets per tal d’assegurar el vot favorable a propostes i/o mocions presentades. Papers com el que vam poder veure en el darrer Ple per part de CiU no són de rebut ni per l’oposició ni per el Govern.

Potser t’has oblida’t de dir que vist el que s’ha vist és molt difícil, per no dir impossible, pensar amb un acord que permeti una moció de censura i que per bé de tots es farà necessari arribar a acords puntuals amb l’actual govern en temes molt concrets. És clar que l’actual govern, tampoc té més opció que mirar de tirar d’un o un altre per aconseguir aprovar projectes, es lícit i coherent, per tant cal tenir clar cap a on anem tots plegats i saber que sempre hi hauran visions diferents sobre un mateix tema que poden permetre que, un o altra, voti favorablement a una proposta concreta. També cal dir, en aquest sentit, que la responsabilitat màxima recau en el govern, que el què no és pot pretendre es que des de l’oposició es faci la feina que els ciutadans han decidit que facin ells. Amb això estic molt d’acord amb la teoria de la Iris quan defensa que la proposta de planificació de ciutat, del pla d’inversions, etc, etc, recau explícitament amb el govern i què son ells els únics responsables d’aconseguir acords per consensuar i per tant millorar les seves idees.


No cal mantenir les portes tancades a tot, però tampoc hem de caure amb la jugada que en nom de la responsabilitat hagi de ser l’oposició qui faci el treball que no li correspon. I tu, i concretament l’ABG, ja veu tenir l’experiència quan en el seu dia veu intentar arribar a acords de govern,quan veu plantejar un model de feina i de treball que no us va ser acceptada, per les raons que siguin i que jo ni entro ni surto. A les hores, crec, veu ser conscients de què no us quedava més remei que anar a l’oposició i per tant pesàveu tota la responsabilitat de governar a els altres.

També hi ha coses preocupants en el paper de l’oposició que actualment hi ha. Per exemple sembla que entre tots fem bons algunes posicions que estan molt allunyades a les vostres i a gran part de l’Agrupació, i penso que de CiU. De vegades crec que hi ha papers canviats en aquesta “opereta” i que aquells que defensen models de intransigència siguin els màxims exponents d’allò que es bo i què els seus arguments, a voltes vuits i inconsistents, siguin els de tota la oposició. Per a mi això cal revisar-ho, no arriben a confondre a l’electorat i donem la sensació que en l’oposició tot val.

No hem de pensar que hi ha una sola veritat, i reconèixer que tots tindrem errors i encerts, i que molts cops uns tindran una visió diferent de les coses (això es molt evident), ja que els models de vida i de pensament, per sort, son diversos i plurals, però tampoc hem de caure en el joc que alguns pretenen senzillament per que els hi va bé pel seu projecte polític, aquí i a la resta.

No podem per tant escandalitzar-nos quan en un Ple un grup aposta per donar suport al govern, ja que en definitiva es una mostra viva del joc democràtic, i naturalment tampoc quan passa el contrari.


Jo personalment, i l’Agrupació com a col·lectiu, creiem que paga la pena fe un esforç en el sentit que tu parles al blogs, que fer oposició no es pas tant còmode com poden pensar i què la responsabilitat de no paralitzar la vida municipal i per tant la vida ciutadana, requereix un esforç de conjunt i de coherència política per poder passar comptes al final de mandat.

dijous, 25 d’octubre de 2007

CENT DIES .....I MÉS

Ja hem passat allò que en política sembla ser la prova del cotó: 100 dies de nou Ajuntament. Cent dies a on la majoria posa els ulls al damunt del Govern per poder avaluar si la seva tasca a estat o no profitosa pels interessos generals de la ciutadania. Hem de dir que poc ha canviat la situació respecte de com estàvem el mes de Maig , fins i tot podríem dir que hem donat un pas enrere, ja que a l’estar en minoria el Govern s’ha vist incapaç de convèncer a l’oposició en aquells assumptes que podríem definir com a cabdals. Naturalment aquest es un problema greu per a tots plegats, ja que si segueix existint la inoperància dels governants en quan a arribar a acords puntuals o no, els temes seran eterns amb tot el que pressuposa per a la ciutat.

Naturalment els cent dies també compten per a la oposició. En el nostra cas hem viscut una tremenda marginació per part de la gran majoria dels grups, han intentat per a tots els medis que tinguéssim la mínima expressió possible en tots i cadascun dels temes. No ho han aconseguit, es clar. Hem estat participatius, hem realitzat propostes, hem votat a favor d’allò que creiem era bo per la ciutat i en contra quan pensàvem que perjudicava. Ens hem abstingut en aquelles qüestions que hem vist clar, ni el fons ni la forma. Em volgut ser constructius i hem exposat el nostra vot amb raonaments que son, al nostra parer, lògics. De la resta de grups no som nosaltres qui em d’opinar, ells son els responsables dels seus actes, dels seus vots i dels seus acords, de vegades fets amb llum, d’altres d’amagat. Sigui com sigui, el govern s’anat sortint amb els temes menors i amb altres, com es el cas de l’aprovació del projecta de Teatre Municipal amb només set vots a favor que no representa ni tant sols la meitat dels representants de la ciutat.

Ara vindran altres temes que creiem importants. Com ara el pla de les inversions que el Govern ha plantejat pels propers quatre anys, un pla raonable per el temps que comprèn, però que també cal dir, que no ens dibuixa un model definit de com serà la Torredembarra dl futur. És preocupant que a aquestes alçades, el Govern minoritari, encara no hagi estat capaç de reunir a tots els partits amb representació municipal, entitats i altres agents socials, per tal de començar un procés que ens permeti conèixer el camí a recórrer i como fer-ho. És molt possible que com el cas de l’Auditori, el de l’aigua i altres, desprès tot siguin presses i tinguem que escoltar de nou allò de: “HO APROVEM I DESPRÈS CONSULTEM” . El món al revés.

Publicat al Som-hi del mes d'octubre ded 2007
L’AGRUPACIÓ

dijous, 11 d’octubre de 2007

AQUESTS DIES




Sempre que arriben aquetes dates, m’aixeco del llit com angoixat. Em tremola el cos i les poques llums que, de tant en tant –molt de tant en tant – s’encenen, s’apaguen lentament com ofuscat per un mal auguri.

Quan arriben aquestes dates sempre m’envaeix una por difícil d’explicar i exterioritzar – puc estar marcat per sempre – És en aquestes dates quan els records més desagradables reviuen de nou.

Veure crides de polítics “LA PÀTRIA, LA PÀTRIA”, en fa tremolar.

Intento dons evadir-me, fer com si no fos veritat, a la fi i a la cap jo també soc d’aquesta comunitat, però una part important de mi em diu que no, que faci cas a en Raimon i cridar “NOSALTRES NO SOM D’AQUEST MON”, però callo. Es millor callar.

Quan arriben aquestes dates veig armes per tot arreu, uniformes i uniformats. I no em sento part d’ells, em sento com si no fos d’ací ni d’allà, em sento de tot arreu i de tots a la vegada. Em sento com els desarmats, com els des uniformats, dels que sembla que no hi son, però que “som”.

Em desperto amb la sensació què hi ha quelcom que no funciona –segurament en mi -. Obro la “tele” per evadir-me, llavors un senyor polític em diu que no soc un bon ciutadà si no faig no sé què amb una bandera. I penso que jo no ho vull fer, que dec ser un mal ciutadà.

Apago aquest maleït aparell i engego la ràdio. Em tranquil•litza.

De sobte sona una cançó que no desconec. I torno a riure. No soc únic, no soc un mal ciutadà, i soc com molts altres que, de ben segur, aquests dies s’aixequen del llit angoixats.

Gracies Brassens.

Cuando la fiesta nacional
Yo me quedo en la cama igual,
Que la música militar
Nunca me pudo levantar.
En el mundo pues no hay mayor pecado
Que el de no seguir al abanderado
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Todos me muestran con el dedo
Salvo los mancos, quiero y no puedo
.

ELS MUNTANYANS : TOT ENCALLAT





Només una petita reflexió, ja que crec que tothom ha dit la seva i sabem on es cadascú:

No hi veig solució fins que no posem en marxa un consens de tots els partits, entitats i persones que generin un estat d’opinió i un front comú recolzat per tota la ciutadania per una causa què, miri des d’on es miri, es justa i necessària per Torredembarra.

dimarts, 9 d’octubre de 2007

DEMÀ AL PARLAMENT: MUNTANYANS II




DIARI: AQUI, 9 d'Octubre de 2007

dijous, 4 d’octubre de 2007

CARTA OBERTA AL DIARI LA TORRE






No m’agrada entrar en polèmiques amb els medis de comunicació. No en va vaig estar molts anys treballant en diaris, revistes i emissores de ràdio i sé que molts cops qualsevol comentari en vers a una opinió o notícia pot caure amb el perill de coartar la llibertat d’expressió. Per tant m’agradaria que quedes molt clar que la meva intenció a l’escriure aquestes ratlles no és, ni molt menys, encetar un estat d’ànim contrari a l’expressió legitima d’un medi cap a un partit o un altre, cap a una persona o una altre, però crec que quan és fan campanyes contínues de desprestigi sense base i tant sols per rancúnies personals i/o professionals, el silenci de la part contrària pot semblar, a ulls dels lectors, una acceptació de l’insult o de la mentida.

Em refereixo a la campanya que porta a terme el diari local LA TORRE contra l’Agrupació, partit del qual, com ja sabeu, en soc Secretari. Aquest diari en el seu darrer número:

“ l’Agrupació que la demagògia i la mentida son els seus mètodes de treball i com ho va demostrar el pamflet repartit dos dies abans de les eleccions amb preguntes maquiavèl•liques i falsedats, just al límit per no esser acusats davant d’un jutge”

Bravo!!!!.

No, no us penseu que aquest comentari es dins d’una editorial o opinió d’algun col•laborador, no. Es dins d’una notícia referent al Ple Municipal on es va tractar el tema de l’abastament d’aigua potable, i a on, com ja ens tenen acostumats en el diari La Torre, fa un pobre servei a la ciutadania per tal de recolzar posicions properes al govern municipal que, pel que sembla, ara es el seu pa de cada dia. No para pas aquí la cosa ja que a tots els partits de l’oposició, que tots sumats son la majoria del consistori i per tant representen a la majoria de la població, reben el seu “subtil” comentari com ara: “falta de coherència” – dedicat a l’ABG - . Dels demes es limita a donar senzillament la notícia sense entrar a valorar el que fan o desfan. Ai carai !!!.

Ens diuen mentiders pel full que va publicar l’Agrupació dos dies abans de les eleccions, quan vam informar a la ciutadania de l’aturada d’un Ple municipal per part de la justícia – que quedi clar que no tenim cap culpa de la data en que es va dur a terme l’aturada del Ple - , però es clar no ens diuen a on estava la mentida. Però el tema, n’estic segur, no va per ací, sinó pel full editat per l’Agrupació a on denunciava la manipulació informativa del seu medi vers al tema de les Zones Blaves. Aquí resideix l’arrel de tot.

Però ells no se’n recorden que amb motiu de la inundació del Pavelló Municipal van donar la notícia, la “treballada i contrastada” notícia, que l’oposició demanaria la dimissió d’un Regidor. Res de res, es clar. S’ho van inventar, com s’inventen històries com ara que els culpables d’aquella inundació van ser els membres d’un Consistori que fa anys que no governa, com si els d’ara no tinguessin res a veure !!!!. Llastimós.

Ara bé: Ens podeu dir, senyors del diari de La Torre, a on estan les nostres mentides en el tema de l’aigua?. Ens podeu dir a on son les nostres mentides en el tema dels pressupostos?, ens podeu dir on es la nostra demagògia en el tema de Muntanyans II?, ens podeu dir a on hem incomplert les nostres propostes electorals?. Està molt bé agafar posicions favorables a un partit o a una opció política – bé per vostès, no per la salut del mon comunicatiu -, però intentar trepitjar, ignorar –feia dies que l’Agrupació no existia en el seu medi - i calumniar a una opció política per sistema es senzillament manipulació de la informació. I més encara quan llegim a la pàgina següent, ves per on, l’opinió del Sr. A. Vila, editor del diari, dient què: “L’Agrupació.....és una formació política desaprofitada, sobretot la seva cap de llista”.

Deu ser allò de “una de cal y otra de arena” no fos que s’enfadessin. O potser no.

divendres, 21 de setembre de 2007

PLENS DE PLE

Va ser molt llarg. Més de quatre hores de Ple son moltes hores, potser un dels mes llargs del present mandat i segurament de tots els mandats anteriors. Fins i tot el representant del PP, Jose Oviedo, es va permetre diverses llicencies per “denunciar” aquell allau de paraules, de mocions,de rectificacions i de temps –era el seu aniversari i segons en va dir l’estaven esperant, mal dia per complir anys , vaig pensar -.

El fet, però es que molts van sortir més que contents d’aquesta marató. I jo un d’ells. I vaig sortir content per diferents motius:

Un per la coherència de les diferents intervencions que, si més no, van deixar a cadascun al seu lloc, aclarint posicionaments i perfils d’on aniran els trets a partir d’ara. Un altre perquè vaig veure voluntats d’enteniment i de coincidències entre els diferents grups (fixeu-vos que dic “voluntats”), i que em permet pensar que s’ha deixat enrere un mandat presidit per la prepotència que atorga una majoria mal portada i que ratllava, a voltes, l’escarni del contrari. Això s’acabat. Ara cal lluitar el vot, ara cal saber negociar, ara cal saber concedir i empènyer, ara cal fer política de veritat.

I l’últim dels motius pel que vaig sortir satisfet del Ple, es, al meu parer, la intenció –esperem que sincera – de tots els grups per desbloquejar situacions que fins ara eren, i de fet son, el principal motiu que destorbava reconduir amb pau i serenitat les iniciatives cap un model de ciutat concret. Em refereixo als temes de l’aigua i clavegueram i el de Muntanyans II.

No sé com ho veuen els demes, com ho veieu vosaltres, però crec que anem pel bon camí per el be comú. Per mi sempre ha estat imprescindible que tots plegats entenguéssim la necessitat de portar a terme un element tant bàsic en democràcia : parlar i parlar.

Ara parlarem. I espero que parlem tots, no uns sols, i aquells que vulguin desmarcar-se per qüestions personalistes, per disciplina de partit o bé presoners de les seves paraules, que assumeixin la seva responsabilitat i facin la guerra pel seu costat.

Posicions de bon “rotllo” (paraula molt repetida en el Ple d’ahir a la nit) és el que ens cal. De res ha de servir, a partir d’ara, intentar fer malabarismes polítics desviant les intencions de mocions que son clares i que van dirigides al consens general, quedant-se retratat, aquell que ho faci, davant d’uns ciutadans i ciutadanes que, com ahir, omplien la sala de Plens i que van començar amb dubtes i van sortir (els que vam aguantar fins a la fi) amb un mig somriure als llavis i molt PLENS DE PLE

dilluns, 3 de setembre de 2007

ACÍ, A SANT LLORENÇ DE SAVALL


Ací, voltat d’infants que no paren ni un sol moment (d’on trauran les “piles” aquests nans?), que sí ara la piscina, que si ara volen menjar, que si ara volen córrer muntanya amunt i muntanya avall, on els seus somriures son part de la quotidianitat i on les muntanyes son les protagonistes de tot el que ens envolta.

Ací els sorolls es transformen en agradables sons que ara estan i ara desapareixen com per art de màgia. Ací assegut, tot escoltant , a la llunyania, la musica que em fa viure més intensament aquests pocs dies de festa –Mozart, sempre l’inevitable Mozart, amb els seus càntics que em diuen que tot pot anar sempre millor -. Ací, al costat d’aquest gos que, segons diuen els meus familiars, els cuida i fa feliços als nens, tot es diferent i et permet repassar moltes coses del que has deixat al darrera.

Des de Sant Llorenç de Savall, envoltat d’arbres sembla que tot estigui molt lluny. Els problemes s’allunyen –malgrat estiguin presents -, els llibres semblen diferents ja que la seva lectura es molt més ràpida i, per tant, amena; el que allà sembla molt important aquí es relativitza, el que allà sembla que mai tindrà solució, ací saps que cal continuar, que aturar-se es una ximpleria i, com ara el meu fill a perdut la por a la piscina, nosaltres hem de perdre la por a treballar amb les idees que per alguns poden semblar innecessàries o incoherents. Res no es res, i el tot deixa de ser-ho.

Quatre dies per disfrutar, per pensar, per viure diferent, per aprendre.

Ací, a Sant Llorenç de Savall, el mon gira massa ràpidament.

RECUPERAR LA CONFIANÇA

Recordo que abans d’iniciar la darrera campanya electoral, tant l’Agrupació, en nom de tot el grup, com el que subscriu a nivell personal, vam escriure unes ratlles tot parlant de la preocupació que manteníem en aquell moment per el que consideràvem una pèrdua de confiança, no ja amb els polítics – què també - , sinó cap a la institució pública més propera als ciutadans. No sé si allò va caure en sac trencat a tots els partits, o bé si algun d’ells va prendre nota per tal de pal·liar aquest greu problema en un futur proper.

Però el que en aquests moments està vivint la ciutat de Torredembarra és tot el contrari del que en aquell moment nosaltres demanàvem a tots els polítics amb responsabilitat: retornar la confiança amb l’Ajuntament.

Estic segur que cap dels polítics nous vinguts a la Casa de la Vila, té una responsabilitat directa amb aquest sentiment de llunyania de l’ institució vers al ciutadà, però si que hi han uns altres que van consentir aquest fet i que, al meu humil parer, ara estan augmentant.

Si us heu fixa’t – només cal donar un tomb i xerrar amb veïns i veïnes de tots els barris i de diferents condicions socials -, hi ha un desànim generalitzat a la ciutat per molts fets que han anat succeint, i d’altres que ja semblant endèmics, i que son molt propers a la ciutadania. Per una banda, no només encara està viu un profund malestar per les males formes en que és van aprovar alguns projectes, sinó que més a més, amb les pluges dels darrers dies, s’ha vist que estaven mal fetes o fetes amb despropòsits imperdonables. Ara ja no només ens preocupa poder caure tot caminat pel carrer Antoni Roig – encara hi ha gent que s’entrebanca amb les rajoles -, sinó que, més a més, els veïns de la Plaça s’han de preocupar de si plou o no per mantenir secs els seus negocis i les seves vivendes.

A això li hem d’afegir la inundació del pavelló esportiu. El parquet a fer punyetes. Una de les obres que haurien de ser emblemàtiques resulta que no es van resoldre bé, i que quan ha plogut, s’han vist tots els defectes que alguns ja denunciàvem el dia de la seva presentació a la ciutat sota el que alguns denominaven l’obra que seria enveja de tothom.

També cal fer menció a l’obra de Marítima Nord, on s’està acabant de construir un pas soterrat que ja es va inundar dies abans de la “gran” turmenta del dia 14.

Després hi hem d’afegir que la brutícia dels carrers segueix exactament igual. Que hi ha multituds de fanals en mal estat amb el corresponent perill que això comporta. Que hi ha carrers que segueixen sense asfaltar a llocs tant emblemàtics com els Munts – per posar un exemple -. Què hi ha una Associació de veïns que fa mesos que demana la retirada d’un camió abandonat al seu barri sense que ningú els escolti –concretament al Racó Romà just al costat de les runes romanes (hi ha fins i tot que ha apostat perquè formi part de dites runes)-. Què hi ha llocs on els vianants no disposen d’un pas zebra en zones tant perilloses com a l’antiga N-340 a l’alçada d’uns coneguts supermercats – malgrat s’hagin instal·lat unes noves parades de bus i poder així facilitar l’accés als seus usuaris -.

La llista podria ser molt llarga, massa llarga.

Però existeixen altres motius, més polítics si voleu, que fan que la ciutadania s’allunyi dels consistori: ningú encara ha sortit a explicar en que consisteix el programa del nou govern, ningú sap encara, ni oficial ni confidencialment, quines seran les noves polítiques què és portaran a terme a la present legislatura. Ningú sap encara com pensen – si és que ho pensen - fomentar la participació dels veïns en el dia a dia, ningú ens a explicat encara com volen portar el programa destinat a persones grans, a persones discapacitades, a la dona, a l’atenció dels infants. Ningú ens ha dit com volen impulsar i fomentar l’activitat cultural, esportiva i social. Ningú ens ha dit encara que volen fer en el terreny de promoció turística i comercial.

Tornem a tenir una nova llarga llista, massa llarga.

Potser ja va sent hora de posar-nos a treballar seriosament. Cadascú amb la responsabilitat que els ciutadans li van atorgar en les darreres eleccions. Uns des del Govern, assumint la màxima responsabilitat de portar a bon port a la ciutat; els altres des de l’oposició assumint la seva part de co-responsabilitat fiscalitzant i actuant allà on el govern no volguí o no pugui arribar.

Cal obrir el curs polític amb un nou impuls per tal de conquerir la confiança perduda i allunyar el sentiment de pessimista existent a l’actualitat.

dimecres, 29 d’agost de 2007

ALEGRIA....ÉS FESTA MAJOR !!!!!





PER ELS NENS I NENES, AVIS I AVIES, POLICIES I MALPENSATS, PERIODISTES I PSEUDO-PERIODISTES, BLOGCÀIRES I LECTORS,POLÍTICS I PATIDORS,ESPORTISTES I "SOFÀIRES",ESQUERRANS I DRETANS, VIVIDORS I PENCÀIRES, SOLITÀRIS I BEN ACOMPANYATS,VENDORS I COMPRADORS, SAVIS I REBUSCATS..........
O SIA A TOTHOM, BONA FESTA MAJOR

dimarts, 14 d’agost de 2007

LA MODA DELS BLOGS








Publicat en el darrer numero d'EL MONIC 1ª quinzena d'agost

Per aquells que no acostumen a treballar amb ordinadors, us explicaré que hi ha un medi de comunicació, informació i debat molt interessant que s’anomenen BLOG i que ja fa molts anys que està en funcionament. Mitjançant els Blogs es pot trobar molta informació i, per damunt de tot, opinions sobre els temes mes dispars que us pugeu imaginar. Estan per tot el món, es clar, i sovint fan servir un llenguatge que, ho confesso, a mi, de vagades, fins i tot se’m escapa.

Torredembarra no ha estat una excepció a tot aquest moviment d’expressió, a voltes mal utilitzat, tot s’ha de dir, i des de ja fa molt de temps periodistes, personatges, gent desconeguda i polítics fan servir aquest medi per donar a conèixer les seves opinions sobre els fets que es produeixen a la nostre ciutat. Els Blogs sobre Torredembarra van tenir un punt àlgid durant la pre-campanya electoral i en el curs de la mateixa, però ara sembla que s’ha tornat a revifar amb l’arribada de nous personatges lligats al mon de la política.

Crec que va ser el periodista Jordi Salvat (salvat.blogspot.com) el primer en fer servir aquest medi – no ho sé del tot cert-, ell va començar publicant les seves cròniques polítiques que aprofitava per publicar en un medi escrit de la nostra població. Però la llista es, ara per ara bastant més extensa. Qui més èxit ha tingut ha estat un bloc anomenat TORREDMBARRA CONFIDENCIAL (torrengs.blogspt.com), d’autor desconegut, que s’ha portat els major numero de participants en debats i opinions de tots els gustos, aprofitant l’ocasió per defensar o atacar posicions polítiques d’un o altre signe. Un altre de força conegut es el titulat UN POBLE MÀGIC? (Torredembarra.blogspt.com) que ha utilitzat la ironia i, perquè no dir-ho, la confrontació , aquest blogs és també d’autor desconegut que s’ auto denomina El fantasma del Castillo.

Els Blogs tenen les seves coses bones i dolentes, com tot en aquest mon. Ha servit per donar a conèixer a la població posicions sobre pactes, sobre propostes polítiques, socials i culturals i també ha estat utilitzat per fer atacs que de vegades ratllant l’insult. Tot val en aquest medi. Fins i tot un Regidor del PSC, Enric Grangel, va tenir problemes –i encara els té – degut a una opinió seva sobre el concurs de l’aigua, quan va escriure la seva posició davant de l’atorgament del concurs.

Els blogs però, son un mitja molt sa de comunicació, es una forma de coneix-se’ns una mica més tots plegats, allà podem valorar la força de mobilització dels partits (pels comentaris els coneixerem), podem fins i tot participar en enquestes no gaires científiques però molt interessants i conèixer millor la natura del nostra entorn. Un lloc molt recomanable, en definitiva, per aquells que volen estar al dia en qüestions qu’ ens afecten directament i que ara a l’estiu es molt refrescant i fins i tot convenient per la salut democràtica de tots plegats.

Altres blogs de Torredembarra son: torrebandarra.blogspot.com; susananavarro.blogspot.com; lluissunye.blogspt.com; jordiplap.blogspot.com; francescmercade.blogspot.com; grangelllop.blogspot.com; irisgual.blogspot.com; joseoviedoppc.blogspot.com i, naturalment el d’un servidor que també s’ha engrescat en aquest mon fascinant: resnoesmesqui.blogspot.com.

dilluns, 13 d’agost de 2007

JA ESTA BE D'AQUEST MULLADER


El parquet del pavelló ha quedat inutilitzable


Es va dir. Es va comentar. Es va fins i tot denunciar públicament per part de molts veïns de la ciutat. Allò no era de rebut. No podia ser. Es veien les escletxes al sostre. Es va dir. Es va comentar. Quan plogui això s’inundarà. Es va dir.

Però res. No es va fer res. Dons ara ja tenim pavelló inundat i el parquet a fer punyetes.
Ara un comunicat municipal ens explica una petita història. Però res. Ací quan plou tot va cap enlaire. Els passos inutilitzats, la carretera es converteix en un perill. Noves obres que s’inunden com el nou pas soterrat de Marítima Nord. Això es un desgavell.

Ho tornarem a dir. Ho tornarem a comentar. Ho tornarem a denunciar tantes vegades com faci falta. Però no ens podem quedar només amb la denúncia, s’han de cercar solucions, i si els governants son incapaços de fer-ho, que sigui l’oposició que prengui la iniciativa. No podem estar sempre igual.

Sí, es clar, ha plogut molt. Però que un pavelló que s’acaba d’inaugurar ja no serveixi per res, es una vergonya. Ara demanarem responsabilitats. Es clar que les demanarem. I algú, com sempre, ens dirà oportunistes. Que hi farem.

Cal prendre ja, mesures en contra de l’aigua. Cal iniciar un treball seriós i urgent per evitar que cada cop que plou els avis, avies, nens, nens i veïns en general no puguin anar pel pas soterrat a la platja, que els cotxes tinguin que “nedar “ per la carretera i hagin de fer voltes per travessar la via. Ja prou de "PELIGRO AGUA EN LA CALZADA".

Posem-nos a treballar, sisplau.



Comunicat de l’Ajuntament

De Santiago Ardèvol, Alcalde accidental


Motiu: Inundacions en obra pública, a causa de pluges torrencials.
Pavelló polisportiu:


El diumenge a la nit es detecten inundacions, motivades per la insuficient canalització de les aigües provinents de St. Jordi.
Aquesta situació va ser detectada el dijous, dia 9 de juliol de 2007, no podent-se realitzar les obres que van motivar les inundacions del diumenge, així mateix es detecten altra sèrie de filtracions motivades per deficiències de segellat en l'estructura exterior. Es prenen les mesures d'aixecar acta, reportatge fotogràfic i acta notarial per a reclamar els danys.
Pl. de la Font:
Els propietaris notifiquen que es produeixen filtracions per sortides d'aigües pluvials pels WC. Ens hem posat en contacte amb Sorea, per a que en aquest matí es visualitzés, amb una camara a aquest efecte, si hi ha alguna connexió mal realitzada que possibiliti que les aigües pluvials s'introdueixin en les xarxes fecals, si això fos així es prendrien les mesures necessàries per a solucionar el problema i exigir responsabilitats.
Torredembarra, 13 d'agost de 2007.
Santiago Ardèvol Mirabal
Alcalde accidental

dimarts, 31 de juliol de 2007

ENS DEIXEN CADA COP MÉS SOLS


michelangelo antonioni / "El Septimo Sello" de Bergman


No puc pas dir que fossin els meus directors favorits. D’ Ingmar Bergman només podria dir que sovint li dèiem Ingrid Bergman, per allò del so i del mal dir. D’en Michelangelo Antonioni molt més. Els seus noms em fan recordar els anomenats Cine Clubs que van fer furor a finals dels anys 60 i principis dels 70. Allà, al poble, un educador i mestre anomenat Arcadi Viñas, un cinèfil empedreït, ens va injectar el cuc pel bon cinema, i amb una càmera de 16 mm projectava pel·lícules que difícilment podíem veure en el cinema convencional. Ell, juntament amb altres com els meus amics Paco Soler, Jacint Marquina, anàvem a Barcelona a buscar aquells rotllos de pel·lícules que més d’un cop erem incapaços de saber ni tant sols de que anaven.

D’en Bergman recordo el “Septimo Sello”, el tema de la mort, em va impressionar, però confesso que no vaig entendre res. Allà, al cine Club del poble tots miràvem de trobar forats a on veure una petita escletxa on veiéssim una crítica a la dictadura. La veiem sense veure res, aquesta es la veritat. Jo tenia potser 14 o 15 anys. Que volia entendre jo aleshores ¡!!. Desprès vaig veure, anys més tard, la mateixa pel·lícula per la tele, i vaig seguir espantat davant la figura de la mort, però seguia sense entendre res de res. Potser, segur, que jo sempre he estat més donat a pel·lícules més senzilles…. O potser no. En Bergman sempre en duia al camí de les dubtes, quan ens parlava de la soledat, la tristor, les crisis humanes sempre em feia sentir una angoixa especial. És potser per això que mai acabava d’entendre res de res.

En canvi amb Michelangelo Antonioni tot era diferent. Malgrat el seu cinema intimista i què també reflectia la soledat, la tristor i la maldat humana, sempre l’havia trobat més proper. Potser perquè durant un llarg període de temps el seu cinema és submergia en el món del proletariat i em feia sentir proper a la seva crítica, potser menys elitista que no pa en Bergman, potser més propera a nosaltres. Amb “Blow Up” vaig disfrutar, i li tornada a veure molts de cops i sempre m’agrada’t molt. Però potser la peli “ La nit “ va ser la que més en va marcar.

D’una o altre forma, tots dos formen part de la meva educació cinematogràfica i sense ells m’hagués estat molt difícil entendre el cinema actual, tant distant i a la vegada tan proper. Ells eren Mestres, genis que van fer del cinema un art i d’ells vaig aprendre a mirar les pel·lícules amb un distanciament crític, vaig aprendre a analitzar-les i a no conformar-me amb el cinema comercial que ens envaïx i em desespera.

dimecres, 25 de juliol de 2007

UNA CRÒNICA PER LA HISTÒRIA

Per la descripció tan interessant del desenvolupament del Ple m’he permès “copiar” aquesta crònica que ha publicat en el seu blogs en Carles Rico (http://carlesrico.blogspot.com), gaudir-la, a mi personalment m’ha semblat digna de ser guardada pe la història

La sessió va començar a les 20h.



En Ramón Ferré i jo vam entrar plegats. Només al arribar rapidament en Silvestre ens va donar un paper amb la portada del projecte de recuperació de l'espai que suposadament mai va arribar a Torredembarra. La indicació va ser que quan en Sunyé parlés de l'informe, mostrar-lo.

Primer es va parlar dels temes nous d'urbanisme ( portal de padrines, area de filadors, etc).
L'ABG i ADT van votar a tot que no, i en canvi CiU i PP van votar a dos que si, i a un que no.

Després va venir el tema estrella de la moció de Muntanyans 2.
En Lluis Sunyé va fer l'exposició de la moció modificada. La sorpresa va ser que van afegir la directiva europea i dos punts més.
En total la moció tenia 4 punts. El primer era la aturada immediata de les obres. El segon la reunió de partits, El tercer la compensació de terrenys i quart no se quin és.
( No tinc la moció així que si algú me l'ha pogués fer arribar estaria molt agraït).

El discurs d'en Sunyé va remarcar en excés la ilegalitat de la moció, el fet de donar un solució extrem a un problema extrem, i demanava valentia i coratge
perquè els grups la votéssin a favor. S'ha de dir que va criticar l'informe del secretari de l'ajuntament dient que anirien a la presó de 2 a 6 mesos, i inhabilitatació de 7 anys si votaven a favor de la moció. Argumentava que millor anar a la presó que veure d'aquí uns anys una desgràcia a Muntanyans II. A mig discurs vam mostrar els papers
que ens havia donat en Silvestre i amb ell concretament li van fer unes fotos els diaris mostrant el cartell.

Va venir el torn de replica:

El primer va ser el PP: Va argumentar que en el fons de la questió estava d'acord amb el Sunyé i que Muntanyans II mai s'havia d'haver urbanitzat, però que ell necessitava un base jurídica per votar a favor. Va remarcar que si Muntanyans II es protegia volia una garantia de gestió de l'espai i que no quedés com una zona abandonada.
Es va abstenir.

Després va ser l'ADT. La senyora Toda va argumentar gairabé el mateix que el PP, on deia que s'hauria de refer la moció i treure els punt 1 i 4. Va remarcar que sempre recolzaria la moció sempre i quan tingués una base legal, ja que aprovar una moció ilegal no serveix per a res ja que no es pot executar i a més es corren riscs innecessaris.

ERC va argumentar que no hi havia una base legal. Que en el fons estaven d'acord i per tant votaven en contra.

PSC, concretament Enric Grangel va dir que estaven el 90% a favor de la moció però que no hi havia una base legal i que votaven en contra.

CiU va argumentar que calia valentia política, que preferia anar a la presó que veure un desgràcia a Muntanyans II. Es posicionaven a favor.

En el temps de replica,

En Sunyé va començar a llegir sentències on s'han sentat jurisprudència que avalarien la seva moció. La lectura de les sentències va ser llarga i difícilment algú va poder entendre alguna cosa. En Ramón es va posar molt nerviós i no entenia com que en Sunyé estava llegint les sentències jurídiques que avalaven la seva moció, ara quan tothom s'havia posicionat. Va decidir marxar, i jo li vaig dir que hem quedaria fins al final.

La Toda va proposar un canvi basat en una base jurídica. Llegint el document del secretari en aquell moment va dir-li en Sunyé que el redactat de la primera clàusula, havia de ser:
- Fer una revisió del pla parcial Muntanyans, on s'ha detectat que no hi ha informe d'impacte ambiental, i considerar la possibilitat d'una suspensió cautelar. ( + o - )

En jimenez va intervenir dient que ells també volien que s'aturéssin les obres però no tenien un marc legal. Va comentar que la setmana que bé es reunirà amb Vegas del Guadaira per parlar de l'assumpte. Va comentar que els punts 1 i 4 s'havien de treure per votar a favor de la moció.

En Sunyé va proposar aturar el ple 2 minuts per valorar la possibilitat de modifcar la moció. Va se concedit.

Llavors es va reunir l'ABG amb una sala per decidir. Jo hi vaig anar i vaig trucar rapidament al Ramón per a que vingués. Rapidament l'advocat va començar a llegir les lleis que amparaven la seva moció. En Daniel Pi va dir que no s'havia de modificar res i que s'havia de buscar el posicionament polític. Jo vaig sortir i vaig defensar que una moció perduda no atura res. Trobava interessant que barrejar les lleis de l'advocat de IcV amb la idea de l'ADT podia sortir una moció guanyadora. Rapidament en Sunyé va sortir i s'en va anar a la sala de plens.

Allí va comunicar que no es tocava res de la moció. Lògicament la moció va ser votada en contra per PSC (5) i ERC (2) i es van abstenir el PP (1) i ADT(2), i van votar a favor
CiU (4) i ABG(2).

Per mi va ser una derrota. Es va cumplir allò que no hem creia dels meus companys de la Plataforma que era un moció perduda. Fins i tot un company de l'ABG també hem va dir que la veia perduda d'inici.
Aquell neguit de voler fer alguna cosa per salvar la moció, un moció valenta que demanava l'aturada de les obres, de poc va servir. Aquelles trucades amb en Silvestre i en Ramón per reunir els partits, unir idees o trobar arguments favorables van caure sobre terra seca.

La carta al director que vaig escriure al Diari de Tarragona sobre la por a torredembarra semblava un presagi del que ha passat.

Rapidament vaig recuperar la visió optimista, parlant amb en Ramón.

En aquesta moció s'ha aconseguit unes sinèrgies entre partits que fins ara mai havia vist. Una ADT disposada a trobar un marc legal. Un PP disposat a vota a favor, i una CiU realment valenta, donen un marc prou favorable per presentar una altra moció i guanyar-la.

A més no és que hi hagués bona sintonia, a més s'han aportat dades molt importants.

S'ha trobat una possible argumentació legal per aturar les obres. La sentència que va llegir en Sunyé, és una que diu que no es pot construïr en zones humides i aquestes no cal que estiguin protegides. Cal afegir que es dicatada per tribunal suprem sentant jurisprudència. Muntanyans II és zona humida i no es pot construïr.
Amb aquesta argumentació en Sunyé va demanar al secretari que torni a realitzar l'informe de quina ilegalitat es compliria si es vota a favor de la moció tenint en compte que Muntanyans II es una zona humida. Potser aquells que va regnar la por en el seu vot, els faria canviar de posició.
Un altra frase mitica va ser: - Es legal donar el permís d'edificiació en Muntanyans II sent zona humida. Potser els que tinguin pensat fer-ho que demanin l'informe al secretari a veure que els hi pot passar.
I la ultima: En Sunyé va demanar un informe de qui ha concedit el permís d'urbanització. L'Ajuntament diu la Generalitat, i la Generalitat l'Ajuntament.

L'advocat de IcV el senyor Rocamora, conegut per en Ramón, és un advocat molt bo i molt directe, el qual pot jugar un paper molt important.
Parlant amb ell vam entendre perquè en Sunyé va donar les argumentacions legals en la replica ja que ell va arribar dos minuts abans del ple i no va tenir temps a donar-li.

Al acabar la reunió vaig anar a parlar amb en Sunyé dient-li que totes les reunions que s'han fet sobre Muntanyans II no es quedéssin aquí. Li vaig comentar el bon clima polític que hi havia i que s'havia de seguir lluitant per Muntanyans II. Ell hem van entendre a la primera perque ell ja havia palpat aquesta sintonia i hem va comunicar que parlaria amb els partits simpatitzants i advocats per trobar una moció legal guanyadora en el menor temps possible. Això hem va tranquilitzar.

Seguidament vaig veure en Daniel Pi(icV) lliure, i hem vaig dirigir amb ell. La meva intenció era clara. Volia que m'expliqués l'esmena d'IcV a la proposta de resolució de CiU. La seva resposta va ser preguntar-me si me l'havia llegit. Logicament li vaig dir que si, i el meu dubte va ser si realment allò era una suspensió cautelar. Ell va argumentar que no, que el Departament de Medi Ambient no tenia la intenció inicial d'aturar les obres, que era una questió purament de l'Ajuntament la resolució de Muntanyans II.

Vaig tenir-li que remarcar 20 vegades que només voliem la suspensió cautelar, i que la permuta ja la resoldrem via ajuntament. Li vaig dir que voliem temps i el Departament facilment ens ho podia donar. Hem va remarcar que això es problema estricte de l'ajuntament i que ell s'ha de treure les castanyes del foc i no via Generalitat. Li vaig recriminar la passivitat del Departament de Medi Ambient, i que no es podien quedar braços creuats mirant l'espectacle. Seguidamanent va marxar ja que el vaig posar nerviós.

Després en Ramón i jo vam anar a parlar amb en Daniel Messegué(CiU) per felicitar-lo per la valentia de votar a favor. En Daniel va dir que de valentia res que és coherència. Va comentar que el tema de la permuta és molt interessant ja que ell pensa que una idea de fer una permuta amb poc cost es projectant un edifici alt ( tipus torre ) que no sigui prop del mar i que contingués l'edificabilitat de Muntanyans II. D'aquesta manera es reduiria el solar a permutar i podriem tenir un edifici emblemàtic alt tipus torre al poble.

Un cop acabada la moguda, vam decidir anar a fer una orxata.

Una cosa que va sorgir va ser es encartellar el poble amb les fotografies dels regidors que han votat en contra de la moció. Es veu que en un poble de l'Ebre van encartellar tots els carrers amb les cares dels regidors que havien votat a favor dels transvassament i va produir la dimisió de tots.

Així que si algú està interessat que ho faci saber.


Més o menys això és el resum de la llarga jornada.

El titular: La por guanya a Torredembarra.
La foto de la jornada: L'abraça d'en Sunyé(ABG) al senyor Oviedo (PP).
El difunt: En Ciuró(ERC) posicionant-se en contra quan argumentava defensar Muntanyans II.





Carles Rico

ELS MUNTANYANS A LA PREMSA





EL MIEDO A PREVARICAR VETA LA MOCIÓN QUE PEDIA PARAR LAS OBRAS EN MUNTANYANS II

Diari de Tarragona COSTA
Alternativa Baix Gaià (ABG) presentó ayer en el plenario una moción que pedía por la paralización «de inmediato» de las obras de urbanización del plan parcial Muntanyans II. La propuesta fue desestimada más por miedo a prevaricar que no por diferencias políticas.
por jordi cabré |

Lluís Suñé, el portavoz de ABG, fue el encargado de argumentar la propuesta y la defendió con pasión. Expuso a la sala, llena hasta la bandera, que el Ayuntamiento «mantenía desde hace tiempo una actitud pasiva» y que en tres años no se había hecho nada que impidiera que a día de hoy, las máquinas estén urbanizando el plan parcial. Argumentó que la futura construcción de viviendas estaría sobre una zona inundable y citó artículos de leyes para demostrar que se estaba cometiendo un error en Muntanyans II.

Aunque hubo intervenciones de todos los grupos, la primera en explicar que lo que pedía Suñé se salía de los cauces legales fue la portavoz de L'Agrupació, MªDolors Toda, quien explicó que «la moción tiene razón, pero no se puede demostrar». Toda enseñó el camino para intentar paralizar las obras, si se desea, que no es otra que pedir la revisión de la licencia para ver si tiene todos los requisitos que necesita. Pero también expuso a Suñé que «las cosas hay que hacerlas bien hechas y una moción como ésta es inejecutable».

CiU, que apoyó la moción de ABG, quiso ser valiente y su portavoz, Daniel Masagué, explicó que «creo que es mejor que me inhabiliten a que se haga en esa zona una desgracia». El portavoz nacionalista hacía referencia a un informe jurídico encargado por ERC al secretario municipal, Rafel Orihuel, en el que se exponía que el apoyo a la moción por parte de los concejales podría constituir delito de prevaricación y que ello podría terminar en inhabilitación.

Tanto el PSC como ERC, los dos socios de gobierno ante la absencia ayer del portavoz del Grup Independents per Torredembarra (GIT), argumentaron su voto en contra y recordaron a ABG que era la Generalitat quien había dado la licencia y que ella debía tomar cartas en el asunto

dissabte, 21 de juliol de 2007

EL PLE APROVA MOCIÓ DE L'AGRUPACIÓ SOBRE L'ORDENANÇA DE MOBILITAT

Torredembarra revisarà l'ordenança de mobilitat per incloure-hi les illes de vianants i es crearà una comissió per estudiar la circulació al carrer Antoni Roig

EL PUNT - AZAHARA PALOMARES. Torredembarra

Els regidors de l'Ajuntament de Torredembarra van acordar, al ple que es va fer dijous, la creació d'una comissió que s'encarregarà de revisar l'ordenança municipal de mobilitat. L'objectiu és adaptar-la a les necessitats de l'illa de vianants creada al carrer Antoni Roig i la plaça de la Font, on encara no s'han acabat les obres de remodelació. D'altra banda, el ple va aprovar per unanimitat una moció de l'Alternativa Baix Gaià (ABG) per a la protecció d'un edifici al nucli antic.

La proposta de revisió de l'ordenança de mobilitat estava inclosa en la moció presentada per l'Agrupació Democràtica Torrenca, de la qual també es va aprovar el punt referent a l'autorització perquè els veïns propietaris de garatges a la nova illa de vianants del nucli antic puguin accedir-hi, d'acord amb la normativa ja aplicada per la policia local. L'acord va tenir el suport de tots els grups, excepte l'ABG, que s'hi va abstenir.

Tot i això, els regidors van acordar deixar fora del debat el primer punt de la moció, en què es reclamava la reintroducció de la recollida domiciliària de la brossa a la zona afectada per les obres.

Aquesta petició es presentarà en forma de nova moció al ple extraordinari previst per dimarts que ve.

MOCIÓ SOBRE PATRIMONI

El ple va aprovar per unanimitat la moció presentada per l'ABG, en què es demanava l'inici del procés per a la declaració com a bé d'interès local de l'edifici situat al número 6 del carrer Alt de Sant Pere, ara en estat «ruïnós». Segons va explicar el portaveu de l'ABG, Lluís Suñé, la proposta era de tipus «simbòlic», per tal de fer una crida sobre les mancances en protecció del patrimoni històric torrenc. Suñé va demanar que durant el procés d'elaboració del pla especial de millora urbana (PEMU) del nucli antic hi hagi una «participació real» i que es reservi un paper important al Consell Municipal de Sostenibilitat.La sessió es va tancar amb l'enfrontament de l'alcalde, Manuel Jiménez (CiU), i el cap de l'oposició, Daniel Masagué (CiU), pel procés de concessió de l'aigua.

divendres, 13 de juliol de 2007

POLITICA...MADE IN LA TORRE



POLÍTICA...MADE IN LA TORRE

Publicat a EL MONIC nº 100, juliol, 2007

Quan començo a escriure aquestes ratlles, a Torredembarra encara no se sap qui formarà part del govern Municipal, malgrat que tothom ho preveu. De moment només sabem que l’Alcalde es el Sr. Jiménez recolzat per el GiT, però els dubtes aparents segueixen a la seu d’ERC, mentre que l’ABG ja ha dit que res de res en les actuals condicions i sense fer una revisió clara i minuciosa en temes tant importants com Muntanyans, l’Aigua , Urbanisme i la Participació. Els Regidors de CiU, tenen clar que quedaran a l’oposició, al menys així ho ha fet saber el seu cap de llista en Daniel Masagué. l’Agrupació, per la seva part ho té molt clar, l’oposició serà la tasca en els propers quatre anys i basarà la seva feina en fomentar la participació ciutadana en els òrgans de decisió i amb una informació clara i nítida de tot el que estigui passant al Consistori. Del PP, poc se’n sap, segurament son els més silenciosos, però no ens ha d’estranyar, ja que el joc sembla que està més en les seves mans que no pas en les dels altres, de moment, es clar.


Però el problema es greu. Molt greu. Passen els dies i les forces polítiques que van governar a La Torre en els darrers anys, ara son incapaces de posar-se d’acord. A mi, personalment em costa de creure. Més també penso que no és difícil d’entendre.


A ERC li fan riu riu als budells veure’s formant part d’un govern que no llueixi la bandera de l’ unitat de l’esquerra, ja que per tirar endavant molts dels projectes és farà necessària la intervenció del PP, i es clar, amb aquests (amb perdó) és difícil d’explicar a les seves bases qualsevol tipus d’acord, encara que sigui puntual. Amb CiU, de moment, les coses no les tenen clares, ja que només seria possible una combinació estranya de cara a la ciutadania: CiU + ERC + ABG. Passaríem de dir pacte d’esquerres a pacte nacionalista, però no sumen, seguim doncs igual. Amb l’Agrupació, després de tot el que s’ha arribat a dir, ni aigua, mostrant en part una ceguera partidista difícil d’entendre i que només és recolza amb la poca “gracia” que els fa la seva cap de llista, i el fantasma sempre recorrent d’interessos immobiliaris (sic) . Però es comprensible, es acceptable. Res a dir sobre aquest punt, tot es legítim i temps hi haurà . No seria lògic que ara ens anéssim a un pacte amb ERC, només cal llegir la seva nota de premsa que, en un inici, sembla que vulgui parlar del pacte i desprès es despatxen a gust contra l’Agrupació. És mania persecutòria. Clar que més a més ERC té el greu problema de Muntanyans II, ja que van dir públicament, en un debat obert a la ciutadania, que no pactarien amb cap partit que estiguis a favor de la construcció en aquella zona, però tot apunta que ho faran, si no canvia molt l’assumpte.


Al meu entendre, i naturalment puc estar equivocat, el gran culpable de tota aquesta situació a estat el PSC, que no ha sabut assumir la gran responsabilitat de fer de Torredembarra una ciutat governable, cedint en moltes qüestions que els seus companys naturals de viatge, van posar al damunt de la taula. Se’m fa difícil de fer una anàlisi polític de com ha estat possible que, per exemple l’ABG hagi difós un escrit publicat en un diari provincial a on diuen:


"Que no ens busquin en un govern que no estigui disposat a fer autocrítica i realitzar els canvis que facin falta per millorar la gestió i esmenar els errors del passat".


Si això es així, que no ho dubto, estan donant la raó a aquells que precisament han estat acusats de moltes coses, entre elles de CRISPADORS. No veig pas la diferencia que hi ha entre aquesta critica a la que es feia i es fa des de les files d l’Agrupació, era evident que calia millorar la gestió i per tant s’havien de posar eines a l’abast dels gestors per aconseguir un implicació més gran i real a la que hi havia i hi ha fins aquests moments.


També diuen en aquest escrit què:


"Amb un nou estil, escoltant a la gent i fen-la participar".


Em frego els ulls. Tornen a coincidir amb els insultats, amb els crispadors i amb els “dolents” de Torredembarra, que han fet de la participació dels ciutadans la seva bandera d’actuació i així ho faran de ben segur. Temps tindrem de parlar-ne.


Sigui com sigui, els únics que han parlat oberta i amb total transparència han estat fins ara els partits que han decidit i han publicat la seva voluntat de restar a l’oposició. De la resta no en sabem res de res, al menys oficialment. El PSC ni ha dit ni piu, ERC desaprofita l’ocasió per mirar-se el melic i atacar a l’Agrupació sense solta ni volta, el GiT, bé, el GiT com sempre, calladet. I del PP res no se’n sap, però fa el seu joc.


És una política, en el fons tot es política, que al ciutadà de peu li costa entendre i fa que es quedi a casa a l’hora d’anar a votar. És una política Made in La Torre

Jordi Solé

Secretari de l’Agrupació

dimarts, 10 de juliol de 2007

STOP A MUNTANYANS II




stop a muntanyans II





EL DIA DILLUNS 16 A LES 18:00H


TOTHOM A LA CASA DEL CARME DEL PASSEIG MARÍTIM


(PATRONAT DE TURISME).



DIFONGUEM-HO TANT COM PUGUEM, PASSEM-HO A TOTS ELS NOSTRES CONTACTES, PENJEM-HO A BLOGSPOTS I FOTOLOGS.SI EL PRESENT ÉS LLUITA: MUNTANYANS II ES POT ATURAR!!!

diumenge, 1 de juliol de 2007


TOTAL, PER NO DIR RES




Us vull ser molt sincer. Dins de tot el joc de pactes existents o no, a nosaltres, al grup de l’Agrupació, ningú ens ha dit res de res, exceptuant contactes de tipus amable i sense afany de intervenir en allò que ja sabíem des d’un principi que no anava amb nosaltres. L’Agrupació tenia clara que la seva participació en un govern era molt difícil vist els resultats electorals. Sabíem i volíem anar a l’oposició per què és el que ens tocava, i anem a l’oposició amb la certesa que el nostre treball serà conseqüent i fidel a les nostres propostes. Això ja ho hem dit, per activa i per passiva. Temps hi haurà de demostrar qui és coherent i qui no ho és.

Ara bé, el que no entenc de cap de les maneres es la nota de premsa d’ERC per justificar encara no sé ben bé què, i què ens fica, a l’Agrupació, pel mig sense cap sentit.
Aquest comunicat, com diuen quasi totes les forces polítiques de Torredembarra, segurament està més destinat a la rialla dels socis socialistes i a un electorat que no veu la llum per cap lloc, què no pas per fer un servei a la ciutadania, oferin transparència a les negociacions.

Aquest comunicat no té ni solta ni volta.

Barrejar ara a l’Agrupació utilitzant arguments que no tenen cap validesa es una sense soltada de les més grans que he pogut llegir.

Ens diuen, de nou, mentiders, quan ells van dir públicament en un debat davant de la ciutadania que no pactarien amb cap grup que estigués d’acord amb la construcció dels Muntanyans II. Però ho faran.

Ens diuen manipuladors, quan el seu paper amb les obres del carrer Nou han estat un exemple del que mai s’ha de fer amb els veïns d’una ciutat, tenint responsabilitats de govern i amb l’àrea responsable a les seves mans.

Ens diuen de tot quan ells han utilitzat la revista de l’Ajuntament que paguem entre tots per convocar als seus militants a una Assemblea de partit. No crec que això sigui per voler donar exemple de vocació de bon servei.

Potser haurien de mirar el seu melic. Estan enfrontats a tothom, menys amb els que els hi fan les rialles. Fins i tot un periodista que lliurament ha donat una opinió sobre la situació que viu el partit s’ha vist atacat i en mig de la polèmica que ells mateixos han generat. No toleren la critica.
Potser haurien de pensar en deixar de treure’s les responsabilitats del damunt quan en tenen, i molta, de la situació que ells estan vivint darrerament. Que m’és absolutament igual, com comprendreu.

Allà ells amb les seves frustracions. Allà ells en el seu seguidisme. Allà ells amb la seva manca de coherència. Però que ens deixin en pau. Nosaltres legítimament i democràticament, donem la nostre opinió com fan ells i tota la resta de partits. Potser no agrada com ho fem, ho entenem. Tampoc som perfectes. Però ells tampoc ho son, i sembla que ens vulguin donar lliçons del que, precisament, no son.

Potser s’haurien de preguntar moltes coses sobre la seva gestió passada a l’Ajuntament. Potser haurien de ser capaços de fer una reflexió publica i sincera com han fet altres partits que van participar en la darrera legislatura, però ells haurien d’anar més enllà d’aquests darrers anys i veure quin ha estat el seu paper en defensa dels interessos dels ciutadans de Torredembarra.

No ho faran, ho sé, son incapaços, per tal de defensar la cadira faran el que convingui, se’n aniran de les reunions deixant penjats a la resta de companys de viatge, insultaran a tot i a tothom que els discuteixi, però ells asseguts a la seva cadira, sense explicar res, sense aclarir res, però, això sí, atacant a l’Agrupació que és molt senzill i els hi agrada molt a la seva militància i provoca la rialla dels seus amics.

dijous, 28 de juny de 2007


DIA INTERNACIONAL DE L'ORGULL GAI

MANIFEST DE LA COMISSIÓ UNITARIA 28 DE JULIOL DE 2007


Manifest 2007
Manifest 28 de Juny 2007


Genera’t; construeix-te sense transfòbia.
Què és la transfòbia? La transfòbia és l’odi i el refús a les persones transsexuals, transgèneres i intersexuals. La transfòbia és la persecució de la nostra ploma, és limitar l’ expressió del nostre gènere. És la fòbia a l’ existència de cossos no-normatius.
Fa més de 30 anys l’ Estat tancava als gais, a les lesbianes i als homes i a les dones transsexuals als psiquiàtrics per sotmetre’ns a teràpies de xoc per fer-nos “normals”, per destruir la nostra diferència. I avui en dia encara som els i les trans els que hem de passar pel psiquiàtre. La transexualitat no és una malaltia! Nosaltres no som malalts mentals! L’ autèntica malaltia és la transfòbia.
El darrer mes de març es va aprovar la Llei d’ Identitat de Gènere. Ens podrem canviar de nom i sexe, però abans hem de passar pel psiquiàtre per obtenir un diagnòstic de disfòria de gènere després de visites periòdiques per revisar i jutjar la nostra identitat.
Es una llei que deixa en mans dels metges la determinació del gènere, quan hauríem de ser les persones les que decidíssim el nostre gènere, només amb el nostre parer, sense necessitat d’ un informe mèdic, ni psiquiàtric, ni hormonal. No volem que ens classifiquin amb patrons establerts ni de rosa ni de blau. El nostre gènere és ric i plè de matissos!
Alhora, és una llei incomplertaper que també exclou als menors d’ edat, als immigrants i als disminuits psíquics del dret a desenvolupar-se lliurement.
Totes i tots nosaltres, lesbianes, gais, trans i bisexuals lluitem contra les mateixes imposicions: contra l’ heteropatriarcat que assigna, segons el sexe biològic de naixement, un determinat rol de gènere i una suposada orientació sexual.
Reaccionem contra la transfòbia! Rebel.lem-nos per poder construir les nostres identitats transsexuals, transgèneres i intersexuals en llibertat. Per què no som disfòrics de gènere i no volem la imposició d’ anar al psiquiatre.
Genera’t és buidar les nostres ments d’aquestes antigues idees i viure la nostra identitat de gènere i la nostra opció sexual en la llibertat de triar i decidir.
El 28 de juny, dia per l’alliberament gai, de dones i homes transsexuals, lèsbic i bisexual, continua sent un dia de lluita. No és només un dia en que visibilitzem les nostres diverses identitats, sinó és un dia per reivindicar, al carrer i amb les veus ben fermes, que la nostra lluita no ha acabat.
Llibertat sexual! dret al propi cos! Dret al propi gènere!
GENERA’T!! GENERA’T!! GENERA’T!!

dimecres, 27 de juny de 2007


SOBRE ELS MUNTANTANS II



Molt s’està parlant aquests dies del tema que Torredembarra arrastra des de fa ja molts anys: Muntanyans II. Sembla que aquest es un dels principals temes del desacord existent per la possible formació de govern municipal, o al menys així ho deixe veure en Lluis Suñe en el seu blogs, però no en parlaré pas d'aixó, cadascú sap el que vol i el que cal fer segons els ulls en què és mira.

Muntanyans es un tema que sempre s’ha distorsionat per a molta gent. Recordo que només arribar a La Torre les informacions que m’arribaven d’un i un altre cantó sempre eren contradictòries. Una persona que no estigui en allò que podríem dir “en el ajo” esta del tot desorientada. No sap molt be que es el que esta passant, ja que partits que estan defensant diferents opinions sobre el tema estaven governa’n fins fa pocs dies, i molts ciutadans encara no saben molt be quina es la realitat.

Només se sap que allà es vol construir i hi ha gent que es queda al marge i altres que fan manifestacions.

Aquesta visió, del que com ja he dit, es el del ciutadà de a peu, està molt generalitzada. Hi ha gent que encara em pregunta què és el que està passant en realitat, i més aquests dies on una revista ha tret a la llum certs afers que ja fa temps clamaven els integrants de la Plataforma sense que se’ls fes gaire cas.

El què és cert es que hi ha un partit que la situacióactual li sembla anar d’allò més be. El tema per ells es de fets consumats i saben que quan més de temps passi més de mal solucionar serà. Em refereix-ho al PSC, que ja ha dit moltes vegades allò que “farem el que sigui possible, però cal tenir en comte que les llicencies ja estan donades…”. En fi, deixen passar els dies fins que els edificis estiguin iniciats i allò no ho podrà parar ningú.

La meva pregunta és, i així ho he fet arribar als representants de la Plataforma, què com es possible que mai hàgim pogut seure en una mateixa taula tots els partits i entitats que recolzen salvar Els Muntanyans per a la ciutat ?.

Nosaltres, els membres de l'Agrupació, ja l’hem fet públicament aquesta proposta, però, per una o altre raó mai se’ns ha respost, segurament amb l’argument mal utilitzat de les antipaties personals. Que hi farem. La situació però està arribant a allò que abans us deia. Tot avança sense novetats, uns fen el trull trull i altres demanant definicions a la Plataforma, com si únicament ells poguessin fer quelcom. Jo crec que no es així. Crec, molt sincerament, que el tema d’Els Muntanyans necessita la unitat de tots els que pensem que aquell espai s’ha de conservar ,per a moltes raons, als interessos generals de la ciutat.

Crec firmament en la necessitat d’una TAULA DE PARTITS I ENTITATS que juntament amb la Plataforma sigui capaç de:

· Generar una veritable i forta oposició al projecte actual
· Impulsar i fiscalitzar propostes al Parlament de Catalunya
· Seguiment de iniciatives de parlamentaris a l’Estat
· Demanar, si s’escau, responsabilitats per mala actuació municipal
· Cercar formules per evitar la dinàmica actual de “fets consumats”
· Estudiar i donar a conèixer alternatives favorables a la població per l’ús de

l’espai
· Impulsar iniciatives ciutadanes de recolzament a favor de mantenir l’espai


No crec que sigui molt difícil aconseguir aquests objectius si tots els que hem dit per activa i per passiva que estem en contra de la construcció a Els Muntanyans.

Naturalment aquesta proposte no està en mans d'un sol partit o entitat. Cal que ens ho creiem de veritat, deixan anar temes personals i anant al grà. El tema s'ho val i la ciutat s'ho mereix.

dimarts, 19 de juny de 2007

ACORD DE L'EXECUTIVA DE L'AGRUPACIÓ

ACORDS DE L'EXECUTIVA DE L'AGRUPACIÓ

L’executiva de l’Agrupació es va reunir ahir dia 18 de juny per tal d’estructurar el nou model de funcionament que regirà dins del partit en els propers 4 anys de legislatura, i decidir quins serien els nostres punts per tal de recolzar a qualsevol govern municipal en aquesta legislatura, davant dels “cants de sirena” que s’estan produint darrerament per alguns partits cap a possibles pactes amb l’Agrupació.

L’executiva va decidir crear Àrees de Treball amb responsables directes en cadascun dels temes que creiem necessaris per tal de tirar endavant propostes i solucions als problemes existents a la ciutat. Les Àrees són les següents:

ASSOCIACIONS DE VEÏNS/ORGANITZACIÓ:
JUAN PÉREZ

COMUNICACIÓ/ M. AMBIENT I URBANISME:
JORDI SOLÉ
ANTÓN ALVAREZ

COORDINACIÓ MUNICIPAL:
Mª DOLORS TODA
JUAN PÉREZ
ISABEL ACOSTA
JORDI SOLÉ

BENESTAR SOCIAL, ENSENYAMENT, SANITAT I DONA
ISABEL ACOSTA
MARIA ZAMBRANO

COMERÇ, CONSUM I TURISME:
ANNA NIELSEN
ARIADNA MATURANA

ESPORTS I JOVENTUT
JUAN VELASCO

CULTURA I FESTES
OLGA GARCÍA

TERCERA EDAT
JOSE CANO

ACTIVITATS
OSCAR NUÑEZ

Referent als possibles acords de govern l’Agrupació va decidir, per majoria, posar per endavant els següents:

Recuperació de Muntanyans II per la ciutat com a punt principal, sense embuts ni condicions prèvies.

Anomenar per consens entre tots els partits la figura del SINDIC DEL CIUTADÀ.

Iniciar les converses amb els diferents partits per establir els mecanismes que garanteixin una participació activa i eficaç dels ciutadans.

Iniciar la elaboració d’un mapa per crear, consensuadament amb veïns afectats, zones d’aparcament gratuït.

Posar damunt la taula el model cultural i de benestar social necessari per tal d’avançar en la consolidació dels agents socials i la programació d’activitats de forma participativa i oberta a tots els barris de la ciutat.

Creació d’oficines municipals a les diferents urbanitzacions (Els Munts, Clarà, Àmfores, Marítima etc) per tal d’agilitzar els tràmits i orientar a la ciutadania a resoldre els problemes quotidians.

Per altre banda, l’Agrupació vol deixar ben clar que no s’entrarà al joc que certes persones han iniciat en els darrers dies, de posar el nostre programa pel damunt de persones concretes, i que no ens valen les condicions suggerides per alguns de renunciar al nostre programa en post de convertir-nos en moneda de canvi.

L’executiva de l’Agrupació vol fer arribar als diferents partits de Torredembarra la nostre predisposició de fer una política coherent amb allò que és va prometre en el seu dia, tal com vam afirmar oberta i públicament durant la campanya.

dissabte, 16 de juny de 2007




L'HORITZÓ (ENCARA) ESTA OBERT





Bé, dons ja hi ha Alcalde, que no govern.



Després de tantes I tantes especulacions, la lògica s’ha imposat. Ha passat el que, els de l’Agrupació, pensàvem que podia passar: els deures estan per fer.



L’horitzó segueix obert a qualsevol alternativa.



Ara la pregunta és si seran capaços d’aglutinar les forces suficients com per oferir al poble de Torredembarra un govern sòlid i fort. M’imagino que temes com Muntanyans II, la política social, l’ urbanisme, la cultura, els transports, les millores en infraestructures hauran estat damunt la taula. No sé quines son les raons que han portat a què en Jiménez només comptes amb els seus vots. No ho van deixar clar a la pressa de possessió , encara que és pot intuir, però no afirmar. Malament si després de 20 dies no han sabut jugar les seves cartes per tal d’acontentar a la resta de grups que li donaven suport a la passada legislatura, o bé de convèncer a possibles nous socis.



Interessant, al meu parer, el discurs d’en Masagué. L’eterna correlació de forces anomenades de dretes i esquerres, present en alguns dels discursos del dia, va ser ben rebatuda. Per ell, i per molta gent, aquesta és una discussió obsoleta, vinguda a menys, i encara més, en una ciutat com Torredembarra, a on, penso, cal reunir els esforços per aconseguir fites que, com deia Mª Dolors Toda, no s’han sabut o volgut afrontar en els últims anys, segurament per por de trencar allò que semblava lligat i ben lligat i què ara es demostra que no era com molts pensaven.



Potser seria bo, que la ciutadania de Torredembarra sàpigues quins son els problemes per reeditar l’antic govern, o bé quins son els dubtes per obrir les portes a diferents formacions que demanen un treball col·lectiu en post d’una Torredembarra millor.



El discurs de l’Agrupació – dins de la institucionalització de l’acte - va deixar entreveure temes importants. Va quedar clar quins eren els punts programàtics d’aquest partit i quines eren les seves prioritats en la present legislatura. Els punts estan damunt la taula i, espero, que ningú hagi fet orelles sordes. Els programes sempre han d’estar per damunt de qualsevol altre estratègia ja sigui per raons personals, o de criteri estrictament de partit.




Per aquells que segueixen dubta’n sobre les qüestions programàtiques de l’Agrupació, només dir que va quedar clara la fidelitat en allò que es va dir al seu dia. Fidels en tot. Des del compromís formal i seriós a promoure una participació activa i ferma dels veïns i veïnes en les decisions que afectin a la majoria (s’hauria de començar a parlar del Síndic del Ciutadà i de la regulació de les formes de participació), com el recolzament a les reivindicacions de la Plataforma de Muntanyans II ( perquè no una gran taula de partits i ciutadans per posar en comú les alternatives i anar tots a una), així com en el que fa referència a la posta en marxa de noves iniciatives encaminades a crear un model de ciutat diferent.



L’Agrupació no esta pas morta. Ni molt menys. Sabem i som conscients que hi hauran – bé, ja hi han hagut - intents de marginació que, crec, seran cada cop més forts i més contundents ( en el discurs del Sr. Jiménez va tenir un petit lapsus, desprès rectifica’t, on deia que s’havia reunit amb tots els partits, “encara esta a temps”, vaig pensar) , però no ens espanta, sinó que ens encoratja a seguir treballant.



Ara del què és tracta es de veure per on anirà el nou govern quan estigui constituït, i com serà el nou organigrama municipal per tenir o no una garantia de bon funcionament. És clar que el paper de l’Agrupació no serà pas el de posar entrebancs, però tampoc estarem callats quan, al nostre parer es clar, veiem que el treball no és porti amb rigor i que vagi en contra dels interessos generals de La Torre. És recolzarà allò que sigui bo per Torredembarra i és denunciarà, com legítimament tenim el deure, allò que no estigui d’acord amb el benestar i la millora de la ciutat.



Restem dons a l’espera de si les converses s’obren a noves possibilitats de govern, o bé si, com jo penso, s’arriba a l’acord entre els membres de l’antic govern. S’haurà de veure desprès amb quines condicions. Sigui quin sigui el resultat final, aquest s’ha de donar a conèixer, punt per punt i amb total transparència, a tota la ciutadania.

P.D. : La votació per anomenar Alcalde va anar de la següent manera:
M. Jiménez: 5 vots
D. Masagué: 4 vots
G. Ciuro: 2 vots
M.D. Toda: 2 vots
Ll. Suñé: 2 vots
J. Oviedo: 1 vot
S. Ardèvol: Abst.





DIA 16, EL QUE VA DIR L'AGRUPACIÓ





Aquest es el discurs que, en nom del Grup Municipal de l'Agrupació, va pronunciar Mª Dolors Toda en el decurs de l'Acte Institucional de constitució del nou Ajuntament de Torredembarra el dia 16 de juny de 2007, on és deixa clar el posicionament de l'Agrupació davant els propers 4 anys de legislatura.



Avui iniciem una nova legislatura on caldrà recuperar un temps perdut que per a molta gent de Torredembarra s’ha fet llarg i espinós.


L’Agrupació és l’únic partit nou en aquesta nova etapa. Un partit Independent que es mourà per complir amb els compromisos que vam adquirir amb aquells que van confiar en nosaltres, treballant de cara al futur però sense oblidar el nostre passat recent i amb l’esperança amb allò que s’esdevindrà.


L’Agrupació va fer una ferma aposta per la participació dels ciutadans en tots els aspectes de la vida institucional torrenca i aquest serà el nostre requisit bàsic a l’hora de treballar a l’Ajuntament. Però l’Agrupació també va parlar i és va comprometrà amb noves propostes e idees que feien referència a temes que no s’han sabut o volgut afrontar amb valentia i que cal solventar amb la màxima eficàcia i rapidesa: Muntanyans II; noves infraestructures; un nou model cultural, social, urbanístic, turístic i esportiu; millores en els accessos, enfortir el transport públic; millorar i crear noves zones d’aparcament gratuït, així com tenir més sensibilitat cap a les persones discapacitades, grups marginats i víctimes de maltractaments son els reptes que, nosaltres els membres de l’Agrupació, ens hem marcat per treballar durant els propers 4 anys.


Som conscients de la força que tenim, però no per això pensem estar callats a l’hora de posar damunt la taula, en les comissions, en els plens i al carrer, els nostres pensaments i les nostres propostes.


Sí, es ben cert que tenim per endavant una legislatura difícil, però sabem que 4 anys son molt llargs, i que de vegades els interessos privats dels partits convencionals estan per damunt dels interessos de la col·lectivitat. No espereu dons un partit mut i sord, no espereu un partit enfonsat i sense força, però tampoc espereu un partit que vulgui dinamitar aquelles accions de govern que siguin justes i que vagin a favor dels ciutadans de Torredembarra. Ni en aquest ni amb altres aspectes l’Agrupació no traicionarà mai les seves idees per un redit electoralista.


Ara ens cal dons, acomplir amb allò què és va prometre durant la campanya electoral, ara ens cal no oblidar-nos de la ciutat i les seves necessitats, ara ens cal, i així ho farà l’Agrupació, treballar per el present i el futur de Torredembarra.