dimarts, 20 de maig de 2008

SENSE COMPETÈNCIES



Naturalment és una crisis interna del partit socialista i també del Govern Municipal. De moment però,en guardo el meu parer sobre el que suposa per Torredembarra un fet de tanta importància i transcendència. No tinc, ara per ara elements de judici, i per tant no voldria precipitar-me. Aquí us deixo la notícia per què vosaltres opineu sobre el fet en qüestió.

Només en ve al cap la frase d’una cançó: MALOS TIEMPOS PARA LA LÍRICA

10 comentaris:

José Oviedo ha dit...

Me suena al grupo Golpes Bajos? puede ser?

jordi solé ha dit...

Amic Jose: Dons es molt posible, però no n'estic segur.

Com ho veus tot això?.

Una abraçada

Jordi Solé

Anònim ha dit...

Si, és una cançó del seu primer "elepé" que té cinc temes: “No mires a los ojos de la gente”, “Malos tiempos para la lírica”, “Lágrimas”, “Estoy enfermo” y “Tendré que salir algún día".

Anònim ha dit...

Tenga por seguro Solé, que por mi parte, el transfuguismo que Vd menciona con tan aínco y lo da por tan hecho, no ocurrirá en Torredembarra. Saludos. Laura Pradeda

El fantasma del castillo ha dit...

Eres mujer y eres tonta; Tu no votas, porque eres mujer; Con la falda por encima de la rodilla, nos gustas mas; Calladita estas mas guapa.
Estas formas machistas, de comportamiento, creiamos tenerlas hoy dia superadas, pero desgraciadamente siguen vigentes.
El caso de Laura, no quiero decir yo, que sea realmente exacto a lo que digo, pero una parte de verdad si la hay. La envidia es el mayor de los pecados capitales y muy asentada en nuestro Pais...yo creo que es el mal nacional y mira por donde, nuevamente ERC, tiene mucho que ver; Es la cerilla, que enciende el papel. Esta formacion clasista y escrupulosa, elijen las formaciones que ellos quieren, como compañeros de grupo e imponen mediante el chantaje y la presion, sobre nuestro alcalde, sus criterios poco democraticos, consiguiendo salirse con la suya.
Lo que yo creo, que no se tiene que permitir, es quedar ausentes cuando los derechos fundamentales de las personas, no se cumplen y como no... poner el grito en el cielo, cuando por ser mujer, se descrimana, de la forma que se esta haciendo.
Creo que en el proximo pleno, se tendria que dejar claro este asunto y alguien tendria que salir a favor de Laura y de la condicion de todas las mujeres de este pueblo. besitos

jordi solé ha dit...

A l'anònim que signa com Laura Pradeda:

Jo en cap moment faig menció al transfugisme, no ho hi fet en cap dels meus escrits. Vostè és deu confondre amb algun altre blogs.

Si es realment la Sra. Regidora qui ha fet aquest escrit signat com anònim, dir-li què efectivament hi ha alguna gent d'algun grup polític que sí què fa esment a aquesta paraula en el seus escrits.

No tinc gens de ganes de polemitzar en un assumpte que considero que han de solventar el directament afectats, un altre cosa és el meu parer particular i el que pugui dir i decidir l’Agrupació, què naturalment respectarà la seva decissió personal i/o política –tant si estem com no d’acord – com hem fet sempre.
Donar-li ànims en aquests moments i pregar-li què no enceti polèmiques allà a on no n’hi ha.

Salut i bona feina

Juan ha dit...

Hola:

Esto si que huele a una crisis y de las gordas , ¿cuanto durara de alcalde el Jimenez?

Se admiten apuestas:

Un abrazo

Juan

la cua de lleó ha dit...

Una crisi és una situació que no fa pensar en solucions fàcils ni en un després millor.

Tot i que després de la tormenta sempre hi ha la calma, com no pot ser d'un altre manera.

Sí fem un esforç per deixar de banda els rumors i les interpretacions, ens trobem amb una situació d'encaix d'una persona nova en la societat i en l'ambient polític. Potser reivindicació d'espai, potser desencís i, en tot cas, una situació difícil i confusa que ha portat a concretar una decisió: la recuperació de la delegació de competències en les àrees que portava la regidora.

Ara per ara, potser la preocupació dels més motivats ja ha triomfat sobre l'expectació dels més interessats.

Ara per ara, s'ha creuat un punt límit a on deixar de forçar les coses i recomençar a parlar les coses amb el bé de Torredembarra per endavant i les peculiaritats personals més enrera.

Seguirem expectants, però seguint la pauta musical

Supertramp.
Crisis What Crisis
Genero: Pop/Rock
Any de publicació: 1975
Discogràfica: A&M Records

la cua de lleó ha dit...

Una crisi és una situació que no fa pensar en solucions fàcils ni en un després millor.

Tot i que després de la tormenta sempre hi ha la calma, com no pot ser d'un altre manera.

Sí fem un esforç per deixar de banda els rumors i les interpretacions, ens trobem amb una situació d'encaix d'una persona nova en la societat i en l'ambient polític. Potser reivindicació d'espai, potser desencís i, en tot cas, una situació difícil i confusa que ha portat a concretar una decisió: la recuperació de la delegació de competències en les àrees que portava la regidora.

Ara per ara, potser la preocupació dels més motivats ja ha triomfat sobre l'expectació dels més interessats.

Ara per ara, s'ha creuat un punt límit a on deixar de forçar les coses i recomençar a parlar les coses amb el bé de Torredembarra per endavant i les peculiaritats personals més enrera.

Seguirem expectants, però seguint la pauta musical

Supertramp.
Crisis What Crisis
Genero: Pop/Rock
Any de publicació: 1975
Discogràfica: A&M Records

jordi solé ha dit...

A la cua de lleó:

Crec que es molt encertat el teu comentari. Deixar de banda les rencúnies personals seria un bon pas, però de moment ens segueixen arrastrant pel delicat fil de la política municipal.
De totes maneres crec què qui hauria de trencar aquest fil i obrir nous espais està, unica i exclusivament en els partits que més vots van tenir en el seu moment, es a dir: PSC i CiU

Un pic tinguem, tots, ben clar cap a on anem tot serà molt senzill.

Per cert: T'inclós en els enllaços. Bona feina i fins quan volguis

Jordi Solé