dijous, 31 de gener del 2013

TORREDEMBARRA, DE MAL EN PITJOR...

D’aquí a pocs mesos haurem arribat al meridià d’aquest mandat municipal en el què l’equip de Govern, format per CiU, el PP i un regidor independent, es va comprometre a posar “les bases de la Torredembarra del futur, líder del territori en qualitat de vida.”
Doncs bé, menys de dos anys després de prometre aquest horitzó tan engrescador el balanç no pot ser més decebedor. Com a tants llocs (de fet, el conjunt del país) la vessant més dramàtica de la incompetència de l’equip de Govern és l’alarmant creixement de l’atur al municipi. En el moment d’escriure aquest article l’atur a Torredembarra ja se situa al llindar dels 1.600 aturats, una xifra sense precedents a la nostra vila, i no mostra signes de decréixer. Seria demagògic atribuir aquest increment de l’atur exclusivament a la ineficàcia de l’acció de Govern, més aviat inacció de Govern, de l’alcalde Masagué i per tant nosaltres no ho farem, ara bé és obvi que l’equip de Govern de dretes que tenim ara a l’Ajuntament ha estat incapaç de tirar endavant o generar cap actuació capaç de crear nous llocs de treball. Res. Cap ni una. Rien de rien      
Els socialistes torrencs no ens resignem a aquesta situació. No volem que centenars de famílies torrenques hagin de patir les conseqüències dramàtiques de l’atur i de la manca de recursos econòmics per afrontar la vida amb una mínima dignitat material. Per això hem estès la ma reiteradament a l’alcalde Massagué i a l’equip de Govern per buscar punts d’acord en tots aquells temes que puguin ser d’utilitat per a la ciutadania de Torredembarra. Així, hem buscat el diàleg a l’hora d’aprovar els pressupostos municipals, el nou reglament de funcionament intern del consistori, buscar formules per desencallar projectes que arrosseguem fa temps (auditori, etc.)
I quina ha estat la resposta que ens hem trobat a aquesta oferta de diàleg i ma estesa? Prohibició expressa per accedir a informació, incompliments a l’hora de respondre a les nostres preguntes, creació de comissions municipals que mai s’han arribat a reunir, cap concurs per a designar empreses, incompliments d’acords de plens municipals, malbaratament econòmic per contractar assessors (18.000 euros mensuals en assessors, és això raonable per un municipi com Torredembarra?), pugna oberta entre l’alcalde i el secretari municipal, i així un llarg llistat de despropòsits.
Nosaltres no qüestionem la legitimitat democràtica del senyor Masagué i del seu equip. Ni tan sols qüestionem -encara que pugui semblar, com a mínim curiós- que aquells que es reconeixen com a “profundament” independentistes governin de bracet amb el PP, el partit que va portar el nostre Estatut al Tribunal Constitucional. Allà ells amb els seus problemes de coherència ideològica, possiblement el que separen les banderes uneixen els diners i el model de societat. El que si que qüestionem és que amb aquesta actitud de menyspreu total i absolut en relació amb els regidors de l’oposició que, recordem-ho, també representem una part molt important de la ciutadania torrenca arribem a algun lloc de profit pensant en els interessos ciutadans. La prepotència, la superba i l’autisme polític poden donar rèdits a curt termini però mai acaben escrivint la història, senyor Masagué.
Torredembarra pot millorar i molt el funcionament del seu Ajuntament per donar resposta a les necessitats reals dels seus veïns. Podem racionalitzar la despesa, tal com ha fet per exemple l’Ajuntament de Tarragona, per augmentar les partides destinades a serveis socials, que són tan necessàries en aquests moments, i evitar despeses tan absurdes com els 280.000 euros en lloguers de locals que segueixen tancats dos anys després de la seva adquisició.     
Cap a on anem si no canviem el rumb del timó de la nau que pilota el senyor Masagué? Crec sincerament que de mal en pitjor, com ja perceben fins i tot aquells que fa dos anys van votar CiU i PP. Podem canviar aquest rumb i fer-ho amb urgència, amb la col·laboració de tots. Torredembarra, pel dinamisme dels seus habitants i pel lideratge que genera al conjunt del Baix Gaià, té un potencial de creixement encara per explotar. Podem créixer i generar benestar però només des del diàleg i la recerca de consens polític, social, associatiu i veïnal i no dels monòlegs que ja no convencen ni a les ombres de la nit. Torredembarra només ha estat gran quan ha estat de tots i cadascun dels seus vilatans. Els socialistes hi estem disposats perquè la nostra preocupació, la nostra veritable obsessió, es redoblar esforços per donar resposta als 1.600 torrencs que busquen feina i no la troben, obrir el consistori als ciutadans i fer polítiques racionals que ens permetin avançar social i econòmicament. Mai ens cansarem de treballar, de fer propostes i de buscar consens per aconseguir tornar a la lògica política i reduir aquesta taxa d’atur que traspua tant patiment. Mai!   


Publicat al diari Més Tarragona del 31 de gener 2013

dimecres, 30 de gener del 2013

VISCA CATALUNYA LLIURE !



Escrit publicat a El Mònic mes de Gener 2013


Dos Plens a l’Ajuntament el mateix dia i amb poques hores de diferencia, han estat suficients per que la ciutadania hagi vist amb claredat el tarannà del Govern Municipal, i quins son els interessos que defensa el govern format per CIU-PP i GIT. 

En primer lloc un Ple Extraordinari monogràfic demanat per l’oposició (membres del PSC-ERC i ABG), i cel.lebrat gràcies a la llei, i no gràcies a la transparència que hauria de tenir un Alcalde cap els seus ciutadans, que va fer de tot per intentar boicotejar-lo (fins i tot va signat un Decret per esquivar el debat). El Ple era per tractar un del temes més polèmics dels darrers anys: la política de lloguers del Govern.

Cap resposta. Ni una sola va donar el Sr. Alcalde a cada una de les preguntes efectuades. Ni una sola.

Perquè paguem 6.900 € (més d’1.140.000 Ptes. al mes, o sia més de 16.000.000 de Ptes.  l’any) per un local que el mateix Pla d’Usos de l’Ajuntament fa un informe advertint que, en el local (que en realitat son uns soterrani), no son utilitzables ?. Fem història: El mes de març de l’any 2011, dos mesos abans de les eleccions municipals,  la Junta de Govern Local fa servir les seves competències (atorgades a dit per l’Alcalde), per donar caràcter d’urgència al lloguer. El Secretari fa l’advertiment d’il·legalitat donat que no es celebra cap concurs públic (per tant no es donen les mateixes oportunitats a altres torrencs i torrenques a participar-hi). Perquè de dues valoracions del local: un de 1.500 euros (misteriosament desaparegut de  l’Expedient), i un altre de 6000, s’escull el més car?, segons l’Alcalde per la singularitat del local. No ens explica que vol dir “singular” en aquest cas, a no ser per ser uns soterranis plens d’humitat i sense cap opció de poder-lo utilitzar sinó es fan unes reformes que costarien una milionada. Tampoc ens explica a què anirà destinat, va començar dient que per entitats, va seguir que pels grups de música del poble i s’acaba sense saber el per què ni per qui.  Resumint una despesa de capritx o una despesa interessada?. Pel bé de Torredembarra NO. I finalment, perquè es lloga un local a una empresa que té deutes amb l’Ajuntament?. Silenci, amarg i llarg silenci.

El segon local,  destinat a la Policia local, també va ser aprovat amb caràcter d’urgència dos mesos abans de les eleccions i amb els mateixos advertiments d’il·legalitat al contracte. Es lloga a una empresa que desprès resulta que l’ha venut a una Caixa, quan el contracte diu que no es pot vendre sense consentiment de l’Ajuntament (no hi ha res sobre aquest aspecte a l’expedient) i el cost és de 9.000 € al mes ( 1.500.000 Ptes al mes o sia 18.000.000 de Ptes. l’any). Un toc d’exotisme i a l’estil del PP:  s’inaugura oficialment el local un mes abans de les eleccions vuit i sense poder utilitzar (estil Castelló,  per entendre’ns).Dos anys desprès la policia resta a on ha estat sempre, amb uns locals insalubres i evidentment petit per donar un bon servei a una població de mes de 15 mil habitants. La Junta de Govern Local, repeteixo,  ho aprova amb caràcter d’urgència, una urgència que quasi bé dos anys desprès sembla haver perdut. Silenci i decepció.

Foto del local "singular" de Clarà i assistents al darrer Ple amb membres de la PAR i el col-lectiu Reacciona





Per la tarda un nou Ple, aquest cop Ordinari. Aquest Ple serveix per comprovar que el conflicte del Radar està encara lluny de solucionar-se, i que un problema creat pel propi Govern,, amb errors de llibre, que ara no sap per on sortir se’n. La Sala plena ( com ens agradaria sempre fos) membres de la Plataforma i membres del col·lectiu Reacciona, que van entrar una pregunta al Ple i l’Alcalde (ai, aquesta educació política !) no els va fer a viva veu, obviant una vegada més que qui paga és la ciutadania i no una empresa assessora que ens cobra 18.000 € al mes (3.000.000 Ptes al mes o sia 36.000.000 de Ptes a l’any) per aconsellar a l’Alcalde com fer de la llei una joguina al seu gust i conveniència.

La Llei Wert va ser l’altre protagonista de la tarda/nit. Desprès d’un joc digne de “trileros”, i sense registre d’entrada ni signatura al document, CIU treu una moció alternativa a la presentada per PSC i ERC on sol·licitàvem, sense embuts, el rebutg total de la Llei i nombrar persona non-grata al Ministre pels seus atacs constants a Catalunya i a l’Escola Publica Catalana. Per la seva part la moció de CIU es limitava a declarar un reconeixement a l’ensenyament en català i el recolzament a la immersió lingüística, moció molt semblant a la aprovada fa mes d’un any, amb l’encàrrec del Ple de ser distribuïda per les escoles,  i que encara no s’ha complert.

Així dons dues Mocions una clara i contundent, l’altre amb l’únic objectiu de no “emprenyar” al soci de  Govern (PP). Finalment de res van servir els arguments demanant la coherència i valentia cap el grup convergent, decidint finalment que els convé més mantenir el pacte amb la dreta espanyola, que fer pinya amb aquells compromesos amb l’educació pública i catalana.

El crit de “Visca Catalunya Lliure” llançat a l’aire pel Sr. Alcalde per tapar la vergonya de votar SI a llei Wert, va ser desmuntat en el moment de posar-ho a la pràctica.  Segurament l’Alcalde va oblidar que Catalunya també es construeix des dels municipis i que per arribar a ser lliures cal plantar cara als retrogrades, siguin del color que siguin, i nacionalistes espanyols capficats a “espanyolitzar” tot allò que es mou.

Per acabar felicitar a la Sra. Júlia Ramon Puig què pel seu esplèndid treball a l’Onada s’ha merescut que tot els grups del Municipi votéssim a favor de ser anomenada Filla Adoptiva de Torredembarra.

dilluns, 14 de gener del 2013

Powered By Blogger