ODA A L'OPOSICIÓ

Que bé s’està a l’oposició, senyors.

No farem res, nomes queixar-nos i permetre que en els nostres blogs s’insulti, es censuri i es posi en dubte el treball dels demes, podrem, fins i tot permetre que diguin dictadora a una Regidora, i ens posarem amb la manera de vestir, en la manera de caminar i amb la forma en que es rasquen el cul Què be que ens ho passarem !!!!

Que be s’està a l’oposició.

No cal argumentar res de res, ja ho faran els altres que son els que governen i han de donar explicacions. Des de l’oposició, donar explicacions?, a qui, per què?. Nomes cal que exaltem al personal, aquells cent o dos cents que sempre estan descontents, i mes si governa, oh quin pecat, “la dreta” dolenta i reaccionaria. Això sí, desprès, en segons quins llocs i autonomies, pactarem amb la mateixa dreta, o encara mes reaccionaria i contrària al nacionalisme, i direm que és un exercici de “responsabilitat”.

Mira tu quina sort tenim d’estar a l’oposició.

Que be que s’està a l’oposició, senyors.

No caldrà anar als actes, ens quedarem a casa com a senyal de queixa, per que :”no estem d’acord”.

Que be que s’està a l’oposició.

Així podrem dir que el Govern actua amb obscurantisme, que sona molt més fort i de sonar, sona molt malament – carai, com érem de transparents quan governaven!!! - .

Que be que s’està a l’oposició.

Nomes cal anar als actes d’aquells que ens voten o son de la meva corda. Quina sort tenim paios !!.

Que be que s’està a l’oposició. Així taparem les nostres divisions internes, i farem que ningú en parli (ostres menys jo, serè pardalet). També taparem el fet que no ens entenem ni per la dreta ni per la esquerra, be potser perquè som l’esquerra.

Que be que s’està a l’oposició.

Podrem fins i tot criticar a aquells que ens van recolzar quan governàvem nosaltres i érem tan bons que els fèiem creure que ens agradava la seva companyia. Que n’eren de babaus!!.

Que bé que s’està a l’oposició.

Ara fins i tot direm que ens agradava el nostre antic alcalde (ui, que se’ns escapa el riure )

- Pare

- Què vols ara?

- Jo de gran vull ser oposició

- Ben fet, fill meu, ben fet

EL BON ROTLLO TORRENC

Unes petites mostres del bon rotllo torrenc en els diferents blogs. Per sort estan a anys llum de la realitat quotidiana.


Referint-se al Departament de Benestar Social:


Anònim:
¿Puedes preguntar por favor, si es cierto, que en el ayuntamiento, en Servicios Sociales junto con la regidora Paqui, trabaja un Sr. -dice ser voluntario- y muy amigo de Masagué, que además iba en las listas?¿Es legal este voluntario? ¿No cobra ningun sueldo? ¿Es tecnico de algo y que hace allí?Gracias.
8 de julio de 2009 20:25


Salva:

Els covards sempre treballen a l'ombre...I mai donen la cara, això que la tenen ben rodona i grossa!Estic, cada cop més, envoltad d'imbècils i difamadors que després no tenen pebrots per donar la cara.Digues, quantes mentides més penses dir de mi .Si vols, un dia d'aquests, començo jo a "rajar" les coses què se , amb papers i documents, no com ….que no tens res a dir de mi!, ves a fer punyetes poc home! Saps que et dic, , ets un cobard ! Tot ben d'amagat, els covadrs trevallen d'aquesta manera.cokcokcokcokcokckocok, gallina! Jo sempre intento treballar bé i a l'ombra i sense cobrar.Ni et passi per el cap mai més tans sols ni dir•me adèu.Salut i bon cap de setmana a tots.Salva.
10 de julio de 2009 8:48

Blog d’Enric Granjel (http://granjelllop.blogspot.com/ )



Referint-se al tema de l'aigüa

Anònim:

Ellos han reconocido los meritos de los demás?En el tema del agua, han sido junto con el GIT los que dan preferencia por una empresa concreta, en lugar de ser neutrales como la mayoria.Goviernan, si, ¿Pero con quien?Y los meritos tiene los que tiene, como los demás, pero ellos en la oposición, entre El Mònic, los blocs y el corre y dile, han hecho todo el daño que han podido.¿Quien hizo caer a la trànsfuga, cortejandola y prometiendole la regiduria que ella queria cuando estaba en el PSC?Porquè si se le hubiera dado o Obras, o Urbanismo o Servicios, se hubiese quedado, pues habria salido con la suya.Es muy trabajadora, si es verdad....
8 de julio de 2009 19:08:00 CET

Referint-se a la Regidora de Cultura

Anònim:

"Daño", com podeu parlar de "daño"?A aquesta dona li vau voler fer la vida impossible! Encara la recordo quan la vau desterrar al Patronat Antoni Roig a "no fer res". Us ha fet el que us mereixeu i si va ser ella la que va tombar la Laura Pradeda, si fins ara la respectava, encara té més els meus respectes.Sou una gentusa que només heu anat a perjudicar als torrecs i les torrenques (els nascuts aquí i els que no però si senten). El que haurieu de fer es entornar-vos-en al vostre poble i deixar-nos tranquils d'un cop. Els mèrits de la Rosa Ma. són de molt abans d'estar a l'Ajuntament, sempre ha col.laborat en les coses del poble i sempre ha donat la cara. És una bona persona. I no és una dictadora, és una persona amb la qui es pot raonar. La gent que raoni, és clar (ja sé que no és el vostre cas).Ha demostrat ser una persona intel.lgent que ha esperat pacientment el seu moment, treballant moltíssim (picant pedra), i un cop li ha arribat ho està fent molt bé. Ànims Rosa no deixis que et menysprein aquests poca-soltes que no han fet res en la seva vida, d'una altra rosa.

9 de julio de 2009 11:53:00 CET

Anònim

Muy poco sabes de la historia de este pueblo y de esta señora en la época Segalá. Solamente con decirte que ella tenia las llaves del castillo (ayuntamiento). Que entre unos y otros en el castillo, de noche y dias de fiesta se montaban unos "bailes" de papeles de un sitio para otro, què es para escribir una novela.Tú como fantasma que eres, ya lo tendrias que saber, ¿igual no te llamarias fantasma del castillo si supieras todo lo que ha ocurrido por allí?

9 de julio de 2009 18:19:00 CET


Referint-se al Regidor de Serveis :

Anònim

¿ Es normal que en verano el regidor Juan Pérez lleve la misma ropa durante cuatro dias seguidos ?Una camiseta de mercadillo y un pantaón que le llega a los tobillos y unas zapatillas del carrefour, con lo que cobra.Que imagen nos da para nuestro pueblo, madre mía!!!!

4 de julio de 2009 10:55:00 CET
Blog del Fantasma del Castillo : (http://torredembarra.blogspot.com/)

I per resumir:

Anònim:

Com diria un que conec "la ignorància és molt atrevida"Salut !

7 / juliol / 2009 23:28

Blog d’en Gerard Ciuró : (http://gerardciuro.blogspot.com/)

JO MATEIX

Jo no prometo res.

Només camino(mullant la ploma al cor,

que és on cal sucar l'eina...)

Jo no sé el que em proposo,

perquè el tenir un propòsit no és fer feina.

Deixeu-me que avui sigui vanitós i parli de mi.



Va entrar al món per la porta de servei.

Buit el seu bagul,i un pedaç al cul...

Era un bagul de paper que va omplir el temps,

les dones i el port,l'amor i la mort.

Era un bagul que s'endreçava poc a poc

i esdevenia un vers cada record...




Aviat farà set anys que vaig venir a viure a Torredembarra. Vaig arribar per necessitat i per què la família de la Montse la teníem a prop i, es clar, amb una criatura acabada de néixer, dons ja sé sap. El poble em va encantar. Vaig tobar una feina i un lloc a on anar a viure.
El què més recordo d’aquell primer estiu és la meravellosa sensació que vaig tenir un diumenge al capvespre de setembre assegut a la Plaça de la Font i poder veure un partit del barça a l’aire lliure, mentrestant de fons contemplava la seriositat del campanar il·luminat. Vaig tenir una sensació de llibertat i de retorn a la infància que em semblava haver perdut amb els anys.
La primera persona que vaig tenir contacte va ser amb l'Antoni, el venedor de diaris del carrer Nou. Ell va ser el primer torrenc que vaig conèixer, segurament embovat per la seva botiga, amb aquell sotano tot desorganitzat (aparentment) i per la seva culta i extensa conversa explicant-me coses d’aquest poble que jo volia descobrir fos com fos i el més ràpidament possible.

I ves per on, la segona persona nascuda al poble que vaig tenir contacte va ser amb en Jordi Guasch, una tarda que ell anava cercant publicitat per un diari que jo ni coneixia ni n’havia sentit parlar mai “El Mònic”. Quines coses té la vida, oi?. Amb el temps hi arribat a col·laborar amb en Jordi en moltes coses. Bé, no tantes.

Sigui com sigui, Torredembarra va entrar a mi, per la vista, pel gust i cadascuna de les espurnes del meu cos.




Ja no vull allistar-mesota de cap bandera.

De la divina acràcia,seré ara el glossador,d

e l'acràcia impossibleen la vida dels homes

que no senten desig d'una era millor.

I el que pensin de mi,no m'interessa gens...



Amb el temps, vaig anar coneixent gent i mes gent, i sense saber com ni de quina manera vaig tenir l’oportunitat de dedicar-me a fer coses pel poble. I aquestes coses les vaig canalitzar amb un grup de gent que volia treballar per Torredembarra sota les sigles de l’Agrupació. No us parlaré pas gaire d’aquest tema, ja que imagino que molts de vosaltres ja coneixeu tot això. Sí us diré que he tingut més crítiques que lloances, però també us diré que no les acabo d’entendre, ja que el que jo vaig fer, va ser una opció personal tan respectable com qualsevol altre. Però en fi, de dimonis n’està ple el cel.

Del què si em vaig adonar, va ser que tot era molt complicat en la política torrenca. Vaig comprovar com molta gent honrada i amb ganes de fer feina, fos del partit que fos, sortia, la majoria dels cops, ben mal parada. Molta incomprensió, molta mala llet.
He pogut comprovar com molts tenen ganes de canviar tot aquest tarannà, però nois no sé pas per quina raó les coses es van deixant, segurament, no ho sé del tot cert, per interessos mes de partit que de ciutat. O senzillament que tot plegat ja va bé com està.

A mida que el temps va anar passant, un va anar fent propostes per intentar comprendre el perquè de tot. He parlat amb molta gent, d’aquesta gent honrada i de bona fe, i he vist molta il·lusió en un principi i deixadesa al final, o potser era desencís. No acabo d’entendre ben be el perquè. Com no entenc que és faci una valoració d’algú per la seva persona, el seu cognom o la seva manera de caminar què no pas per la seva tasca.

“Coses de La Torre”, en van dir un dia. I així ho tenim que acceptar sembla ser.


Per a ell els vaixells bufaven una, dos i tres vegades,

i s'estimava una parella en qualsevol cantonada... sí...

Per a ell miolaven els gats a la lluna, en els terrats... sí...

Per a ell s'obrien vermelles les promeses i els clavells... sí...


Ho deixo ací, de moment. Crec que seria interessant que tots plegats miréssim de canviar en allò que cal canviar. La llàstima és que ara ja no puc veure els partits del Barça a la plaça contemplant meravellat la majestuositat del campanar.

I tantes altres coses.

* Els versos pertanyent a "Canço per a en Joan Salvat-Papasseit" d'en Joan Manel Serrat

EM PERD LA PARAULA

Haurem de tenir cura, no fos cas que ens entenguessin malament i ens cridessin pels carrers i les places paraulotes d’aquelles que tant els hi agrada als intolerants, d’una i altra banda.

Mireu sinó tot el que s’està “liando” a nivell de blogs per la senzilla raó de dir el que un opina sobre un fet, un personatge públic o una sentencia o una decisió concreta.

Tot s’ha de dir. Tot s’ha d’explicar. Us en recordeu com era abans?. Tot ben explicat, consensuat, res amagat. Quins temps aquells !!.

Ara fins i tot titllen de cabdills a dirigents de l’esquerra torrenca, però no de l’esquerra, sinó de l’esquerra esquerra, la de veritat, la de sempre, cony els comunistes, que tot s’ha de dir.

I tenen raó. La seva raó. Qui ho havia de dir. Tenen la raó dels desencisats, dels que ja no creuen en la revolució i ni falta que els hi fa ( ni ens fa). Llencen els coets i ballant, amb gracia i amb ritme, fan plorar als infants i , com diables, encenen la metja i es foten a corre amb la cua entre cames.

Ah, però no us penseu, que els de la dreta dreta, també tenen la seva ració d’incomprensió. Pobrets. Tant tranquils que estaven i ara tenen que assumir responsabilitats que ni els va ni els be. Això si, complir compleixen. Que ningú pugui dir res de res. És mes, quan menys diguin millor que millor. Millor encara, que no diguin, que callin. Ah, això els faria feliços. Però com fer-ho?. No se sap. Be, al menys jo no penso donar cap idea que ara no estic per romanços.

Em perd la paraula, ho reconec, però com m’agrada donar voltes a les lletres per tal de donar el sentit que jo vull, que jo pretenc.

Com els hi agrada als intolerants cridar paraulotes a la gent que s’expressa com li plau, sense espasses damunt del cap (adéu Democles), escriure i dir allò que a un li sembla sense sentir l’alés d’aquell que et persegueix i t’ordena, amb bones paraules, allò que has de dir i, fins i tot fer.

Em perd la paraula, si, però mai la deixaré.

UN PLE DE TRONS I "CEBETES"

Com si la revetlla de Sant Joan s’hagués instal·lat al Ple del passat dijous, els trons i les “cebetes” van córrer per la sala tot perseguint, a tort i a dret, a la regidoria de cultura.


Li van dir de tot: embustera, manipuladora, demagògica…en fi que es van esplaiar a gust.

Van perdre els papers, i van portar el Ple la imatge més lletja dels polítics. La baralla, les males paraules i la mala educació.

Reclamen debat, i porten al diàleg a nivell de baralla de barri (amb tots els respectes cap els barris, ja que a voltes allà és diuen coses molt més interessants de les que vaig poder escoltar). Es pot estar en desacord, però s’ha de respectar al contrari. Podem estar a anys llums de la política cultural actual, però cal convèncer per canviar, no estripar.

Mala imatge sens dubte d’alguns elements de l’oposició. Mala imatge que fins i tot companys del propi partit van intentar solventar, però malauradament no va servir de res. Pica que pica, trons i més trons sense aigua per regar.

La Regidora es defensar, amb ironia, amb el cansament de rebre sempre els atacs d’aquells que no volen que els hi toquin la parcel-la. Una cosa és donar a conèixer una preocupació que, potser, alguns arribem a compartir. Altre es intentar fer mal a la institució, a la regidoria i a la persona. I és clar, els arguments amb mala educació es volatilitzen pel cel com coets de Sant Joan.

Uns podem compartir o no els mètodes de treball, però l’arma a utilitzar és la del convenciment, el d’exposar amb la mà oberta, amb la voluntat de fer i no desfer.

Tot plegat, petards de Sant Joan que nomes fan mal a qui els llença. La política té aquestes coses.

Ah, i bona revetlla a tothom !!!

PERQUÈ NO HI EREU ?

(foto del blog d'Àngel Batlle)

El proppassat diumenge vaig anar a passar la tarda a la inauguració de les noves, grans, impressionants instal·lacions per practicar un d’aquests esports anomenats minoritaris: el Biketrial. Vull des d’aquí felicitar a tots aquests esportistes i , per damunt de tots, a la seva ànima l’Àngel Batlle, tot un sa exemple de perseverança, coherència i sacrifici. Ell és un d’aquells homes que viu Per l’esport i no viu DE l’esport. Felicitats dons.

Però el motiu d’aquest escrit no és pas elogiar les instal·lacions recentment inaugurades, sinó mostrar la meva estranyesa al veure la absència de representants dels partits de l’oposició a un acte que, crec, està ple de simbolisme per el recolzament que implica amb un esport i amb una gent que estan treballant, per damunt de tot, per donar a conèixer Torredembarra entre tots els aficionats a esports determinats. Em diuen que no és pas el primer cop que succeeix aquest fet en actes molt concrets, i jo, personalment, he viscut la seva absència a actes de tipus institucional, com si això fos una mostra del seu rebuig al govern que amb tota la legitimitat del món democràtic, està actualment al cap davant del Consistori.

La veritat és que no sé quines deuen ser les seves raons polítiques per actuar d’aquesta forma. I no les sé, com no les sap cap ciutadà de La Torre, senzillament per què mai han estat explicades, però potser no tenen en compte que a la fi i a la cap, molts o alguns, votants d’aquests partits també tenen fills o filles, o tenen il·lusió per ser i participar, en actes a on els hi faria cert cofoi veure els seus representants al seu costat.

Potser, i dic només potser, pensen (ho dic tot fent les seves enginyoses càbales), que amb això debiliten la legitimitat del Govern, però aquest punt és, al meu parer, del tot insòlit, ja que el que realment estan perdent és el seu propi prestigi com a demòcrates i membres de la societat que els ha escollit, i, per altre banda, donen la imatge què nomes es mouen i estan interessats quan es tracte dels grups culturals, esportius o el que sigui, del que ells formen part directament. Mala imatge.

Puc entendre fent un esforç, que algunes de les seves absències sigui per motius de desacord amb la manera de fer o preparar un acte determinat, però no ho entenc quan l’acte es del tot apolític i només te un caire social, cultural o com és el cas, esportiu.

Això sí, ara van demanant pels blogs que la gent faci preguntes al Govern per ser ells els portaveus. Be, dons la primera pregunta que llenço com a ciutadà de La Torre és per ells: per quina raó no heu assistit a l’acte de inauguració del circuit de Biketrial a Torredembarra?

FIT KID, recolzem als nostres (II)

Aquest és el text que ha estat publicat en el blog d’aerobiclatorre. Tot el meu recolzament a tots els nois i noies que participen en aquesta festa i, com no, als monitors, monitores, pares i mares que amb la seva voluntat, paciència i fe han aconsseguit que el nom de La Torre figuri en el més alt des de ja fa molts anys.

Felicitats a tots, i que ningú s’ho perdi !!!

Diumenge 21 de Juny a las 10:00 de la mati en el Pavelló Municipal de Sant Jordi Participaran els campions i subcampions del món de totes las categories de FIT KID y como no... les nostres campiones del món.

LA BRUIXA DE CLARÀ VOLA AMB EL CEL OBERT

Maria Dolores García Pastor gana el III Certamen de Escritura Scream “Cielo Abierto”
Tarragona, 10 de junio de 2009.-

La escritora y periodista catalana María Dolores García Pastor ha resultado ganadora del III Certamen de Escritura Scream “Cielo Abierto” que organiza la Organización Internacional del Trabajo a través de la Asociación Artística y Cultural MEDEA_73, y en el marco del Programa Internacional de Erradicación del Trabajo Infantil IPEC.
El fallo se ha hecho público esta mañana a las 10:30 en un acto que ha tenido lugar en el Teatro María Guerrero de Madrid. El escritor Ricardo Gómez, miembro del jurado, ha leído a los asistentes el discurso de la ganadora que no ha podido estar presente.
La escritora, que ya resultó ganadora de la edición anterior con “El aroma del jazmín”, ha vuelto ha alzarse con el premio en la categoría de adultos con el relato “Del color de un cielo sin nubes”. Licenciada en Ciencias de la Información y periodista de profesión, García Pastor tiene publicada una novela, “El susurro de los árboles”, que resultó ganadora del VII Premio YoEscribo.com de Novela.