dijous, 29 de novembre del 2007

REFLEXIONS





Deixeu-me que faci diferents reflexions sobre l’actualitat o no de Torredembarra, a títol personal.

Si mirem l’enquesta que tenim ací al costat veureu que guanya la moció de censura. Hi ha alguns bolgaires que la demanen, però sembla que no serà pas un fet probable a curt termini. Per un cantó l’oposició no està, crec, en la seva majoria per donar aquest pas, i penso què és degut a diferents motius: Un per què no és veu que un govern format per l’entramat polític actual de l’oposició sigui garantia d’un govern sòlid .Un membre conegut del partit majoritari a l’oposició em feia una reflexió molt interessant: un govern format per l’actual oposició tot i tenir majoria seria més feble que l’actual. Hi estic d’acord, molt d’acord. Segon motiu: no hi ha un líder amb cara i ulls per assumir aquest paper i que sigui capaç d’aglutinar esforços més enllà de temes molt puntuals, el que vol dir que estaríem a on estem. I en tercer lloc, perquè veig que prevalen més les qüestions de tipus personal que les polítiques. I així no anem enlloc.

El govern actual segueix donant tombs. És veritat. Segueix donant la sensació de no estar al dia, de mantenir l’esquema de l’anterior mandat, amb l’única diferencia que actualment s’han d’obrir més al diàleg. Només faltaria. Però, com em comentava un veí, les qüestions del dia a dia segueixen aturades com sempre: carrers bruts, pintades a les parets, fanals trencats, etc. És veritat. Hi ha una cosa, però que no se’ls pot negar: ara parlen amb els grups. Ara intenten consensuar. Quan tinguin ben assumida i es creguin realment amb la cultura del pacte potser, només potser, arribin a bon port.

A la reunió amb el Conseller de Medi Ambient no hi van assistir-hi els amics de l’ABG per parlar del tema que, tots estarem d’acord, ells han encapçalat: Muntanyans II. No sé els motius, però sí sé que no van ni tant sols excusar la seva absència. Per a mi un detall no em passa per alt: si un altre partit ho hagués fet caurien bufetades per tot arreu. A mi personalment m’hagués agrada’t molt més que, si més no, s’haguessin presentat encara que tant sols fos per cortesia cap a la resta de grups municipals. No sé les seves raons però espero que algun dia les sabrem.

dissabte, 17 de novembre del 2007

GREGORI LOPEZ RAIMUNDO







"T'he conegut sempre igual com ara,
els cabells blancs, la bondat a la cara,
els llavis fins dibuixant un somriure
d'amic, company, conscient del perill".(RAIMON)

Una de les meves grans sorts de la meva vida ha estat conèixer, parlar amb tu amb moments molt difícils políticament parlant. He tingut la gran sort de veura personalment el teu somriure i recordo aquell dia que després d’un míting a Mollet en vas fer aquell comentari tan personal i tant proper : LA VEJEZ ES UNA PUTADA.

He tingut la gran sort de compartir xerrades amb tu quan anava tant despistat com puc anar –hi ara, he tingut la gran sort de compartir amb tu, i amb l’admira’t GUTI, sopars, dinars, mítings i, per damunt de tot, l’esperança d’un futur millor. Sé per que et vaig conèixer, l’alegria que vas sentir quan va arribar la democràcia en el nostra malmès país. Sé com et vas alegrar quan es va aprovar l’estatut de Nuria i la gran alegria que vas sentir aquell dia que més a més de comunista ens van deixar ser catalans amb la legalització del nostra estimat PSUC. Sé què potser, amb el temps, ens em adonat que res es com pensàvem, que res es allò que volíem. Però també crec que ja ho sabíem, en el fons ho sabíem.

He tingut la gran sort d’escoltar-te en el teu primer míting a Barcelona, quan només sabíem de tu per quatre estrofes d’en Raimon i tots teníem una il•lusió tremenda per veure el teu rostre, els teus gestos.

He tingut la gran sort de conèixer-te, company, he tingut la gran sort de ser el teu company.

Gràcies amic, per donar-me coneixement, gràcies per orientar-me, gràcies per la teva veu, gràcies per els teus gestos, gràcies per viure. Gràcies.

Jordi Solé

APUNT BIOGRÀFIC

López Raimundo va deixar l'escola als 12 anys, edat en què va començar a treballar. Va arribar a Barcelona quan tenia 17 anys, i amb el temps es va convertir en un símbol de la integració de la immigració a Catalunya. Va ser sastre i encara que ja es considerava polititzat abans de la guerra civil, va quedar marcat per un fet que el va decidir a comprometre's de per vida: el 22 de juliol del 1936, el seu germà Antonio, dirigent de la UGT, va ser assassinat en un control anarquista.
Durant la guerra, ja afiliat a les Joventuts Socialistes Unificades (JSUC), va ser comissari polític al front d'Aragó. Després de la guerra, va ser reclòs al camp de concentració francès de Saint Cyprien, d'on es va evadir. Amb companys de lluita, es va exiliar a Mèxic fins al 1945, quan va tornar a França. Dos anys més tard va entrar a Catalunya, on va passar el primer gran període de feina en la clandestinitat fins que va ser detingut el 1951. Va aguantar sense confessar les terribles pallisses a les quals va ser sotmès. La pressió internacional li va evitar la pena de mort. El 1954 va ser alliberat amb la condició que abandonés Espanya. Va tornar a Mèxic, per tornar de nou a la feina clandestina a Catalunya el 1960. Des d'aleshores, i fins a la mort de Franco, va residir a Barcelona durant llargs períodes en diferents domicilis, sense que la seva cara fos coneguda ni per a la policia ni per a molts dels que coneixien la seva lluita política.

dijous, 15 de novembre del 2007

CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC



5 MINUTS SENSE LLUM DE 20.00 A LES 20.05


Nombroses organitzacions ecologistes, sindicals, socials i ciutadanes de tot Espanya inviten a tancar la llum cinc minuts aquest vespre, a les vuit, per combatre el canvi climàtic. Totes les seus del Govern de la Generalitat, incloent-hi les conselleries, així com el Ministeri de Medi Ambient, entre altres, s'han sumat a aquesta iniciativa, que té per lema Davant del canvi climàtic, actua ja!

dilluns, 5 de novembre del 2007

A PROPÒSIT DE: "OPOSICIÓ CONSTRUCTIVA O IMMOBILIÀRIA?" D'EN CISCU MERCADE



(imatge del blogs d'en Francesc Mercade)


Hola Ciscu:

M’agrada’t molt el comentari que fas en el teu blogs sobre el paper de l'oposició a Torredembarra. Per desgracia si el fem nosaltres ( els de l’Agrupació) ens caurien pals per tots els cantons. Però això es farina d’un altra costat. Deixem que em permeti fer uns petits apunts a propòsit de "Oposició constructiva o Immobiliària?"


Es molt cert que estem fent una oposició que mira molt pel bé comú del poble/ciutat (això va per la Iris, que per cert l’altra dia en el Ple va dir “ciutat”). Molt d’acord en que també cal reconèixer que hi han coses que s’estan fent prou be i per tant no cal enclavar-se amb el “NO” permanent. També es cert que tot ha estat de manera “natural”, sense reunions prèvies ni formalismes, no es així com m’hagués agrada’t, però es el que hi ha. Crec que la llàstima ha estat no mantenir unes reunions entre els grups de l’oposició tal i com fa l’equip de Govern, no per fer un Govern a l’ombra, sinó per arribar a acords en temes concrets per tal d’assegurar el vot favorable a propostes i/o mocions presentades. Papers com el que vam poder veure en el darrer Ple per part de CiU no són de rebut ni per l’oposició ni per el Govern.

Potser t’has oblida’t de dir que vist el que s’ha vist és molt difícil, per no dir impossible, pensar amb un acord que permeti una moció de censura i que per bé de tots es farà necessari arribar a acords puntuals amb l’actual govern en temes molt concrets. És clar que l’actual govern, tampoc té més opció que mirar de tirar d’un o un altre per aconseguir aprovar projectes, es lícit i coherent, per tant cal tenir clar cap a on anem tots plegats i saber que sempre hi hauran visions diferents sobre un mateix tema que poden permetre que, un o altra, voti favorablement a una proposta concreta. També cal dir, en aquest sentit, que la responsabilitat màxima recau en el govern, que el què no és pot pretendre es que des de l’oposició es faci la feina que els ciutadans han decidit que facin ells. Amb això estic molt d’acord amb la teoria de la Iris quan defensa que la proposta de planificació de ciutat, del pla d’inversions, etc, etc, recau explícitament amb el govern i què son ells els únics responsables d’aconseguir acords per consensuar i per tant millorar les seves idees.


No cal mantenir les portes tancades a tot, però tampoc hem de caure amb la jugada que en nom de la responsabilitat hagi de ser l’oposició qui faci el treball que no li correspon. I tu, i concretament l’ABG, ja veu tenir l’experiència quan en el seu dia veu intentar arribar a acords de govern,quan veu plantejar un model de feina i de treball que no us va ser acceptada, per les raons que siguin i que jo ni entro ni surto. A les hores, crec, veu ser conscients de què no us quedava més remei que anar a l’oposició i per tant pesàveu tota la responsabilitat de governar a els altres.

També hi ha coses preocupants en el paper de l’oposició que actualment hi ha. Per exemple sembla que entre tots fem bons algunes posicions que estan molt allunyades a les vostres i a gran part de l’Agrupació, i penso que de CiU. De vegades crec que hi ha papers canviats en aquesta “opereta” i que aquells que defensen models de intransigència siguin els màxims exponents d’allò que es bo i què els seus arguments, a voltes vuits i inconsistents, siguin els de tota la oposició. Per a mi això cal revisar-ho, no arriben a confondre a l’electorat i donem la sensació que en l’oposició tot val.

No hem de pensar que hi ha una sola veritat, i reconèixer que tots tindrem errors i encerts, i que molts cops uns tindran una visió diferent de les coses (això es molt evident), ja que els models de vida i de pensament, per sort, son diversos i plurals, però tampoc hem de caure en el joc que alguns pretenen senzillament per que els hi va bé pel seu projecte polític, aquí i a la resta.

No podem per tant escandalitzar-nos quan en un Ple un grup aposta per donar suport al govern, ja que en definitiva es una mostra viva del joc democràtic, i naturalment tampoc quan passa el contrari.


Jo personalment, i l’Agrupació com a col·lectiu, creiem que paga la pena fe un esforç en el sentit que tu parles al blogs, que fer oposició no es pas tant còmode com poden pensar i què la responsabilitat de no paralitzar la vida municipal i per tant la vida ciutadana, requereix un esforç de conjunt i de coherència política per poder passar comptes al final de mandat.
Powered By Blogger