dimarts, 23 de desembre del 2008

El hijo de Solé Tura lleva al papel el documental sobre la vida de su padre





Noticia publicada en diferents pàgines web

Barcelona, 6 dic (EFE).- Albert Solé, hijo del histórico político catalán Jordi Solé Tura, ha convertido en un libro su documental sobre la vida de su padre, ahora enfermo de Alzheimer.

"Bucarest, la memoria perdida" (Ara Llibres), de 159 páginas, condensa los recuerdos sobre Solé Tura que cuentan a su hijo muchas de las personalidades que se cruzaron en su larga trayectoria, desde sus años de militancia comunista, el exilio, la colaboración con la Radio Pirenaica en Bucarest, su papel protagonista en la Transición, la redacción de la Constitución, el posterior salto al PSC, su etapa como ministro de Cultura, hasta su experiencia bajo el Alzheimer.

Desde Santiago Carrillo hasta Manuel Fraga, pasando por Jordi Pujol, Montserrat Tura, Jorge Semprún o Anny Bruset, primera mujer de Solé Tura y madre de Albert, los testimonios van desfilando a lo largo de la obra para ofrecer retazos de la vida del ex dirigente del PSUC y del PSC y uno de los 'padres' de la Constitución.

Profesor universitario y fundador de una célula universitaria clandestina del PSUC en los años cincuenta, Solé Tura tuvo que exiliarse en los años sesenta.

Desde Francia fue enviado en secreto a Bucarest por órdenes del PCE, en 1961, para encargarse de las emisiones en catalán de Radio Pirenaica.

Solé Tura se llevó a su mujer, que dio a luz a Albert en 1962, aunque por razones de seguridad, para evitar que las autoridades franquistas descubriesen el verdadero emplazamiento de los estudios de la Pirenaica, se inscribió al niño como nacido en Hungría.

Las estrecheces con que vivían en Bucarest, el enfermizo secretismo que rodeaba su misión y la opresiva sociedad rumana, que se preparaba para sus peores años con Nicolae Ceausescu, llevaron a Anny a marcharse de vuelta a Francia con su hijo Albert, a quienes se uniría Solé Tura en 1964, poco antes de ser expulsado de un PCE en plena crisis por el enfrentamiento de Carrillo con Fernando Claudín y Jorge Semprún.

Solé Tura regresó años después a España, donde fue uno de los fundadores del grupúsculo maoísta Bandera Roja.

En 1968 fue arrestado, encarcelado y torturado, pero su suerte cambiaría con la llegada de la democracia, cuando formó parte de la ponencia redactora de la Constitución, en representación del PSUC, partido en el que había sido readmitido al absorber Bandera Roja.

dilluns, 22 de desembre del 2008

DESITG


SALUT, LLIBERTAT, JUSTÍCIA
I
IGUALTAT


BONES FESTES A TOTHOM





divendres, 19 de desembre del 2008

LA MOCIÓ D'ERC

No sé molt bé quina era la intenció de fons de la moció presentada per ERC que, en caràcter d’urgència, es va presentar ahir al Ple de l’Ajuntament de Torredembarra, a on és pretenia la destitució de les funcions atorgades per l’Alcalde com a Regidora d’Urbanisme a Mª Dolors Tosa (l’AGRUPACIÓ). Moció que va ser rebutjada per nou vots en contra , o sia per majoria que ara no els hi agrada als d’ERC i que van classificar com “majoria aplastant”. COM SI ELLS NO HAGUESSIN ESTAT EN MAJORIA MAI !!!.


Qui dels que ahir ocupaven places de regidors i amb dos dits de front no creu que Mª Dolors Toda es una bona regidora d’urbanisme?. Estic segur que ni ells (ERC)s’ho creuen. A què juguen: a gastar, a provocar, altres tipus d’interessos (fins i tot de caire urbanístic?) no ho sé pas, però políticament parlant ERC ha caigut amb un, per a mi, greu error. L’error de voler erigir-se com el salvador de la “pàtria” i llençar les seves urpes en contra d’allò que ells consideren el dimoni.

De fet només es un acte sense sentit i de cara a la galeria. Si el que volien era fer trontollar l’equip de govern, l’efecte ha estat tot el contrari. Han sortir més reforçats davant de la il•lògica i del “harakiri” polític d’ERC. Sí el que creien era que tots els grups de l’oposició saltarien de joia i farien front comú i que els recolzarien a l’hora de fer fora a la Regidora, anaven equivocats, ja que dubto molt que s’hagués aconseguit un cop escoltada la única intervenció per part d’un partit que no esta al govern, que les "bones" intencions d'ERC haguessin arribat a bon port.

Per molt que volguessin disfressar la moció com un acte de bones intencions i pel bé de La Torre, la realitat es que ho han fet per interès polític i personal. Polític per acontentar a una part del seu electoral, que mai a cregut amb la necessitat de partits independents; i personal per la mania persecutòria que sempre han tingut vers la Regidora en qüestió i per la necessitat de netejar la imatge d’un líder desgastat i fora de temps i de lloc, i que cada dia que pasa va perdent recolzament intern i extern. Un intent de desmarcar-se del seny i fer un acte “espectacular” i populista que segur (ja ens ho han anunciat),seguiran amb un campanya dura a modus de papers.

Ells han escollit el camí de la confrontació amb l’absurd com a bandera. El Govern ha decidit la coherència i el treball.

Caldria què, seriosa i humilment, ERC fes un acte d'autocrítica dels seus darrers anys, veure per on anat els seus errors i fer una política de propostes i d’idees que realment tinguin sentit i serveixin als interessos generals de La Torre. El demes es fum. Fum i més fum.

Ells sabran

dijous, 18 de desembre del 2008

El Pacto Antitransfuguismo ha declarado 3 casos de transfuguismo y ha enviado otros 9 a la Comisión de Expertos Independientes

(notícia apareguda avui al: http://www.webmurcia.com/nacional/5059-el-pacto-antitransfuguismo-ha-declarado-3-casos.html )


El Pacto Antitransfuguismo ha declarado 3 casos de transfuguismo y ha enviado otros 9 a la Comisión de Expertos Independientes# La Comisión de Seguimiento del Pacto Antitransfuguismo ha estudiado 16 casos en su reunión de hoy



# El Ministerio de Administraciones Públicas ha informado sobre las mociones de censura sin transfuguismo registradas en el último semestre del año en 16 ayuntamientos
# También se ha conocido el dictamen de la Comisión de Expertos Independientes sobre los casos Firgas (Las Palmas de Gran Canaria), Altafulla (Tarragona), Mengíbar (Jaén) y Calonge (Girona)

La ministra de Administraciones Públicas, Elena Salgado, ha presidido hoy la reunión de la Comisión de Seguimiento del Pacto Antitransfuguismo, que ha analizado los casos denunciados desde la anterior sesión, el 28 de julio pasado, y otros casos pendientes. Además, la Comisión ha hecho balance de las mociones de censura presentadas en los ayuntamientos sin que existiera transfuguismo y ha recibido el dictamen de la Comisión de Expertos Independientes de los casos remitidos a la misma.

ESTUDIO DE CASOS DE TRANSFUGUISMO DENUNCIADOS

Durante la reunión se han estudiado 16 casos presentados por los partidos políticos que integran el Pacto Antitransfuguismo. Se han analizado las denuncias de 11 nuevos casos desde la última reunión celebrada en el mes de julio: Oliva (Valencia), Pobla de Farnals (Valencia), Águilas (Murcia), Huelma (Jaén), Campdevanol (Girona), Mont-Ras (Girona), Aitona (Lleida), Piloña (Asturias), Chiclana de la Frontera (Cádiz), Torrelles de Foix (Barcelona) y Mos (Pontevedra). Los casos de Constantí (Tarragona), Quismondo (Toledo) y Torredembarra (Tarragona), presentados fuera de plazo, no han podido verse en la Comisión de Seguimiento del Pacto.

dimarts, 16 de desembre del 2008

QUINA VERGONYA !!!









“Quina vergonya, portava més de dos anys demanant a l’ajuntament que fessin neteja, i ara en menys de cinc mesos el nou Ajuntament ja ho ha fet”.

Aquest es un dels comentaris que aquest mati s’han deixat sentir per part d’una mare que recollia el seu fill a una escola propera al solar que mostra la fotografia. Aquest es un de tants comentaris què és poden escoltar en molts llocs de La Torre quan fan referència a accions que porta terme el nou Ajuntament. Molts, com és el cas d’aquesta veïna o bé com ara els veïns del centre en el tema d’escombreries, o aquells ciutadans que demanaven circular en bicicleta pel bell mig del poble, o aquells que aquests dies veuen com un tram de vorera se’ls hi està arranjant desprès de molts cops demanar-ho, no és poden creure que, en tant poc de temps, s’hagin solventat part dels seus problemes o reivindicacions.

Molts han estat i estaran els problemes sense resoldre, també és podrà dir que moltes coses no s’estan fent com s’esperava, però si una cosa ha demostrat aquest ajuntament, son les ganes de treballar i de fer-ho tot parant l’orella, o sigui escoltant.

La vergonya, en aquest cas, es veure com hi havia coses que SI es podien fer i no és feien. Ha calgut molt poc temps, treball i ganes, per demostrar que quan una cosa es vol fer, es fa. I punt.

dilluns, 15 de desembre del 2008

DE QUE SE RÍE........





Estic completament segur què ha estat un dels presidents nord-americà més impopulars arreu del món. S’ho ha guanyat a pols. Ara fa pocs dies deia que la guerra d’Irak va ser una equivocació (només ens falta l’Aznar, l’altre, Tony Blair, també va reconèixer l’error). Segurament del mandat d’en Bush mantindrem a la memòria dos fets: l’atac a les Torres Bessones i el llançament de sabates per part d’un periodista irakí en la seva darrera visita “clandestina” al lloc “més segur de la terra”. Com veieu un trist bagatge per un president del país més poderós del món.

Fa molts anys Quintin Cabrera va musicar un poema d’en Mario Benedetti, que ací es va titular “Sr. Presidente” i que, crec, li va d’allò més bé al home que va portar al món a una guerra sense sentit en nom del món lliure.

Aquí la teniu:




Que vida más diferente la suya y la mía señor presidente.
Mientras yo vivo en un rancho
que se cae de pobre siempre trabajando.

Usted es un terrateniente
que vive en palacio
rodeao de sirvientes.

Que vida más diferente la mía y la suya señor presidente.
Que vida más diferente...

Que vida más diferente la mía y la suya señor presidente.
Mientras yo igual que el peludo (arado)
metido en la tierra me reviento y sudo.

Usted maneja mi suerte
cupando importado
en Punta del Este.

Que vida más diferente la mía y la suya señor presidente.
Que vida más diferente...

Que poder más diferente el mio y el suyo señor presidente.
Mientras yo hago milagros
con agua y fideos donde comen cuatro.

Usted es un mago vidente
por que a un gesto suyo
brotan los banquetes.

Que poder tan diferente el mío y el suyo Sr. Presidente.
Que poder tan diferente...

Que poder tan diferente el mío y el suyo Sr. Presidente.
Cuando doy un grito largo
tengo a cien encima
que me hacen ahogarlo.

En cambio esa misma gente
a usted le hace venía
cuando grita fuerte.

Que poder tan diferente el mío y el suyo Sr. Presidente.
Que poder tan diferente...

Que medidas diferentes se toman a veces Sr. Presidente.
Dicen que andan unos monos
tomando medidas para hacerme un pozo.

Que son individuos
con armas modernas
y un apodo antigüo.

Que medidas diferentes se toman a veces Sr. Presidente.
Que medidas diferentes...

Mientras yo tomo medidas
pa' achicar el cinto
cuando no hay comida.

Usted las medidas toma
achicando ramas
pa' hacer cachiporras.

Que medidas diferentes se toman a veces Sr. Presidente.
Que vida más diferente.
Que poder más diferente.
Que vida más diferente.


Ya me fui.

Quintin Cabrera

dijous, 11 de desembre del 2008

BARÇA-MADRID (un divertiment)





No tinc per costum parlar de futbol. Però avui ho faré, perquè vist el què s’ha vist, i els merdes del R. Madrid, el carrer viu el caliu del clàssic com feia temps.

Jo, no m’amago, sóc culer des de fa molts anys, masses, i avui el cos em demana parlar d’aquest tema i posar-vos una enquesta intranscendent (en realitat com la resta) per passar els nervis (els culers), per distreure-us (la resta) i per patir, sí, si, per patir encara més, els seguidors del R. Madrid.

Amén

dimecres, 10 de desembre del 2008

ENDIVINI ELS DRETS



ELS DRETS HUMANS 60 ANYS DESPRÈS


ENDIVINALLA: Ets capaç de trobar en menys de quinze segons, quin artícle NO s'està complint ?


Article 1

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 2

Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.



Article 3

Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4

Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.


Article 5


Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.


Article 6


Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.


Article 7


Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8

Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9

Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10

Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.


Article 11


Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 13

Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14

En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.
Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 15

Tota persona té dret a una nacionalitat.
Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 16

Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

Article 17

Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.
Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.


Article 19


Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Article 20

Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21

Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.
La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

Article 22

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Article 23

Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.
Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.

Article 24

Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.


Article 25


Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.

Article 26

Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.

Article 27

Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28

Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 29

Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.
En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.


Article 30


Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

dimarts, 9 de desembre del 2008

AMB BICI !!!!





Després de molts mesos prohibit circular amb bici pel nucli antic de dalt la Torre, per fi ho podrem tornar a fer-ho.

Aquesta ha estat una reivindicació que ha durat molt de temps, i ara, per fi s’ha aconseguit. Molt d’aquest èxit es deu a la lluita que ha portat a terme el grup d’ABG a la nostra vil•la, una lluita que he i hem compartit i que ara s’ha fet realitat. Estem contents de l’èxit i de la sensibilitat demostrada pels regidors corresponents.

divendres, 5 de desembre del 2008

QUE CONSTI.....





Tantes esperances, tantes il•lusions, tanta lluita, tanta desesperació, tanta por, tants cants, tants poemes, tantes cançons, tantes vides, tantes paraules, tantes dissertacions, tants incrèduls, tants creients, tantes glòries vanes, tants cops, tants badalls, tantes urgències històriques, tantes falsedats, tantes veritats amagades, tants pactes, tantes lletres escrites, tantes lletres esborrades, tantes coses aborrides, tantes pel-licules, tantes pel-liculetes, tants i tantes morts...

30 ANYS DE CONSTITUCIÓ.....
Powered By Blogger