Fa pocs dies el company i nou Secretari
d’Organització del PSC de Torredembarra, Valeriano Pino, deia una frase que resumeix un estil i forma
de fer política dels socialistes a Torredembarra: “Pels socialistes el diàleg
no és una opció, és una obligació”.
A l’inici del present mandat el PSC va obrir
la possibilitat d’arribar a pactes puntuals amb el govern que acabava de sortir
de les urnes. Ho vam dir per activa i passiva,vam parlar de co-responsabiliat,
ho vam dir al carrer i al lloc on pertoca: el Ple Municipal. La nostre oferta
va passar com paraules se’n dur el vent. Desprès d’uns inicis de clara voluntat
de diàleg se’ns va tancar la porta de forma, creiem, poc correcte i el Govern,
emparat per una majoria, va preferir tirar pel dret i deixar de banda als Grups
Municipals de l’oposició en els grans
temes pendents per Torredembarra. És més, aquests problemes van ser ignorats.
La política torrenca va agafar una espiral a
on el tancament de posicions va passar a ser el pa de cada dia, el resultat ha estat ben evident: el Govern
s’ha dedicat a fer coses, però cap
dirigida a les necessitats reals del poble (zones verdes, polítiques socials,
lluita contra l’atur, paralització de obres com l’Auditori a on encara esperem
conèixer les alternatives del Govern...), s’ allunyat del consens i ha
prioritzar les polítiques que obstaculitzen la participació i el tracte
democràtic cap a l’oposició i, per tant, de la ciutadania i els seus legítims
representants. Emparats per una majoria
han passat com una piconadora per sobre de qualsevol voluntat de diàleg, i la
tensió a anar creixent de tal manera que ha fet impossible realitzar propostes
i, com a conseqüència de tot plegat, les
posicions s’han radicalitzat fins arribar a un punt on la crispació ha guanyat
a la paraula.
És tant greu la situació que en comptes
d’avançar anem enrere. Les polítiques d’imposició que ha utilitzat el Govern en
res afavoreix a un clima de serenor i confiança. Hem arribat al punt que el
senzill dret a la paraula ja esta en perill, però no tant sols dels partits
sinó fins i tot de persones i entitats que reclamen el dret a dir i a opinar.
És clar que amb aquesta política arribar a
acords és difícil, dons el PSC no esta per treure la paraula a ningú, sinó
obrir la llibertat d’expressió, enfortir la participació i dedicar tots els
esforços a polítiques socials que permetin una veritable solució als problemes
de la gent. Era o és una prioritat per Torredembarra la creació d’empreses
municipals ?; és o era imprescindible el lloguer de locals que costaran milers
d’euros al poble?; era o és prioritari per Torredembarra malgastar els diners
amb assessors o pel manteniment del pàrquing a preus immorals?. I tot aprovat sense informació a l’oposició
ni a la ciutadania i, pitjor encara, s’aproven sense la suficient claredat.
La política municipal esta actualment coberta
de foscor i manca de transparència, i
aquest problema suposa llençar quatre anys de govern i el que és més greu: pot
allargar-se en el temps. Torredembarra no pot permetre anys i anys de
polítiques basades en conflictes personals provocats per la voluntat d’uns pocs per sobre de la resta,
que impedeixen cercar solucions als problemes que tots patim dia a dia, des de
la neteja dels carrers a la necessitat de grans acords pel futur. Hem de pensar
amb el futur, hem de pensar els punts de comunió de totes les forces
polítiques, de les entitats i moviments socials.
El Govern però està embolicat amb masses
problemes legals, masses problemes interns, masses problemes externs, i això fa
per pensar que la voluntat d’obrir el
diàleg (anunciada a la ja famosa conferència de l’Alcalde a l’acte que van
denominar pomposament “La Torre Avança”)és més interessada que no pas sincera.
Els socialistes no tancarem mai el diàleg. Hem
parlat amb entitats, amb partits amb representació municipal i partits fora de
l’Ajuntament. I també parlarem amb el Govern si
ens criden, i donarem a conèixer el nostre posicionament i farem el que
calgui per intentar un gir polític que porti a Torredembarra a ser una població
alliberada del que ara és imposició.
Se li pot dir a això pactar d’esquenes a les
bases del partit i en contra de la política que hem portat fins ara ?: No,
rotundament NO.
