dijous, 29 de març del 2012

PELS NOSTRES DRETS, PROU RETALLADES



M'adhereixo i em solidaritzo amb els treballadors i les mobilitzacions convocades x avui contra la reforma laboral i les retallades socials

dimarts, 20 de març del 2012

L’IBI I EL SÍNDIC



Al passat Ple cel.lebrat el mes de gener, el Grup Municipal Socialista va presentar una moció (aprovada per unanimitat), a on es demanava fer les gestions oportunes per tal de trobar formules legals per evitar aplicar en el nostre municipi l’augment decretat per el Govern Central d’un 6% de l’IBI. Augment aquest que caldria sumar-hi el 7% de promig previst pel Govern de Torredembarra per la revisió del cadastre. És a dir, evitar un augment que suposaria per a molts un 13%.

La solució no és pas fàcil. Hem començat a treballar en aquesta direcció. Hem de tenir en compte que el Govern està ja negociant el pressupost de enguany i que caldrà accelerar el ritme si volem aconseguir que hi hagi una regulació justa i equilibrada que beneficií a les famílies amb menys recursos en aquests moments tant difícil que estem patint tots plegats. El PSC és conscient de la situació de precarietat què és trobem les administracions , però creiem que no tot ho tenen que pagar els ciutadans. És evident que aquests augment li aniria molt bé a l’Ajuntament, però ens hem d’esforçar entre tots per no caure en la temptació de carregar tot l’esforç al mateixos de sempre. Son moments de trobar solucions alternatives i imaginatives, retallar en despeses que no afectin directament al contribuent, a la vegada que siguem capaços de garantir els serveis actuals, malgrat no siguin obligatoris, i fins i tot ser capaços d’augmentar els ajuts i racionalitzar i optimitzar els actuals recursos. Hem de dirigir la nostra mirada cap a eliminar aquelles despeses que actualment no ens permetre’n afrontar amb suficients garanties necessitats bàsiques de la població.

EL SÍNDIC

Volem també informar-vos que el Grup Municipal va presentar una reclamació davant el Síndic de Greuges per la manca d’informació i no contestar a les preguntes per escrit realitzades pel nostre grup (preguntes fins i tot de l’any passat), pel que creiem una desconsideració cap a l’oposició i als ciutadans, al marge, és clar, d’incomplir la llei.

La oficina del Síndic ja ens ha comunicat la tramitació de l’expedient. Seguirem informant.


Publicat a SOM_HI del mes de març

divendres, 2 de març del 2012

LLETANIA


El fet que uns guinyols hagi despertat un ofuscat patriotisme, no sé exactament si forma part del “gag” en sí o bé que els sectors més espanyolitzats, d’un o altre color, ja no saben distingir l’ humor amb la serietat, o bé volen distreure al personal mentre ens ataquen pels quatre cantons, amb bales no de fusta ni de cartró, sinó d’aquelles que fan mal al cervell i a la racionalitat.

Mil discursos, pocs recursos,
és el pa de cada dia.
Sols Espanya, qui ho diria,
vol ser sola i no canvia. (*)

Ens foten a sobre una Reforma Laboral que maltracta a les classes treballadores, ens planten a la cara els retalls de avanços socials que a aquesta dreta tant molesta: que ens hem cregut, ens equiparem a ells, i això no ho poden suportar. A la fi, ells van guanyar una guerra i els demes vam estar els vençuts, o sia que si un jutge vol tornar la dignitat a aquells que van perdre, se’l fot fora i aquí pau i desprès tisores.

Una guerra que ho esguerra
i un cabdill que adoptà un fill:
un jove de molta empenta
a qui li faltava un grill.

Hi ha feixistes i papistes,
i un grapat de llargues llistes,
rabassaires, mercenaris
i gents que resa rosaris. (*)

I per acabar-ho de arrodonir el
president del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, equipara el català amb el manding. I ep !!, no ho diu un guinyol (o potser si), ho diu el President d’un òrgan que hauria de assegurar els nostres drets. Naturalment l’únic que ha aconseguit és ressaltar la seva gran ignorància de les lleis i del respecte, però ell no en té cap culpa, és un pensament generalitzat entre aquells que consideren la nostra (la meva) llengua una idioma menor, que no suporten la diferencia, que odien la cultura i ens volen fer creure que la immersió lingüística és un error fatal i un atac a la llengua que ens van imposar per “lo militar y lo civil”.

Hi ha carlistes i marxistes,
i també alguns optimistes,
policies i espies,
i gent que no té manies.

I "la no intervención"
i "los del Real Perdón". (*)



Escrit publicat a El Mònic del mes de Febrer 2012·

De la cançó “Lletania. Historia ferroviària d’Espanya”. Per escoltar la cançó aneu a:

http://www.youtube.com/watch?v=XaUiLYUeQKU


Powered By Blogger