PAU, LLIBERTAT I JUSTÍCIA
PEL 2011
AH...I UNES BONES FESTES !!!!!
dilluns, 20 de desembre del 2010
dilluns, 13 de desembre del 2010
JOC BRUT I ORGULL
Encara estabornit pels darrers esdeveniments, i amb el cor en un puny i el cap donant voltes per assimilar la injustícia de la mort d’un nen en circumstàncies tant tràgiques, vull sumar-me a les veus que ja clamen per denunciar el paper que certs medis informatius han fet d’un cas que si una cosa es mereix és respecte i peus de plom.
Una notícia no pot ser mai manipulada en funció de les possibles avantatges per poder vendre un exemplar més o menys. Tots plegats, els medis, han estat a punt d’arribar a l’estupidesa extrema, volen remarcar allò que tant ven en les seves televisions grogues i ridícules. No senyors, no tot si val per vendre, no tot si val per tenir un oient o un telespectador més, no senyors, no. El rigor en la informació i la confiança cap un medi, és una premissa bàsica per entendre la veritat d'allò que s'està informant , el rigor d’una notícia no passa per vendre’s al millor pagador, sinó amb l’esforç d’acarar, verificar, i intentar fer comprensible allò que volen i pretenen amagar a l'home del carrer.
Si de tot això podem treure quelcom de positiu, és sens dubte la reacció dels centenars de ciutadans i ciutadanes que han entès que el dolor d’una família pot ser compartit entre tots, donant tot el que cal per exterioritzar la ràbia continguda per un fet que cap persona amb cinc dits de front i un xic de humanitat pot arribar a assimilar en el més profund dels seus cors.
Hem d’aprendre de la joia de viure en una comunitat que s’ha entregat per fer arribar el seu suport a una família que per alguns era, fins fa poc, desconeguda i per molts altres senzillament saludada. Hem d’aprendre de la senzillesa i de la espontaneïtat dels homes i dones de La Torre que van omplir de gom a gom l’Església de Sant Pere.
Els medis, els diaris, les ràdios, les televisions i nosaltres mateixos, hem de saber reflectir aquesta munyo entre les persones, hem de saber canalitzar tot lo bo que portem a dins per tal d’aconseguir millorar dia a dia, pam a pam.
N’estic segur que no trigarem gaire a oblidar el joc brut d’alguns medis de comunicació, però mai podrem oblidar el missatge d’unió i de fe cap a les persones que han deixat palesa centenars de veïns i veïnes d’una comunitat a la que em sento orgullós de pertànyer.
Una notícia no pot ser mai manipulada en funció de les possibles avantatges per poder vendre un exemplar més o menys. Tots plegats, els medis, han estat a punt d’arribar a l’estupidesa extrema, volen remarcar allò que tant ven en les seves televisions grogues i ridícules. No senyors, no tot si val per vendre, no tot si val per tenir un oient o un telespectador més, no senyors, no. El rigor en la informació i la confiança cap un medi, és una premissa bàsica per entendre la veritat d'allò que s'està informant , el rigor d’una notícia no passa per vendre’s al millor pagador, sinó amb l’esforç d’acarar, verificar, i intentar fer comprensible allò que volen i pretenen amagar a l'home del carrer.
Si de tot això podem treure quelcom de positiu, és sens dubte la reacció dels centenars de ciutadans i ciutadanes que han entès que el dolor d’una família pot ser compartit entre tots, donant tot el que cal per exterioritzar la ràbia continguda per un fet que cap persona amb cinc dits de front i un xic de humanitat pot arribar a assimilar en el més profund dels seus cors.
Hem d’aprendre de la joia de viure en una comunitat que s’ha entregat per fer arribar el seu suport a una família que per alguns era, fins fa poc, desconeguda i per molts altres senzillament saludada. Hem d’aprendre de la senzillesa i de la espontaneïtat dels homes i dones de La Torre que van omplir de gom a gom l’Església de Sant Pere.
Els medis, els diaris, les ràdios, les televisions i nosaltres mateixos, hem de saber reflectir aquesta munyo entre les persones, hem de saber canalitzar tot lo bo que portem a dins per tal d’aconseguir millorar dia a dia, pam a pam.
N’estic segur que no trigarem gaire a oblidar el joc brut d’alguns medis de comunicació, però mai podrem oblidar el missatge d’unió i de fe cap a les persones que han deixat palesa centenars de veïns i veïnes d’una comunitat a la que em sento orgullós de pertànyer.
dimecres, 8 de desembre del 2010
DOLOR
Fa uns moments acabo de conèixer el desgraciat fet que afecta a la Regidora Susana Navarro. Vull transmetre públicament el meu més sentit condol i afecte cap a la Susanna i a la seva família.
Una abraçada, companya.
La Guàrdia Civil ha trobat el cadàver del nen de 9 anys que aquest dimarts va desaparèixer a Ciudad Real a causa del temporal que afecta el sud d'Espanya. La família, tot i ser originària de Ciudad Real, viu en l'actualitat a Torredembarra, on la mare és regidora del PSC al consistori, i estava en aquesta zona de vacances. La crescuda sobtada del torrent de Las Cabras va arrossegar setanta metres el tot terreny en què el nen anava amb el seu pare i el seu germà de 16 anys, i va acabar bolcant. Segons sembla, el pare va intentar rescatar el seu fill, però el fort corrent l'hi va impedir.
LA POSSIBILITAT HI ÉS, APROFITEU-LA
REFLEXIONANT VERS EL CRÈDIT
Desprès de la tempesta arriba la calma. Focs d’artifici i bombes fètides sense olor. No variem, no canviem i per el camí deixem les noves pedres i eternitzem les velles.
Sigui com sigui, el fet és que poques solucions s’han donat per tal d’expressar les prioritats de futur. Molta teoria, molta desconfiança, però, malament si tenim el poble paralitzat.
El centre de la proposta no era immobilitzar, era posar munt la taula la possibilitat d’expressar allò què tots ja saben però que poques, o cap, ganes tenen d’exterioritzar-les. Penso que entre tots han comès molts, masses, errors. Potser era el moment de fer un examen de consciencia i situar posicions des d’una òptica diferent a la que ens ve marcada des de fa molt de temps. Sincerament, penso que s’ha perdut una bona oportunitat, al menys de moment, a no ser que un cop superat aquest llarg pont, entre tots donin una nova oportunitat per fixar les bases de futur. Potser, amb sort, el temps ha fet recapacitar i s’hagi arribat a la conclusió que mantenir la situació tal i com està no beneficia a cap grup en concret i molt menys a la ciutadania.
El fet real és que no tenen massa temps i que cal trobar una sortida a la paràlisi política que s’està vivint. Argumentar manca de confiança cap un grup o persona concreta no té cap sentit (malgrat les males experiències), i menys si son coneixedors d’alternatives que facilitin el control i la bona utilització dels diners per part de tots.
Si aquest és el joc, serà un joc sense fi, ja que tots saben que un dia o altra hi haurà la possibilitat d’exercir el dret a l’alternança de poder que ens garanteix la democràcia i que si segueixen utilitzant aquests arguments mal tractadors dels contraris, el joc acabarà en taules i ningú en sortirà guanyador. Els Torrencs mereixen passos endavant per no eternitzar la política de “tu ets pitjor que jo”.
La responsabilitat és de tots i entre tots han de fer que guanyi Torredembarra, que guanyin els veïns i veïnes, que guanyem un poc de futur. La possibilitat hi és, aprofiteu-la pel bé de tots.
Desprès de la tempesta arriba la calma. Focs d’artifici i bombes fètides sense olor. No variem, no canviem i per el camí deixem les noves pedres i eternitzem les velles.
Sigui com sigui, el fet és que poques solucions s’han donat per tal d’expressar les prioritats de futur. Molta teoria, molta desconfiança, però, malament si tenim el poble paralitzat.
El centre de la proposta no era immobilitzar, era posar munt la taula la possibilitat d’expressar allò què tots ja saben però que poques, o cap, ganes tenen d’exterioritzar-les. Penso que entre tots han comès molts, masses, errors. Potser era el moment de fer un examen de consciencia i situar posicions des d’una òptica diferent a la que ens ve marcada des de fa molt de temps. Sincerament, penso que s’ha perdut una bona oportunitat, al menys de moment, a no ser que un cop superat aquest llarg pont, entre tots donin una nova oportunitat per fixar les bases de futur. Potser, amb sort, el temps ha fet recapacitar i s’hagi arribat a la conclusió que mantenir la situació tal i com està no beneficia a cap grup en concret i molt menys a la ciutadania.
El fet real és que no tenen massa temps i que cal trobar una sortida a la paràlisi política que s’està vivint. Argumentar manca de confiança cap un grup o persona concreta no té cap sentit (malgrat les males experiències), i menys si son coneixedors d’alternatives que facilitin el control i la bona utilització dels diners per part de tots.
Si aquest és el joc, serà un joc sense fi, ja que tots saben que un dia o altra hi haurà la possibilitat d’exercir el dret a l’alternança de poder que ens garanteix la democràcia i que si segueixen utilitzant aquests arguments mal tractadors dels contraris, el joc acabarà en taules i ningú en sortirà guanyador. Els Torrencs mereixen passos endavant per no eternitzar la política de “tu ets pitjor que jo”.
La responsabilitat és de tots i entre tots han de fer que guanyi Torredembarra, que guanyin els veïns i veïnes, que guanyem un poc de futur. La possibilitat hi és, aprofiteu-la pel bé de tots.
dijous, 2 de desembre del 2010
temps d'hivern
Per bé o per mal, no em vaig equivocar a l’anomenar el meu anterior escrit com “UNA SETMANA IMPORTANT”. Ho va ser, sense cap mena de dubte: 5-0 al Madrid(gloriós, harmònic, impensable,artístic, genial...) ; nou govern a la Generalitat (clar, sense embuts, net,previst...), Tv3 rondant per La Torre, molts i moltes persones conegudes treient el cap per la “caixa tonta” (interessant, espectacular, emotiu,necessari...), i per acabar el Ple de dimarts (incomplert) .
Els punts del Ple?. Coneguts per tots els que esteu a la “corda” política, la resta indiferent a la frustrada aprovació d’un crèdit de cinc milions d’euros que, tant els de la “corda” com la resta, desconeixien en el fons i amb la forma. Finalment surt a la llum: piscina, cementiri, teatre,aigües pluvials, llar de jubilats i altres de caire menor, i al darrera una pujada del 4% de l’IBI a partir de 2012.
L’altre punt entra al Plenàri i finalment s’aprova amb els vots de l’equip de Govern i el PSC : l’adequació del Carrer Antoni Roig, que permetrà iniciar-la a partir de Gener, un cop acabades les festes nadalenques. Bona notícia. Ara cal posar-hi els cinc sentits, prohibit defraudar.
En quant al crèdit s’imposa la lògica política: es retira. S’ha d’aprovar amb el màxim consens possible. És una qüestió que afectarà a tota la ciutadania en els propers anys, és impensable que a sis mesos vista d’unes eleccions i amb un govern en minoria s’aprovi un fet tant transcendental sense comptar amb el parer i acord del màxim número de representants de la ciutadania. Tothom hi està d’acord en el Govern desprès d’un tira i afluixa entre l’Agrupació –promovedor de l’idea- i el primer partit d’el Govern, CiU.
Ara un temps d’espera per veure que diran els partits, quina és la seva visió de futur, quines son les prioritats de cadascun, quins son els seus objectius pels propers anys. Sembla que hi ha punts de coincidència i, naturalment, la majoria no contempla de cap de les maneres una pujada de les retribucions com a mida pel sanejament financer.
De temps en queda ben poc ja que existeix el perill de perdre subvencions.
Temps de reunions per convèncer, per els acords.
diumenge, 28 de novembre del 2010
UNA SETMANA IMPORTANT
Aquesta serà una setmana important: Televisió de Catalunya estarà a La Torre durant tota la setmana, tindrem un barça-madrid que petarà els nervis a més d’un i que penso “patir “ des de la Penya Barcelonista del nostre poble; tindrem possiblement un nou Govern de caire conservador i tradicional, i per rematar tot plegat, dimarts un Ple al nostre Ajuntament que farà que més d’un (i d’una) surti amb els nervis a flor de pell.
En quan a TV3, ja sabeu, demà dilluns des de la Plaça de les Monges (dita també Joaquim Boronat, la de “las palomas”...), desprès des dels estudis de la televisió a Barcelona. Una setmana amb nosaltres, bona manera de promocionar el poble, una bona manera de donar a conèixer el nostre tarannà, la nostra manera de fer i de ser. Per començar, dilluns esperen rebre molts culers ja que hi haurà una tertúlia entre culers i madridistes. No serà un combat, però pot resultar interessant.
El que potser si serà un combat serà el partit. Poques coses a dir que no s’hagin dit. Que si el partit del segle, que si Ronaldo, que si en Mourinho, en Guardiola, en Messi, que si patim i patam. Portem ja tant de temps parlant d’aquest partit que, a voltes, ens oblidem que tot plegat és un joc, un partit de futbol, però, ostres !!!, com deia en Vázquez Montalbán, els guerrers, els actuals gladiadors, sortiran a la sorra a “deixar-se la pell”. Nosaltres ens deixarem els nervis i, per tant, uns quants dies o mesos de vida per un absurd anomenat futbol. Permeteu-me dir un palpit: 3-1 pel Barça, i que sant Pep ens ajudi.
Tot sembla indicar que tindrem la sort que en Carmen de Mairena no governarà el nostre país. És dons una bona notícia, no creieu?.
I per acabar el Ple del dimarts. De nou al migdia. De nou Regidors emprenyats, altres desorientats, altres que volen pujar al carro, altres que riuen i altres que bramen. Sembla que ara demanarem 5 mil.lions d’euros per diferents projectes i tapar forats. No sé quins son els números reals, no sé exactament a on aniran a parar els diners (si s’aprova la proposta), nomes sé el que diuen diferents blogs. Insuficient per fer una valoració amb criteri. Nomes sé que hi han moviments que poden agafar camins ben diferents i tindrà repercussió en el Govern per be o per mal.
Ja veieu, una setmana important
dilluns, 15 de novembre del 2010
MEMÒRIA
Per aquells que, malgrat l’edat, encara tenim certa memòria, recordem no sense un xic de melancolia aquelles campanyes electorals a on els programes eren els reis de la “festa”. Diaris, programes de televisió, pamflets...tot, absolutament tot girava entorn a propostes més o menys serioses que ens permetien valorar els partits, les seves idees i les seves propostes de futur. Ara, de tot això ja no en queda res, ni tan sols hi ha el valor de dir clarament allò que volen fer en temes que, sembla ser, és millor no tocar nos fos cas què. Ara els qui no manen ens diuen que ens trauran de la crisi galopant que està portant que a Catalunya sis-centes mil persones, moltes d’elles de la mateixa família, passin penúries i, per que no dir-ho, pobresa. Però ai, senyors i senyores, allò que no ens diuen és com ens portaran a construir llocs de treballs, com rescataran empreses d’autònoms que han vist com els seus esforços, el seu treball d’anys i anys s’han anat a fer punyetes per culpa d’uns polítics que creuen més rentable parlar d’immigració o insultar a autonomies per tal de sortir miserablement a les portades dels diaris. Aquells que com jo, encara tenim certa memòria, enyorem els temps a on els polítics eren polítics de veritat i no protagonistes de “Norias” indecents i populistes, aquells polítics que ens parlaven de la raó, de la llibertat, de l’economia sense embuts, sense paraules buides, sense mentides mig amagades. Ara tot val. Prometre augmentar sous quan als llocs a on manen no ho fan, partits que practiquen ací una política, allà un altra, que diuen una cosa a Madrid i un altra a Barcelona, polítics que avui ens diuen blanc i l’endemà negra, tot s’hi val per un vot. Llegeixo espantat que la participació a les properes no serà superior al cinquanta per cent dels electors. Aneu a “Norias”, aneu.
Seguint amb la memòria, i ja a nivell local, rectifiqueu-me si no es cert que en les darreres sis eleccions (entre autonòmiques, generals, europees, municipals...) els guanyadors a Torredembarra ha estat el PSC. Ara, segons diuen els savis, els tècnics i persones ben pensants, la tendència és un vot clar i sense embuts cap a CiU a tot Catalunya. Per uns moments he pensat :que passaria a Torredembarra si el PSC torna a ser el partit més votat a la nostra localitat?. No sé si algú a tingut aquesta ocurrència. La veritat és que en les darreres eleccions municipals molts pocs eren els que creien en una victòria socialista, malgrat els errors en el darrer tram del seu mandat a l’Ajuntament el cert és què van guanyar i van ser el partit més votat. Ara, segons diuen uns altres savis, tècnics i persones ben pensants, els convergents guanyaran de carrer. Fins i tot alguns d’aquests savis...etc., es mullen i ens parlen de set regidors de CiU en les properes municipals (recordeu, el mes de maig està ací al costat). Però, ai però, si en les autonòmiques amb el tripartit fos i mort, en Montilla al darrera de totes les enquestes i en Mas cada cop més presumit (guapo!!!..gràcies), guanyen de nou els socialistes a La Torre?. A les hores els convergents tindran un problema afegit, un trencaclosques que reviurà disputes internes, jocs de mans i el resorgiment d’aquells que encara es creuen amb el do de la veritat i amos del partit.
Seguint amb la memòria i per no oblidar-me i per aquells que els hi agrada més separar que unir, felicitar a l’Ajuntament i en concret a Juan Pérez, Regidor de l’Agrupació, per la seva tossuderia i treball per canviar un servei antic i malmès i posar a disposició de tota La Torre un nou sistema de recollida de la brossa, feina que ningú fins ara havia estat valent per fer-ho. Felicitats Juan.
I com a punt final recordar una frase dita en una pel·lícula del meu més que admirat Berlanga:
La frase es diu a la pel·lícula “La Escopeta Nacional”, a on un espectacular Agustín González, en el paper de capellà diu:
“Lo que yo he unido en la tierra, no lo separa ni Dios en el cielo”
Ni Wilder, ni Houston...gràcies Berlanga
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
