MEMÒRIA

Per aquells que, malgrat l’edat, encara tenim certa memòria, recordem no sense un xic de melancolia aquelles campanyes electorals a on els programes eren els reis de la “festa”. Diaris, programes de televisió, pamflets...tot, absolutament tot girava entorn a propostes més o menys serioses que ens permetien valorar els partits, les seves idees i les seves propostes de futur. Ara, de tot això ja no en queda res, ni tan sols hi ha el valor de dir clarament allò que volen fer en temes que, sembla ser, és millor no tocar nos fos cas què. Ara els qui no manen ens diuen que ens trauran de la crisi galopant que està portant que a Catalunya sis-centes mil persones, moltes d’elles de la mateixa família, passin penúries i, per que no dir-ho, pobresa. Però ai, senyors i senyores, allò que no ens diuen és com ens portaran a construir llocs de treballs, com rescataran empreses d’autònoms que han vist com els seus esforços, el seu treball d’anys i anys s’han anat a fer punyetes per culpa d’uns polítics que creuen més rentable parlar d’immigració o insultar a autonomies per tal de sortir miserablement a les portades dels diaris. Aquells que com jo, encara tenim certa memòria, enyorem els temps a on els polítics eren polítics de veritat i no protagonistes de “Norias” indecents i populistes, aquells polítics que ens parlaven de la raó, de la llibertat, de l’economia sense embuts, sense paraules buides, sense mentides mig amagades. Ara tot val. Prometre augmentar sous quan als llocs a on manen no ho fan, partits que practiquen ací una política, allà un altra, que diuen una cosa a Madrid i un altra a Barcelona, polítics que avui ens diuen blanc i l’endemà negra, tot s’hi val per un vot. Llegeixo espantat que la participació a les properes no serà superior al cinquanta per cent dels electors. Aneu a “Norias”, aneu.

Seguint amb la memòria, i ja a nivell local, rectifiqueu-me si no es cert que en les darreres sis eleccions (entre autonòmiques, generals, europees, municipals...) els guanyadors a Torredembarra ha estat el PSC. Ara, segons diuen els savis, els tècnics i persones ben pensants, la tendència és un vot clar i sense embuts cap a CiU a tot Catalunya. Per uns moments he pensat :que passaria a Torredembarra si el PSC torna a ser el partit més votat a la nostra localitat?. No sé si algú a tingut aquesta ocurrència. La veritat és que en les darreres eleccions municipals molts pocs eren els que creien en una victòria socialista, malgrat els errors en el darrer tram del seu mandat a l’Ajuntament el cert és què van guanyar i van ser el partit més votat. Ara, segons diuen uns altres savis, tècnics i persones ben pensants, els convergents guanyaran de carrer. Fins i tot alguns d’aquests savis...etc., es mullen i ens parlen de set regidors de CiU en les properes municipals (recordeu, el mes de maig està ací al costat). Però, ai però, si en les autonòmiques amb el tripartit fos i mort, en Montilla al darrera de totes les enquestes i en Mas cada cop més presumit (guapo!!!..gràcies), guanyen de nou els socialistes a La Torre?. A les hores els convergents tindran un problema afegit, un trencaclosques que reviurà disputes internes, jocs de mans i el resorgiment d’aquells que encara es creuen amb el do de la veritat i amos del partit.

Seguint amb la memòria i per no oblidar-me i per aquells que els hi agrada més separar que unir, felicitar a l’Ajuntament i en concret a Juan Pérez, Regidor de l’Agrupació, per la seva tossuderia i treball per canviar un servei antic i malmès i posar a disposició de tota La Torre un nou sistema de recollida de la brossa, feina que ningú fins ara havia estat valent per fer-ho. Felicitats Juan.

I com a punt final recordar una frase dita en una pel·lícula del meu més que admirat Berlanga:

La frase es diu a la pel·lícula “La Escopeta Nacional”, a on un espectacular Agustín González, en el paper de capellà diu:

“Lo que yo he unido en la tierra, no lo separa ni Dios en el cielo”

Ni Wilder, ni Houston...gràcies Berlanga