(Per la revista Som-hi del mes de juliol de 2008)
Va passant el temps i tot segueix igual. Bé, igual no. Hi han posicions que s'han mogut i qui més qui menys treballa per apropar les solucions cap el cantó que més els hi pot interessar, això, què és totalment lícit i què és el que cal fer, de moment no dona resultats immediats i tot plegat sembla, atenció que diem “sembla”, que encara hi ha per dies.
L'Agrupació ja va dir en el seu dia que creiem imprescindible tenir les coses molt clares i això vol dir que, la ciutadania, ho ha de tenir tant o més clar que els polítics de cap a on es va i això, malgrat tot, no sembla que s'estigui produint. Es la nostra voluntat, sincera i clara, de fer el què calgui per aconseguir que Torredembarra no quedi a la cua dels avanços necessaris per fer un lloc habitable, on els serveis públics seguint els que ens mereixem, que les nostres instal·lacions estiguin a l'alçada de les necessitats del poble, que els nostres carrers i places estiguin nets i ben ordenats, què la participació sigui real i no dirigida, que els nostres veïns i veïnes siguin t escoltats com és mereixen i què els nostres infants i avis i avies tinguin les atencions què ens reclamen amb tota la raó del món, tot plegat sense oblidant-se del món de l'esport a on els veritables protagonistes han de sentir-se recolzats i valorats en tot.
També hem dit que nosaltres estem disposats ha treballar pel bé comú sigui amb qui sigui, perquè a nosaltres no ens mouen pressions externes a Torredembarra, que nosaltres tenim clar que l'únic objectiu vàlid és la modernització i el progrés, perquè sabem que aquesta es l'única forma de fer-nos sentir orgullosos d'una comunitat que sap resoldre els seus problemes de forma transparent i sense embuts. Ja no ens valen raonaments de partits ni manies entre allò que anomenen “esquerres i dretes”, perquè no concebi'm una política municipal sense la voluntat de cadascú per tirar endavant projectes engrescadors per els conciutadans i conciutadanes, perquè no concebi'm què sigui possible cap projecta sense la voluntat de fer-ho i amb l'esforç que requereix oblidar-nos del què ens separa i fer amb fermesa allò què ens uneix.
Demanem, públicament, serenor i debat entre tots els que vegin què és possible solucionar els problemes quotidians amb el treball del dia i a dia, demanem que tots posem de la nostra part per unir capacitats per servir única i exclusivament a Torredembarra.
L'AGRUPACIÓ
dimarts, 22 de juliol del 2008
dimecres, 16 de juliol del 2008
LA MEVA MANDARINA (per mantenir el debat amb en Fancesc Mercader)
Hola Francesc:
M'agrada 't això de la mandarina (el meu sentit d'humor no té fronteres), però convindràs amb mi que qualsevol posició té una reflexió que és pot o no apropar a l'original, per tant la meva mandarina em diu que el que realment estàs proposant es fer un govern que acontenti a les bases del partit i no a la ciutadania en general.
Té raó l'amic Fantasma quan diu que el millor seria que ens assentem i en parlem, però bé, ja saps què ho podem fer quan vulguis. Dius, no sé si amb la mandarina o amb el cor, que un ara no és donen les condicions per un govern de concentració, però no m'expliques els motius. Segurament els que em diràs seran exclusivament polítics, en tal cas tens raó, però no son efectius. Suposa per uns moments que deixéssim de banda els eufemismes i miréssim cap enrere i féssim una proposta d'allò que en el seu dia es va anomenar COMPROMIS HISTÒRIC, a petita escala es clar. Quins serien els objectius bàsics per estar d'acord tots plegats per tirar-ho endavant a Torredembarra?. L'avenç de la ciutat o l'avenç de les posicions partidistes?. En el primer cas seria estupend i profitós,en el segon seria un desastre. Ara bé, si fóssim capaços, i perdó per l'expressió d'una punyetera vegada posar per endavant l'avenç de la ciutat i ens deixem, perdó altre cop, d'hostíes, no creus que seria possible aquest raonament que tant ens agrada a tu i a mi?.
Té raó, un altre cop, l'amic Fantasma quan diu que el poble està fart dels polítics, i té raó pel senzill fet que 17 persones no son capaços de seure i dir: Senyors el que val es Torredembarra, parlem dels projectes, parlem de l'organització.
No fa pas gaire ens vam reunir amb ERC i les sensacions que vaig tenir van ser molt bones, però aquesta reunió va trigar un any en produir-se, i va servir fer per veure a uns i als altres què ningú es el dimoni, vam veure que si volem podem posar-nos d'acord en qüestions fonamentals i que, si volem, som capaços de dir-nos les coses sense que ningú se senti ni humiliat ni depreciat ni fora de lloc. Aquesta reunió amb ERC, no la hem tinguda mai amb ABG, malgrat que nosaltres, i jo personalment l'he demanat en diferents ocasions. Perquè no s'ha fet?. Dons no ho sé. Potser, només potser, si la féssim diríem: ostres, entendre'ns és possible, i a continuació ens diríem: i per què no?. En definitiva, la meva mandarina, em diu que tot es possible si existeix la voluntat de fer-ho. Per part meva no quedarà, t'ho ben assegure-ho.
Per cert: genial de trabucaire..Una abraçada.
Jordi Solé
M'agrada 't això de la mandarina (el meu sentit d'humor no té fronteres), però convindràs amb mi que qualsevol posició té una reflexió que és pot o no apropar a l'original, per tant la meva mandarina em diu que el que realment estàs proposant es fer un govern que acontenti a les bases del partit i no a la ciutadania en general.
Té raó l'amic Fantasma quan diu que el millor seria que ens assentem i en parlem, però bé, ja saps què ho podem fer quan vulguis. Dius, no sé si amb la mandarina o amb el cor, que un ara no és donen les condicions per un govern de concentració, però no m'expliques els motius. Segurament els que em diràs seran exclusivament polítics, en tal cas tens raó, però no son efectius. Suposa per uns moments que deixéssim de banda els eufemismes i miréssim cap enrere i féssim una proposta d'allò que en el seu dia es va anomenar COMPROMIS HISTÒRIC, a petita escala es clar. Quins serien els objectius bàsics per estar d'acord tots plegats per tirar-ho endavant a Torredembarra?. L'avenç de la ciutat o l'avenç de les posicions partidistes?. En el primer cas seria estupend i profitós,en el segon seria un desastre. Ara bé, si fóssim capaços, i perdó per l'expressió d'una punyetera vegada posar per endavant l'avenç de la ciutat i ens deixem, perdó altre cop, d'hostíes, no creus que seria possible aquest raonament que tant ens agrada a tu i a mi?.
Té raó, un altre cop, l'amic Fantasma quan diu que el poble està fart dels polítics, i té raó pel senzill fet que 17 persones no son capaços de seure i dir: Senyors el que val es Torredembarra, parlem dels projectes, parlem de l'organització.
No fa pas gaire ens vam reunir amb ERC i les sensacions que vaig tenir van ser molt bones, però aquesta reunió va trigar un any en produir-se, i va servir fer per veure a uns i als altres què ningú es el dimoni, vam veure que si volem podem posar-nos d'acord en qüestions fonamentals i que, si volem, som capaços de dir-nos les coses sense que ningú se senti ni humiliat ni depreciat ni fora de lloc. Aquesta reunió amb ERC, no la hem tinguda mai amb ABG, malgrat que nosaltres, i jo personalment l'he demanat en diferents ocasions. Perquè no s'ha fet?. Dons no ho sé. Potser, només potser, si la féssim diríem: ostres, entendre'ns és possible, i a continuació ens diríem: i per què no?. En definitiva, la meva mandarina, em diu que tot es possible si existeix la voluntat de fer-ho. Per part meva no quedarà, t'ho ben assegure-ho.
Per cert: genial de trabucaire..Una abraçada.
Jordi Solé
dilluns, 14 de juliol del 2008
NO HI HAN SOLUCIONS MÁGIQUES, SENSE VOLUNTAT DE SOLUCIONAR
Llegeixo i escolto propostes, idees i reflexions de tots tipus referents a la situació política a La Torre i com solventar la crisi en que ens trobem.
Unes son molt imaginatives, com la que fa en Gerard Ciuró (un petit parèntesis,¿per quina casualitat d’aquesta vida, cap membre o persona relacionada amb ERC introdueix un enllaç cap aquest blogs?) en el seu article SOLUCIONS IMAGINATIVES (mireu enllaç a Gerard Ciuró). Això del Referèndum “casolà”, com algú a definit, no està mal pensat, però tal i com ell mateix (en Gerard) confessa, es una proposta molt poc elaborada. El primer que vaig pensar es que donat el cas, no caldria que féssim eleccions, directament fem un referèndum i escollim l’alcalde o alcaldessa que desitgem i per facilitar més la tasca, i, en mires de la tant proclamada “responsabilitat”, que aquest o aquesta anomeni els regidors que creguí. Ep, que no és conya !. La proposta podria ser interessant sinó fos per tot el que ens envolta i per què el muntatge es el què és i tots hem acceptat les regles del joc, tal i com ha demostrat en Gerard Ciuró en els seus anys de Regidor.
La realitat es dons un altre. La realitat clara i crua es què disset persones que han estat escollides per portar endavant Torredembarra son incapaços de posar-se d’acord per governar amb un xic de coherència i, de nou la paraula, “responsabilitat”. Tot plegat dona que pensar.
Existeix la teoria, dita per mi i per molts altres blocaires locals i periodistes de la terra, que els màxims responsables son els partits que van estar escollits pels ciutadans per a governar, o sia PSC i CiU. Però ja veiem com estan les coses. El PSC no només no ha estat capaç d’aglutinar, sinó que només ha estat capaç de trencar (els propis i els de la resta que governaven amb ells). Hem consta que CiU està fent esforços per tirar endavant un nou govern, però es tant “variopinto y multicolor” , com m’agrada dir a mi, que fa que s’hagi d’anar molt en compte, però no és impossible, però si difícil de sumar si tenim en comte les manies d’uns i les exigències dels altres. Sigui com sigui, seguim en les mateixes.
Ara surt una proposta feta per en Francesc Mercader en una carta oberta per en Dani Masagué publicada en el seu blog (veieu enllaç) a on fa una proposta força interessant i a la vegada previsible.
La proposta ve a dir: Mireu, aquí els responsables sou el PSC i CiU, bé dons ajuntem-nos tots aquells que hem tingut responsabilitat de govern a Torredembarra, sota la vostra capa protectora i endavant. Està bé. És sensat.
Però, aquest govern proposat estaria format per tots ?. Per què aquí han tingut responsabilitat de govern tots els partits: PSC, CiU, ERC, GiT, PP i ABG... Ah, però l’Agrupació no ha format mai part del govern, per què hi ha la teoria, o allò que tant s’ha dit amb l’únic fi de desprestigiar, que l’Agrupació és el mateix que l’antiga ADMC: valdria en aquest cas, o ja ho deixaríem en un calaix per què ara no interessa?. Potser seria millor deixar-la fora i tranquil·litzar consciències?. Però desprès ens trobem que hi haurà qui digui què amb el PP ni parlar-ne, o sia que hi tornem a ser, i no ens hem d’oblidar que CiU ha estat i està comptant amb el PP per tirar endavant el seu projecta. Els deixarà fora? Imposarà la seva entrada al Govern?.Què diran desprès les bases d'alguns partits?.
Aquestes només son unes poques preguntes de les moltes que podríem fer-nos tots plegats i que cal respondre. No fem volar coloms.La prosposta d'en Francesc només té un fi: formar un Govern PSC-CiU-ABG i, si ERC s'arregla que entri, sinó ja ho tirarem endavant sense ells, i la resta, si volen que entrin (la resta es el GiT, es clar).
El que hi ha és el que hi ha, i només ho arreglarem si aquells que tenen projectes més o menys propers, ideològics o de forma, son capaços d’oblidar-se de qüestions que separen (persones, projectes, idees, voluntats.....) i prendre’s en serio això de la “responsabilitat”. Hi ho dic tant pels uns com pels altres.
Unes son molt imaginatives, com la que fa en Gerard Ciuró (un petit parèntesis,¿per quina casualitat d’aquesta vida, cap membre o persona relacionada amb ERC introdueix un enllaç cap aquest blogs?) en el seu article SOLUCIONS IMAGINATIVES (mireu enllaç a Gerard Ciuró). Això del Referèndum “casolà”, com algú a definit, no està mal pensat, però tal i com ell mateix (en Gerard) confessa, es una proposta molt poc elaborada. El primer que vaig pensar es que donat el cas, no caldria que féssim eleccions, directament fem un referèndum i escollim l’alcalde o alcaldessa que desitgem i per facilitar més la tasca, i, en mires de la tant proclamada “responsabilitat”, que aquest o aquesta anomeni els regidors que creguí. Ep, que no és conya !. La proposta podria ser interessant sinó fos per tot el que ens envolta i per què el muntatge es el què és i tots hem acceptat les regles del joc, tal i com ha demostrat en Gerard Ciuró en els seus anys de Regidor.
La realitat es dons un altre. La realitat clara i crua es què disset persones que han estat escollides per portar endavant Torredembarra son incapaços de posar-se d’acord per governar amb un xic de coherència i, de nou la paraula, “responsabilitat”. Tot plegat dona que pensar.
Existeix la teoria, dita per mi i per molts altres blocaires locals i periodistes de la terra, que els màxims responsables son els partits que van estar escollits pels ciutadans per a governar, o sia PSC i CiU. Però ja veiem com estan les coses. El PSC no només no ha estat capaç d’aglutinar, sinó que només ha estat capaç de trencar (els propis i els de la resta que governaven amb ells). Hem consta que CiU està fent esforços per tirar endavant un nou govern, però es tant “variopinto y multicolor” , com m’agrada dir a mi, que fa que s’hagi d’anar molt en compte, però no és impossible, però si difícil de sumar si tenim en comte les manies d’uns i les exigències dels altres. Sigui com sigui, seguim en les mateixes.
Ara surt una proposta feta per en Francesc Mercader en una carta oberta per en Dani Masagué publicada en el seu blog (veieu enllaç) a on fa una proposta força interessant i a la vegada previsible.
La proposta ve a dir: Mireu, aquí els responsables sou el PSC i CiU, bé dons ajuntem-nos tots aquells que hem tingut responsabilitat de govern a Torredembarra, sota la vostra capa protectora i endavant. Està bé. És sensat.
Però, aquest govern proposat estaria format per tots ?. Per què aquí han tingut responsabilitat de govern tots els partits: PSC, CiU, ERC, GiT, PP i ABG... Ah, però l’Agrupació no ha format mai part del govern, per què hi ha la teoria, o allò que tant s’ha dit amb l’únic fi de desprestigiar, que l’Agrupació és el mateix que l’antiga ADMC: valdria en aquest cas, o ja ho deixaríem en un calaix per què ara no interessa?. Potser seria millor deixar-la fora i tranquil·litzar consciències?. Però desprès ens trobem que hi haurà qui digui què amb el PP ni parlar-ne, o sia que hi tornem a ser, i no ens hem d’oblidar que CiU ha estat i està comptant amb el PP per tirar endavant el seu projecta. Els deixarà fora? Imposarà la seva entrada al Govern?.Què diran desprès les bases d'alguns partits?.
Aquestes només son unes poques preguntes de les moltes que podríem fer-nos tots plegats i que cal respondre. No fem volar coloms.La prosposta d'en Francesc només té un fi: formar un Govern PSC-CiU-ABG i, si ERC s'arregla que entri, sinó ja ho tirarem endavant sense ells, i la resta, si volen que entrin (la resta es el GiT, es clar).
El que hi ha és el que hi ha, i només ho arreglarem si aquells que tenen projectes més o menys propers, ideològics o de forma, son capaços d’oblidar-se de qüestions que separen (persones, projectes, idees, voluntats.....) i prendre’s en serio això de la “responsabilitat”. Hi ho dic tant pels uns com pels altres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
