dilluns, 14 de juliol de 2008

NO HI HAN SOLUCIONS MÁGIQUES, SENSE VOLUNTAT DE SOLUCIONAR

Llegeixo i escolto propostes, idees i reflexions de tots tipus referents a la situació política a La Torre i com solventar la crisi en que ens trobem.

Unes son molt imaginatives, com la que fa en Gerard Ciuró (un petit parèntesis,¿per quina casualitat d’aquesta vida, cap membre o persona relacionada amb ERC introdueix un enllaç cap aquest blogs?) en el seu article SOLUCIONS IMAGINATIVES (mireu enllaç a Gerard Ciuró). Això del Referèndum “casolà”, com algú a definit, no està mal pensat, però tal i com ell mateix (en Gerard) confessa, es una proposta molt poc elaborada. El primer que vaig pensar es que donat el cas, no caldria que féssim eleccions, directament fem un referèndum i escollim l’alcalde o alcaldessa que desitgem i per facilitar més la tasca, i, en mires de la tant proclamada “responsabilitat”, que aquest o aquesta anomeni els regidors que creguí. Ep, que no és conya !. La proposta podria ser interessant sinó fos per tot el que ens envolta i per què el muntatge es el què és i tots hem acceptat les regles del joc, tal i com ha demostrat en Gerard Ciuró en els seus anys de Regidor.

La realitat es dons un altre. La realitat clara i crua es què disset persones que han estat escollides per portar endavant Torredembarra son incapaços de posar-se d’acord per governar amb un xic de coherència i, de nou la paraula, “responsabilitat”. Tot plegat dona que pensar.

Existeix la teoria, dita per mi i per molts altres blocaires locals i periodistes de la terra, que els màxims responsables son els partits que van estar escollits pels ciutadans per a governar, o sia PSC i CiU. Però ja veiem com estan les coses. El PSC no només no ha estat capaç d’aglutinar, sinó que només ha estat capaç de trencar (els propis i els de la resta que governaven amb ells). Hem consta que CiU està fent esforços per tirar endavant un nou govern, però es tant “variopinto y multicolor” , com m’agrada dir a mi, que fa que s’hagi d’anar molt en compte, però no és impossible, però si difícil de sumar si tenim en comte les manies d’uns i les exigències dels altres. Sigui com sigui, seguim en les mateixes.

Ara surt una proposta feta per en Francesc Mercader en una carta oberta per en Dani Masagué publicada en el seu blog (veieu enllaç) a on fa una proposta força interessant i a la vegada previsible.

La proposta ve a dir: Mireu, aquí els responsables sou el PSC i CiU, bé dons ajuntem-nos tots aquells que hem tingut responsabilitat de govern a Torredembarra, sota la vostra capa protectora i endavant. Està bé. És sensat.

Però, aquest govern proposat estaria format per tots ?. Per què aquí han tingut responsabilitat de govern tots els partits: PSC, CiU, ERC, GiT, PP i ABG... Ah, però l’Agrupació no ha format mai part del govern, per què hi ha la teoria, o allò que tant s’ha dit amb l’únic fi de desprestigiar, que l’Agrupació és el mateix que l’antiga ADMC: valdria en aquest cas, o ja ho deixaríem en un calaix per què ara no interessa?. Potser seria millor deixar-la fora i tranquil·litzar consciències?. Però desprès ens trobem que hi haurà qui digui què amb el PP ni parlar-ne, o sia que hi tornem a ser, i no ens hem d’oblidar que CiU ha estat i està comptant amb el PP per tirar endavant el seu projecta. Els deixarà fora? Imposarà la seva entrada al Govern?.Què diran desprès les bases d'alguns partits?.

Aquestes només son unes poques preguntes de les moltes que podríem fer-nos tots plegats i que cal respondre. No fem volar coloms.La prosposta d'en Francesc només té un fi: formar un Govern PSC-CiU-ABG i, si ERC s'arregla que entri, sinó ja ho tirarem endavant sense ells, i la resta, si volen que entrin (la resta es el GiT, es clar).

El que hi ha és el que hi ha, i només ho arreglarem si aquells que tenen projectes més o menys propers, ideològics o de forma, son capaços d’oblidar-se de qüestions que separen (persones, projectes, idees, voluntats.....) i prendre’s en serio això de la “responsabilitat”. Hi ho dic tant pels uns com pels altres.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Mira noi, encafre que tu no vulguis reconeixer, ADMT=ADT.

Les ideies son les mateixes, pero en diferents noms. Tu mol criticar a la resta, pero encare no hi vist en els teus articles la posicio de ADT. Ja es hora se saber la vostra posició encare que cap partit comti amb vosaltres.

Salut

Francesc Mercadé ha dit...

Permet-me fer-te un comentari, amic Jordi, com diria la meva benvolguda regidora Iris Gual, et rellisca una mica la mandarina. Mira, com tu més que ningú sap, jo sóc valedor d'un govern de concentració municipal, però també sóc el primer que diu que no se'n dónen encara les condicions bàsiques per a proclamar-lo. Tú has caigut en el parany fàcil de veure't reflectit en l'absència de la teva formació en el meu post. Naturalment que hi he pensat, i per això l'he obviat, i també al PP. No cal discórrer gaire per veure que un nou govern de cara als propers anys no pot basar-se en l'ADT i el PP. Cal tenir-los en compte, i molt. Però d'entrada el que cal és que CiU i PSC es posin d'acord. I qui millor que ERC i ABG per a mediar en aquest acord?. Posteriorment es poden fer correcccions, o no, però el que cal és una gran entesa municipal. Cal dir que valoro molt positivament l'actitud d'estratègia política recent de l'ADT. Però ara cal el que cal. El PSC ha perdut un escó, ha de cedir fums. Amb quatre regidors és al mateix nivell de CiU, poden parlar com a iguals. Deixem que Santa Rosalia faci el miracle, després ja farem la processó!

El fantasma del castillo ha dit...

Mi querido amigo Jordi...entro al trapo de tu escrito, sabiendo que la voy a liar, pero no queriendola liar..tu ya me entiendes; Es inaudito lo que nos ocurre; Entre faraones y fariseos, al frente de partidos; Gerard Ciuró es un fariseo y con mas cara, que un buey con flemones, de aquellos, que la meten entre dura y floja y aun quiere que se le respete; Mediocre de nacimiento, de nula personalidad, uno de los principales culpables de la crisis actual, junto con la cabra..que espero que siga en el monte; Son como el perro del hortelano, que ni comen, ni dejan comer, mientras formaron parte de nuestro gobierno;
Digo esto, porque veto a otros e impuso a los socialistas por dedocracia, quienes tenian que entrar a formar parte y quienes no, bajo amenaza y chantaje a nuestro alcalde...y digo chantaje, porque amenazo de salirse, si entraba a formar parte otros, que no eran de su agrado; Luego la cabra se nos escapa, argumentando: Que no se amplio el equipo de gobierno con otras formaciones,como le prometieron, por lo tanto..ni falto a la verdad, ni es producto de mi imaginacion, lo que escribo lo puedo documentar.

Luego estan los faraones, algo asi como reyes de Egipto de la Torre, que por su refinamiento y gloria, se lanzan a conquistas imperiales, menospreciando a enemigos y sin saber contar, el numero que necesita, para podernos gobernar;
Si los fariseos, no quieren al PP ni a la ADT...los faraones fanfarrones, van a conquistar lo de clavijo...la punta el pijo; Perdoname Jordi, por salirme de mis casillas; Perdoname, porque no tengo ningun derecho en un blog que no es el mio, a decir lo que digo, pero.. ¡ no puedo mas !

Lo que muchos vienen diciendo de que son los dos grupos mas votados, quienes nos tienen que sacar de la crisis...para nada estoy de acuerdo; ADT y ABG juntos aritmeticamente y contitucionalmente es igual y tiene el mismo peso politico que CIU...por citar un ejemplo; No sigais tirando piedras al tejado de otros, ni haciendo amagos de eludir responsabilidades, porque se os ve el plumero.
Me mantengo en lo que un dia comente..Nuestro pueblo, el gran problema que tiene, son los fariseos; Estos hacen hoy por hoy, que nuestro pueblo no sea gobernable; Sus excrupulos; Su esencia nacionalistas; Su dedocracia, imponen un sin fin de cosas, con un miserable puñado de votos...dejando a los faraones maniatados y al pueblo con la mi...hasta el cuello.
Siento mucho, mi querido Jordi, escribir lo que pienso; Te doy la oportunidad de no publicarlo, si tu no quieres..Haz lo que creas conveniente...Ya por ultimo decirte, sobre lo que comentas de los blog de algunos fariseos, en que excluyen a otros de poderles linkar...esta muy claro; A todo lo ya expuesto, le tienes que sumar, aquello que yo les llame de..Clasistas y excluyentes. besitos

José Oviedo ha dit...

Amic Jordi, tenim un cafe pendent i ho tinc present.

El PP i si hem conèixes una mica, no estarà on no el volem o no estigui cómode.

Anònim ha dit...

Es tracta de”Convivir en paz: la metodologia apreciativa” al voltant de com afrontar i mirar de resoldre el conflicte .
Hi ha un bon nombre de reflexions que faix..Estratègies electorals, interessos personals o articles desafortunats no ajuden a afrontar el conflicte que és el resultat d’un error en el desenvolupament de les nostres relacions, de la nostra evolució com a persones.
En tant que és un error pot ser modificat i resolt.
I aquí és on ve un dels elements fonamentals del meu plantejament . Cal entendre el conflicte no com un punt final a un procés sinó com una oportunitat de millora.
I el que és fonamental, i complicat alhora, és quin procés establim per resoldre el conflicte. Saber resoldre un conflicte no tan sols ens permetrà solucionar un problema concret sinó que establirà unes millors condicions per evitar nous conflictes o resoldre’ls més fàcilment.
Cal solucionar els conflictes, en la mesura del possible, pels propis protagonistes, sempre que aquests es plantegin quatre premisses necessàries:
- Voluntat de solucionar el conflicte
- Escoltar i atendre les raons i opinions de la part contrària
- Posar-se al lloc de l’altre
- Voluntat de buscar, conjuntament, sortides satisfactòries per a tothom.
La Gestió Alternativa de Conflictes , planteja com a principals eines d’intervenció tres elements: la negociació (cara a cara es busca una solució), la conciliació (un tercer propicia que les parts es posin d’acord) i la mediació (interactuen les dues parts a través d’un tercer per tal d’arribar a un acord).
Es planteja un element necessari per tal d’avançar en aquest sentit “Ser suaus amb les persones i durs amb els problemes”, les persones cometem errors, però no som l’error. Sols aquesta frase ja justifica que hem de tenir una actitud diferent en la resolució dels conflictes. Qui davant d’un problema personalitza la seva crítica, estableix un enemic i menysprea a l’altra part,i s’allunya de la solució.
Evidentment el comentari no sols ens pot ajudar en l’àmbit de l’politica.

Juan ha dit...

Hola:

Por favor que los politicos se sienten de una vez y lleguen a un acuerdo con una coalición solida,por el bien de nuestro pueblo

Besos


PD:Jordi el cafe se hace esperar , a ver cuando podemos quedar