diumenge, 24 de juliol del 2011

BIMESTRALS


Potser, per alguns, el fet de realitzar un Ple Ordinari Municipal bimestral no tingui més importància que el temps. Potser, per aquells que han votat a favor, creguin que d’aquesta manera s’agilitzarà el plenari i que per tant tot anirà millor. Potser, per alguns que durant la seva campanya electoral donaven la paraula a la ciutadania en els seus mítings (com ara el GIT), creguin que un cop arribats al Govern sigui millor no escoltar les desavinences, les critiques o les propostes que representants legals de la ciutadania puguin fer a un Ple cada mes. I fins i tot, potser que alguns dels mateixos que van aprovar aquesta proposta no n’estiguin pas d’acord amb ella. La fidelitat a un pacte inexplicat fins ara, obliga, pel que sembla, la disciplina del vot.

Corria l’any 2003 que tots, repeteixo: TOTS, els regidors de l’ajuntament van considerar oportú confeccionar un Reglament Orgànic Municipal (ROM) a on quedés per escrit les regles del joc democràtic. Aquesta unanimitat venia donada al fet que tots i cadascú dels Regidors d’aquells dies, sabien de la necessitat de garantir la paraula, garantir la participació i donar transparència a la gestió. Feta la llei feta la trampa, podeu pensar alguns, però la voluntat d’aquells que van estar compromesos amb la democràcia no ho pot posar en dubte ningú.

Però el temps passa, i actualment, segurament pel fet que alguns dels que ara governen no van patir la mordassa de la dictadura, desconeguin la significació del dret a la paraula, per que, de fet, realitzar cada dos mesos un Ple a on es poden realitzar precs i peguntes és, precisament evitar-les, no és, per què enganyar-nos?, ni organitzar, ni agilitzar el ple, és senzillament no deixar parlar durant dos mesos als partits de l’oposició. Així de clar, així de senzill, així de d’autoritari, així d’absolutista...

Ara dons, ni veu als plens, ni veu a una emissora que fa dos mesos que no realitzen cap entrevista a membres de l’oposició, quan el Sr. Alcalde disposa d’un programa setmanal i els Regidors de Govern disposen del temps que volen i més, per donar explicacions del seu, presumptament, bon treball. Ens donen (gràcies), una senzilla columna de no més de 120 paraules a l’òrgan escrit municipal (per cert, també cada dos mesos), i així anem fent.

Copiant en Serrat diria que seria fantàstic que no perdéssim sempre els mateixos i que la força no fos la raò.

Sense paraules

dissabte, 16 de juliol del 2011

10 ANYS DE MÒNIC



Escrit publicat a El Mònic 14 de juliol 2011

Deu anys poden ser molts. Si es tracte d’un medi de comunicació és una barbaritat. Si el medi de comunicació és de caire local és un miracle. Si tenim en compte que la majoria dels ingressos del medi local procedeix dels comerços, i tenint en compte la crisi que fa temps que patim, deu anys de vida és una estupenda noticia pels ciutadans de La Torre, El Mònic ho ha aconseguit i aquest és un bon motiu per celebrar-ho com cal.

Ara s’obre un nou camí. La premsa escrita local és segons els experts, els medis que millor futur tenen al davant seu. Per aconseguir això caldrà, a partir d’ara, quelcom més que bona voluntat, caldrà començar a obrir noves formules de participació de la majoria d’entitats i persones vinculades a la vida política i social de la població per garantir una pluralitat que a voltes acostuma ser molesta pels governants, però tant necessària pels lectors. Un diari local no nomes ha de ser un reflex acurat i supervisat per les institucions locals i comarcals, sinó també una finestra oberta a la pluralitat de idees que, en definitiva, sigui una camara fotogràfica d’allò que l’envolta.

N’estic segur que s’aconseguirà i que des de El Mònic tots hi tindrem veu i lletra. Felicitar a l’equip del diari i deixar constància de la meva disposició i de tot el grup municipal socialista a ajudar a millorar i a engrandir la premsa local

divendres, 8 de juliol del 2011

DEBILITATS

Escrit publicat a la revista Som-hi del mes de juliol 2011



En el món de la política un govern dèbil, numèricament parlant, té la obligació de pactar qualsevol pas que vulgui donar en pro del que considera el millor per els interessos de la ciutadania. Aquest Govern dèbil actua sota una pressió considerable i es requereix de ell un gran esforç i voluntat de negociació amb aquells que seuen a les cadires de l’anomenada oposició.

Per el contrari, un Govern fort, numèricament parlant, no li cal mantenir una constant negociació, ja que el número de vots sempre li donaran la majoria que requereix per fer allò que consideri. Però quan un Govern d’aquestes característiques es creu amb la veritat absoluta, margina als anomenats opositors a un paper merament testimonial, i deixa fora de qualsevol participació no ja a un número concret de regidors, sinó a un elevat nombre de ciutadans que han escollit una opció diferent, a les hores es dona la paradoxa que el Govern fort es converteix en feble, ja que és incapaç o es nega a estendre la mà per por a ser fiscalitzat de forma molt directa, i posar en perill allò que ell (el Govern o el cap del Govern) vol endegar sigui el que sigui, amb o sense raó, ja que el seu únic argument és la força dels números i no la de la paraula.

Comencem dons un nou mandat, i el pacte de govern entre tres forces ideològicament properes, se’ns descriu com un Govern fort, malgrat les seves primeres accions ens deixen sensacions de ser més feble del previst. D’entrada, va deixar mut al Secretari Municipal quan se’l va requerir per informar d’una irregularitat que un informe escrit per ell mateix, deixava ben palesa. Fer callar a un Secretari ja és un fet molt greu que no s’hauria de produir mai i menys quan deixa indefensos a tot un grapat de Regidors que han d’emetre el seu vot coneixent si poden o no caure en una il·legalitat. Hi ha més mostra de debilitat que imposar el silenci a un Secretari Municipal?.

El fet és que en el primer Ple Extraordinari, l’Alcalde va posar damunt la taula l’ampliació del contracte amb l’empresa Nord Verd per un cost aproximat de 40.000 euros mensuals per la neteja viària. El Sr. Alcalde amb la seva defensa de l’ampliació del contracte, va deixar entendre que ho feia com si nomes ell, estès preocupat per la brutícia del poble, com si nosaltres, el PSC i la resta del Ple no consideréssim la neteja del poble com una prioritat. La diferencia entre el Sr. Alcalde i nosaltres és que a part de mantenir el poble net, ho haguéssim fet amb la mira posada en una Empresa Municipal (no com pretén el Govern, si és que pretén alguna cosa que encara no ens han explicat) i que mentre el procés, de forma transparent i participativa, s’hagués dut endavant, haguéssim destinat aquests prop de 40.000 Euros a la contractació d’aturats a Torredembarra i a la compra de la maquinaria necessària per fer allò que ara farà, no se sap per quant de temps, una empresa privada escollida pel Sr. Alcalde a dit.

diumenge, 3 de juliol del 2011

COMUNICAT DEL PSC

Powered By Blogger