dilluns, 13 de desembre del 2010

JOC BRUT I ORGULL

Encara estabornit pels darrers esdeveniments, i amb el cor en un puny i el cap donant voltes per assimilar la injustícia de la mort d’un nen en circumstàncies tant tràgiques, vull sumar-me a les veus que ja clamen per denunciar el paper que certs medis informatius han fet d’un cas que si una cosa es mereix és respecte i peus de plom.

Una notícia no pot ser mai manipulada en funció de les possibles avantatges per poder vendre un exemplar més o menys. Tots plegats, els medis, han estat a punt d’arribar a l’estupidesa extrema, volen remarcar allò que tant ven en les seves televisions grogues i ridícules. No senyors, no tot si val per vendre, no tot si val per tenir un oient o un telespectador més, no senyors, no. El rigor en la informació i la confiança cap un medi, és una premissa bàsica per entendre la veritat d'allò que s'està informant , el rigor d’una notícia no passa per vendre’s al millor pagador, sinó amb l’esforç d’acarar, verificar, i intentar fer comprensible allò que volen i pretenen amagar a l'home del carrer.

Si de tot això podem treure quelcom de positiu, és sens dubte la reacció dels centenars de ciutadans i ciutadanes que han entès que el dolor d’una família pot ser compartit entre tots, donant tot el que cal per exterioritzar la ràbia continguda per un fet que cap persona amb cinc dits de front i un xic de humanitat pot arribar a assimilar en el més profund dels seus cors.

Hem d’aprendre de la joia de viure en una comunitat que s’ha entregat per fer arribar el seu suport a una família que per alguns era, fins fa poc, desconeguda i per molts altres senzillament saludada. Hem d’aprendre de la senzillesa i de la espontaneïtat dels homes i dones de La Torre que van omplir de gom a gom l’Església de Sant Pere.

Els medis, els diaris, les ràdios, les televisions i nosaltres mateixos, hem de saber reflectir aquesta munyo entre les persones, hem de saber canalitzar tot lo bo que portem a dins per tal d’aconseguir millorar dia a dia, pam a pam.

N’estic segur que no trigarem gaire a oblidar el joc brut d’alguns medis de comunicació, però mai podrem oblidar el missatge d’unió i de fe cap a les persones que han deixat palesa centenars de veïns i veïnes d’una comunitat a la que em sento orgullós de pertànyer.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Felicidades por este escrito.
Sin fantasmadas, eres el mejor.

Un abrazo

Powered By Blogger