dilluns, 10 de novembre de 2008

CAL SER TAFANERS

Aquest escrit que us publico no és pas meu. És de l'amic TAFANER- www.racodeltafaner.blogspot.com -i m’agrada’t molt i molt. Crec que sense ell saber-ho, o potser per què realment ho sap, ha donat en el clau de tot. Exigir als demes el que nosaltres no ens exigim és d’hipòcrites i vanitosos. Primer ens hem de conèixer nosaltres i ser fidels a nosaltres.

Com que no volia que passes desapercebut dins de la pàgina de comentaris, ho publico en el meu blogs, felicitant a l’amic desconegut, o no, TAFANER



"Reflexións:

No puc canviar les coses de fora, des de fora, sinó des de dins. Les coses moltes vegades no són com són sinó com les volem veure, els prejudicis en guanyen. I el passar la pilota als demés ens fa sentir més poderosos?. El món no és així, ni tan sols em val la frase l’hem creat així, sinó que el veiem així, i cadascú segons els seus principis i valors, la seva experiència el veu d’una forma o d’una altra .
Algú em dirà que tu i el teus companys veieu les coses iguals però si li preguntes amb algú d’una altra cultura o forma de pensar, potser la resposta és diferent.
Les coses les donen per fetes que són i moltes vegades semblen ser. Està ple de coses que no ens agraden, moltes que voldríem canviem però que fem?

Habitualment passem el mort als altres, sense adonar-nos que el primer canvi ha de ser interior, primer en la meva percepció, després ficant-se en la pell de l’altra.
Volem controlar les coses, però si no m’adono que sóc part del problema no seré mai part de la solució.

Un avió està a punt de caure, no puc dir ja li passo el problema a manteniment, no senyor jo vaig dins, és un problema meu i sóc jo ara que haig de resoldre’l.
Ens és molt fàcil dir que una persona És així i no que es comporta d’una manera, i d’aquesta manera no cal que analitzi perquè jo l’estic veient d’aquesta forma.
Les afirmacions absolutes i exteriors no ens ajuden a interioritzar i adonar-nos que potser que si vull canviar alguna cosa haig de començar en mi.

La meva forma de comportar-me, d’analitzar les situacions, de comprendre a la persona del cantó m’ajudarà molt més que no pas entendre que estic en una guerra plena d’ineptes.

Quantes vegades a la feina ens sentim que tot allò que diem va en contra del que pensen els companys o el cap.

Que sembla que et portin la contrària. Hi ha dies que tot surt al revés. I el més fàcil és treure la conclusió de que tots són uns...
Jo si vull agafar les rendes de la meva vida primer haig de mirar que puc canviar de mi, potser cal millorar el meu interior, cal veure les coses d’una altra forma, no ser tan intransigent amb les meves veritats cap a fora i veure en que puc millorar des de dins.

Els problemes sempre són de fora, jo tot ho faig bé?. Doncs no... no, perquè si és així que penso fer durant la meva vida?

Crec que haig de créixer com a persona i potser així podré canviar realment alguna cosa de fora.

A vegades veiem el món com si nosaltres fóssim unes víctimes. Realment ho som? Exagerem els problemes? Com he arribat a aquesta situació? No puc canviar a tothom però si la forma de veure el meu voltant i variar la meva forma de fer i de ser perquè a vegades haig de millorar.

El camí cap a l’excel•lència dura tota la vida i comença en un mateix i és en nosaltres mateixos que podem aconseguir els millors resultats.
Participació = Dialeg =Posarse d'acord.

Salut. "

2 comentaris:

tafaner ha dit...

Tot plegat,Jordi, és només, uns apunts i reflexións, per a posar fil a l´agulla en una sèrie de temes importans, sobre els quals ens n´haurem d´involucrar plenament un dia o altre abans no fem tart.
Salut.

jordi solé ha dit...

Novament plenament d'acord amb tú