dimarts, 8 de març de 2011

AVUI, DEMÀ, SEMPRE, TOTS SOM DONES



Les admiro pel seu coratge, la seva valentia, per la manera de dir i fer les coses, les contemplo i penso: quina sort.

Les heu vist com lluiten?, les heu vist com s’arrelen a un i et fan sentir tant petit ?.

Les heu vist com treballen?, les heu vist patir i fer-se un lloc en un món d’homes inventat pels homes, fet pels homes?

Les heu vist com estimen?, les heu vist palpitar amb el cor i les mans sempre donant mai demanant?

Les heu vist com son de fortes?, les heu vist a les guerres, a les presons, les heu vist?

Les heu vist com escriuen?, les heu vist subjectar una ploma i fer volar somnis a la nostre ment viciada i absurda?

Les heu vist com fan seva la terra i l’espai?, les heu vist com s’expliquen i com mouen les mans per dibuixar un món nou?

Les heu vist homes, de veritat les heu vist ?

Jo ara, avui, demà, sempre vull ser dona