RECUPERAR LA CONFIANÇA

Recordo que abans d’iniciar la darrera campanya electoral, tant l’Agrupació, en nom de tot el grup, com el que subscriu a nivell personal, vam escriure unes ratlles tot parlant de la preocupació que manteníem en aquell moment per el que consideràvem una pèrdua de confiança, no ja amb els polítics – què també - , sinó cap a la institució pública més propera als ciutadans. No sé si allò va caure en sac trencat a tots els partits, o bé si algun d’ells va prendre nota per tal de pal·liar aquest greu problema en un futur proper.

Però el que en aquests moments està vivint la ciutat de Torredembarra és tot el contrari del que en aquell moment nosaltres demanàvem a tots els polítics amb responsabilitat: retornar la confiança amb l’Ajuntament.

Estic segur que cap dels polítics nous vinguts a la Casa de la Vila, té una responsabilitat directa amb aquest sentiment de llunyania de l’ institució vers al ciutadà, però si que hi han uns altres que van consentir aquest fet i que, al meu humil parer, ara estan augmentant.

Si us heu fixa’t – només cal donar un tomb i xerrar amb veïns i veïnes de tots els barris i de diferents condicions socials -, hi ha un desànim generalitzat a la ciutat per molts fets que han anat succeint, i d’altres que ja semblant endèmics, i que son molt propers a la ciutadania. Per una banda, no només encara està viu un profund malestar per les males formes en que és van aprovar alguns projectes, sinó que més a més, amb les pluges dels darrers dies, s’ha vist que estaven mal fetes o fetes amb despropòsits imperdonables. Ara ja no només ens preocupa poder caure tot caminat pel carrer Antoni Roig – encara hi ha gent que s’entrebanca amb les rajoles -, sinó que, més a més, els veïns de la Plaça s’han de preocupar de si plou o no per mantenir secs els seus negocis i les seves vivendes.

A això li hem d’afegir la inundació del pavelló esportiu. El parquet a fer punyetes. Una de les obres que haurien de ser emblemàtiques resulta que no es van resoldre bé, i que quan ha plogut, s’han vist tots els defectes que alguns ja denunciàvem el dia de la seva presentació a la ciutat sota el que alguns denominaven l’obra que seria enveja de tothom.

També cal fer menció a l’obra de Marítima Nord, on s’està acabant de construir un pas soterrat que ja es va inundar dies abans de la “gran” turmenta del dia 14.

Després hi hem d’afegir que la brutícia dels carrers segueix exactament igual. Que hi ha multituds de fanals en mal estat amb el corresponent perill que això comporta. Que hi ha carrers que segueixen sense asfaltar a llocs tant emblemàtics com els Munts – per posar un exemple -. Què hi ha una Associació de veïns que fa mesos que demana la retirada d’un camió abandonat al seu barri sense que ningú els escolti –concretament al Racó Romà just al costat de les runes romanes (hi ha fins i tot que ha apostat perquè formi part de dites runes)-. Què hi ha llocs on els vianants no disposen d’un pas zebra en zones tant perilloses com a l’antiga N-340 a l’alçada d’uns coneguts supermercats – malgrat s’hagin instal·lat unes noves parades de bus i poder així facilitar l’accés als seus usuaris -.

La llista podria ser molt llarga, massa llarga.

Però existeixen altres motius, més polítics si voleu, que fan que la ciutadania s’allunyi dels consistori: ningú encara ha sortit a explicar en que consisteix el programa del nou govern, ningú sap encara, ni oficial ni confidencialment, quines seran les noves polítiques què és portaran a terme a la present legislatura. Ningú sap encara com pensen – si és que ho pensen - fomentar la participació dels veïns en el dia a dia, ningú ens a explicat encara com volen portar el programa destinat a persones grans, a persones discapacitades, a la dona, a l’atenció dels infants. Ningú ens ha dit com volen impulsar i fomentar l’activitat cultural, esportiva i social. Ningú ens ha dit encara que volen fer en el terreny de promoció turística i comercial.

Tornem a tenir una nova llarga llista, massa llarga.

Potser ja va sent hora de posar-nos a treballar seriosament. Cadascú amb la responsabilitat que els ciutadans li van atorgar en les darreres eleccions. Uns des del Govern, assumint la màxima responsabilitat de portar a bon port a la ciutat; els altres des de l’oposició assumint la seva part de co-responsabilitat fiscalitzant i actuant allà on el govern no volguí o no pugui arribar.

Cal obrir el curs polític amb un nou impuls per tal de conquerir la confiança perduda i allunyar el sentiment de pessimista existent a l’actualitat.